dissabte, 1 de desembre de 2007

Aniversari

No sé si l'any és una bona mesura del temps humà. Infantesa, joventut maduresa i vellesa són mesures massa llargues i les vivències concretes són massa curtes. En tot cas, la convenció arriba un altre cop tot anunciant l'escurçament del que les estadístiques anomenen esperança de vida.
HeLa Hoechst 33258
He arribat a la mateixa edat que les cèl·lules HeLa (pronuncieu gila, com el còmic). Es tracta d'una de les primeres línies cel·lulars que es fan servir en investigació, com les JurKat o les Hek (gràcies, jove tossuda). L'escreix de telomerasa que secreten les fa capaces de reproduir-se indefinidament sense envellir i de moment han demostrat ser pràcticament immortals. Li van ser sostretes sense consentiment a Henrietta Lacks, una dona que patia càncer de cervix i que morí poc després, l'any 1951. La història sencera és un bon exemple d'allò que anomenem "progrés": cap familiar s'assabentà de que les HeLa s'estaven fent servir per investigació, i que fins i tot s'estaven comercialitzant, tot i que els estranyava la insistència dels metges en fer-los anàlisis a ells, que vivien en pobres llogarrets on els seus avantpassats havien treballat com a esclaus. Es calcula que el nombre de cèl.lules HeLa existents és superior a les que formaven el cos de la seva propietària biològica.
Però les piles de cèl·lules més organitzades tenim una caducitat. I aquesta pila recorda avui una columna de Fèlix de Azúa que, amb el permís de Joan B. Culla, em sembla adient. Descrivia una escena d'estiu on els nens jugaven a la platja. De tant en tant, algun mostrava orgullós el seu efímer castell de sorra abans que l'onada se l'endugués: "Mira mamá!". La mare deixava per un moment la conversa i assentia amb un somriure distret. L'ànsia de ser reconeguts, especialment per aquells que ens importen, sembla una manera de lluitar contra la fugacitat, una innocent manera de mantenir-se.
Mira mamá!

5 comentaris:

jordi rodon ha dit...

Felicitats!

Isabel ha dit...

Muchas felicidades,Jordi,también por el texto, me ha encantado.
besitos felicitadores

Isa

Isabel ha dit...

y una cosa más...ya ves, mamá mira.

Jordi Beltran ha dit...

Isa: Glups, no imaginaba que estuvieses ahí. Gracias por las felicitaciones y por el asentimiento. ¿No te parece que eso de la necesidad de aprobación es una cosa más de chicos que de chicas?

Jordi Beltran ha dit...

Jordi: Moltes gràcies, veig que en aquest blogs ja ets com a casa.