Funcions mentals i parts del cervell segons la Frenologia (segleXIX)La Filosofia de la ment té un inici atractiu, perquè tracta de quelcom que ens és immediatament familiar, el que sempre ens acompanya: els nostres pensaments, sentiments, fantasies i records. La introspecció que ens ajuda a diferenciar entre un fet mental i un fet físic és un pas fàcil, i ens fa adonar-nos que els fets mentals són aquells que apareixen a la consciència de cadascú. De seguida descobrim que aquests fets són estranys, perquè només existeixen en la pròpia consciència, que no ocupen espai (quan medeix el teu record de la Torre de Pisa?) i que no és evident que els altres en tinguin (com ho podria saber, si no em puc ficar en la seva ment?). Llavors, la cosa comença a complicar-se.
I quan l'horitzó conceptual comença a poblar-se de mutants, zombis, fantasmes en la màquina, Phineas Gage, habitacions xineses i cervells a la cubeta ens adonem que caldrà tenir paciència, informar-se i aclarir idees. L'article sobre filosofia de la ment de la es.Wikipèdia dona prou informació, encara que és una ràpida traducció de parts de l'anglesa. No és de refiar l'entrada del dualisme, massa depenent d'un diccionari confessional.
Per situar-se en el problema de la relació entre la ment i el cos, s'han acostumat a plantejar diversos marcs. El primer d'ells és el de dualisme-monisme. Aquest ens embolica solapant-se amb l'oposició espiritualisme-materialisme.
Per aclarir-se millor, el més aconsellable és tractar de situar-se en el triangle Reduccionisme-Dualisme-Emergentisme, definit per les oposicions dualisme/reduccionisme; dualisme/emergentisme; reduccionisme/emergentisme. Vejam si en treieu l'entrellat: on situarieu el funcionalisme? Per a estudiants avençats, veieu el recull de papers online sobre la consciència fet per David Chalmers. Aquest si que es guanya el sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada