Hi havia una vegada un professor que ensenyava en un centre on l'Apa havia aconseguit seleccionar els interins, que constituïen la majoria del professorat. A aquesta peculiaritat s'hi afegien altres, com la de què per posar un exàmen calia fer una assemblea d'alumnes i justificar-ne la necessitat. Per descomptat, els alumnes assistien a les avaluacions, on feien la crítica de cada professor, que sovint girava entorn el tòpic de la manca de motivació que desvetllava en ells. Un dia, en una assemblea de classe prèvia a l'avaluació, quan estaven desenvolupant el discurs de la manca de motivació, aquell professor es treié un nas de pallasso i se'l posà: Què? És que he de posar-me això perquè esteu motivats? Va haver un silenci, fins que va sonar el timbre.Dies després, el delegat d'una altra classe, que responia a l'adient nom de Germinal, s'acostà al professor i en to llastimer li digué: Oye, que a nosotros no nos has hecho lo de la nariz ...
Fa 26 anys que aquell professor renova la provisió de nassos. Aquell el va comprar amb el J, el d'avui, al Circ Cric. Quan s'avalua la seva classe, ningú fa servir la categoria "manca de motivació" per explicar allò que no funciona ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada