Gabriel Arnaiz saluda l'aparició a la web de la versió sots retolada de la pel·lícula basada en El Món de Sofia. El primer que se m'acut, seguint els pensaments d'un post anterior, és la coneguda jugada de mus "pues a mí como si te operan, tampoco te voy a ir a ver". Pero em ve a la memòria un comentari que em va fer una exalumna que treballava de representant d'una editorial.
M'havia portat un llibre de lectura complementària que acavaben d'editar per tal que li'n donés l'opinió. Jo no el vaig deixar gens ben parat. Com que em tenia certa confiança, em va confessar: "Els de filosofia mai esteu d'acord. En d'altres assignatures, el professorat coincideix en la seva opinió; quan troben bo un llibre, tots els troben bo. En canvi de vosaltres una no es pot refiar". Penso que tenia raó. D'acord en què l'esperit crític és una característica de la nostra disciplina, però quan es tracta de treballar en didàctica crec que ens cal aplicar-lo d'una altra manera. Aplicat sistemàticament, i més des de la teoria i no la pràctica de les classes, ens perjudica, perquè ens impedeix construir i de vegades ens obliga a mantenir alguna teoria pedagògica que malgrat creure-la personalissima, molts cops no és més que el descombriment de la sopa d'all.
Per tant, heus aqui la versió retolada de la pel·lícula basada en El Mon de Sofia!
Per tant, heus aqui la versió retolada de la pel·lícula basada en El Mon de Sofia!
2 comentaris:
No entenc per què li tens tanta rabia a aquest llibre! Jo el trobo bonissim, super pedagogic, entendible i un molt bon recurs per a aprendre sense adonar-te'n, es com si t'estiguessin explicant un conte, el fil novel·lístic t'enganxa i aprens molt. En fi, es la meva opinió i no es pot discutir amb un filòsof... saluut!
Ep! és clar que es pot discutir amb un filòsof! Precisament estava pensant que calia tenir en compte que hi ha gent que li ha agradat i li ha servit.
Publica un comentari a l'entrada