Premonicions? Desitjos 2016?

Bones festes i millor 2016!

Nadal

IV Congrés català de filosofia, 1

BALANÇ DE CONGRÉS A CONGRÉS

El 2007, acabava la meva ponència La Secundària, un lloc de la filosofia catalana en el primer Congrés català de filosofia:

font

“La nostra proposta també té un aspecte pràctic i organitzatiu: fer d’aquest I Congrés català de filosofia el punt de partida d’una més estreta col·laboració entre secundària i universitat. Suggerim per exemple, la creació de currículums universitaris de didàctica de la filosofia en el sentit exposat, vinculades a l’ensenyament secundari. La promoció d’associacions professionals com la SCF fortes que puguin vertebrar a professió. La creació de revistes o de seccions de revistes existents dedicades a didàctica que no estiguin segrestades pels filòsofs de l’educació. Combatre també la dinàmica perversa de canvis en cascada cada vegada que canvia el govern central. Prendre la representació catalana davant associacions d’altres països, estatals o internacionals, atès que en aquest moments no podem participar d’Eurosophia o ni en consultes del MEC més que a través la SEPFI. Reconeixement per part de tota la comunitat de la tasca que compleixen grups dispersos de professors.
Al nostre entendre tot això ha d’orientar els esforços que realitzen no només centenars de professores i professors de filosofia als centres catalans de secundària, sinó tota la comunitat filosòfica catalana.”

Actes del primer congrés català de filosofia (àmbit 13)

A data del quart Congrés celebrat a Vilafranca del Penedès, podem fer balanç sobre l’assoliment d’aquelles fites:

• El màster ha impulsat una elaboració de currículums de didàctica, tot i que encara cal aprofundir-los i contrastar-los.
• En els congressos posteriors es va crear un àmbit nou sobre ensenyament i didàctica de la filosofia, que ha ocupat en el IV un terç de les sessions.
• La presència de la SCF ha augmentat entre el professorat de secundària, encara que pot fer-ho més. S’ha fet més estreta i coordinada l’acció entre Adhoc la SCF. La creació del Grup de Didàctica de la filosofia dins el si de la SCF ha permès articular molts esforços per a la millora de l’ensenyament de la filosofia.
• S’ha anunciat en el congrés l’aparició d’una revista digital Filosofia, ara.
• En l’estira-i-arronsa de l’aplicació de la Llei Wert, es detecta una voluntat per part del Departament de mantenir els currículums i la posició de les matèries al batxillerat. El decret d’implantació de l’ESO manté el vessant filosòfic de l’alternativa a la Religió i el programa de la filosofia optativa a quart d’oferta obligatòria als centres de tres o més línies. Adhoc, secundada especialment per la SCF i la facultat de filosofia de la UB, ha mantingut una pressió constant sobre el Departament facilitada també per la consecució d’una resolució unànime del Parlament el 2013 sobre l’ètica i la història de la filosofia i la filosofia comunes al batxillerat .
• La creació de la Red española de filosofia el 2012, amb una estructura descentralitzada, ha permès una major circulació d’informació i coordinació de les accions que ha facilitat la influència tant en el MEC com en el Departament.
• S’ha divulgat en jornades reivindicatives, a través del congrés i el CREAIF la tasca dels diversos grups territorials (Jornades de Filosofia de Girona, Jornada de la Catalunya Central, Trobades de Lleida., propiciant una major coordinació.
• Les Relacions amb les universitats i el GDF son fluides i d’ajut i col·laboració mutus, especialment amb la facultat de filosofia de la UB.
• A això caldrà afegir la creació i consolidació de recursos digitals com el CREAIF, o el grup digital Filolist i d’altres recursos com la Mostra de Fotofilosofia, que ha assolit nou edicions, així com la segona edició de l’Olimpiada Filosòfica de Catalunya.

font

En fi, com es pot veure, gran part de les fites estan assolides. Es tracta de mantenir-les, perquè hem après que són fràgils. Fràgils perquè les matèries de filosofia s’han convertit en arma política. Fràgils perquè som un col·lectiu relativament petit –uns 800 professors i professores entre pública i privada- sobre 35.000. Fràgils perquè el recanvi de les persones que ja ens toca marxar és molt lent. Fràgils perquè les persones actives són poques. Fràgils perquè és molt forta la idea que en l’educació hi ha continguts més necessaris que els provinents de les humanitats i, en especial, de la filosofia. Fràgils perquè la moda d’origen televisiu s’esgota quan desapareix la sèrie de referència.

Mostra de Fotofilosofia 2015

Vers la desena convocatòria from jbeltran

Aquestes han estat les fotofilosofies que he seleccionat per comentar en l'acte final de la Mostra.

La 3 i la 4 em serveixen per resumir allò que no s'ha de fer.

3: el got mig ple i mig buit: a banda de ser una pregunta tòpica -que potser es justifica perquè l'alumne l'acaba de descobrir-, no és pròpiament una bona pregunta, a no ser que es reformuli, com han fet altres alumnes: "Perquè sempre el veiem mig ple?". Però el problema fonamental és que qui l'ha presentada ni s'ha molestat en fer una foto, sinó que l'ha copiada. Recordem que qui copia sense citar la font s'atribueix el mèrit o el treball d'un altre, enganya sobre qui realment és i competeix en desigualtat.

4: Una molt bona foto, una noia encaparrada per una pregunta. Però aquesta pregunta resulta que no és original. El cercador ens en dóna  53000 resultats. Caldria haver donat indicis que no era una pregunta de l'autora, per exemple: "Per què em fa pensar el llegir "Si em pego i em faig mal, sóc fort o dèbil?"".

La resta, una meravella, com altres anys. Triades, entre moltes meravelles, per tal de destacar:

La varietat de temes: 

La vida, la llibertat, l'escollir, la identitat, l'amistat, la realitat, el desig, la finitud, el subjecte i l'objecte d'amor, el límit, la mort, el temps, les entitats, els animals, la felicitat, la democràcia, la justícia, la filosofia, el determinisme, l'existència ...

La diversitat en les formes de preguntar:

Per què? És millor? Podríem? En quin moment? És el mateix si? A qui? Com sabem que? Faríes? Podem estar segurs? Només? Com pot ser? Què significa vertaderament? ...

Les fotografies:

Cada vegada més personals, més cuidades, oblidant tant la retòrica fotoperiodística com la dels acudits de les xarxes socials i construint una nova retòrica que podem anomenar fotofilosòfica.

Les fotofilosofies en conjunt:

Per què demostren una altra vegada que les pomposament anomenades "grans preguntes" o "preguntes radicals" o "preguntes profundes" s'imbriquen en l'existència dels i de les adolescents del segle XXI i per això mateix, en fan pensar.

Raó i fe

"Toda aserción contraria a la verdad de la fe revelada es completamente falsa, porque la verdad jamás se opuso a la verdad"

V Concili Laterà (1512-1517), citat a Aeterni Patris (1879), nota 14.

Lleó XIII, el papa que el 1881 va proclamar la Moreneta patrona de Catalunya, va recomanar en aquesta encíclica una revifalla de la filosofia tomista per tal de donar suport a la doctrina catòlica.

Deure:

1. Distingir premisses i conclusió
2. Determinar les premisses implícites
3. Examinar la veritat o falsedat de les premisses
4. Examinar la suficiència del suport a la conclusió
5. Sociologia de la filosofia: influència d'aquesta ordre del cap de l'Esglèsia romana en els programes de i el professorat filosofia.

Dia contra la violència vers les dones

font

Vegeu més aqui.

A la bona gent de París, i de Beirut

Barbara la cantava el 1964.
Fa poc l'he tornada a sentir, molt ben dita per Cecile Maclorin Salvant.
Ara l'entenc millor.

Le mal de vivre

Ça ne prévient pas quand ça arrive,
Ça vient de loin,
Ça c'est promené de rive en rive,
La gueule en coin,
Et puis un matin au réveil,
C'est presque rien,
Mais c'est là, ca vous ensommeille,
Au creux des reins
Le mal de vivre,
Le mal de vivre
Qu'il faut bien vivre
Vaille que vivre,
On peut le mettre en bandoulière,
Ou comme un bijou à la main,
Comme une fleur en boutonnière,
Ou juste à la pointe du sein,
C'est pas forcément la misère,
C'est pas Valmi, c'est pas Verdun,
Mais c'est des larmes aux paupières,
Au jour qui meurt, au jour qui vient,
Le mal de vivre,
Le mal de vivre
Qu'il faut bien vivre
Vaille que vivre,
Qu'on soit de Rome ou d'Amérique,
Qu'on soit de Londres ou de Péin,
Qu'on soit d'Egypte ou bien d'Afrique,
Ou de la porte Saint Martin,
On fait tous la même pri&egrav;re,
On fait tous le même chemin,
Qu'il est long lorsqu'il faut le faire,
Avec son mal au creux des reins
Ils on beau vouloir nous comprendre,
Ceux qui nous viennent les mains nues,
Nous ne voulons plus les entendre,
On ne peut pas, on n'en peut plus,
Et tous seuls dans le silence,
D'une nuit qui n'en finit plus,
Voilà que soudain on y pense,
A ceux qui n'en sont pas revenus,
Du mal de vivre,
Leur mal de vivre
Qu'ils devaient vivre
Vaille que vivre,
Et sans prévenir, ca arrive,
Ça vient de loin,
Ça c'est promené de rive en rive,
Le rire en coin,
Et puis un matin, au réveil,
C'est presque rien,
Mais c'est là, ça vous émerveille,
Au creux des reins,
La joie de vivre,
La joie de vivre,
Oh, viens la vivre,
Ta joie de vivre...
(Barbara/Barbara, Éditions Tutti)

---

Imatges en l'ensenyament de la filosofia

Visual & Philosophical Pedagogy from Robert Farrow

És un resum molt equilibrat sobre l'ús d'imatges en l'ensenyament de la filosofia, que també considera la justificació i respon les objeccions. Conté links i exemples molt bons, entre d'altres del nostre Genís Carreras, que repeteix en el Barcelona Pensa 2015.

Honor al professorat II

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/la-filosofia-esta-en-crisi/audio/896039/#.Vh45DAElUms.blogger

Honor al professorat

Entrevista sucosa a Paul MCartney en un college americà l'any passat. Algunes perles, com la que atribueix l'evolució de peces com Love me do a Eleanor Rigby o Lucy in the Sky with Diamonds a la maduració psicológica, ... i a les drogues!; la burla d'algunes de les cançons pròpies, que si no hagués estat músic hagués triat ser profe; la franquesa amb què parla i respon a les preguntes dels alumnes, i com canta malgrat no tenir veu ... 

I sobre tot, que atribueix la qualitat de moltes cançons que vàren composar a què tant John com ell mateix van tenir uns molts bons professors de literatura.

Merlí

Hi ha qui es malfia de la nova sèrie que té com a protagonista un professor de filosofia "especial". He vist el primer capítol i em sembla que més aviat despertarà la curiositat de mares i pares -els adolescents, si engeguen la tele, miren altres coses- que preguntaran als seus fills: - I el teu profe de filosofia, és així? 

I també, de passada, potser preguntaran què es fa a filosofia i s'exclamaran, potser, quan s'assabentin que, si no s'hi posa remei, l'alumnat de ciències acabarà el batxillerat sense haver fet història de la filosofia.

En tot cas, m'estimo més que surti als media l'extravagància d'un professor de filosofia protagonista d'una sèrie, que ser notícia perquè a l'examen de selectivitat d'Història de la filosofia hagin posat per al comentari un text d'una sola línia, com va passar fa uns anys.

Topònim!

Goita què bé!

http://population.io/#/1950/12/01/male/Spain/death

El més impressionant:

¿Crees que estás entre los jóvenes o los viejos? Eres la persona número 6714279417 viva en el planeta. Eso quiere decir que eres mayor que 92% de la población mundial y mayor que 82% de la gente en Spain

Devastació

Els amics que eren prop de la Sierra de Gata ens feien sabedors de les seves angúnies i dels esforços per controlar el foc. De les imatges que ens van enviat aquesta és la que més ha conmogut a l'orelles.

Estremida memòria

Ara i adès contemples indolent algú que camina per la línia de l'aigua mirant atentament els còdols de la vora. Di és un nen que l'acompanya, segurament cercaran vidres arrodonits per vaivé de les onades. Pero molts cops simplement es passeja deixant-se atrapar per la bellesa d'aquest o d'aquest altre còdol. És com la visita a un museu; només requereix una mica d'atenció. Segur que ho heu experimentat.

Em sap greu no haver llegit abans Estremida memòria. Crec recordar alguna critica que donava a entendre que es tractava d'una mena de continuació ruralista i de nostàlgia històrica de Camí de sirga País petit.

És una novela magnífica, ben escrita, esplèndidament composada, digna d'inscriure's en la literatura universal. El maneig àgil dels diversos plànols de la historia, que fa  que esperis el comentari que farà el suposat informant i el comentari del comentari fet per l'encarregada de transcriure'l, la construcció calidoscòpica de la història. El plaer de llegir.

I com els còdols que t'encisen mentre passeges a la vora del mar, hi trobes mots i expressions que no t'estàs de recollir:

Plegar basa
Agafar una pítima
El suc que el brivall trauria de la pífia
Medalles a balquena
La trepa
Una bona abraçada
Una contalla
Reunits fins a les talúries
L'enrenou
El temps de les tàperes
Estamordida
Carona galtuda
Adéus consirosos
Unes punxades amoïnoses al costat dret
Caboriejar
Els braços li doloregen

I tres noms: Gastó, Palmira i Amàlia.
País esquifit!

Somni

Avui, he somiat que tenia alumnes. Era feliç. Aristotèlicament i utilitària.

Retrat en un fragment de Poemes satírics

De nen, com molts de la meva generació, vaig tenir ocasió de badar contemplant artesans practicant el seu ofici. D'uns, com el de cisteller, em meravellava el resultat, el volum que havien adquirit les fibres d'espart per configurar un cabàs.  En d'altres em fascinava el procés:  la precisió amb què el paleta llençava la pasterada de morter sobre els maons. 

Llegint el recull de poemes satírics de Josep Maria de Sagarra presentats de forma excel·lent per Lluís Permanyer, he pensat que aquest retrat històric de Barcelona està fet a pasterades. Com en diria de la petja de Colau, que esperem que sigui fonda?

Sí, ens estimem aquesta Barcelona
que fa tants anys que coneixem;
i que l'hem celebrat endomassada
i enmidonada;
domènec-i-montanerejada, riusitauletejada,
cambonitzada i carbonitzada i requetequejada;
casetahorteritzada, venerablitzada;
pistolejada i escopetejada;
trilititzada, cadavèrica,
histèrica, colèrica, ibèrica i celtibèrica,
i definitivament alliberada!
Congreseucaristiquitzada;
catastròficament simarrejada;
rissada, enxarolada, bufetejada,
rebentada, suada, engalipada i enfelipada,
acedada, encetada, xungada,
gitanitzada, colunguitzada
i feta una pasterada!
I després revifada, mundetitzada
i porciolejada,
i, amb el festival de la cançó mediterrània,
vilipendiada,
galinsogada i desgalinsogada!

Josep Maria de Sagarra

fragment del poema "Homenatge a Francesc Fontanals" (1960)

Aristote chez les Helvètes, una excel·lent introducció a la metafísica

Les preguntes de la metafísica semblen les més abstractes i estranyes, però sovint són les més atractives, les que més provoquen aquell sentiment epistèmic que Aristòtil anomenà thaumatsein i que el preuat Diccionari Grec-Català tradueix per "sorprendre's, meravellar-se, quedar parat, quedar estupefacte, admirar-se, estranyar-se".

Aristote chez les Helvètes, tot i parafrasejar un còmic per títol i format, constitueix una excel·lent introducció a la metafísica que no ha de fer por  perquè només requereix d'una lectura reposada (no és una novel·la policíaca, vaja). El formen 12 capítols, encapçalats per una innocent pregunta referida a un seguit d'emblemes "nacionals" suïssos. Aturar-se en la pregunta (thaumatsein!) porta als diversos especialistes (entre ells els coneguts Casati i Varzi)  a bastir una panoràmica dels principals problemes metafísics, molts d'ells arrelats en l'Estagirita però des d'un tractament actual. Desvetllo aquí els temes en els que acaben emmarcant-se les preguntes:

1. L'ésser de les espècies (Què és una vaca?)
2. La paradoxa sorites (Què és una muntanya?)
3. El límit (Què és el Röstigraben?)
4. El canvi substancial (Què és la fondue?)
5. El buit (Què és un forat de l'emmental?)
6. L'entitat dels valors (Què són els diners?)
7. L'ésser de les institucions (Què és un banc?)
8. El problema de les classes (Què és una confederació?)
9. El temps (Què és un rellotge?)
10. La identitat personal (Qui és Roger Federer?)
11. Substància i accident (Què és Anton Marty?)
12. L'entitat de les emocions (Què és el plaer de menjar xocolata?)

Els diferents capítols s'obren amb un breu plantejament del problema i l'avenç concís de la resposta que es donarà. Segueix l'argumentació i finalitza amb una conclusió. S'adjunta en gairebé tots els capítols una breu bibliografia d'inspiració més "analítica" que "continental". Tots els temes estan tractats amb rigor, precisió i concisió. Els que m'han agradat més són el de Varzi, sobre els forats de l'emmental, i el de Teroni, no és per res, sobre el plaer de menjar xocolata ...

Plantejar les preguntes a partir dels tòpics referits a Suïssa té, potser, l'inconvenient que exposa uns problemes universals amb un tractament localista. Però mirat des d'una altra banda, potser no sigui un inconvenient, sobre tot si ets suís o hi has fet de turista. És també una manera de reivindicar Suissa com un país philosophe. Així mateix, pot ser una font d'inspiració per divulgar problemes metafísics (al Filozum d'aquest hivern vem batallar amb la pregunta Què és una fotografia?) ... Pero tallem. Per cert, què és una navalla?

En la orilla

L'obres a l'atzar, per qualsevol pàgina, i no pares de trobar  amargor, desencant, hipérboles de la decadència, l'ocàs, la putrefacció, el desesper. No et deixa agafar aire. 

Se aleja a toda prisa, pero no puede reprimir la tentación de volverse un par de veces a mirar hacia el pedazo de carne corrompida, tendones y huesos con los que el perro negro juguetea otra vez entretenido. (23)
Como el pescado, como los cuerpos, las ilusiones mueren y apestan después de muertas y emponzoñan el territorio. (53)
Te lo habrán clavado por todos los agujeros, cerda. (132)
He sido un pequeño industrial sin ambiciones, no he pretendido más desde que tuve claro que renunciaba a mis aspiraciones.  (169)
Yo corrí con él, a su lado, lo seguí como un perrito, pero mis aventuras fueron puro derroche, despilfarro, creía que quemaba el tiempo pero me iba quemando yo mismo. (195)
Y me ha dicho que ahora vive solo, pero que tuvo una mujer mayor que él, que lo dejó, y un hijo, o casi un hijo, o más que un hijo, ha dicho, de los que no ha vuelto a saber nada. (229)
Tu vida laboral completa no vale lo que le cuesta a Freixenet el anuncio de fin de año. Suicidio y crimen, la venganza del pobre. (252)
Me extraña que los turistas vengan aquí y paguen por pasarse un mes junto a esos contenedores malolientes. Seguramente están acostumbrados porque sus ciudades huelen por el estilo, o aún peor, al fin y al cabo lo que se pudre es lo mismo en todas partes, las mismas marcas de las mismas cadenas de distribución. (277)
El ardor sólo sirve para achicharrar las cosas. Los propios amantes, si  están de verdad enamorados, tienen prisa por acabar con ese tormento y hacen lo posible por librarse de él. (321)
Yo he sabido convivir con la amargura e impedirle que me arrebatara la salud. (351)
No es exactamente piedad lo que siento por ella: infinita piedad, sí, pero envuelta en el gratín del rencor, qué me hiciste, qué has hecho de mí. (375)
Ocupan la habitación entera, desalojan con sus cuerpos el aire, y tengo que encender la luz e incorporarme para vencer la asfixia, y para que todos ellos vuelvan a los muros de los que se han escapado. (385)
Es malísimo eso de conocer tan bien a alguien y que te asalten los celos: sabes lo que estará diciéndole a la mujer a la que se folla, los gestos que hace. las palabritas que dice y que son las que te dijo a ti al principio. (391)
¿Siguieron hasta el final componiendo ese octópodo cuya impudicia no soporto? (409)
Pero tú has dicho que me quieres, Leonor. Se rió: follando se dice cualquier cosa. (411)
Lo siento en el taburete, le quito con dificultad los pantalones del pijama, lo levanto, abro el pañal. El hedor invade el baño. (417)
Me lo he hecho yo solo, he aprendido rápido, el bobito de la familia, ya ves: veinte conguitos en un andamio y el volante de un todoterreno entre las manos y una sábana de seda de color rosa bajo  el culo recién lavado por la manita suave de la ucraniana. (431)

Chirbes fa el retrat d'un dels escenaris de la crisi immobiliària: l'aiguamoll, la fi del boom, de la gastronomia, d'un taller de fusteria en un poble valencià. Potser en algun moment els personatges parlen massa bé. I de vegades la visió profundament pessimista de l'ésser humà resulta massa hiperbòlica.

La mateixa edat ...

font

Projectes vitals

Aqui teniu l'article de presentació de la Universitat sènior del Col·legi de Llicenciats on he resumit la meva lliçó inaugural del curs 2014-15.

Mes apunts per a l'alternativa a la Religió Primer d'ESO

Completo la proposta que vaig fer fa uns dies amb alguns exemples provats a primer d'ESO.

Introducció per al professorat

Graelles per a recollir les preguntes sobre els temes:
primer trimestre
segon trimestre
tercer trimestre

Exemples de materials de classe:
El jo
Carta a una persona ben coneguda
La mort

Una foto de LibrerasResoplantes

font

- Hola, busco Un cuarto propio. 

- Pues intente en filosofía. Ahí no suele haber mucha gente.

Presumir

Tot el día presumint de tenir una festa d'aniversari a la nit. És que de festes d'amigues que fan vuitanta anys no n'hi ha moltes!

Que siguin bons, S.!

EL COR DE LES APARENCES: ¿Cómo se llega a ser "inmigrante"?

Convent de Sant Salvador
Horta de Sant Joan

EL COR DE LES APARENCES: ¿Cómo se llega a ser "inmigrante"?

Diccionari Grec-Català

Per fi ha aparegut el Diccionari Grec-Català!

Vuit savis han redactat de bell nou més de 92000 entrades del grec clàssic durant més de deu anys.

Ells i nosaltres hem hagut d'esperar prop de deu anys més perquè a alguna institució cultural del nostre país li abellís o convingués gratar-se la butxaca, tot i que els redactors han treballat gairebé gratis et amore. 

Deslliurat de censures carrinclones de diccionaris famosos, com el Bally (si cal traduir carall o cony, es fa), complet, científic, actualitzat.

Però el més important és el pont que ha construit entre la nostra llengua i l'antiguitat clàssica. El diccionari arrela el nostre català del segle XXI  a la tradició humanística. 

Llegir la traducció directa al català dels mots que tant fem servir en filosofia s'assembla a obrir la finestra per rebre l'aire fresc de l'alba.

Un escamot de vuit savis han culminat una gesta civil. Aquestes, i no les dels almogàvers, cal celebrar!

Uns apunts per pensar l'alternativa a la Religió

Mentre esperem la concreció en el decret definitiu de l'ESO de la matèria de Cultura i valors i la publicació del quadern explicant les deu competències que estableix l'ordenació catalana, heus aquí uns apunts del 2006 per avaluar el que havia fet els dos cursos anteriors. Va servir de base a una comunicació que vaig presentar en una trobada del grup IREF.

Per si serveix a algú de cara a impartir la matèria el curs vinent.

APROFITAR L’ALTERNATIVA

La situació: Humpty Dumpty al disseny curricular

“Has de donar l’alternativa”. L’expressió de ressonàncies taurines en boca de la cap d’estudis comunicava a aquest professor de filosofia que havia de baixar a 1r i 2n d’ESO. Es tractava d’impartir una hora setmanal a aquell  alumnat que no cursava religió catòlica. Una no-àrea? Una no-matèria? Feia venir al cap aquell personatge d’Alícia al País de les Meravelles que descobrí que, més divertit que celebrar el seu aniversari, era celebrar el seu no-aniversari, perquè això es podia fer 363 vegades l’any. Què tenia de bo el meu cas? Encara no ho sabia.

Ullada a currículum. Infumable (amb perdó). No entrarem aquí en una discussió que ens portaria a un dels nòduls de les tensions polítiques actuals.

També formen part de la situació dues conviccions que m’han estat inoculades per anys de professió i de les que no puc desprendre’m :

•       Cal donar suport a la formació integral, no allargar els programes creant un espai reservat a l’assignatura ...

•       L’alumnat és un dels principals reguladors de  l’activitat del professorat

–      Al professorat li ha d’interessar què i com pensen els i les alumnes

–      Ha de partir d’aquest què i com i anar a aquest  què i com

–      Això no s’ha de confondre amb un brot de la simptomatologia del col·leguisme:

•       “farem el que voldreu”

•       “vull saber la teva opinió”

El punt de partida: la filosofia com a activitat

Per afrontar la tasca prenem la concepció, compartida per molts companyes i companys i a la que el projecte Filosofia 3/18 ha col·laborat a estendre, que la filosofia és una activitat i com a tal activitat són molt importants les habilitats de pensament crític, creatiu i acurat, d’una banda i de l’altra els aspectes procedimentals que constitueixen la filosofia en acte: Conceptualitzar, Problematitzar, Argumentar.

Coherentment, creiem que la manera més adient de posar en acte  la filosofia a l’aula és organitzar la classe la com a comunitat de recerca. Farem servir no només el diàleg, sinó també l’escrit en relació dialèctica.

Atesa l’edat i la periodicitat setmanal de les classes pensem que hem de les tres capacitats filosòfiques convé donar més rellevància a la de conceptualitzar: “Per pensar necessitem conceptes, és a dir paraules el sentit de les quals està prou elucidat per a què la seva posada en relació faci aparèixer clarament un problema. Filosofar és, doncs, conceptualitzar, és a dir, fer emergir o construir el sentit de nocions (la política, la religió, la felicitat) que, d’idees vagues, esdevinguin conceptes ben definits, que seran alhora objectes i eines del pensament” (TOZZI, M.: Penser par soi-même, p. 71). Això sense oblidar les altres dues.

Els temes: la quotidianitat com a objecte de reflexió

Com que filosofar no es fa en el buit, i el curs requeria una vertebració temàtica, havíem de triar un contingut. Havia de ser conegut pels alumnes perquè no volíem dedicar molt de temps a exposicions per això vem cercar en la quotidianitat. Es tractava de cercar temes relativament coneguts, variats i no banals, que al mateix temps permetessin treballar la “zona de desenvolupament pròxim”. No es tractava de tractar específicament de problemes morals, polítics o socials, o arribar a unes conclusions preconcebudes. Començaríem preguntant-nos què volíem saber i ens sentiríem lliures d’anar allà on ens dugessin les mateixes preguntes. A continuació es reprodueixen els temes dels dos crèdits (els que figuren repetits són els que no es varen poder fer el crèdit anterior). La llista va ser elaborada pel l’autor i consultada amb els companys del seminari, que haurien d’impartir també el crèdit. Després d’alguns aclariments, s’aprovà.

1r Trimestre

Jo

Viatjar

Sentiments

Temps

Animals

Sentits

Guerra

Femení/Masculí

Festa

2n trimestre

Art

Veritat

Joc

Creure/pensar

Somnis

Paradoxes

Soledat

Sagrat

3r trimestre

Misteri

Riure

Mentida

Mort

Llenguatge

Lògica

Investigar

1r Trimestre

Joves i adults

Ment

Patir

Veritat i certesa

Religió

Música

Mentida

Soledat

Regal

2n trimestre

Violència

Investigar

Escola

Plorar

Fumar

Parella

Festa

Art

3r trimestre

Llenguatge

Aprendre

Riure

Lògica

Sentits

Les preguntes: pensament creatiu

El punt de partida són les preguntes que cada membre de la classe planteja en respondre un full al començament de cada trimestre: “De què t’agradaria parlar sobre els temes següents? Què t’interessaria tractar? Per a cada tema, pensa en una pregunta o més que voldries fer. Escriu-les al costat”. Formular preguntes serveix, en primer lloc,  per presentar els temes i estimular el pensament creatiu. No es tracta d’inventar LA pregunta, la pregunta correcta i adequada, sinó d’obtenir, per a cada tema, una llista el més gran i variada possible. En segon lloc, l’examen d’aquestes preguntes revela al professor quins sabers i carències tenen els diversos alumnes, quins implícits, quines tensions emocionals. Aquestes preguntes guien el professor en l’enfocament del tema. El procés cognitiu del professor en agrupar-les per temes constitueix el primer moment de regulació de la seva activitat.

Heus aquí un tria. Oi que moltes fan pensar?

Per què de vegades volem amagar els nostres sentiments?

La bogeria és un sentiment?

Haurem de dir tots els nostres sentiments?

Per què ens agrada volar i i veure el paisatge des del cel?

Viatjar pot ser moure’t més d’un metre o ha de ser moure’t a gran distància?

Per què em preocupo per coses que encara han de passar?

Per què no es pot tenir un tigre com animal de companyia?

Per què alguns animals no tenen cua i altres si?

La persona que fa la guerra, té remordiments?

Per què només hi ha el masculí i el femení? Putser hi ha alguna altra raça que s’amaga?

Per què l’art és tan interessant?

Per què quan la majoria de la gent es va fent gran li agrada menys jugar?

Per què diem “només és un joc”?

Sempre és bo creure en alguna creença?

Somiar és imaginar?

Quan es mor algun familiar o una persona coneguda, la gent plora per què no s’ho acaba de creure, o perquè no hi és?

Fa mal el morir?

Per què el misteri et produeix intriga?

Per què el misteri de vegades fa por?

La soledat és algo que tu fas o que et passa?

A la ment només hi guardes els sentiments o els exàmens i els estudis també?

Per què les iaies pateixen més que nosaltres?

És obligatori tenir religió?

Per què ens agrada tant la música?

Per què deixem sola a la gent a l’hora del pati si no ho volem fer?

Per què fer-se el xulo i ser violent, per les tias, per la popularitat, per integrar-se?

Observar és el mateix que investigar?

Què és millor, emparellar-se de jove o de gran?

Per què ens riem de les persones que parlen no verbalment?

El diari de classe: l’escrit i l’oral

A cada alumne se li dóna una llibreta dinA4 on haurà de recollir:

Apunts o altres materials

Relat del que es va fer a la classe anterior

Fulls repartits, enganxats

Valoració de la classe

            Què ha estat el més interessat

            Què el menys interessant

            Altres observacions o opinions

En començar cada classe el professor demanarà a alguns alumnes que llegeixin en veu alta el diari de dia anterior i s’hi podran afegir comentaris breus. El diari és el lloc de l’escrit: registre, recapitulació avaluació. L’escrit en el diari es configura en gèneres diversos: carta, avaluació, diari personal, escrit d’opinió, relat, apunts .... És essencial en la construcció de coneixements. El diari és material didàctic produït pels alumnes.

Activitats: varietat, diàleg, una sessió

L’estructura de cercar unitats que s’exhaureixen en elles  mateixes i duren un dia facilita planificar la variació. En la mesura del possible, es cerquen marcs d’aprenentatge diversos.  En totes elles el que predomina més és el diàleg inquisitiu, que de vegades sorgeix d’una situació viscuda: hem estat picant de mans al ritme d’un metrònom i ens preguntem què és el temps. Procurar que sigui una sola sessió: l’aprenentatge depèn no de la quantitat d’informació que hi aboquem, sinó de l’activitat interna de l’alumne o alumna.

Per tractar del Jo partim d’un enigma:  Era  l’hora d’esbarjo. La Tere Seta encara era a la classe. Tothom ja havia marxat, però ella s’havia entretingut perquè estava acabant de tancar la taquilla, que no anava molt bé. Va sentir que algú entrava a la classe. Es va girar i va veure qui havia entrat. Llavors va exclamar: Ostres, sóc jo!. Podria donar-se una situació com aquesta? Per què si o perquè no?

Per començar a parlar dels Sentiments en fem una llista a la pissarra a partir d’una graella que prèviament s’ha hagut d’emplenar: alegria, tristor, mandra, enyor, ràbia! ràbia! enveja, enamorament? ... Després es classifiquen en els que semblen positius o negatius, es discuteix si l’enveja és el mateix que l’avarícia o es mostra perplexitat davant de sentiments tan estranys com la vergonya aliena  generant comentaris en veu baixa (“ostres, creia que només em passava a mi”). Si hi ha sort i ganes, acabarem al gimnàs en dues activitats d’expressió d’emocions.

Un altre dia, farem una llista de paraules per parlar de la Guerra. Després a l’aula d’informàtica visitarem la pàgina dels nens soldat d’Amnistia Internacional (www.actuaconamnistia.org), llegirem la informació i veurem l’animació flash. Tornarem a fer la llista de paraules i si cal, ho escriurem al diari: Què pensem ara sobre la guerra?

Lògica es tractarà analitzant la història de la llebre i el cocodril:

Una llebre –en una història jemer- va veure un cocodril que es deixava endur pel corrent. El seu cor va sentir desconfiança i es va dir: “És un cocodril o el tronc d’un arbre?” Va pensar un instant i va cridar:

-       Si ets un cocodril, segueix surant endut pel corrent, però si ets un tronc, remunta el riu en sentit contrari!

El cocodril sentí la llebre i es va dir: “Jo feia com que era un tronc d’arbre. Però la llebre m’ha dit que si sóc un tronc d’arbre he de remuntar el riu. Per tant, he de remuntar el riu”.

Començà a remuntar el riu. Llavors la llebre va veure clarament que es tractava d’un cocodril, perquè els troncs dels arbres no remunten el riu.

J.C. Carrière: El círculo de los mentirosos, 236.

Què hauria d’haver fet el cocodril (suposant que als cocodrils els agrada la llebre)? Aleshores, què hauria d’haver fet la llebre (suposant que a les llebres no els agrada ser menjades)?

Avaluació: recapitular, avaluar i re-avaluar

L’avaluació es fa es cada sessió. És la part nuclear del diari. Al final de cada trimestre es fa una avaluació global on es fa servir elements d’avaluació figuroanalògica. (Perdó! M’oblidava de dir que les notes es posen a partir de si han fet el diari i de les llibretes recollides al final de cada trimestre i s’avalua si el diari està bé, notable o excel·lent tenint en compte la precisió, la fidelitat, l’endreça i la completud). Tornant als sistemes d’avaluació que regulen l’activitat del professorat, com els exposats a Reavaluar, demanar “Si la matèria fos un menjar què seria?” ajuda a recuperar per a la classe alumnes com el que entre mig d’amanides variades, paelles amb molts ingredients  o verdura insípida suggeria: “és com un menjar xines o tailandès, que és estrany, no saps de què està fet i no saps si és bo o dolent”. També és instructiu el dibuix de la classe: si la classe fos un paisatge, què s’hi veuria?

•     Jo veuria una girafa amb el coll molt i molt llarg que pot veure moltes coses perquè a mi l’assignatura m´ha obert els ulls i m’ha permès veure moltes coses, encara que l’assignatura és avorrida.

C sembla no adonar-se que malgrat voler criticar està fent i -fent-se- un elogi:

•     Alternativa la fan els que no fan religió i jo crec que és injust, no m’agrada fer els diaris, m’agrada que es donin fulls per respondre nosaltres amb la nostra opinió i després comprovem amb la dels altres i ens sortia una opinió molt bona.

Altres opinen sobre aspectes metodològics:

•     El pitjor ha estat copiar de la pissarra perquè quan creus que ja has acabat has de tornar a començar perquè hi ha més coses

•       Trobo un error que quan llegim el diari, com sempre hi ha errors, ens quedem encallats en el tema anterior (B)

•       Aquest trimestre m´ha agradat més, perquè tots els temes duraven un dia

•       El tema ha canviat molt des del principi, perquè llavors no ens coneixíem bé i no ens sentíem tan lliures de donar la nostra opinió (E)

•       Aquesta assignatura m’ha ajudat a opinar per mi sola i a dir el que penso de manera més clara i amb més seguretat (Cl)

•       Argumentari (és com hem batejat l’assignatura) és pensar i saber el que creus

•       Fer avaluació ajuda a rumiar i a pensar què dir sobre l’assignatura

•   Trobo que es podia participar molt, era qüestió d’aixecar la mà i prou, ademés ja només quan llegíem el diari podies dir alguna cosa que no haguessin dit (LR.)

Però potser qui em va acabar d’oferir la clau del que m’havia passat en haver hagut d’impartir la no-assignatura va ser la S.:

•       Si aquesta assignatura fos un menjar,  seria un pastís, perquè no és necessari per sobreviure, però si el pots menjar, millor.

Un pastís per celebrar els no-aniversaris. Ara sí que m’adonava que havia estat afortunat.