Filosofia a la tele

Més proper que el que proposavem en el post anterior: El CREAIF ens fa saber que per fi hi ha un programa decent dedicat a la filosofia en televisió: Pienso, luego existo. Es pot veure on line. Dirigit per Lluís Carrizo, de la factoria de Manuel Escribano i companyia, garantia de qualitat. Segons la presentació oficial "és un programa que retrata en primera persona a alguns dels principals filòsofs, assagistes i pensadors del panorama espanyol contemporani. A partir de les seves pròpies veus, es realitza un recorregut per la seva vida i, sobretot, per les seves idees. Gràcies a aquest programa podem conèixer la seva trajectòria, la seva visió del món i les seves reflexions sobre les grans qüestions i inquietuds de l'ésser humà, així com els seus referents filosòfics i artístics, i els moments i revelacions que han marcat el seu pensament". 

Bé: el judici que n'emeten altres pensadors, com en el cas de Victòria Camps, que permet conèixer l'opinió de Gerard Vilar, Amèlia Valcàrcel i J.M. Pérez Tornero, cosa que contribueix a enriquir la panoràmica; el de Lledó enganxa ... No tan bé: només seran quinze patums (José Antonio Marina, Emilio Lledó, Rafael Argullol, Eugenio Trías, Victoria Camps, Fernando Savater,  Eduard Punset, Javier Sábada, Jesús Mosterín, Antonio Escohotado, Amelia Valcárcel, Manuel Cruz, Emilio Lledó, Rubert de Ventós y Celia Amorós), la més jove de 60 anys. Això passa per fer cas a Plató i als canosos filósofos jóvenes .... Esperem que tingui èxit i continui. 

Per treballar a classe: té una durada justa, 30', que permet visionar-lo amb una petita guia de treball, per emplenar mentre es veu i es posa en comú en la resta de la classe. Per què no fer-ne servir uns quants  per tractar el tema Què és filosofia? en comptes de rotllos històrics o explicacions incomprensibles? Tots es refereixen al concepte i funció de la filosofia.

Dret a la filosofia

Segur que a totes les persones preocupades per la defensa de les humanitats els interessarà la concepció de la filosofia que s'expressa en el documental que s'estrenarà en el marc de la trobada "Les humanitats després de Fukushima". 

Històries urbanes

Otto i Ettore

Ferrocates plens a vessar cap a la manifestació. Saludo un exalumne que és un exemplar d'expulsat del pqpi. Se'm fa difícil pensar la seva vinculació amb  el 15M. L'acompanya un quillo. Tenen als peus un cadell de boxer que després de fregar-se'ns per les cames -"Otto, quieto"- s'estira i es queda adormit. A Muntaner, abans que pugui avisar una parella d'indignats que porta amb un cadell de mastí i entra apretant la gent, Otto desperta d'un salt. Mentre les portes es tanquen inexorablement, hi ha un enrenou de petjades, esgarrapades, lladrucs i grunys que exigeixen un perfecte autocontrol dels passatgers de l'atapeït vagó mentre senten els cossos dels gossos barallant-se entre les seves cames.  "Edu, Edu"- sento. Es diu Edu? - Pregunto incrèdul a la tatuada propietària que valerosament però inútil s'interposa entre els dos animals, -"No, si chiama Ettore, Ettore".  Baixem a Provença, tot esperant que no descobreixin abans de Catalunya algun altre motiu d'enfrontament. Otto i Ettore. La globalització.

Les pancartes

"J'ai trois mois et je suis déjà indigné!" Signada per Solenn, un nadó que va en motxilla.

"Está claro quién se ha llevado mi queso".

"No podría mirar a los ojos de mis hijos y decirles que no me animé a luchar".

Vols xumar?

De tornada als Ferrocates. Un grup amb cotxets i criatures entren a corre-cuita quan la campana ha tocat. S'obre pas fins a nosaltres, que estavem asseguts, una noia -indignada- amb un nen a braç de dos anys justos  i ens exigeix que li cedim el lloc. Ens aixequem dos. Dos nens del mateix grup, d'uns cinc anys, aprofiten per seure al seient del costat. Als pocs minuts la mare està dreta, els dos de cinc anys ocupen sengles seients i el petit està dret en perill de caure a cada moviment del vagó. La mare: - Gerard, seu. Gerard indiferent. La mare: - Gerard, parlem- i s'ajup sense tocar-lo, gairebé recolzada en les cames dels adults dels seients del davant. - No veus que si frenés el tren podries caure i et faries molt de mal? Eh? Segueix l'argumentació interminable davant l'indiferent Gerard mentre a la gent del voltant se'ns van posant els pèls de punta. Finalment agafa en Gerard a braç. - Que vols xumar? Sembla que si, perquè demana als dos asseguts: - Que voleu seure els dos en un seient perquè així li podré donar de mamar al Gerard?

Un imagina qué deuen estar pensant els nens: Anàlisi de costos/beneficis entre  aixecar-se i la improvable bronca si segueixen asseguts? Deliberació entre el deure d'ajudar els dèbils i la comoditat egocèntrica? Sentiment de culpa davant el propi egocentrisme? Cap culpabilització perquè no tenen clar si està bé aixecar-se o no, atès que els han cedit el seient? Odi soterrat entre tots dos, que els impedeix seure junts? O és que els immobilitza el dilema del free-rider (si sóc el primer a aixecar-me pot ser que l'altre no em deixi seure ...)? Finalment s'acaba amb la mare donant de mamar asseguda en un altre compartiment i els altres dos nens drets en els seus seients mirant per damunt el respatller como en Gerard xuma. Un dels que havia cedit el seient era invident.

Convocatòria

Per això, entre d'altres coses:

font

Aqui

Com sona una bombolla immobiliària?

Sembla que així:

http://www.npr.org/blogs/money/2011/04/27/135737940/the-case-shiller-index-sung-as-opera

I al nostre país, així:

Retiru

Les i els col·legues em diuen que em troben molt bé. És que hi vaig mudat; no em veuen amb la bata i els rulos tota la resta del dia.
Tenia raó en Toni. És com abans, però amb horari flexible: els seus aventatges i els seus inconvenients.
- Com estàs?!
- Dons mira que tu!
No m'en puc estar. Visito l'Institut amb qualsevol excusa. No és per fer enveja. M'hi he deixat moltes coses.

"Fiestas de la Merced"

Perquè convé fer memòria ...

Alhzeimer fase 4

No és veritat que no aprenguis. El que passa és que no recordes. Però sents qui et tracta bé i qui no:  amagues les mans quan te les vull agafar si et van fer mal tallant-te  les ungles.
No és veritat que s'ennueguin perquè s'oblidin d'empassar. És que no recorden que estàn bevent, o que tenen un cuidador impacient.
No és veritat que tinguis en el fons la consciència com una llumeta intermitent. No hi ha cap llum, cap persona amagada rere la mirada molts cops indiferent. Però alhora  et molesta que parli de tu com si no hi fossis.
No és veritat que siguis com un vegetal: sents plaer i dolor, benestar i neguit. Si les visites t'agraden, estàs més contenta. Si no, tanques els ulls i t'amagues com una tortuga ... sense closca.
L'Alhzeimer no mata. L'any vinent compliràs vint anys. Amb ell.

Comentari de text

m'agenollo davant
                  el cos
                  impur
                  obscè
                  mortal
                  primer
                  pais
                  vivent
                  taüt
                  obert
                  d'on vinc
                  no hi ha,
                  mare, una altra naixença.

Maria-Mercé Marçal (2000) Raó de cos. 62-Empúries.

1. Què et sembla el poema: una oració, una descripció, un lament ...?

2. Repassa els qualificatius. En treuries algun? N'afegiries algun? Explica-ho

3. Estàs d'acord amb el que s'enuncia en els dos darrers versos?

4. Prepara un recitat tenint en compte el ritme dels versos. Fes-ho.

Què és filosofia?

Malgrat l'aparença, no és trivial. Segurament és més informatiu que moltes introduccions estàndart. Única observació: al final, t'indica que si t'interessa la filosofia, parlis amb el professor ... d'història! (Quan vegis les barbes de ton veí pelar ....)
Tret de la mina de pedres precioses que és el blog de la D. A.

A empentes i rodolons ...

I en un ambient una mica enrarit.

Garcia Albiol, a classe!

Sento a la televisió un adult universitari, amb responsabilitats de govern en una ciutat:

"El problema local más importante que tenemos en determinadas zonas de Badalona en estos momentos es la inseguridad, y una parte importante de esta inseguridad la están creando individuos que son gitanos rumanos"

Cosa que dóna peu al titular de Europa Press:

"El alcalde de Badalona culpa a los gitanos rumanos de "una parte importante" de la inseguridad de la ciudad"

I més avall:

"Dice que es un "dato objetivo""

A classe de filosofia:

Professor/a: - GA, estaria d'acord amb què vostè està dient, en esquema, el següent?

1. Hi ha inseguretat a Badalona
2. Alguns responsables de la inseguretat són romanesos
3. Això són fets vertaders

GA: - Si. Aixó ho dic ara, i ho deia fa sis mesos i fa un any.
P: - Defineixi "inseguretat": Com es mesura? Què l'origina? Es refereix a això?
GA: (            )
P:  - Sobre els "responsables de la inseguretat" a Badalona, també li semblen vertaders aquests altres fets?:

Alguns responsables de la inseguretat duen ulleres
Alguns responsables de la inseguretat diuen paraulotes
Alguns responsables de la inseguretat tenen un cognom començat per consonant
Alguns responsables de la inseguretat tenen una ungla a cada dit del peu dret
Alguns responsables de la inseguretst han estat vacunats contra la diftèria

GA (s´ho rumia, una mica desconcertat): - Home, és clar!, però ...
P: - Però li sembla que no són informatius, oi?
GA: - En absolut!
P: - I el que n´hi hagi alguns que siguin romanesos? Per què és informatiu?
Alumne despistat: - Per què són romanesos, i hem d'anar amb compte amb ells!
P: - Aleshores també hem d'anar amb compte amb la gent que duu ulleres, o que diu paraulotes, o que el seu cognom comenci per consonant, o que tinguin ungles als dits del peu, o que estiguin vacunats contra la diftèria ...?
Alumne despistat: - Nnnnno, és clar que no. No és informatiu, hi ha molta gent que està vacunada contra la diftèria, per exemple, que no és delinquent!
P: - Aixì com hi ha gent que és romanesa i gitana que tampoc no ho és, oi?
GA: - És clar que sí, això també ho he dit sempre i arreu!
P: - Llavors, per què insisteix en repetir que hi ha delinquents romanesos, si reconeix que no és informatiu?
Alumne inquisidor: - Per què vol que associem delinqüent a romanès.
Alumne aplicat: - Ara entenc què és l'estereotp prejudiciat típic del racisme: atribuir característiques a un membre d'un col·lectiu pel fet de ser membre d'aquell collectiu. El que es vol és que es pensi que els romanesos són delinquents ...
Alumna coherent: - Cosa que augmenta la sensació d'inseguretat de les persones crèdules i acrítiques en veure una persona que suposen romanesa.
Alumna polititzada: -  I que permet al polític de torn atiar el menyspreu per al grup d'estrangers, és a dir,  la xenofòbia, i mantenir atemorits els dos col-lectius, el dels acrítics i el dels romanesos, tot donant una imatge de fermesa en problemes que requereixen altres solucions. A més, acostuma a donar peu a injustíces amb els membres del col·lectiu objecte de xenofòbia.
(GA manté la boca oberta)

Prescripció, de moment:

a. Faci els exercicis adients de l'Aristòtil Mas fins que s'adoni que "Els A són B" no és equivalent a "Els B són A".

b. Completi els seus "estudis de dret", especialment pel que es refereix a la prohibició d'incitació a la discriminació que figura dins la Declaració Universal de Drets Humans. Repassi els tractats internacionals signats pel seu país o, si més no, l'article 510 del Codi Penal vigent a l'Estat.

c. Redacti un escrit sobre el tema: "Si jo hagués nascut a Romania ..."

Un altre dia parlarem del compliment dels acords del Parlament de Catalunya.

Quan es tracta de no fer res ...

El terror de Hobbes quan solidàriament acompanya Calvin en les esgarrifoses baixades amb carretons o en trineu sempre li suggereix alguna qüestió per reflexionar:

- Està a punt d'acabar-se l'estiu. Què ràpid que ha passat, oi?

- Si. Quan es tracta de no fer res el temps sempre vola.

Primatologies: el bueno, el feo y el malo

Qui és el bo? Per què?

Una pregunta:

Una lectora de Guardian raona en una carta al director:


"It seems a fundamentalist rightwing Christian was responsible for the attacks in Norway. Following precedent, does our government now have the right to attack any other country which harbours similarly minded people?

Liz Brandow
Leicester"

Es tracta d'un raonament analògic en la variant d'argument del precedent, segons Walton et al. (2008) Argumentation schemes, pp 43-86.
(notícia per gentilesa de J.M.L.)

Continuació

Massa dies en silenci. Des del comiat a les audiències cautives no havia postejat res. Em semblava que havia de trobar un altre to. Fins que m'he preguntat per què cal un altre to?
La Cristina Montiel s'examina d'opos. Que vingui gent com ella! Així no costa jubilar-se. (gràcies a l'infatigable XS)

Nevermore

Perdoneu l'efusió personal. No sé si estic preparat per a l'esborramenta que s'albira. Diuen que és ràpida, però dolorosa. 

Mai més disposaré d'audiències captives divuit hores a la setmana. Mai més se m'atansarà una adolescent bellíssima a preguntar-me quina nota li poso. Mai més un nen d'onze anys a qui no conec em demanarà confiadament ajut. Mai més sentiré que altres persones canvien per dins gràcies al que jo faig. Mai més estaré immers en l'olla a pressió d'un institut. Mai més sentiré que faig pinya amb companys de treball. Mai més sentiré l'eufòria col·lectiva i un pèl malenconiosa d'una fi de curs. 

Tampoc no hauré de corregir exàmens mal plantejats, barallar-me amb el SAGA, assistir a claustres insuportables, desesperar-me davant la inacció d'algunes famílies, lluitar per crear un ambient de treball a classe, fer guàrdies quan els altres companys estan en una sortida.

Mai més.

P.S. L'Orelles segueix. Sigui per vocació o per incapacitat de tancar etapa.

L'Orelles ha viatjat a Itàlia

Traca final. Proposta d'anar a pasturar la gent de quart -no pas de pastor, em dic, sinó de gos d'atura. Acceptació un pèl angoixada. Només faltaria que ara que això s'acaba .... Sis dies d'atrafegament per tal de controlar l'impacte de noranta adolescents delerosos, amb tots els sentits desperts, ells i tu. Sis dies en què una esplèndida organització i treball previ de tutoria ha permès que l'inevitable -malalties, accidents, robatoris, corredisses nocturnes- s'enfrontés serena i positivament. Sis dies de contemplació d'una vitalitat inmensa que un instant s'apaga i l'altre s'eixoriveix. Sis dies de grup de profes on cadascú va encaixant en el seu paper amb la precisió d'un trencaclosques. Algun moment per fantasiejar que llegeixo la notícia d'un nou cas per a Brunetti. 

En seguirem parlant, perquè he acabat petat, però alimentat.

Crítica al jo segons Hume

Un famós fragment del Tractat sobre la Naturalesa Humana amb una coda de Shreck que compara el jo o ment a una ceba.

Val la pena el que s'ensenya?

No sé si és per culpa de la meva dificultat per elaborar la pèrdua de l'objecte, com va sentenciar-me l'amic R.C. Però cada vegada em causa més aprensió algun col·lega que en aquests dies d'exàmens, notes, reexàmens i rerereexàmens, dóna el curs per clausurat quan encara queden classes. El sento afirmar amb suficiència que ja ha acabat els programes i que l'únic que es pot fer és aguantar l'alumnat. Crec que aquesta actitud palesa una molt mala opinió de la seva assignatura, atès que pensen que els seus alumnes només els interessa per l'examen. Aquests dies "quan els alumnes ja estan avaluats", és l'ocasió per demostrar que hi ha aspectes de la nostra assignatura que valen la pena per si mateixos.

Per cert, després es queixen de la tirania dels programes ...

Fakebook de Sartre

Gràcies a la companya Angels B.!
font

Sense mots

Font

Catalunya al davant

Un cop més, Catalunya és capdavantera. Engegades les retallades en sanitat, ara emprèn el tractament antisèptic de la pròpia societat. La imatge dels mossos amb el camió de neteja al costat com si col·laboressin en un suposat sanejament d'una plaça de la ciutat intenta crear, com es diu ara, un relat del 15M. 

Com es netejarà la sang?

Delgado, sempre incomodant (fent pensar)

L'acció política ha esdevingut per uns dies tema de conversa, i perceps en algunes intervencions una emoció especial: la sensació, per molts joves, que s'ha obert alguna porta i per a molts grans que cal córrer perquè no es tanqui.  Més enllà de la crítica o l'aprovació de les irregulars propostes, crec que ens cal una adequada contextualització del que passa, que podem trovar en la intervenció de Manuel Delgado Ruiz. Delgado estudia des de fa temps l'ocupació de l'espai urbà. A més, està compromés en la teoria i la pràctica de moltes causes ciutadanes (a ell no li agradaria la paraula), com podeu llegir al seu blog El cor de les aparences. En copio un video amb un fragment de Network (1976) on surt un indignat prehistòric.

Vejam quant deixem/deixen/es deixa durar l'efervescència ...
(Per cert, parlant de ciutadania, és molt instructiu l'enllaç que fa Delgado amb el blog Poeta Muerta. No Apte)

Posar l'altra galta

El títol danès de la pel·lícula vol dir Revenja, però van canviar-lo perquè no volien que es confongués amb un thriller o una pel·licula de por. Tracta d'una manera acurada la relació entre violència, mal, revenja, perdó i reparació. Aquest trailer explica un episodi complet molt important en la trama. Lars, el pare malcarat d'un nen que s'estava barallant, pega a Anton, el pare de l'altre nen que els estava separant, que no s'hi torna. Però el fill adolescent d'Anton i un amic planejen venjar-lo. Quan Anton, que és metge i treballa en una ONG en un país africà, s'assabenta de la seva intenció els porta al taller de Lars per donar-los una lliçó ...

Tres possibles activitats:

1. Després de veure el video pensa si l'acció d'Anton realment denota fortalesa o debilitat. 

2. Per ampliar: compara el que has vist amb aquest famós fragment de la Història de la Filosofia:

"I la impotència que no es rescabala es converteix en "bondat", la baixesa plena de temença es converteix en "humilitat", la submissió a aquells qui s'odia es converteix en "obediència" (és a dir, obediència a un del qual diuen que mana i determina aquesta submissió, a un que anomenen Déu). Allò que és inofensiu en el feble, la mateixa covardia, que en té molta, la seva actitud d'esperar a la porta, la seva actitud d'haver d'esperar necessàriament, rep aquí un bon nom: el de "paciència", i s'anomena també la virtut. El fet de no poder venjar-se s'anomena no voler venjar-se i fins i tot potser perdó ("com que ells no saben pas el que fan, només nosaltres sabem el que ells fan!"). Hom parla també de l"'amor als seus enemics" i, a més a més, sua."

Friedrich Nietzsche La genealogia de la moral. Traducció de Joan Leita. Laia, Barcelona 1981.
3. Mira la película completa i examina les trajectòries dels principals personatges: Christian, Alia, Anton, Marianne. Segons tu, qui afronta i resol millor els conflictes  amb què topa?

Crítiques aqui.

Contrastos

Assistir a les classes de Jose Maria Valverde requeria deixar-se anar. Era com entrar en un nou ball que t'anava encisant fins que et rendies als seus exemples, com el de la dona que havia descobert estupefacta que sempre havia dit cocreta en comptes de croqueta, a la seva manera de fer filosofia, o als seus regals, com el del dia que va entrar amb una pila de sonets del XVII espanyol dedicats a rellotges que guardaven relicaris amb restes de persones estimades. L'altre dia a Mataró en Jordi Rodon ens oferia una joia d'aquell professor:

Historia de la filosofia

(Un sonet de J.M.Valverde)

Entro en el aula, empiezo a hablar a un ciento

de caras mal despiertas: por un rato

sobre sus vidas, rígido, desato,

cumpliendo mi deber, el frío viento

del Ser y de la Nada, de la Idea

y la Cosa; la horrible perspectiva

del vértigo que se ha hecho inofensiva,

espectáculo gris, vieja tarea.

Si alguno, casi inquieto, se remueve,

los más sueñan, o apuntan, o hacen ruido.

Pero basta: es la hora ya. De nueve

a diez, vieron el Ser, ese aguafiestas;

prosigan su vivir interrumpido:

yo vuelvo a mi silencio sin respuestas.

font

Hi he pensat quan, a l'examen de Nietzsche, una alumna aixeca la mà.  Duu el crani rapat parcialment com si sortis d'una operació de cervell.  Ha estat llegint el text amb cara furiosa, com si s'hi estigués barallant. Pregunta senyalant el fragment de la Genealogia:  

"Jordi, oi que aquest pavo 

que té ressentiment 

és el plebeu?"

Good citizens don't think?

M'he sorprès precipitant-me a apagar la ràdio quan començaven els anuncis de propaganda electoral.  I m'ha recordat el gest que, en moltes llars, ens disparava al botó del televisor  per apagar l'himno nacional que tancava l'emissió de la televisió franquista. 

Aquesta tarda tinc classe de ciutadania i havia pensat tractar sobre les eleccions: les competències municipals, els regidors i l'alcalde, el sistema electoral, les candidatures, els programes, les meses, les paperetes. Ensenyaria la web de Governació, la del nostre municipi, potser aquesta visió general de l'Estat o aquesta altra ... 

Tanmateix,  llegeixo coses com aquesta i aquesta

I ara què faig? Només tinc una hora ...

Raonament

Quina és la premissa oculta?

font
Pensar porta a raonar, raonar porta al correcte i l'incorrecte, l'incorrecte porta a la revolta, la revolta porta a ser ciutadans dolents.

Teràpies naturals

Una alumna al·lega atac d'angoixa per no haver-se presentat a l'examen.
- Ja has consultat al metge?

- Per què? 

- Dona, perquè si hi ha alguna cosa que t'impedeix de fer la teva vida normal és causa de visita mèdica. 

- Ja em prenc valeriana, i em fan reiki.
- Mmmm.

L'altre dia m'explicaven que quan algú tenia un problema, una de les teràpies canareves era anar a esbarrar-se en el panís. El procediment és senzill:  Es necessita un camp de blat de moro; et poses al llindar, agafes aire i apretes a córrer de dret  arrasant tot el que hi hagi pel davant fins que et quedes exhaust, brut, senyalat,  esbargit.

Ara l'únic que falta és substituir els patis de l'Institut per camps de panís. A certs profes els caldria. També.

A true story

Institut normal. L’encarregada de l’aula d’acollida proposa que als jocs florals de sant Jordi s’instauri un premi especial per a nouvinguts. Els departaments de llengües es reuneixen i li comuniquen que han decidit no instaurar un premi, però que triaran el millor i l'exposaran amb els premiats de veritat. La professora fa participar tot el seu alumnat divers: convèncer, il·lusionar, escriure, traduir, ensobrar, lliurar. Dies després li comuniquen el veredicte: “El que t’he de dir no és agradable: n’havíem triat un com el millor, però en obrir el sobre hem vist que era d’X, i com que pensem que no s’ho mereix perquè no s’esforça a les classes normals, no li hem donat".

Perjudicat: l'alumne, la professora que s’ha esforçat? Beneficiat: la cultura, el principi d’autoritat?

Mentrestant ...

Buscar más canciones de Zé Fuga en Myspace Music

Què és filosofia?

Aquests batxillers sembla que ho saben.

HI ha qui troba divertit aprendre i ensenyar

La performance que culmina el nostre concurs d'aforismes de 2011 i fins l'any vinent!! S'hi declamen els sis millors inventats.

Tres anys, ja ...

Bucòliques

Brunzit d'abelles dansat en l'aire de tarongina, que ha esclatat quan encara els fruits madurs penjaven dels arbres. Tres gavines volen baix, resseguint les fileres de tarongers com si se les haguessin repartit. De tant en tant mouen el cap vers alguna capçada per mirar-la amb més atenció. Busquen nius.

Jornada Mediació 2011

Jornada mediació 2011 af

View more presentations from jbeltran.

Alfa i Omega

Un nou SantJor (també amb retallades?!!)

Sant jordi 2011

View more presentations from jbeltran.

Avui votacions!

Thaumatsein

- Tu que ets de filosofia, mira què m'ha passat.

- Conta'm.

- Avui que he vingut en autobús perquè tinc el cotxe espatllat, anava mirant la gent que hi pujava o baixava, la gent del carrer. Estava mirant un vell que travessava i he pensat que estava molt prop de la mort i m'he estranyat perquè no semblava afectat per això.

- Per què havia d'estar-ho?

- És que aleshores m'he adonat que tots els que érem a l'autobús, els qui en pujaven o baixaven, la gent del carrer, tothom, haviem de morir algun dia ... i teníem les mateixes raons per estar preocupats ...

- O més aviat per prendre's la vida una mica més seriosament?

- Això!

- És que a l'autobús tens més temps per pensar (deia Aristòtil que la filosofia comença per l'admiració, la sorpresa -thaumatsein)

Una dèria realitzada

Fa temps que visc els projectes com una mena de picors. Una idea et retorna insistentment fins que sents que necessites deslliurar-te d'ella d'alguna manera. Comences  a posar fil a l'agulla i descobreixes que no ets tu que la portes sinó ella que va desplegant la seva lògica, i acabes sentint-te com el seu instrument. Una de les meves darreres cebes fins i tot ha merescut mitja plana de El País d'avui. He trigat dos cursos a realitzar-la, perquè en el primer vem perdre l'esma a mig camí i només ho he aconseguit tot planificant-ho  des del començament de curs. Aqui teniu la foto que surt a l'edició impresa, amb una part de les col·laboradores i col·laboradors entusiastes. Una lliçó de la que estic molt satisfet. Més informació aqui (entreu com a visitant)

De centre de l'Univers ...

A patata ...

blaugrana!

font

Terminologia

Per què només apliquem l'expressió "Comunitat Internacional" a un conjunt de paisos quan s'associen per atacar-ne un altre?

Els alumnes i les alumnes

A les reunions d'avaluació:

- X ha baixat, s'ha fet novia de Z.


I també:

- P ha millorat.
- És que s'ha fet novio de Q.

Misteri.

Deu anys de concurs d'aforismes!

Aqui teniu els aforismes guanyadors de l'any passat (triga una mica a descarregar-se). Els van rapejar HERK i NASEN, que aleshores formaven Modo Sonoro. I a la pàgina del moodle hi trobareu més informació de la convocatòria d'enguany.

I’m learning all the time. The tombstone will be my diploma.

— Eartha Kitt

Font, via

Què prioritzem?

La Fundació per la Pau i altres promouen un Dia per a la reducció de la despesa militar el 12 d'abril. Una manera de contrarestar el militarisme que es respira aquests dies.

Cites

Sempre he fet que els alumnes escriguin un diari de classe. Jo també n'escric un, on anoto el que em crida l'atenció, el que ha anat bé, el que no funciona, el que expressen:

De vegades la classe és un caos perquè hi ha professors que es deixen influir pels alumnes o que estan intimidats i llavors la classe no funciona (R)

Una de les coses que més em va impactar del video (No és un joc) és que la majoria dels nens diu que el seu petit sou que guanyàven el gastaven perquè els seus pares els compressin els llibres per anar a l'escola o per pagar-los una plaça a l'escola, en canvi a nosaltres ens fa molt pal anar a l'escola i sempre desitgem que s'acabi! (P)

M'han donat ganes d'ajudar-los a la cara (M)

Crec que ha estat un trimestre molt profitós, tant en aprenentatge com a conviccions (M)

Aquest dia no he fet classe ja que no he pogut assistir-hi perquè estava en un enterrament dedicat al meu tiet-avi (M)

Estic en contra de la caça. Si es prohibeix, s'ajudarà a no trencar cadenes tròfiques (L)

Fent l'activitat d'argumentar m'he adonat que fem servir molt més del que ens pensem l'argumentació (B)

El tema que m'ha agradat menys ha estat el dels drets humans, perquè el Jordi estava tan enfadat que no explicava bé (S)

(Una situació en què t'has sentit discriminat o discriminada ha estat ...)

- Quan vaig treure un 5,6 a un examen i li vaig dir a un company i ell em va contestar "perque vas a flexile" (P.R)

- En general, per la meva estatura (A)

- Quan m'escollien últim a futbol i no és per casualitat, perquè ja m'ha passat més d'una vegada, encara que ho entenc, perquè no sóc res bo jugant-hi (F)

- A l'escola jo era més grassa que la resta de les nenes i nens. Un cop em vaig sentir molt malament quan a l'entrar al menjador els nens van començar a picar al terra amb els peus perquè tremolés el terra i semblés que era jo (M)

- Quan em diuen que sóc tonta perquè sóc rossa, si em diuen, per exemple -Tú calla, Barbie. Fa molta, però molta ràbia. (V)

- Un dia, quan vaig llegir les instruccions d'una màquina que depila en forma de lasser. Llavors ho llegeixo i veig que la gent de pell fosca no ho podia utilitzar. Jo ho entenc perquè potser a mi em podia fer mal a la pell, però em vaig sentir una mica discriminada. (A)

Màquina del temps

- És possible viatjar al futur! Hi ha una pel·lícula que ho explica- Diu entre burleta i desafiant.

- Tens raó- li responc.

Una mica desconcertat, dirigint-se als companys, però mantenint el desafiament - Vegeu? vegeu?

- Mira, precisamenta aquesta cadira -assenyalo una cadira solitària buida- és una màquina del temps.

- Alsa!

- De veritat; si t'hi asseus et trasllada al futur.

Vacil·la una mica, insegur d'on va la broma. És a punt d'aixecar-se.

- Com que no és molt potent, de moment et podrà traslladar poc. Vols provar?

- Amb aire de perdonavides, s'aixeca i s'hi asseu.

- Et traslladaré a un futur de, posem-hi, cinc segons. Preparat?

Miro el rellotge: -Un, dos, tres, quatre ... cinc! Ho veus, ja has viatjat al futur!

Em mira desconcertat, amb cara de "on és la trampa"?, mentre els xiuxiuejos augmenten i ens transformen en rialles. Demano un aplaudiment per al viatger que ha arribat del passat. 

Un enllaç interessant (en anglès)

Què saps d'història de la filosofia?

Algunes frases no són molt fidels, però les caricatures són molt bones.

Amb les seves paraules

P: "La mort la podríem definir com la pèrdua de l'ànima, de la ment, de la consciència i del cos. Un cop mort, no pots reaccionar a res, a l'igual que tampoc no t'enteres de res, ni del que t'envolta; un cop mort el jo desapareix per sempre i passes a ser un exhabitant més d'aquest planeta".

C: "La ment és com la clau per arribar a la capsa, que és el cervell, el cos".

S: "Encara que tingui raons per creure que al morir no quedi res de nosaltres, jo de moment crec que quedaria l'ànima".

G: "Sóc dualista materialista, ja que crec en la física com explicació de tot. Tot i això, sé que la meva posició pot canviar així que em vagi fent gran".

A: "L'ós està viu però no té identitat personal ja que la majoria dels animals actuen per instint bàsic".

G.P: "La ment és el que dóna una màscara al cervell".

Alumnes de primer de batxillerat, sobre filosofia de la ment.

Descartes automatitzat

Les tesis de Descartes han experimentat una curiosa metaforfosi. La seva orgullosa afirmació de la ment racional que escapa del món mecànic dels cossos acaba resultant en la ment automàtica dels robots del segle XX:

"M'he passat els dos darrers dies en concentrada introspecció - va dir Cutie-, i els resultats han estat molt interessants. Vaig començar per l'única afirmació segura que em sentia capaç de fer: Penso, doncs existeixo.

- Oh per Júpiter, un robot Descartes! botzinà Powell."

- Qui és Descartes? Demanà Donovan.

ASIMOV: Jo, robot. pàgina 72. Gràcies, A.P.!

Es diu Romeu i anuncia la primavera

El miracle de Calanda i Hume

La mirada incrèdula del viatger del segle XXI pel Baix Aragó topa encara amb mostres de religiositat supersticiosa. A Morella, Sergi Besser ( ai las) vivia  davant d'una casa que té un manises on es llegeix: En esta casa San Vicente Ferrer obró el milagro de resucitar a un niño a quien su madre, enajenada, habia descuartizado y guisado en honor al Santo, acompanyat d'una pintura on una criatura crescudeta, pudorosament despullada damunt una cassola, estira els braços vers el sant. La Verge de la Balma és un altre exemple a la part de Castelló, així com les nombroses verges del Remei que segueixen actives a les frontereres terres de l'Ebre.

font

Potser un dels miracles més famosos  és el del coix de Calanda, que ostenta entrada a la Wikipedia. L’any 1641 se celebrà davant el bisbe de Saragossa un procés per miracle. La mare de Miquel Joan Pellicer Blasco testificà que  la nit del 29 de març de 1640 va veure en una cambra de casa seva una figura que jeia tapada per un cobertor del que sobresortien les dues cames. Estranyada, perquè el seu fill havia quedat coix després d’un accident de carro, explicà que va voler esbrinar qui era l’intrús, però resultà que era el seu fill. En despertar-lo, li va dir que en aquelll moment estava somiant amb la verge del Pilar. La seva  cama li havia estat restituida sens dubte per intercessió de la Verge.   

Segons la Gran Enciclopedia Aragonesa, l’anomenat Milagro de Calanda “Como tal fue proclamado el 27-IV-1641 por el arzobispo Pedro Apaolaza, asesorado por nueve consultores y tras el interrogatorio de veinticinco testigos, el hecho de la súbita restitución, la noche del 29-III-1640, en su casa de Calanda, al joven Miguel Joan Pellicer Blasco, de la misma pierna derecha que en octubre de 1637 le había sido amputada cuatro dedos más abajo de la rodilla en el Hospital de Gracia  de Zaragoza por el cirujano Joan de Estanga  , habiendo sido enterrada por manos del mancebo practicante Joan Lorenzo García”.
El pare Feijoo al Teatro Crítico Universal recomanava una certa prudència en el cas dels miracles - i a més ens regalava el mot protervia ("malignitat"):

"Entre estos dos extremos de negar los milagros con protervia, y creerlos con facilidad, está la senda de la recta razón. Yo confieso que es muy difícil determinar a punto fijo la existencia de algún milagro. Cuando la experiencia propia la representa, es menester una prudencia, y sagacidad exquisita para discernir si hay engaño, y un conocimiento filosófico grande, para averiguar [121] si el efecto que se admira, es superior a las fuerzas de la naturaleza. Si es de oídas, es forzoso que en el sujeto, o sujetos que deponen de vista, se suponga, sobre las prendas expresadas, una inviolable veracidad."

El ressó del miracle de Calanda va ser tal que Hume el menciona a la Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 26. L'escocès, tot i fent servir arguments en la mateixa línia que Feijoo -són coetanis-, és molt més  clar i precís, tant pel que fa a la presumpta violació de les lleis de la Naturalesa com a la qualitat dels testimonis, que ja  hem tractat abans:
"Cap testimoni és suficient per establir un miracle, a menys que el testimoni sigui tal que la seva falsedat seria més miraculosa que el fet que es pretén establir; i fins i tot en aquets cas hi hauría una destrucció mútua d'arguments, i el superior només ens donaria una seguretat del grau que li restés després d'haver restat la de l'inferior" Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 13.
Al nostre segle hi ha qui s'obstina a mantenir el caràcter "sobrenatural" dels miracles, com per exemple a Fe y Razón, on s'analitza en detall la posició de Hume i es conclou que aquest cau en un raonament circular perquè afirma que no pot haver més que una explicació natural als miracles. Ara bé, cauen en el mateix raonament circular en afirmar que "per explicar els miracles cal afirmar el sobrenatural".
Se t'acut alguna explicació alternativa? En primer lloc hauràs de pensar quins son els fets establerts i com. Atreveix-te!

Dia de les dones 2011

8març 2011

View more presentations from jbeltran.

I a més estem recollint signatures per impulsar una moció institucional sobre els noms de persona al carrerer de Sant Cugat ...

Una invitació

Aleix Abellanet a Topazi, 14. Des de divendres 18

Trencant límits?

Escoltant l'Arpeggiata , escoltant, arribo aqui. Gràcies P.!

Ohimè ch'io cado, ohimè
ch'inciampo ancor il piè
Pur come pria,
E la sfiorita mia
Caduta speme
Pur di novo rigar
Con fresco lagrimar
Hor mi conviene.

Lasso, del vecchio ardor
Conosco l'orme ancor
Dentro nel petto;
Ch'ha rotto il vago aspetto
E i guardi amati
Lo smalto adamantin
Ond'armaro il meschin
Pensier gelati.

Folle, credev'io pur
D'aver schermo sicur
Da un nudo arciero;
E pur io sí guerriero
Hor son codardo
Ne vaglio sostener
Il colpo lusinghier
D'un solo sguardo.

O Campion immortal
Sdegno; come sí fral
Hor fuggi indietro;
A sott'armi di vetro
Incanto errante
M'hai condotto infedel
Contro spada crudel
D'aspro diamante.

O come sa punir
Tirann'amor l'ardir
D'alma rubella!
Una dolce favella,
Un seren volto
Un vezzoso mirar,
Sogliono rilegar
Un cor disciolto.

Occhi belli, ah se fu
Sempre bella virtù
Giusta pietate!
Deh voi non mi negate
Il guardo e'l viso
Che mi sa la prigion
Per sí bella cagion
Il Paradiso.
Font

Nom propi

Cadascú explicava la història del seu nom. Ho havia proposat jo com a presentació i per crear clima de confiança. El teu nom, allò que t'acompanya tota la vida, que estamparem en una signatura (en l'època dels contractes didàctics de vegades et trobaves alumnes que deien que no savien signar). El teu nom, que sentiràs en la veu de qui et recriminarà; el que pronunciaran els llavis de qui t'estimarà.
La majoria preferia explicar com es va decidir el seu nom. "Esperaven dos bessons, el primer es diria A i el segon B, jo vaig ser el primer". "Em dic X perquè la mare ho va decidir". "No es posaven d'acord i ho van decidir a sorts". "Em dic Noelia, però vull que em digueu Noe perquè odio la cançó que al meu pare li agradava molt". "Al meu pais es posen tres noms, jo vull que només em digueu Z". "He preguntat a la mare què vol dir i en àrab significa calma"
Elecció banal que ens identifica i significa. Que acceptem com un fet de la naturalesa, com ser miops, esprimatxats o tenir els cabells rinxolats.

Setmana blanca?

Tinc la sensació que alguna cosa no acaba d'anar bé ...

Una altra proposta

Instruccions per participar en el EQUALS? soul train:

8 de març.: algunes accions a l'abast

Classe d'Ètica de 4rt. Treball sobre unes estadístiques (pàgina 30 del llibre de Graó) que dibuixen el futur de moltes noies de la classe, si res no canvia. A continuació, pluja d'idees sobre propostes d'accions que podem fer ja per tal d'aconseguir que canviin una mica les coses:

- A casa, repartir millor el treball domèstic
- Protestar per la publicitat masclista
- Demanar que al municipi que hi hagi més carrers amb nom de dona
- No seguir estereotips
- No imposar estereotips
- Valorar la feina domèstica
- Reclamar drets i igualtats
- Suggerir als pares que demanin la baixa de paternitat
- Estar atents a la discriminació salarial
- No posar-se amb les noies que volen jugar a futbol al pati
-Interessar-se per la proporció de dones que hi ha en els càrrecs directius: institut, clubs, esplais ...
- El dia que tingui fills o filles educar-los de forma no sexista
- Prendre les decisions en parella al 50%
- Valorar tot els treballs
- Defensar l'autonomia de les germanes
- Proposar un repartiment equitatiu de la feina domèstica
- Consultar sobre la conveniència de demanar cursos de defensa personal per a noies
- Que les noies es facin valer més
- No riure's, burlar-se ni fer bromes aprofitant ser més o més forts, sinó ajudar.

Ah! i tenim una pàgina sobre el tema al moodle de l'Institut on es pot entrar com a visitant.