divendres, 30 de novembre del 2007

La mediació, només paraules?

Retrat del grup de mediació 3r ESO 0607
És difícil sostreure's al deliri de mediació. I dic deliri perquè la major part de les vegades no té res a veure amb la realitat. Quan presenciem una baralla, espontàniament tendim a prendre la posició del mediador, el tercer, del capaç de reconciliar les contradiccions. Una cosa semblant succeeix quan tenim algun conflicte. No és per a mi -diem a qui se'ns oposa-, és perquè jo sóc ... l'important, el que té raó, el que necessita ajut. I si no tenim força, demanem que algú altre ens doni la raó, ens reconegui com a perjudicats. L'educador encara és més posseït per aquest deliri, perquè reforça la imatge de superioritat d'edat, pero també racional i emocional. Tot això, junt amb la tossuderia d'una persona i algunes més, explica al meu entendre el creixement del programa de mediació als centres.

Ara bé, la mediació no és fàcil de practicar. Primer de tot, ha de saber donar la veu a les parts en conflicte, cosa no sempre fàcil de ser acceptada plenament per alumnat, famílies i professorat. Segon, afecta la part dels problemes de convivència als centres sense incidència directa sobre el que s'anomena "disciplina". Requereix fer equilibris sobre les relacions personals d'alumnes, professorat i mares i pares. Pràctiques equivocades poden deixar agressions impunes. I tot això només amb paraules. Aquestes dificultats són el repte.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Enrenou educatiu

Al post anterior vaig oblidar una categoria d'anàlisi, potser políticament incorrecta: la "Merienda de negros". M'ha vingut al cap en veure l'Agora dedicat a l'informe L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2006-2007 de la fundació Jaume Bofill i especialment recordant els titulars de prempsa d'aquests dies.

dilluns, 26 de novembre del 2007

Nous programes de filosofia a secundària 1

I
Temps de rumors. Acaba d'aparèixer el nou decret que estableix els continguts mínims del Batxillerat. Mentre es cova el de Catalunya, hi dedicarem uns posts.
II
Els canvis continuats de programes i organització acaben donant la raó als que no fan res per canviar. I per descomptat no permeten que el professorat s'hi avesi i en pugui extreure les virtualitats.
III
Sembla que aquest cop els mínims ho són (la LOCE deia a Introducció a la Filosofia que com que era una introducció calia tractar tots els temes). Esperem que la concreció horària no els faci màxims.
IV
En l'estat de les autonomies, quina part de la responsabilitat del currículum correspon a les autonomies i quina al govern de l'Estat? Qui fa els programes? Directament la voluntat general? L'observador ideal? L'esperit absolut? La R A Ó? És positiu que ningú doni la cara?
V
Com que no pertanyo a cap d'aquestes divinals entitats, i com que de vegades he observat que qui atacava o defensava algun punt d'un programa s'hi amagava al darrere (la raó, el legislador, etc ...) proposo que fem servir les categories que exposo a continuació:
  • E l s c i g r o n s: com se sap, són la base de l'alimentació. Emprada quan es parla de programes i assignatures, serveix per referir-se a donar feina remunerada a qui podria perdre-la. De vegades adopta la forma "és essencial en la formació de la joventud" o "la volen treure perquè molestem". Llavors nosaltres senyalarem: "això és una intervenció de cigrons"
  • L a c u l l e r a d a: es manifesta especialment en la frase "com és possible que no s'hi inclogui ... (diagrames de Venn, Sant Agustí, els drets de les col·lectivitats ...)". Produeix els típics programes enciclopèdics hispano-catalans. A filosofia ja fa anys que es fa servir amb la boca petita, especialment a les reunions de selectivitat. La manera més efectiva quan algú fa una intervenció d'aquest tipus és mirar-se als ulls amb un o una col·lega i sil·labejar a l'uníson: "cu-lle-ra-daaaa".
  • E l p a s t í s: "això pels de socials, nosaltres donarem la de curs següent". Hi ha la inversa: "tothom ha de ser tutor". Es dóna quan qui talla el bacallà concedeix quelcom i les entitats sense poder fan veure que negocien entre elles. No es diu perquè fa vergonya fer-ho. Imagineu: "repartim-nos el pastís".
  • E l b a c a l l à (qui talla): es refereix a qui mana de veritat. Hi ha continguts escolars que no s'expliquen si no és per un acte de poder polític o fàctic. L'assignatura de religió catòlica n'és un bon exemple. I pot acabar essent un acte de tallar el bacallà el subsumir els continguts de Filosofia i ciutadania a la segona part de la conjunció. En la seva forma reflexiva "qui em talla el bacallà" vol dir a qui deu obediència qui parla. Tampoc es pronuncia, aquest cop per qüestions estratègiques.
(continuarà)

dimarts, 20 de novembre del 2007

Premonició!

Tot jugant amb les interpretacions de l'al.legoria de la caverna que fa Emilio Lledó ("Lecturas de un mito filosófico") acostuma a passar que algú suggereix una "lectura pedagògica". Consisteix a pensar l'escola com una caverna amb uns manipuladors que desfilen presentant les suposades veritats mentre que afora s'esdevé la vida de veritat. Gràcies al Café de Ocata sabem no és una al.legoria, sinó una premonició.
L'escola es diu Dongzhong (literalment "La cova") al poble de Ziyun, a la província de Guizhou al suoest de la Xina. La fotografia és del 14 de novembre de 2007. Vegeu a Reuters el reportatge complet

dilluns, 19 de novembre del 2007

Il·lusions òptiques

En espera dels resultats a què arribin A, B i M amb el seu treball de recerca, un aperitiu. Tret de ESkeptic Magazine
Jerry Andruss va ser un mag que gaudia i feia gaudir jugant amb la nostra credulitat. Una de les seves especialitats va ser la creació d'objectes que fotografiats o mirats en miralls produïen il.lusions. El dragó retallable, el calaix del que es pot sortir sense saltar, els cargols estranys o el cercle que gira i ens dóna sensació d'embut. En la seva pàgina hi ha abundància de videos on es veu com funcionen.
Aqui teniu una altra pàgina sobre il.lusions òptiques.

divendres, 16 de novembre del 2007

Inhumació, incineració ... plastificació!

Segons el corresponsal de El País a Beijing, prop de 8000 persones han expressat la seva voluntat de ser "plastinitzats" com els cadàvers que s'exhibeixen en una exposició recentment inaugurada a Barcelona. Tota una evolució del culte als morts! L'afegirem a les descrites a la divertida (creieu-me) Bailando sobre la tumba, de l'antropòleg Nigel Bartley. Cadascú pot disposar del seu cos com vulgui mentre no perjudiqui ningú (són 21000 €, evidentment més que un ull de la cara). També es recull l'opinió de Mosterin que afegeix que el tracte que s'ha donat als morts està basat en la seva major part en supersticions i idees falses.
Tanmateix, quan periòdicament acompanyo la dinàmica dama, que és profundament atea i materialista, a distribuir flors per tres nínxols ben farcits, penso que no és contradictori tenir idees adequades sobre què és una persona morta i ritualitzar d'alguna manera el seu record. Per què no pensar que les restes d'enterraments paleotítics en comptes de ser mostres d'una religiositat primitiva eren simplement les respostes a què fem per doldren's per l'abandonament en què ens deixa qui mor? I perquè no pensar que escandalitzant-nos amb l'exposició l'únic que fem és fer-ne propaganda?

Les benèvoles

És curiós com encara ens podem preguntar si llegir un llibre ens fará bé o mal. La qüestió ve al cas de Les benèvoles de Jonathan Littell. Llegir-lo o no? És veritat que una manera de mantenir viva la memòria de l'Holocaust és novelar-lo, però quan encara tenim relats de supervivents sembla que cal seguir tenint present allò que Levi escrigué al 1979 i que ens recorda François Rastier al Cultures d'aquest dimecres -excel.lent, com sempre-:
"Era previsible que la sangre, la matanza, el horror intríseco de los hechos que se produjeron en Europa durante esos años atrajeran a multitudes de escritores de segunda fila en busca de temas fáciles de desarollar y que esa tragedia desmesurada se utilizara (...) para satisfacer esa sed turbia de espectáculo macabro y repulsivo que habitan en el fondo de todo lector.""

Decidim el que decidim, bo serà haver llegit abans algunes altres obres. La primera, que ha donat lloc a moltes recreacions, la de Primo Levi: Si això és un home (1947)




Si es vol un relat d'una altra supervivent, de publicació molt més recent, Trudi Birger Ante el fuego (2000)




El relat del judici d'Eichman, que tenim el privilegi que l'hagi fet la filòsofa Hannah Arendt: Eichanmn en Jerusalen (1966) . Una concreció de la seva teoria sobre la facultat de jutjar.



Finalment, la reflexió d'un filòsof proper que hi ha dedicat molt de temps. Reyes Mate: Memoria de Auschwitz. Actualidad política y moral (2003). Potser aquest ens ajudi a trobar la resposta a si hem de llegir l'èxit editorial que comentaven en començar el post.

diumenge, 11 de novembre del 2007

Nietzsche és de dretes o d'esquerres?

Llegeixo a El Viejo Topo un article de Lluís Roca Jusmet titulat "Nietzsche i la política". És una anàlisi clara i succinta de la posició política de Nietzsche i de pensadors posteriors que l'han reclamat. Des de l'eix dreta-esquerra, i front certes interpretacions relativistes, situa el nostre filòsof en la dreta, pel seu aristocratisme i antidemocratisme. Tanmateix, per a l'esquerra, Nietzsche tindria interés llegit des de l'eix nihilisme-transvaloració. En aquest sentit elogia Roca el llibre de Pere Saborit La política de la alegria o los valores de la izquierda, Pretextos: 2002.
Tant Roca com Saborit són professors de filosofia a secundària.

divendres, 9 de novembre del 2007

Algú que no naixerà fins d'aqui 30 anys, té algun dret, per exemple a respirar aire pur?


Feta per Exemple 4

Per què Machado diu "no es ojo porque tú lo veas, es ojo porque te vé"?

Feta per Exemple 3

Hi trobaré una resposta, o més preguntes?

Feta per Exemple 2

És el mateix estar sol que sentir-se sol?

Feta per Exemple 1

L'art de fer preguntes 1

Hi ha preguntes disjuntives o d'elecció múltiple, inquisitives o deliberatives, condicionals o directes, intencionades o capcioses, retòriques o ingènues. Les preguntes obren una esquerda en la seu de les nostres certeses i piquen a la porta del pensament.
A classe hem estat treballant sobre els conceptes de naturalesa i cultura. Ens ha quedat aquest rastre de preguntes:

1A07
1A07.mp3
Hosted by eSnips

dijous, 8 de novembre del 2007

Freud es presenta a si mateix

Imatges casolanes de Sigmud Freud (1856-1939) a la seva casa de Londres. El fundador de la psicoanàlisi reduït a un ancià jovial envoltat de dones de la família. Al final apareix un moment el seu biògraf Ernest Jones. La banda sonora és una biografia simplificada exposada per ell en anglès que es repeteix cinc vegades, cosa que permet que al final l'entenem, però que tampoc no col.labora a l'engrandiment del personatge.


Freud vivant
Uploaded by Paroles_des_Jours

El programa francés de Filosofia a secundària inclou un capítol sobre l'inconscient. Recentment s'ha publicat a Côtephilo un número on s'hi reflexiona. Recomanem "Ensenyar una pseudociència?", de Renaud Nogat.

dimarts, 6 de novembre del 2007

dilluns, 5 de novembre del 2007

15 de novembre, Dia mundial de la filosofia

El calendari laic de les diades internacionals arriba al dia de la filosofia. És una iniciativa en el marc de la Unesco que prové de la Declaració de París sobre la Filosofia.
Alguns suggeriments:
- Divulgar i comentar
"Tot individu ha de tenir dret a dedicar-se al lliure estudi de la filosofia sota qualsevol forma i en qualsevol lloc del món;
L'ensenyament de la filosofia ha de mantenir-se o ampliar-se on ja hi és, implantar-se on encara no n'hi ha i ser anomenat explícitament amb la paraula "filosofia";
L'ensenyament de la filosofia hauria de ser impartit per professors qualificats i instruïts específicament a tal efecte i no estar supeditat a cap consideració econòmica, tècnica, religiosa, política o ideològica;
Tot i mantenint la seva autonomia, l'ensenyament de la filosofia hauria de vincular-se en la mesura del possible a la formació acadèmica o professional en tots els camps."
- Consultar i seguir les activitats del pla intersectorial sobre filosofia aprovat el 28 de febrer de 2005 per la UNESCO. Vegeu el document complet penjat a la pàgina de la nostra defensora ADHOC.
- Convocar al centre la Mostra virtual de fotofilosofia. Les bases sortiran el dia 14. Si voleu participar en la seva elaboració, apunteu-vos al Seminari virtual de Filosofia només cal registrar-s'hi.
- Divulgar la convocatòria a través de Seminari virtual de Filosofia, Filolist i altres fòrums
- Reclamar intel·ligència i seny en l'elaboració dels nous currículums ...
φ!!

diumenge, 4 de novembre del 2007

Alex i Washoe RIP

"Lexigrama" emprat per comunicar-se amb bonobos mitjançant llenguatge humà

Peter Singer, l'autor d'Alliberament animal que tanta influència ha tingut en el moviment en defensa dels animals, explica que un dia, després de pronunciar una conferència a Anglaterra se li acostà un matrimoni a felicitar-lo. El matrimoni es manifestà gran amant dels animals i explicà que posseien varis gossos, gats i ocells. "I vosté, quants en té?" li preguntà la senyora. "Cap -respongué- No ens agrada tenir animals". Cert que a Singer sempre li ha agradat escandalitzar, com quan recentment ha tractat sobre la pederàstia a Second Life, i de fet recorda que va aconseguir que el confús matrimoni s'acomadés precipitadament. Però la distinció és molt pertinent. Entre els genèricament dits defensors dels animals hi ha d'una banda els amants dels animals, que tenen mascotes o promocionen el vegetarianisme. D'altra banda hi ha els conservacionistes, que promouen el respecte als animals com a part d'un sistema ecològic. Finalment hi ha els que Singer representa: aquella teoria ètica que manté que, més enllà de sentiments de compassió, els animals han de ser objecte de consideracció moral. Un conservacionista pot no ser animalista i proposar per exemple que la reducció de la població de senglars cal fer-la caçant-los, mentre que un animalista es preguntaria si hi ha dret a fer-ho així.
Tot això vé al cas de la mort en breu lapse de temps de dos prodigis en la investigació de la comunicació amb animals a través del llenguatge humà. El més recent, que ens ha relatat Inn en un comentari recent, és Washoe, el ximpancè que era capaç de manipular 250 símbols del llenguatge dels sordsmuts. L'altre és Alex, el lloro "intel.ligent". No creieu que el nom de l'au era antropomòrfic.: són les inicials d' Avian Learning EXperiment.

Noteu la diferència entre la pàgina sobre els grans simis Universitat de Iowa, documentada, informativa, el Proyecto gran simio en espanyol, no posada al dia, sensiblera, barrejant-hi les corridas, i el pobrísssim català, res d'informació: senyera i recollida de signatures. Una empenta a la Wikipèdia en català...

Henri Peña-Ruiz i Manu Chao

El professor Peña Ruiz va impartir varis seminaris organitzats pels dos ICEs sobre didàctica de la filosofia als anys 80. Al 2003 , amb ocasió de la seva participació a la comissió Stasi sobre la laicitat als licées, el vàrem tornar a convidar a una jornada a l'ICE de l'Autònoma (eren els moments que la LOCE imposava religió per a tothom). Ara, a l'edició digital de la revista Philosophie Magazine trobo l'audio d'una conversa entre ell i Manu Chao, que havia estat alumne seu. Quina sort!
Com m'agradaria allunyar-me nord enllà
on diuen que la gent és lliure, culta, noble, desvetllada i feliç!