Qui són els senyors de la creació?

Els senyors de la creació, qui són?

font: The biomass distribution on Earth

Gt C: "Gigatones de Carboni"

Ocells conscients?

La intel·ligència de certs ocells, com els corbs de Nova Zelanda, fa temps que ha estat estudiada, com exemplificàvem fa temps. Ara Science publica un estudi que suggereix que uns còrvids europeus tenen consciència. On anirem a parar!

Shermer i de Waal

Una conversa entre dos ments preclares, Michael Shermer i Frans de Waal, sobre el darrer llibre del primatòleg. S'hi plantegen temes tan interessants com:

• Quina diferencia hi ha entre emocions i sentiments?
• El problema de les altres ments.
• Per què ha calgut un segle des del llibre de Darwin sobre l'evolució animal i humana de les emocions perquè els científics reprenguin el tema?
• Podem programar els robots perquè tinguin sentiments?
• Hi ha sis emocions bàsiques o més?
• Trump és un mascle alfa o un bully?
• Quina diferència hi ha entre sentiència i consciència?
• Drets dels animals i el futur de la ramaderia intensiva.

(font)

El tracte als animals

Ferrater senyala que existeix un prejudici a considerar que la tradició biblica esclavitza els animals a favor de l'home. S'afanya a espigolar fragments de l'Antic Testament on es prescriu respecte i atenció als animals. Entre els fragments que destaca, l'orelles recull els referits als ases.

"Hay otra prohibición: la de que el buey y el asno aren la tierra juntamente. Esto se ha interpretado a veces como una de las «mezclas» contrarias al orden divino. Semejante interpretación es plausible, por cuanto hay otras prohibiciones similares; se prohíbe, por ejemplo, el apareamiento de dos clases distintas de bestias; el sembrar con dos clases de semillas; el usar vestiduras con dos clases de hilaza, como la lana y el lino. Sin embargo, en los comentarios rabínicos, la prohibición de arar con dos diferentes clases de animales es interpretada como una exhortación a la benevolencia. Se dice, en efecto, que el buey es un rumiante mientras que el asno no lo es. Si el asno ve que el buey rumia, pensará que se le ha dado una pitanza de la que el asno no participa. Así, es mejor en nombre de la equidad no arar con dos distintas clases de animales. Hay otra prohibición relativa al tratamiento de animales domésticos, aunque no resulta claro si ha sido instituida para el bien del animal o para fomentar la hermandad humana. Si el buey de un vecino se desploma, se conmina al hebreo a ayudar al vecino a poner en pie al animal, aun si el vecino es una persona odiada. Finalmente, hay otro mandamiento que conlleva claramente la expresión de bondad para con los animales: es el mandamiento que consiste en prohibir poner un bozal al buey mientras está ocupado en hollar el grano. No puedo pensar en ninguna interpretación práctica, y tampoco en ninguna interpretacion supersticiosa, de semejante orden." (Pentateuco)

[...]

"Una de las referencias más curiosas a los animales en el Viejo Testamento es la historia de Balán y su asno (Números, 22: 22-35). Según la misma, el Angel del Señor hizo su aparición tres veces, siendo divisado por el asno de Balán, pero no por el propio Balán. La primera vez, el asno, viendo al Angel del Señor obstruir el camino, con la espada desenvainada, salió del camino, y Balán lo pegó para que regresara a él. La segunda vez el Angel se apostó en un camno en medio de las viñas, con muros a ambos lados; el asno, al ver al Angel, pasó rozando uno de los muros y comprimió uno de los pies de Balán, que pegó nuevamente al asno. La tercera vez el Angel se apostó en un lugar que no dejaba espacio para el paso, ni a la derecha ni a la izquierda; el asno, al ver al Angel y al no poder seguir camino, dobló las patas sobre el suelo, y Balán lo pegó fuertemente. El Señor «abrió la boca del asno», que habló a Balán para quejarse del modo como se le había tratado. Luego, el Señor «abrió los ojos de Balán», que vio al Angel del Señor. Este preguntó a Balán por qué había pegado al asno tres veces, y le informó que había aparecido tres veces, que el asno le había visto y que por eso le había esquivado. Fue gran suerte para Balán, dijo el Angel, porque si el asno no hubiera tratado de evitarlo cada una de las tres veces, habría matado a Balán, pero habría dejado con vida al animal. Aquí tenemos un curioso ejemplo donde un asno puede ver más claramente, o tener una más aguda percepción que su amo humano, y donde este hecho es reconocido por Dios. Es dudoso que este tipo de leyenda pueda ser acogido por una comunidad que considere a los animales exclusivamente como cosas meramente usables."

Josep Ferrater Mora: Ética aplicada.

Simone de Beauvoir

Uns fragments de Sobre la vellesa:

Como se ve, hay que descartar radicalmente un prejuicio: la idea de que la vejez trae la serenidad. Desde la Antigüedad el adulto ha tratado de ver bajo un aspecto optimista la condición humana; ha atribuido a las edades que no son la suya las virtudes que no poseía: la inocencia al niño, la serenidad a los viejos. Ha querido considerar el final de la vida como la solución de todos los conflictos que la desgarran. Por lo demás, es una ilusión cómoda: permite pensar que, a despecho de todos los males que como se sabe los abruman, los viejos son felices, y abandonarlos así a su suerte.

Sobre la vejez, 574.

De pronto una descubre que no va a ninguna parte, sino a la tumba. Se está en lo alto de la cima y es el punto de partida de una caída  (...) llega un momento en que uno sabe que no se prepara ya para nada y comprende que se ha engañado creyendo ir hacia un objetivo. De esa finalidad que se atribuía nuestra historia se ve indiscutiblemente despojada. Entonces se revela su carácter de "pasión inútil".

Sobre la vejez, 581.

La libertad, la lucidez, no sirven de mucho si no nos solicita ningún objetivo; tienen un gran valor si se está todavía habitado por proyectos. Activo, útil, escapa al tedio y a la decadencia. El tiempo en que vive sigue siendo el suyo y las conductas defensivas o agresivas que caracterizan habitualmente a la edad provecta no se le imponen. Su vejez madura, por así decirlo, en silencio. Ello supone que en su edad madura se ha empeñado en empresas que desafían al tiempo; en nuestra sociedad de la explotación, esta posibilidad es negada a la inmensa mayoría de los hombres.

Sobre la vejez, 583.

¿Qué debería ser una sociedad para que en su vejez un ser humano siga siendo un ser humano? La respuesta es sencilla: sería necesaria que siempre hubiese sido tratado como un ser humano  En la suerte que asigna a sus miembros inactivos, la sociedad se desenmascara. Siempre los ha considerado como material.

Sobre la vejez, 641.
(Seleccio J.B.)

A partir del minut 5:37, es posa en relació Sobre la vellesa (1970)  amb El segon sexe (1949).

Avui fa 30 anys de la seva mort. Simone, et seguim ... 

Critterati Foto Contest 2009
L'he trobada aqui

Fins el 29 d'abril, hi ha una Exposició a l'Institut francès de Barcelona.

La carn, en resum

En poc més de tres minuts, els diversos aspectes del consum de carn tractats per un dels nostres (nostres?) majors especialistes.

Schopenhauer i els animals

Aquests buenistas tenen sorpreses.

Culte als morts

Els indicis de manipulació dels cadàvers que els paleontòlegs troben en jaciments de restes del gènere homo s'han etiquetat com a "culte als morts".  Això ha donat peu a què alguns ho adduissin com a prova per crear la faula de l'arrelament antropològic de la religió perquè, segons ells, el culte als morts implica la creença  una transcendència en el més enllà, més enllà descrit com a temible i que per això requereix viure tenint en compte el pas a aquest més enllà, és a dir, la mort, i hi ha uns especialistes en preparar-t'hi, als quals has de sotmetre't si no vols patir,  etc, etc. El culte als morts dels nostres avantpassats no seria altra cosa que les beceroles del que els civilitzats anomenem "la religió".

Pel mateix preu, podríem sostenir l'arrelament elefantiàsic de la religió perquè sembla ser que els elefants, segons indicis àmpliament establerts, reten culte als morts o si més no, mostren una atenció especial vers les despulles dels seus congèneres. Encomaneu-vos a Cynthia Moss i vegeu aquest fragment com a exemple (tot prescindint que la musiqueta new age que l'acompanya, si us plau).

una publicación de BBC One.

En què quedem?

Respectem els animals. Estem d'acord amb la llei de protecció animal del Parlament de Catalunya que prohibeix el sacrifici de gats i gossos basant-se en què han estat companys dels humans pràcticament des de l'aparició de l'homo sapiens. També prohibeix el produir patiment inecessari a qualsevol animal.

Estem també contra la caça pel que significa de matar i fer patir animals com a diversió. Tanmateix, ara estic veient un gat arrupit entre les plantes amb els ulls fixos en un dels primers pit-roigs que arriben del nord d'Europa. Si ve moltes vegades, sé que acabarà caçant-lo. Puc exigir-li que no caci? És una crueltat meva impedir-li que exerceixi el seu instint? Podré acusar-lo de crueltat quan el trobi jugant amb el cos moribund de l'ocell, cos que segurament abandonarà? Puc tancar-lo a casa per tot això? Puc treure-li la llibertat?

font

El mínim moral que semblen merèixer els animals és la compassió; ens sembla que qui es complau en fer-los patir es degrada com a persona. Potser també moltes persones estarien d'acord en que cal no fer-los patir més del necessari,

Els humans sóm animals. Com es justifica aleshores que apliquem penes de presó per als humans? Especialment, hi ha arguments etològis i ètics per tractar d'impedir, com a mínim, que als Estats Units per exemple hi hagi 80.000 presoners en cel·les de càstig, sense llum natural, on no es pot fer més de dues passes en cada direcció?

Cafè filosòfic del Raval

Avui, Cafè Filosòfic del Raval:
Fins on ha d'arribar el nostre respecte pels animals? Té límit, si n´hi ha?

2 filòsofs 2! sobre les corridas

Debate Oscar Horta Vs Fernando Savater from PACMA TV on Vimeo.

Els arguments depurats d'un i altre, que palesen dues concepcions no només dels animals, sinó també de l'ésser humà. Per tractar el tema de la naturalesa humana.

Walt Whitman, sobre els animals

A la primera pàgina de La conquesta de la felicitat, de Bertrand Russell, se cita aquest poema de Whitman (Song of Myself, 32):

“I think I could turn and live with the animals, they are so placid and self contained;
I stand and look at them long and long.
They do not sweat and whine about their condition;
They do not lie awake in the dark and weep for their sins;
They do not make me sick discussing their duty to God;
Not one is dissatisfied-not one is demented with the mania of owning things;
Not one kneels to another, nor his kind that lived thousands of years ago;
Not one is respectable or unhappy over the whole earth.”

Que en traducció -dolenta-, diria:
Crec que podria transformar-me i viure amb els animals, són tan serens i autosuficients!;
Em poso a observar-los ara i adés.
No s'atrafeguen ni ploriquegen sobre la seva condició;
No es desperten a la nit remordint-se de les seves culpes;
No em maregen parlant dels seus deures envers Déu;
No n´hi ha cap de descontent; cap embogit per la mania de posseir coses;
No n´hi ha cap que s'agenolli davant d'un altre, ni davant la seva espècie que té milers d'anys d'existència.
No n´hi ha cap en tota la terra que sigui respectable o infeliç.

Qui diu que no és interessant?

El Philosophical Quarterly convoca el seu premi anual d'assaig 2014  sobre  el tema "Els éssers humans i els altres animals. En concret:
Quines lliçons podem extreure de reflexionar sobre les nostres relacions amb els animals no humans? Per exemple:
* Quines són les diferències i quines  les similituds entre les capacitats de cognició i d'acció entre els éssers humans i els altres animals?
* Quines limitacions morals, si n'hi ha, calen en nostre tracte cap a ells?
* Quina perspectiva teòrica dóna les millors respostes a questions sobre la moralitat de les nostres relacions amb els animals no humans?
* Podria ser el nostre deure moral d'evitar que els animals es facin mal els uns als altres?
* Hi ha bones objeccions morals a menjar carn d'animals modificats genèticament per tal que siguin inconscients?
Presentacions de 8000 paraules o menys que abordin aquestes o altres preguntes sobre els éssers humans i els altres animals.

Més informació

How's like to be a whale?

Malebranche afirmava: "En els animals no hi ha ni intel·ligència, ni ànima com s'entén d'ordinari. Mengen sense plaer, es queixen sense dolor, creixen sense saber-ho; no desitgen res, no tenen res, no coneixen res; i si actuen de manera que indica enteniment és perquè havent-los fet Déu per tal de conservar-los, ha format el seu cos de manera que eviten maquinalments i sense temor tot allò que és capaç de destruir-los."

font

En canvi, avui fem estudis fenomenològics sobre què deu ser endinsar-se en les profunditats abissals:

Sounding Depth with the North Atlantic Right Whale and Merleau- Ponty: An Exercise in Comparative Phenomenology

La balena franca, o balena dels vascos

Per la filosofia dia 16 de març!

Per la filosofia dia 16 de març!

Per la filosofia dia 16 de març!

Per la filosofia, dia 16 de març!

Per la Filosofia, dia 16 de març!

Per la filosofia dia 16 de març!

Convocatòria aqui