dimarts, 26 de febrer del 2013

Embolic amb les Humanitats

Gràcies a la infatigable Dolors, llegeixo interessat la notícia del manifest Per unes humanitats amb futur. Però hi ha una cosa que no entenc. Cita el periodista que els signants del manifest proclamen com a referents, entre d'altres, "los grandes relatos de la Biblia". 
Jo havia après que del segle XIV al XVIII moltes persones es van escarrassar a defensar les lletres humanes, de vegades amb risc de la seva llibertat i fins i tot de la seva vida. Eren els humanistes.
Recordo també que el Tractat Teològic-Polític de Spinoza, que analitza la Bíblia com un escrit humà i proclama la llibertat d'expressió, el republicanisme i la desaparició del poder clerical, va estar inclòs dins l'Index Librorum Prohibitorum -pecat mortal i pena d'excomunió a qui el llegís, és a dir, condemna eterna de tortura- de l'Esglesia Catòlica des dels nou anys de la seva publicació el 1670 fins ara mateix, el 16 de juny de 1966.
No estic dient que no sigui interessant la lectura de la Bíblia, però no acabo d'entendre què tenen a veure la Bíblia i les Humanitats.
Començo a entendre més el caire d'aquest manifest quan veig que predominen cites al "diálogo de nuestra cultura con las otras culturas del mundo", "nuestro patrimonio cultural", "la pérdida de cohesión de nuestra civilización". Mentre no el poguem llegir complet, la cosa em sona a què no són les humanitats, sinó la recuperació de dicotomies estil fidels/infidels que feien servir fins i tot gent esclarida com Francisco de Vitoria.
De moment: No és això, companys, no és això.

Actualització 20:25
Gràcies a en Ramon Alcoberro puc llegir sencer el manifest: constato les cites anteriors, i em reafirmo en la crítica que n'he fet.  Afegeixo al florilegi: 
"Les humanitats formen part del «nucli dur» de les formes espirituals de vida, més enllà del materialisme i de l’utilitarisme".  Més embolic: la història del pensament està plena de materialistes i utilitaristes que foren uns grans humanistes.

dissabte, 23 de febrer del 2013

Tercer borrador LOMCE

Aqui teniu el tercer esborrany de la LOMCE.
Tradueixo l'anàlisi de la REF:

"Pel que fa a les matèries de Filosofia, hi ha un canvi mínim i molt poc satisfactori, relatiu a la Història de la Filosofia:

1) Com en el segon esborrany, Educació per a la Ciutadania desapareix en els cursos de 1 º a 3 º de l'ESO.

2) Com en el segon esborrany, Educació eticocívica desapareix de 4 º de l'ESO.

3) Com en el segon esborrany, en tots els cursos de l'educació primària (EP) i l'educació secundària obligatòria (ESO) apareix una alternativa a la Religió, que en els cursos d'EP s'anomena Valors Culturals i Socials, i en els cursos d'ESO es denomina Valors Ètics.

4) Com en el segon esborrany, en 4 º de l'ESO apareix una optativa anomenada Filosofia, que figura en un llistat de deu optatives (l'oferta dependrà de les comunitats autònomes i els centres educatius), de les quals l'alumnat ha de cursar un mínim d'una i un màxim de tres.

5) Com en el segon esborrany, en 1 º de Batxillerat es manté Filosofia com a matèria obligatòria per les cautro modalitats: Ciències, Humanitats, Ciències Socials i Arts.

6) L'única modificació, pel que fa al segon esborrany, apareix en 2 º de Batxillerat. Dels quatre tipus de matèries que distingeix la LOMCE (obligatòries o "troncals" per a totes les modalitats, obligatòries o "troncals" de cada modalitat, "matèries d'opció" de cada modalitat i optatives o "específiques" per a totes les modalitats), la Història de la Filosofia no només figura com a optativa o "específica" per a totes les modalitats (en un llistat de 16 matèries, entre elles la Religió, l'oferta efectiva dependrà de les comunitats i els centres), com ja succeïa en el segon esborrany , sinó que ara també figura com "matèria d'opció" en les modalitats d'Humanitats i Ciències Socials, dins d'un llistat de 5 matèries (l'oferta depèn de cada comunitat i centre), de les que l'alumnat ha de cursar "almenys dos ".

Com veieu, es tracta d'una millora mínima en la situació de la Història de la Filosofia, ja que ni tan sols és inclosa com obligatòria o "troncal" en les modalitats d'Humanitats i Ciències Socials, sinó només com "matèria d'opció" per a aquestes dues modalitats. Això vol dir que en els centres grans pot crear algun grup amb els alumnes que la triïn, però en els centres petits és molt probable que no arribi a impartir, encara que s'ofereixi.

Així que hem de seguir defensant les matèries de Filosofia, en els despatxos, als carrers, en els mitjans de comunicació i, quan arribi el moment, també al Parlament."

Actualització 26-2
Enllaç al document en el web del MEC

divendres, 22 de febrer del 2013

Cita: 16 de març, per la Filosofia

És el Toro Pensant, de Josep Granyer. El dissabte 16 de març, entre les 11 i les 14, ens hi trobarem al davant per reivindicar, un cop més, la filosofia a secundària. En un acte coordinat arreu de l'actual Estat, ens manifestarem i llegirem obres de la Història de la Filosofia. 
Més enllà de la seva intenció irònica, avui el podem veure com un toro, o potser una vaca, que per fi ha estat deixat en pau i ara s'esforça, tan com pot, a pensar. Sembla que hi ha gent interessada a què el jovent no faci el mateix.

divendres, 15 de febrer del 2013

#quientemealafil

Avui divendres a hi ha diversos actes coordinats per la REF arreu l'actual Estat per a la defensa de la filosofia davant la LOMCE,:
- "Llibres per a Wert": Lliurar llibres de filosofia, apunts, etc. en els registres del MEC (a Catalunya és al Carrer Bergara, 12, primera planta).
- Enviar  emails al Ministeri i grups polítics demanant Etica, Filosofia i Història de la Flosofia comunes.
- Tuitejar i retuitejar a les 12 amb el hashtag  #quientemealafil amb el mateix tema.
- Fer videos "Dóna la cara per la filosofia" d'un a tres minuts a persones que parlin de quan van estudiar filosofia a secundària:  què t'ha aportat la filosofia? Qui s'hi apunta, que el vinc a gravar?
- Preparar i mobilitzar-se per a l'acte del 16 de març.
Els manifestos els hem recollit aqui.

dilluns, 11 de febrer del 2013

L'aprenentatge del gènere

Un pare mira videos amb els ulls de la seva filla i amb els dels seu fill de tres anys. Aquesta mirada dirigida a El mag d'OZ de 1939, la nova seva nova versió en dibuixos y StarWars fa aparèixer certs elements de l'educació. El tema s'amplia més en el blog de Colin Stokes.
Interessant la proposta del "Test de Berchtel" per jutjar si un relat escrit, o àudiovisual és educatiu:

  1. Hi surten al menys dues dones amb text?
  2. Aquestes dones parlen, en algun moment?
  3. Parlen d'alguna altra cosa que del paio que els agrada?




diumenge, 10 de febrer del 2013

Hannah Arendt, the film

Arendt va morir sobtadament el quatre de desembre de 1975. A la seva màquina d'escriure, un full amb el títol de la darrera part de La vida de l'esperit: "El judici" i dos epígrafs. Pels materials dispersos, sabem que el repte era anar mes enllà de Kant en l'anàlisi d'aquesta facultat de la raó, la més vinculada, crec, a una existència humana compromesa amb el món. És una de les grans obres filosòfiques del segle XX, que encara no ha tingut una bona edició crítica.
Arendt havia escrit també i àmpliament sobre els totalitarismes i sobre la condició humana amb un llenguatge clar i rigorós i profundament arrelat en la història de la filosofia. A més, gràcies a ser una filòsofa, li debem una nova dimensió en el tractament dels crims nazis pel seu reportatge sobre el judici d'Eichman. Es tracta d'una visió que ens impulsa a rebutjar explicacions fàcils i maniquees de l'horror, l'assassinat i la injustícia: el mal no necessàriament estaria inscrit en la natura d'alguns o de tots els homes, també hi ha un mal, no menys terrible, que és banal. La banalitat del mal és producte de la manca de pensament, que no s'ha de confondre amb la manca d'intel.ligència, sinó amb la incapacitat de jutjar. La mateixa manca de pensament que va portar el seu mestre Heidegger a contemporitzar amb els nazis.
L'indubtable interès històric d'aquest episodi ha estat agafat per von Trotta (Antonia's Line) per un film sobre la filòsofa. Més informació i una crítica del film, encara no estrenat, aqui. Parem atenció ... 

dilluns, 4 de febrer del 2013

Una teoria de la Justícia, el musical

John Rawls, inspirat per la seva fada padrina Kant, cerca la Fairness que l'ajudi a trobar l'equilibri entre Llibertat i Justícia. Per això haurà d'escapar dels malvats llibertaris Robert Nozick i Ayn Rand gràcies a l'ajut, entre d'altres, de Plató, Locke, Rousseau i Mill. Destaquen els números musicals com el rap Locke-Hobes "Estat de natura", l'himne rock cantat pel personatge Rousseau "L'home ha nascut lliure", o el tango que interpreten a duo Nozick i Rand, "Un amor egoista".

Crítiques escèniques, filosòfiques de Nigel Warburtonpàgina de la companyia i facebook. L'han escrit tres estudiants d'Oxford. I aqui no es atrevim a incloure cap a filòsofa o filòsof del segle XX en les lectures per a PAU!

dissabte, 2 de febrer del 2013

Els vertaders poders

El seu origen publicitari no treu valor a la tesi mantinguda. Gràcies, J.