Del mite al lógos

Un estàndard de la Història de la filosofia és l'explicació del seu naixement a la Hel.lade arcaica com un abandonament progressiu de les explicacions mítiques de la natura i l'esser humà substituïdes per les explicacions racionals. Aquest estàndard conté una confusió conceptual, que es manifesta a l'hora de definir quan una explicació és mítica i quan racional . La filia i el neikos, el lógos heraclitià, la deessa que agafa de la mà del jove Parmènides i li diu la veritat, tot plegat no sembla molt "racional".
De fet aquest tòpic simplifica fins a la foscor la filosofa dita presocràtica. Una modificació com la popperiana, que caracteritza la filosofia com a tradició crítica, és més aclaridora, però només s'adiu als de Milet i algun posterior a Parmènides, però no a molts altres, com Heraclit o Empèdocles.
Crec que caldria parar més atenció a estudiosos com Giorgio Colli, que des de fa temps parlen d'aquella com l'època dels savis, que serà, amb Plató, substituida per l'època dels filòsofs. Una de les diferències principals seria l'escriptura, usada magistralment per Plató. Aquest enfocament també ens permetria situar millor el fundador de l'Acadèmia: la forma diàleg dels seus escrits, el tema de les doctrines no escrites, la degradació del saber que és l'escriptura expressada al Fedre en el mite de Teuth, la presentació de mites per expressar el seu pensament.