Cada any es lliura en molts claustres una amarga batalla per les optatives, especialment a batxillerat. Suposades consideracions acadèmiques, que si per tal o qual carrera és imprescindible tal o qual optativa, com si fos un preuniversitari, o que si a la selectivitat caldrà, tot ignorant la selectivitat actual, que no té vies ni paquets i que si canvia amb la LOMCE -que si s'aplica, serà un altre model-, no afectarà als alumnes ni d'aquest curs ni del que ve, ni de l'altre i ni de l'altre. El professorat d'especialitats en minoria o que no té aliances amb l'equip directiu s'esgargamella inútilment.
Per què no es fa com a COU, com a mínim als centres grans? Els alumnes es matriculaven del que volien. Els caps d'estudis feien diversos casaments i muntaven grups. A la gent que havia triat unes opcions que no es podien satisfer sigui pels pocs alumnes o per la manca de professorat se'ls trucava i se'ls demanava que canviessin d'opció.
Menys gent insatisfeta i menys discussions amargues i sense sentit.