La Cèlia E.A. ha anat insistint amablement tot l'estiu perquè li respongués un qüestionari per al seu treball de recerca sobre noves pràctiques filosòfiques. Heus-lo aqui.
Com va començar en el món de la filosofia?
Després d'uns estudis universitaris una mica caòtics (la universitat tancada durant mesos, una reforma frustrada del calendari universitari que va ocasionar un altre curs de tres mesos, i que em vaig dedicar a altres interessos com el teatre), vaig treure'm el títol i vaig començar a donar classes. Va ser a partir d’aquí que va començar el meu compromís amb la filosofia.
Quina va ser la seva motivació per crear el seu blog filosòfic “Orelles de Burro”?
Tres motius: en primer lloc, ser com un diari de les classes fetes, per recordar idees i avaluar la meva tasca de docent, alhora que servia per fer present la didàctica de la filosofia al món virtual. Com a diari, també volia recollir certs moments "gloriosos" de les reaccions del meu alumnat i de la vida de l'institut. En segon lloc, proporcionar materials per complementar els apunts de classe dels meus alumnes, on poguessin repassar o ampliar. I en tercer lloc, per compartir les meves experiències amb d'altres col·legues.
Quin és el resultat fins el moment del seu blog?
Potser haurien de respondre els possibles lectors del blog, que son entre els trenta i cinquanta diaris, excepte quan es un tema debatut, com la LOMQE.
La veritat es que al menys per a mi, serveix com a arxiu d'idees sobre l'ensenyament de la filosofia. L'estàndard dels continguts de la filosofia es pot trobar als manuals o als llibres de text. En canvi, les maneres noves d'abordar un tema o certs continguts molt actuals, les idees que han funcionat a les classes no les trobes enlloc més que parlant amb companys on en blogs com el meu.
Hi ha algun tema que publiqui especialment en el seu blog?
Es poden consultar les etiquetes. N'hi ha de procediments i mètodes, d'anècdotes amb alumnes, de les parts de la filosofia. Una part segueix l'actualitat de la presencia de la filosofia a secundària, com els comentaris i el debat sobre els programes, les que anuncien o fan la crònica d'activitats en defensa de la filosofia. Depèn de les èpoques. Actualment he començat a introduir posts sobre els cafès filosòfics en què participo, com el Filozum i el Cafè filosòfic del Raval. També hi ha un apartat de posts més personals, amb les etiquetes vida, aging, perepunyeteries ...
D’on va sorgir la motivació per crear el concurs FOTOFILOSOFIA?
Vaig publicar un post amb fotografies personals del que havia fet un dia i per a cada fotografia feia una pregunta. Un company, en Jordi Rodon, va comentar que li agradaven molt les fotos i les preguntes, i vaig pensar que podia fer-ho servir a les classes. Que les meves i els meus alumnes es fessin preguntes filosòfiques i les subratllessin amb una fotografia. Vaig provar-ho i vaig veure que funcionava. Vaig pensar que en un moment en què el professorat està aïllat en els centres, calia fer coses que els relacionessin i per això vaig fer la convocatòria no només per als meus alumnes sinó per a més gent. Gràcies a l'Anna Sarsanedas, d'una banda i a l'Angels Baldó i en Ramon Moix de l'altra, vem bastir-ne la infrastructura bàsica. El ressò innegable que hem trobat en companys i companyes d’arreu de Catalunya, i fins i tot el País valencià, les Illes i la Catalunya nord, ha fet que ens engresquéssim i ens animéssim a continuar. A banda de la seva importància didàctica i el seu ressó en els centres, hem volgut fer coincidir l'acte final amb el Dia mundial de la filosofia i així col·laborar a la promoció de la filosofia.
Quin ha estat el resultat del concurs?
Després de vuit anys, podem dir que milers d'alumnes han gaudit d'aquesta experiència, que sempre hem volgut que tingui un vessant més de col·laboració que de competició. Per això li diem "mostra" i no "concurs", cosa que no treu que apliquem criteris i seleccionem les que ens semblen millors, les que fan pensar més. Hi ha entre 40 i 50 centres que repeteixen cada any, i d'altres que es van renovant. De fet, inspirant-se en la nostra iniciativa, les olimpíades filosòfiques que se celebren a altres lloc de l'actual Estat han inclòs un apartat de fotofilosofia. També ens congratula que professores i professors no només d'arreu de Catalunya, sinó de València, les Illes i la Catalunya nord segueixin participant.
Respecte la docència, com descriuria la seva etapa com a docent de la filosofia?
Dona, fer classes és ideal per a algú que li agrada xerrar. Tenir vint hores a la setmana una gent que t'ha d'escoltar obligatòriament i a més que et paguin per fer-ho és un chollo. És veritat que hi ha moments durs, en què es fa difícil que es valori que una persona que en sap i trenta ments adolescents reunits en un espai és una situació potentíssima per generar coneixement. De vegades em sap greu que alguns alumnes, famílies i fins i tot companys, no comparteixin aquest pensament.
Hi ha alguna experiència que l’hagi marcat durant els anys d’ensenyament a secundària?
La vida del docent està plena de moments de gran intensitat. Crec que em va formar molt començar en una privada amb ganes de renovació pedagògica on ens dedicarem molt a reflexionar sobre el que fèiem a les classes. Una cosa que havíem decidit era assistir a les classes dels companys. Després no he entrat en cap classe més. És una mica estrany que molts professors i professores no hagin vist més classes que les que van rebre quan estudiaven! També em va marcar l’experiència del Patronat Ribas, un centre que va funcionar de forma assembleària durant uns anys, on es posaven en qüestió totes les normes ....
A un altre nivell, em queda l'agror dels fracassos amb determinats alumnes. La incapacitat de tot un centre d'integrar algun alumne estranger, que acaba desapareixent. El veure com encara hi ha qui considera que fer repetir un curs serveix per a alguna cosa més que per venjar-se de l'alumne.
Creus que els joves actualment valoren les classes de filosofia?
A mi em sembla que la filosofia en molts casos es el descobriment que es fa a primer de batxillerat. En general l'actitud dels alumnes és molt positiva. Dependrà del professor o professora que aquest descobriment d'uns continguts interessants no es transformi en un nou rotllo.
Què opina del món laboral filosòfic actual?
Que està molt malament. En decadència, tot i que noves formes filosòfiques promouen nous espais però amb dificultats per guanyar-s'hi la vida. De tota manera, tinc un exalumne del CAP de filosofia que és gestor d'un auditori, que sempre m'ha dit que precisament ha arribat on ha arribat perquè la filosofia li va proporcionar proporciona una cultura molt sòlida i àmplia.
Quina és per vostè la utilitat de la filosofia?
Es difícil respondre breument. Deixo de banda la filosofia especialitzada, que està present en l'avenç de disciplines mol importants, com la neurociència cognitiva, o el pensar críticament realitats noves com el món virtual. També la seva incardinació antropològica, expressada per exemple en el recent llibre de Nuccio Ordine La utilidad de lo inútil (tot i que no estic d'acord en l'ús que fa del mot "utilitarisme"). Respecte a la formació del jovent, crec que col·labora en la seva formació integral com a persones no només pels continguts culturals en historia del pensament, sinó també per l'abordatge de preguntes que la majoria de persones de la nostra societat es fan i per l'èmfasi de la filosofia en la recerca de la veritat, en no acceptar cap opinió sense examinar-la, en considerar els arguments que suporten les opinions i aprendre a distingir-ne els bons dels dolents.
Com descriuria la seva trajectòria fins al moment dins del món de la filosofia?
Si et refereixes a la trajectòria professional, estic prou satisfet. A banda de les meves classes a secundària, he tingut el privilegi de poder exposar els meus coneixement de la professió d'ensenyant de filosofia als estudiantes universitaris, he participat en totes les iniciatives que he pogut, he publicat llibres per a l'ensenyament que han tingut una bona acollida i algun article teòric. Ara estic jubilat. Tanmateix, sento que el meu interès per les qüestions filosòfiques no minva. Y que la filosofia em segueix servint que examinar les preguntes que em segueixen sorgint, per exemple, en què consisteix veritablement això d'envellir.