Safari

Una de les coses que et sorprén quan has tingut la sort de visitar un parc africà encara ple de bèsties és la indiferència de la majoria dels animals a la presència dels vehicles. Aquesta indiferència és només aparent, com pots comprovar quan algun insensat n'obre la porta cercant una fotografia original. Els caps s'aixequen, les orelles s'orienten, els bigotis s'erissen, la cotidianitat s'atura i es posa en alerta. Avui he sentit una cosa semblant en un viatge en autobús. El seient de la finestra em proporcionava una pantalla elevada. A cada parada, podia clavar la mirada a mig metre sobre una mostra de vida que s'esdevenia indiferent: Llatina arrossegant ancià, noia gesticulant pel mòbil, home massa abrigat amb una bossa de radiografies a la mà, oficinista engominat amb cartera.

Atreveix-te

Prova de comentar aquesta famosa priamel:

Vengo de no sé donde
Soy no sé quién
Muero no sé cuando,
Voy a no sé dónde.
Me asombro de estar tan alegre.

(Martinus von Biberach, Sí mismo como otro;
citat per Clément Rosset, Lejos de mí, pàgina 91)

Una possible interpretació aqui.

El revival de setembre

Darío Mistral (1954): Mi manuscrito

Un dia, fa poc, a l'hora de dinar uns companys recordaven els exàmens de setembre. Poques hores abans havia assistit a una altra conversa on mig en serio, mig en broma uns altres proposaven la introducció dels uniformes escolars. Aleshores vaig fer la broma que estava patint una regressió en el temps. Però ara veig que va en serio.
Quina virtualitat tenen els exàmens de setembre per disminuir el fracàs escolar?
1. En les darreres convocatòries de setembre a BUP, recordo que només acostumava a presentar-s'hi com a màxim un 10% d'alumnes suspesos. Per què s'hi han de presentar més alumnes ara?
2. "Com és possible que no siguis capaç de posar nota a un alumne que al que has fet classe nou mesos?", em deia una col·lega francesa quan li defensava el setembre abans de la LOGSE. Segueixo pensant que té raó.
3. Quan n´hi havia, es produïa menys fracàs escolar?
- un 20% deixava l'escola als 12 anys
- tots recordem la famosa piràmide dels centres de BUP: 5 primers, 4 segons, tres tercers i quatre COUs: Un 30% de pèrdua d'alumnes. I no parlem de la FP ...
Clarament, no.
4. Una racionalització del calendari segurament seria més beneficiosa: del primer de desembre al primer d'abril no hi ha hagut un mes sencer seguit de classe: cinc setmanes de festa, a banda dels viatges de curs ... I el primer d'abril faltarà poc per les vacances (que espero que per coherència tornin a dir-se de Setmana Santa).
Total, una manera de fer veure que es governa fermament. Potser la proposta d'un nou examen arreli perquè perdura la mentalitat catòlica de la confessió. La confessió ho arregla tot. Com els examens de setembre. Oh, què cansat estic etc ...

La identitat personal, recapitulació

La identitat personal

View more presentations from jbeltran.
Si no podeu veure els videos incrustats en el pwp, cliqueu les adreçes al peu ... o aneu al moodle.

Per a la biblioteca digital

No patiu, n'hi ha en català i en castellà.

Més lògica de la comprovació

"Seria pitjor no haver signat els pactes sobre la jubilació"

Diuen els nostres representants sindicals. És purament un contrafàctic o simplement un enunciat irrefutable i, per tant, buit? O és una nova forma de peu la porta, tan ben explicat per Gramsci

"El concepto de mal menor es uno de los más relativos. Enfrentados a un peligro mayor que el que antes era mayor, hay siempre un mal que es todavía menor aunque sea mayor que el que antes era menor. Todo mal mayor se hace menor en relación con otro que es aún mayor, y así hasta el infinito. No se trata, pues, de otra cosa que de la forma que asume el proceso de adaptación a un movimiento regresivo, cuya evolución está dirigida por una fuerza eficiente, mientras que la fuerza antitética está resuelta a capitular progresivamente, a trechos cortos, y no de golpe, lo que contribuiría, por efecto psicológico condensado, a dar a luz a una fuerza contracorriente activa o, si ésta ya existiese, a reforzarla."
Gramsci, citat per Domènech

Lledó ensenya

Va ser durant la mateixa època en què vaig encolomar a l'A. les meves col·leccions de Triunfo, El Viejo Topo y Hermano Lobo (gràcies un altre cop!) quan vaig començar a obligar-me a llençar el diari al final del dia. Es van acabar les piles de diaris i suplements esperant ser revisades. No més retalls perduts entre projectes de carpetes. Abandó de l'ideal dels fitxers en capses de sabates.
Amb una autodisciplina d'ex fumador, des d'aleshores diposito el diari, llegit o no, al lloc corresponent del reciclatge. Aplicació de la norma: "no et preguntis si ho necessitaràs algun dia, sinó: si algun dia ho necessitessis, on ho podries trobar?".
Però una petita distracció ha permés que retrobés en un racó de casa el Babelia de fa dues setmanes, i en ell un article d'Emilio Lledó. Es diu Pensar hoy. Hi trobo idees velles polides, fetes brillar de nou, i gaudeixo per com diu de bé allò que espero que digui. Permeteu-me destacar-ne alguns fragments:

(Pensar es)"Un objeto delicado y por ello peligroso. Está expuesto a mil ataques en los que podemos perder lo que somos y el sentido de dónde estamos. Pero, al mismo tiempo, ese incesante fluir de nuestras ideas, del producto de esa luz interior que nos hace conscientes y dice quiénes somos, qué clase de ser somos, es lo más importante, lo más intenso, lo más hermoso de la vida humana."
"Este es el reto que el pensar nos lanza. Un pensar que tiene que ser alumbrado por todos esos ideales de "filantropía" que la mejor tradición cultural nos ha entregado. Ideales que hay que discernir, que limpiar, de las pegajosas desinformaciones que podemos padecer precisamente por la "sociedad de la información".
"El pensar hoy, entre esos ideales, tiene una exigencia ineludible: la educación. Pero esa exigencia nos traslada al "hacer" al que se refería el interrogante kantiano. Sólo el "hacer del pensar"; la creación de instituciones que fomenten la libertad de la mente será el quehacer esencial de nuestro tiempo. Una empresa política que, por cierto, se funda en otro "hacer": el de la inteligencia y honradez de quienes nos gobiernen. Honradez y decencia que necesita de la nuestra al elegirlos."

Lledó, que ens explicava que quan va anar a estudiar a Alemània a la Universitat li preguntaven qui era el seu mestre, perquè cadascú havia de començar amb un mestre. I aqui ens vas deixar, una mica orfes (hi ha una paraula com orfe quan et quedes sense mestre?). A la mateixa època en què coleccionàvem revistes, retalls, suplements i diaris.

El límit de 80 km/h: Problemes de comprovació

Convertides en bandera política la seguretat en el tràfic i la lluita contra la contaminació atmosfèrica, et fa la impressió que després de la victòria de CIU hi ha més cotxes que se salten la limitació dels 80 km/h. I al damunt, són cotxarros: marques cares, 4x4 sense cap bri de pols. Formules la teoria: "Els votants de CIU dónen per acabat el límit de 80"

Ho comproves observant els cotxes que t'adelanten mentre tu, votant del tripartit, respectes com mai, quasi religiosament, els senyals que encara no han desaparegut. Cada nou cotxe que t'avança confirma la teva teoria: "un altre cotxarro".
Què m'aconselles, que doni la meva teoria per suficientment contrastada?

font fotografia

En què quedem?

La prova del mirall es fa servir per detectar la possible autoconsciència d'un animal. El resultat és espectacular per exemple en ximpanzès, cosa que afegit a la proximitat genètica, abonaria la tesi que alguns animals tenen identitat personal.

Tanmateix, ocells com garses passen la prova amb resultats semblants:

A més, la mateixa prova aplicada a robots dóna resultats semblants encara que se centra només en la capacitat d'imitar.
I no cal oblidar que les persones que pateixen una disfunció que les fa incapaces de reconèixer i distingir cares anomenada prosopagnosia, no es reconeixen al mirall, però tenen identitat personal.

Per tant, podem concloure que:
1. En general els humans a partir de certa edat es reconeixen a ells mateixos en el mirall
vertader
fals
2. En general els humans tenen identitat personal
vertader
fals
3. Hi ha humans que tenen identitat personal, però no es reconeixen en el mirall
vertader
fals
4. El reconeixement en el mirall només indica la identitat corporal, no la personal
vertader
fals
5. En aus i mamífers és comú la identitat personal
vertader
fals
6. No podem saber si els animals tenen identitat personal
vertader
fals

font html del qüestionari

Egipte 2011

Dos membres d'Amnistia Internacional han estat detinguts a El Cairo. Uneix-te a la seva defensa.

Abecedari

Quan recomanes algun lloc web, sovint el somriure atent de l'interlocutor es transforma en una ganyota de decepció en saber que està en anglès. Això passa fins i tot en gent que assisteix a classes d'aquest idioma tres hores a la setmana des de fa quatre anys. Com que cadascú s'ha fet l'anglès com ha pogut, aqui teniu una manera de començar.


I per repasar, proveu això: