Ha derogat el Departament d'Ensenyament el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria?

L'ESO es regeix actualment pel Decret 187/2015, sense que cap disposició posterior l'hagi derogat. Tanmateix, en un exercici matusser que no sabem si atribuir a la inexperiència, l'actual equip està practicant la confusió fent i desfent el que li sembla. Per exemple, a la XTEC trobem, contra el Decret de 2015, que el currículum de segon i quart d'ESO per al curs 2016-17 serà ... el de 2007!! Però si hi ha un decret català de l'ESO, molt diferent del de la LOMCE, amb un plantejament competencial molt interessant!!

Això provoca casos diríem que pintorescos, com per exemple que l'alumne de primer que l'any passat va cursar l'assignatura de Cultura i Valors Ètics ara haurà de triar a segon, si segueix sense voler Religió Catòlica, entre Història de les religions i Educació per a la ciutadania ... Un nyap que es repetirà a quart. Tot això en flagrant contradicció (com era allò de frau de llei?) amb la normativa superior, que és el dit Decret 187/2015, i contra la pràctica de molts centres que apliquen el currículum català de forma rigorosa. I no parlem de la mancade  creació de l'àmbit de Cultura i Valors, que el mateix decret estableix.

Només en un racó ha aparegut recentment un "Avançament d'orientacions per a la organització i gestió dels centres" més coherent amb el Decret, però incomplet pel que fa a la Filosofia de quart, atès que no menciona l'article 13 del Decret.

Recordem només dos punts d'aquest Decret 187/2015 en honor dels companys i companyes que en solitari s'estan enfrontant a equips directius abstrusos, inspeccions obedients (o com a mínim sordes) i a claustres indiferents.

Article 12 

Matèries de quart curs 

1. El quart curs té un caràcter orientador i ha de promoure la continuïtat formativa coherent amb els interessos i potencialitats de l’alumne. 

2. Les matèries comunes de quart de l’educació secundària obligatòria són les següents: 

Ciències socials (geografia i història), Educació física, Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran, Llengua estrangera, Matemàtiques acadèmiques-aplicades, Religió o cultura i valors ètics, Tutoria 

3. Les matèries optatives de quart són les següents:Biologia i geologia, Física i química, Llatí, Economia, Ciències aplicades a l’activitat professional, Emprenedoria, Tecnologia, Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica), Segona llengua estrangera, Educació visual i plàstica, Filosofia, Música, Arts escèniques i dansa, Cultura científica, Cultura clàssica.

Article 13 

7. Els centres de tres o més línies han d’oferir de forma obligatòria les matèries optatives de filosofia i segona llengua estrangera. La resta de centres han de prioritzar aquesta oferta segons la seva disponibilitat.

Els curriculums van apareixer en apèndix tres dies després : DOGC num 6945, de 28-8-2015. 

El de Cultura i Valors ètics: pàgines 280-289. 

El de Filosofia de quart: pàgines 289-293.

A més, el Departament va publicar a octubre del 2015 un Quadern d'identificació i desplegament de les competències bàsiques de Cultura i Valors Ètics.

Consellerera d'ensenyament, com pot ser que l'actual equip del Departament desconeixi la legislació catalana? 

ACTUALITZACIÓ:

Hi ha algunes inèrcies que porten a disputes sobre a quines especialitats han d'impartir CVE i Psicologia i Sociologia. La legislació vigent a Catalunya és aquesta: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-8043.

LGELOGSELOCELOELECLOMCE ...

Recordeu els nivells de concreció, les representacions prèvies, els fets, conceptes i sistemes conceptuals, la diferència entre processos i procediments, les actituds, els valors i les normes, els objectius terminals, l'avaluació formativa, formadora, inicial, contínua i final ...?

Com que el ser alumne s'enganxa, el col·lega i amic (Antonio, on ets!), assegut al meu darrere i sense que el formador de formadors s'adonés, em va fer aquesta caricatura de clatell. Era l'any 1991. Era un curs de preparació per a la Reforma. 

Al Congrés dels diputats, els partits excepte el PP han aprovat una proposició de llei impossible de complir sobre la suspensió de la LOMQE (estándares de aprendizaje, criterios de evaluación, serendipia, entrada per llei de la AVT als centres ...). Al Departament d'Ensenyament comença a ressonar que en un futur pròxim caldrà elaborar una llei d'educació catalana (competències, consolidació competencial, habilitats, continguts clau, gradació ...). El ministeri pacta amb les universitats, amenaçants perquè perdien la bicoca de les PAU, una reforma de la reválida encara no implantada, però insinuada en "los estándares de aprendizaje", per seguir controlant les proves finals de batxillerat.

L'única mesura assenyada sobre reformes ensenyament ha estat la del govern català de mantenir el batxillerat sense canvis segons l'ordenació del 2006 fins que s'aclareixi el panorama. I l'única mesura transcendent va ser l'allargament de l'ensenyament obligatori i la creació dels instituts de secundària. La resta, superestructura, mareig i pèrdua de temps en traduir el nou vocabulari. Sustracció d'esforços a l'autèntica millora de l'educació.

P.S: Consulteu a la Wikipedia en espanyol totes les sigles. Son dels articles que contenen més avisoso de manca d'imparcialitat, de continguts divergents i de manca de dades de suport de les afirmacions.

Per què Ferrater Móra no és al programa Wert?

"Pero este integracionismo metafísico plantea dificultades gravísimas, entre las que sólo apuntaré algunas de las principales. La primera es que la posición del autor resulta incompatible con la existencia de los espíritus puros: Dios, los ángeles y el alma. La segunda es que se reduce toda la ontología a un realismo empírico y se margina el decisivo ámbito de los entes de razón. En tercer lugar, se deja entre paréntesis lo eterno o intemporal, lo mismo en el orden ideal que en el real. La filosofía de Ferrater Mora se ciñe a un área bastante restringida de la realidad, concretamente a la experimentable." 

G. Fernández de la Mora (1963): ressenya de El Ser y la Muerte.

"A propósito de la tal Dª Emilia [Pardo Bazán], te diré que en los pocos días que la ví en Madrid me pareció algo demasiadamente bas-bleu, aunque mujer de indisputable talento y de mucha ciencia. También me pareció muy inclinada a los krausistas, ateneístas y demás gente dañina y levantisca, por lo cual he llegado a temer que dé el salto y se haga libre-pensadora al modo de Dª Concha Arenal. Además, es fea, con lo cual tiene mucho adelantado para ser krausista" 

Menéndez y Pelayo (1881) carta a Gumersindo Laverde EMP 5-163, 15-IX-1881.

Com es diu en castellà: de aquellos polvos, estos lodos. O: qui sembra cards, espines cull.

Història de la Filosofia: ¡Va por ellos!

Si no hi posem remei, s'està consumant, davant la incredulitat d'uns, la indiferència d'altres i l'impotència dels pocs, un fet inèdit: la desaparició d'una assignatura comuna del batxillerat. Història de la filosofia. Avui se n'examinen molts dels trenta-dos mil cent seixanta estudiants de segon de batxillerat a Catalunya (com deien els toreros: va por ellos!).

No s'ha conegut cap cas que una assignatura comuna desaparegui. No hi havia cap clam d'alumnes en contra de la matèria, més aviat el contrari, ni de famílies. Tampoc no hi havia hagut un debat entre professionals de l'educació. Els nostres polítics havien aprovat per unanimitat una resolució subratllant la seva importància. I no oblidem la Declaració de Paris de la UNESCO. Aquest caràcter formatiu general s'ha palesat per exemple en què sovint els millors alumnes de filosofia són de ciències, cosa que no passa, amb les llengües, la literatura o la història i geografia. 

Ja s'havia intentat bandejar-la una vegada, però en un context molt diferent. Era el de la LOGSE, que ampliava l'optativitat a tots els nivells: recordem que la seva aplicació catalana al 1996 proposava a batxillerat assignatures de filosofia com Estètica, Psicologia, Sociologia, Lògica i metodologia, però que reservava la Història de la filosofia per a lletres.  Tot i això, només es va aplicar la supressió del seu caràcter comú un curs: el 2001-2002, si no recordo malament, perquè l'aznariana LOCE  va restituir la Història de la filosofia com a comuna el 2002. El govern Zapatero derogà la LOCE abans de començar-ne l'aplicació però, tot i que va presentar aquesta derogació com una restauració de la LOGSE,  va mantenir el caràcter comú de  la Història de la filosofia i l'establí per llei el 2006 en la LOE. 

En 40 anys de democràcia (i 40 més de dictadura) només una generació d'alumnes de batxillerat havia patit la manca d'aquesta assignatura. La llei del nefast Wert estableix que d'ara endavant sigui així, disposició que s'acomplirà d'aquí dos cursos, com aquests dies els centres estan planificant. Història de la Filosofia sacrificada a l'altar del currículum igual i obligatori d'Història d'Espanya arreu de l'Estat, de la centralització de continguts, de la sostracció de competències a les comunitats, facultades només a establir la llengua pròpia o a ampliar programes apilonats amb esperit  de summa theològica.

I no sé si les nostres autoritats seran capaces d'esmenar-ho, tot i que afirmen voler-ho. Wert ha disposat que sigui optativa dins del batxillerat d'humanitats i ciències socials, però en aquesta opció competeix amb diverses assignatures que entronquen directament amb estudis universitaris: Economia, Geografia, Literatura, ... La Història de la filosofia, en ser una assignatura més generalista, mancarà dels arguments propedèutics que s'acostumen a fer en el ball de les matèries: De què li serviria la Història de la filosofia a una economista, a una administradora d'empreses, una historiadora, una novel·lista ....? Resultats de tot això: instituts sense professorat de filosofia, i desaparició a la llarga de l'especialitat. De moment, pot ser que d'aquí dos anys la Historia de la filosofia tingui 32.160 alumnes menys.

L'única manera que se m'acut d'aguantar és que sigui d'oferta obligatòria pels d'Humanitats i ciències socials. Ja que és tan important que l'alumnat de ciències estigui farcit d'assignatures de ciències, cosa que podria posar-se en qüestió, fem com a mínim que l'alumnat de lletres no oblidi una part importantíssima que vertebra totes les humanitats: la Història de la filosofia, patrimoni comú de la humanitat.

(Per cert: el caràcter de camp de lluita polític que són les lleis d'educació en la història de la democràcia en el nostre Estat es veu fidelment reflectit a la Wikipedia. Els articles referents a lleis educatives estan farcits d'avisos sobre discrepàncies greus o manca de fonts fidedignes)

Per la filosofia, a Vilafranca

Aqui teniu el Manifest 2015.

El 23, per la filosofia a Vilafranca

El peor ministro de educación que ha habido en España desde Julio Rodríguez

No entrem en si els alumnes de quart han de saber què es "serendipia". Tampoc en què l'alumnat de primer d'ESO que no fa religió hagi de distingir entre ètiques materials i ètiques formals. Ni que els centres hagin de contactar per decret amb la Asociación de víctimas del terrorismo per tasques de sensibilització. Tampoc en què en la mateixa página es faci servir "competencias" com a objectius d'aprenentatge i com a facultat legislativa de les comunitats autònomes. Tampoc en la redacció descuidada, la puntuació deficient o el contingut carrincló. 

Potser la clau de tot és el concepte d"estándares de aprendizaje evaluables". Al començament del recent decret on es concreten els programes bàsics d'ESO i BTX es defineixen així:

e) Estándares de aprendizaje evaluables: especificaciones de los criterios de evaluación que permiten definir los resultados de aprendizaje, y que concretan lo que el estudiante debe saber, comprender y saber hacer en cada asignatura; deben ser observables, medibles y evaluables y permitir graduar el rendimiento o logro alcanzado. Su diseño debe contribuir y facilitar el diseño de pruebas estandarizadas y comparables.

És a dir, precisen les preguntes de la futura reválida i eventualment les de les proves PISA. Com que corresponen al currícum bàsic, no es poden reduir o suprimir, i cal tractar-los tots (i aprendre'ls!). L'autonomia de la resta de les administracions educatives consisteix a poder afegir-hi continguts.

A banda de descuidats en la redacció, deficients en la puntuació i carrinclons en els continguts, els qui han redactat el currículum han estat guiats pel criteri intel·lectualment primari (és a dir, entre rústec i ingenu) i educativament cec (és a dir, entre ignorant i menyspreador del procés d'ensenyar i aprendre) de repetir-se el mantra "que no es pugui dir que m'he descuidat res". Per això l'esborrany del juny de Filosofía de primer, per exemple, prescrivia ni més ni menys que 73 estándares de aprendizaje evaluables. En el decret definitiu no només no els han suprimit ni sintetitzat, sinó que n'han afegit ... 14! El mateix passa a tota la resta d'assignatures.

Aquests 87 estándares de aprendizaje d'una de les 10 assignatures s'han d'ensenyar (i aprendre!) en els 175 dies lectius que componen el calendari escolar, xifra que indica el màxim de dies que els alumnes romanen als centres. Posem que la filosofia de primer té assignades tres hores setmanals i que de les 105 hores de classe possibles (35 setmanes per 3 hores) se n'imparteixen efectivament 90. Toca a un estándard per classe. 

Ara observem alguns exemples a l'atzar en el currículum de filosofia de primer.

Bloque 1/4.1. Comprende y utiliza con rigor conceptos filosóficos como razón, sentidos, mito, logos, arché, necesidad, contingencia, esencia, substancia, causa, existencia, crítica, metafísica, lógica, gnoseología, objetividad, dogmatismo, criticismo, entre otros.

Bloque 3/6.1. Analiza fragmentos de textos breves y significativos de pensadores como Aristóteles, Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers o J. C. García Borrón, entre otros.

Bloque 4/3.1. Explica y compara dos de las grandes cosmovisiones del Universo: el paradigma organicista aristotélico y el modelo mecanicista newtoniano.

Bloque 5/6.1 Conoce y explica las principales concepciones filosóficas que, sobre el ser humano, se han dado históricamente, en el contexto de la filosofía occidental. 

Bloque 6/11.2. Entiende el valor filosófico de la Literatura analizando textos breves de pensadores y literatos como, Platón, San Agustín, Calderón de la Barca, Pío Baroja, A. Machado, Voltaire, Goethe, Sartre, Unamuno, Borges o Camus entre otros. 

Bloque 6/14.1 Utiliza los elementos y reglas del razonamiento de la lógica de enunciados.

Com s'ensenya (i s'aprèn!) cadascun d'aquests 87 en una hora de classe? Dictant definicions i que després l'alumnat s'espavili a la revàlida? Quines competències poden aprendre els alumnes que no sigui el més pur memorisme inútil?

El problema no és que Wert sigui el pitjor ministre d'educació que ha existit, cosa que fins i tot xiuxieigen alguns del PP, és que tot el seu equip són uns ineptes, del primer a l'últim. No se sap com s'arreglarà això, especialment si, inspirats un cop més en les directrius faèstiques amb arrels en el nazi Karl Schmidt de considerar enemics tots els de fora del PP,  ara que ja l'han feta es dediquen a impugnar els currículums amb què les  comunitats autònomes amb competències intentaran arreglar-ho.

Pels despistats: Julio Rodriguez va ser nomenat ministre d'educació el 1973.  Amb la seva reforma del calendari, va aconseguir que els qui estudiavem a la universitat tinguéssim 5 mesos de vacances. Fou cessat per Franco el 1974, a l'any del seu nomenament, després que aquell curs universitari hagués durat 5 mesos.

Els currículums de la LOMCE

No per previst menys desagradable. Dissabte tres de gener va aparèixer al BOE el Decret de desenvolupament dels programes d'ESO i Batxillerat que el ministre i el seu equip s'havien negat a avençar no només a la premsa sinó, sembla ser, a les autoritats educatives perifèriques.

Titànica tasca d'inventar els centenars de preguntes que podran incloure les properes revàlides i així fixar el canon del saber per durar 1000 anys! No són uns programes educatius, són unes enciclopèdies! I el bategen com "currículo básico"! Com serà el avanzado?

Properament, més comentaris.

Valores éticos: pàgina 534 (Alternativa a Religió de primer a quart)
Filosofia 4rt: pàgina 492 (a triar de 1 a 4 entre 11)
Filosofia 1rBTX: pàgina 249 (comuna)
Història de la Filosofia: pàgina 328 (a triar entre vàries específiques a segon)
Psicologia: pàgina 512 (una altra específica de segon, en el mateix paquet que Història de la Filosofia)

La Festa del Barcelona Pensa

Fa uns anys, des de la comissió de filosofia del Col·legi de Llicenciats amb Llàtxer Bria al capdavant havíem organitzat conferències per als alumnes del COU, aleshores el darrer curs de la secundària. Aconseguiem aplegar a l'Aula magna de l'edifici de la plaça Universitat desenes d'alumnes per sentir Morey, Bermudo, Camps, Valls. Però aquest contacte amb la universitat es va apagaivar. Ara sembla renèixer, adaptat als nous temps i vinculant desde gent que treballa a primària, a secundària, a la universitat, als alumnes del màster de secundària. Esperem que s'enforteixi. Un dels resultats ha estat aquest Barcelona Pensa, que esperem que sigui el primer de molts més!

Esperanza Rodriguez y Antonio Campillo en la RNE

Els incansables lluitadors per la Filosofia parlem amb d'altres professionals de la filo sobre la situació a l'Estat.

España vuelta y vuelta - 22/09/14

El criterio de evaluación 18 de Valores cívicos de primaria

"18. Conocer y expresar las notas características de la democracia y    la    importancia    de    los    valores    cívicos    en    la    sociedad democrática, así como el significado de los símbolos nacionales, la Bandera, el Escudo de España y el Himno nacional como elementos comunes de la Nación española y el conjunto de los españoles."

Real Decreto sobre el currículo básico de primaria

Com l'haurem d'aplicar, aqui a Catalunya?

font

¿Merece Ortega un 10% del programa de Historia de la Filosofia LOMCE?

Segons l'esborrany de la LOMQE, la Història de la Filosofia deixa de ser una assignatura comuna i passa a ser troncal d'opció. Això vol dir que passa a competir amb Economia de l'Empresa, Geografia, Grec II, Història de l'Art i 10 més per tal que l'alumnat en trii dues -sempre i quan el centre l'oferti. Desapareix també a la revàlida, excepte si l'alumnat la tria per examinar-se'n (ho ha de fer d'una de les dues que hagi triat en la seva opció). I per descomptat, desapareix a les PAU, si és que segueixen.

No reiterarem les raons que qualifiquen aquest projecte de catàstrofe. Només constatar que aquesta desaparició s'acompanya -i en certa mesura és el mitjà- d'una revàlida on tot l'alumnat de l'Estat tindrà l'oportunitat -i l'obligació- d'examinar-se d'Història d'Espanya en una prova centralitzada pel Ministeri.

L'esborrany actual centra la Història de la Filosofia en 10 autors, tot relacionant-los amb algun altre: Plató (Sòcrates i els presocràtics), Aristòtil (Demòcrit), Tomàs (la filosofia àrab, jueva i el nominalisme), Descartes (Spinoza), Hume (Locke política), Kant (Rousseau), Marx, Nietzsche (Schopenhauer), Ortega (Unamuno y "otras figuras de la filosofia europea") i Habermas (y "el pensamiento posmoderno").

Trobo positiva la concreció en 10 autors. Això permet llegir-los de manera aprofundida i facilita el fer una història de la filosofia que sigui filosòfica, és a dir, que no sigui el simple relat d'un seguit de corrents i autors. A l'hora de jutjar un programa, existeix la temptació -molt nostrada- d'aplicar el que hem anomenat altres vegades "la cullerada". Consisteix a exclamar-se que no hagin inclòs un determinat autor o corrent i proposar que s'hi afegeixi. Això ignora que el temps escolar és limitat, i que per tant, cal triar. 

Qüestionem, però, la tria pel que fa dels darrers. En primer lloc, tot i reconeixent la importancia de la filosofia feta en alemany, sembla una mica excessiu que 4 dels 10 siguin alemanys i de temàtica vinculada, com si als segles XIX, XX i XXI no hi hagués hagut filosofia en altres llengües i amb temàtiques diferents, com el pragmatisme, el neopositivisme, l'existencialisme o, especialment, la filosofia d'orientació analítica.

En segon lloc, la tria d'Ortega com a monotema de la filosofía hispànica del segle XX. A banda que suposa una reiteració d'alguns temes de la tradició alemanya, sembla en aquest cas tendenciós centrar la filosofia hispànica en aquest autor. Els redactors de l'esborrany estan afectats de megalomania o no hauríen prescrit dedicar un 10% del curs al pensador espanyol, ni proposat com a contingut avaluable apreciar "la repercusión de su pensamiento en el desarrollo de las ideas y la regeneración social, cultural y política de España".

Nosaltres segurament suspendríem aquesta pregunta de la revàlida, perquè no apreciem la seva contribució a cap desenvolupament de les idees ni especialment a cap regeneració del país. Suposar aquest valor implica desconèixer  el daltabaix de la guerra civil i la postguerra franquista per a la filosofia. Fins i tot l'entusiasta promoció de la recent biografia Ortega y Gasset de Jordi Gracia ha de defensar-lo de l'acusació de fatxa, carca i antic.

El tema de la filosofia a l'Estat, que efectivament caldria promocionar en els estudis secundaris, caldria vertebrar-lo a partir d'aportacions rigoroses com la de Francisco Vazquez La Filosofia española. Herederos y pretendientes  sobre la "transició filosòfica" (veieu-ne aquí una recensió i aqui una entrevista amb l'autor). També caldria atendre al llarg exili i depuració d'intel·lectuals, a  l'ocupació ideològica de l'academia per part dels integristes i a la lenta reconstrucció.

Si es tracta de prescriure l'estudi d'aquells reconeguts internacionalment, per què Ortega i no Ferrater Móra? Serà perquè Ferrater ben aviat denuncià la crueltat de les corrides mentre que Ortega enaltí «la trágica amistad, tres veces milenaria, entre el hombre español y el toro bravo». I per què citar, en relació a Ortega, Unamuno i no Zambrano o Nicol? Perquè aquests es van mantenir republicans i es van exiliar, i aquell va renegar de la República i es va prestar a ser manipulat per la propaganda franquista? Em sembla que, si cal construir una divulgació de la filosofia hispànica del XX i XXI, es requereix confegir un mapa de les seves figures, no encimbellar-ne una que tot i estar citada respectuosament per molts, poc aporta al debat filosòfic actual.

Defensaven la llibertat d'ensenyament

L'esborrany del decret sotmès a informació pública palesa quins són els interlocutors als que fa cas el PP.  Una mostra: una nova disposició addicional afegida a l'esborrany anterior (la novena) inclou quelcom inèdit en cap de les lleis anteriors. Prescriu donar entrada i lloc, per llei, a una determinada institució privada.  

“1. Los Ministerios de Educación, Cultura y Deporte y del Interior, en colaboración con las Administraciones educativas y con la Fundación de Víctimas del Terrorismo, promoverán la divulgación entre el alumnado del testimonio de las víctimas y de su relato de los hechos."

Jutgeu vosaltres mateixos. S'havien fet tips de denunciar l'"adoctrinament" de l'ordenació anterior! Una cosa és promoure com a objectiu el rebuig de les violències, entre elles la terrorista, i l'altra és donar carta de presència a una ONG determinada. Així interpreten  l'article 27 de la Constitució que proclama la llibertat d'ensenyament. Tot això sense mencionar que una de les entitats adherides a la dita Fundació és Convivencia cívica catalana, activa en la campaña contra la inmersió lingüística en Cataluña.

Què opinem del programa LOMQE

Entre els dies 27 de juny al 21 de juliol de 2014 es sotmet a informació pública el Proyecto de real decreto por el que se establece el currículo básico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato. S'aplicarà si o si  a partir del curs 2015-2016. Aquest setembre comença la LOMQE a primària. Dedicarem uns posts a comentar-ne diversos aspectes.

A diferència de les lleis educatives anteriors, els programes de la LOMQE no són "de mínims", sinó "bàsics". Això vol dir que tot el que prescriuen s'ha d'impartir. Recordem que el currículum anterior era obert, és a dir, proposava temes a triar per part dels encarregats de tancar el currículum, que eren les comunitats amb competències i els centres. Aquell sistema plantejava el problema de l'homologació dels continguts escolars, però també permetia una discussió del currículum en els diferents àmbits de decisió. Per tant, no podem fer ulls grossos al que prescriu. És cert que les "administraciones educativas" poden "completar-ho", però la gran extensió dels currículums, d'una banda, i la pressió que exerciràn les revàlides, de l'altra, no permeten ser optimistes de poder "arreglar-los".

Lluny de nosaltres aleshores les dinàmiques estil França, on les modificacions dels programes, i fins i tot d'apartats concrets, s'acostumen a realitzar després d'un estudi i una proposta encarregats a algun expert que dóna públicament la cara  i a través d'una discussió a tots els nivells. Aquí no hi ha ningú més que el ministre que es faci responsable del programa. Son diversos poders a l'ombra que es poden endevinar els qui tallen el bacallà d'aquest decret.

No hi ha canvis en el disseny general pel que fa a les assignatures vinculades a l'especialitat de filosofia: supressió de l'EpC i de l'Ètica, introducció d'una alternativa anomenada "Valores Èticos" com alternativa a la Religió, la Història de la filosofia passa a ser optativa de segon ordre a segon de batxillerat, dins una llista on també hi ha psicologia. Ens criden l'atenció la concreció del programa d'una Filosofia a quart en la llista d'optatives de segona opció -abans era el mateix que a primer- i certes concrecions del apartat de valors transversals.

La calidad de la LOMCE

La primera evaluación final de ESO se realizará al finalizar el curso 2016-2017 al alumnado que haya cursado 2o de Bachillerato, y no tendrá efectos académicos (no será necesario superarla para obtener el título de Graduado en ESO).

De la pàgina 3 del Calendario de implantación de la LOMCE (web del MECD)

Conocer el modo de preguntar radical y mayéutico de la metafísica para diseñar una idea empresarial y/o un plan de empresa utilizando habilidades metafísicas y gnoseológicas para conocer y comprender la empresa como un todo, facilitando los procesos de cuestionamiento y definición clara de las preguntas radicales y las respuestas a las mismas, como ¿qué somos?, ¿qué hacemos?, ¿por qué?, ¿para qué sirve esta empresa?, ¿cuál es nuestra misión?, ¿cuál es su sentido, su razón de ser? y saber argumentar la defensa de las respuestas.

Filosofía primer de batxillerat, tema 12, (pàgina 20 del Proyecto de decreto del currículo básico de la LOMCE)

La LOMCE ja és al BOE

Avui ha sortit la LOMCE en el BOE. Ja és legal. Ara ja no valen el "no s'atreviran", "no pot ser", "ja ho canviaran". No han canviat res (només el bluf del llatí per als del batxillerat de Ciències socials). Desaparició de la Història de la Filosofia comuna, de l'Ètica i de l'EPC. Religió catòlica a tota l'ESO, alternativa a Valores Éticos, i optativa al Batxillerat. Revàlides dissenyades pel MEC (El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte establecerá para todo el Sistema Educativo Español los criterios de evaluación y las características de las pruebas, y las diseñará y establecerá su contenido para cada convocatoria -art 29.4), amb reaparició de les "tres Maries" perquè no surten a la revàlida -Religió, Valores éticos, Educación Física. Una misteriosa i impossible Filosofia "específica" a quart d'ESO escollible entre 11 assignatures. Supressió del català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu a Catalunya i de la immersió linguística. Professorat i equip directiu, autoritat pública.

"Alumnos y alumnas", "profesores y profesoras", "padres, madres" ... però "director".  I se'ls ha colat  l'expressió maleïda "violencia de género", en tractar de les competències del Consell escolar -art. 132n.

Calendari: 1r, 3r d'ESO, 1r BTX: 2015-2016. La resta, el curs següent. 

El programa de Filo de primer, 11 temes més o menys clàssics i .... sorpresa!!: "La Filosofia y la empresa". 

A Història de la Filosofia: Platón, Aristóteles, Santo Tomás de Aquino, Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega, Habermas.

Acompanyen aquesta llei al mateix BOE la de "Transparencia" i la de "Unidad de Mercado". I comença el debat parlamentari de la llei de "Seguridad. Avui és el Dia internacional dels drets humans.    Tant de bo poguem referir-nos a aquests anys com el quadrienni negre!

Lomce contra Pisa

- Quina llei educativa no pretén una millora de la qualitat de l'ensenyament?
- La que necessita etiquetar-se "de calidad" per semblar-ho!

Els nous llibres de text

Corren rumors que els homes de blau del MEC tenen a punt esborranys dels programes ...  i això són mostres de llibres de text ...

Esperanza Rodriguez i Manuel Cruz parlen sobre filosofia a secundària

El Parlament aprova una resolució en defensa de la filosofia

Han estat unes llargues negociacions paraula a paraula perquè no es diluís el contingut que (AdHoc, GDF, SCF, UB, alumnes del màster) li voliem donar ... Tanmateix, quan el tràmit de la  LOMQE està a punt d'acabar i, una vegada més (article de Nasarre, ...), amb la pintoresca oposició del PP al ministre del seu govern (que obtindrà, entre d'altres medalles, la d'acabar amb l'especialitat de filosofia).
És la crossa que permetrà seguir lluitant per la filosofia a secundària. Ni més, ni menys.

Actualització: L'acta de les deliberacions la teniu aqui.