Arriba a l'aula la caixa de la biblioteca. Indolents i desvagats, van acostant-s'hi per agafar un llibre o revista. Alguns hi posen la mà i prenen el primer que surt, com si triessin a l'atzar, d'altres remenen fins trobar allò que volen. Van seient. A cap d'una estona m'adono que molts no llegeixen: tenen el llibre obert a l'inrevés, juguen amb les pàgines. Vaig passant i els animo a llegir o a canviar de llibre.
Cansat de vigilar, remeno la caixa i trobo Poetria. Em sorprén el temps que feia que no llegia poesia. Retrobo, recordo, admiro la precisió, la lluminositat, la cadència ...
Aquells homes lluitaven
vull dir els avis dels avis.
Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu.
Jo sóc la vaca de la mala llet!
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Tinc nevera, tocadiscos i una tele de color.
No m'omplis més de flors, ja no t'estimo.
De sobte, m'adono que he passat una bona estona abstret. Abans d'aixecar els ulls, penso si seré l'únic de l'aula enganxat per la lectura. Els miro. Sortosament, n´hi ha quatre que llegeixen. Vuit fan els deures. La resta xerren baixet, tot subjectant un llibre a la mà, com si fos una espelma. Apagada.