dilluns, 15 d’octubre de 2018

The History of Philosophy. Summarized & visualized

L'Orelles ha recollit presentacions vàries de la Història de la Filosofia:

Història de la filosofia en llengua de signes

La baralla de cartes sobre filosofia

La HF en app per a iPhone

Un videojoc d'HF

I hem lloat especialment un gràfic interactiu amb les relacions entre filòsofs a partir de la Viquipèdia anglesa.

Ara s'anuncia The History of Philosophy. Summarized & visualized. És un gràfic interactiu elaborat per Deniz Cem Önduygu a partir de dos manuals britànics. Llista els filòsofs i filòsofes, tot indicant relacions de coincidències i discrepàncies. S'anuncia com a obra en construcció. L'autor turc pot enquadrarse en la línia que ha obert el nostre Genís Carreras, autor dels dissenys del Barcelona Pensa des de la primera edició.

El que fa interessant aquesta eina és que sintetitza cada filosofia en diversos enunciats (ell els anomena sentences i també, tot i que no ho són, arguments). Pot ser útil per contrastar amb les simplificacions que fem sobre les diverses filosofies. 

D'altra banda, és un bon exemple dels camins que s'obren en el tractament gràfic de la informació. I  un repte explorar-ne la utilitat didàctica!





dimarts, 25 de setembre de 2018

Pensar

La professora de filosofia de l'Institut Manolo Hugué de Caldes ha situat en el frontispici del blog de Fotofilosofia de les seves classes una frase de Santiago López Petit que em sembla magnífica:

Pensar és aquesta paradoxa: una activitat forçada i, alhora, la més lliure.

dijous, 31 de maig de 2018

Nietzsche i Hesse

El 1914, l'exèrcit Alemany repartí 150.000 exemplars de l'Així parlà Zaratustra entre els soldats del front. Un èxit del poder d'Elisabeth Föster Nietzsche en la seva tasca de fer famós el seu germà. Diu Safranski (pàgina 353) que això expandí, a França, Anglaterra i especialment als Estats Units, la idea que la guerra estava impulsada pel pensament de Nietzsche.
L'any 1919, finida la guerra, Herman Hesse publicà El retorn de Zaratustra, un breu assaig escrit seguint l'estil de l'obra de Nietzsche. Zaratustra s'adreça als vençuts,  joves soldats alemanys. L'obra és una exaltació de temes nitzscheans, com prendre's un mateix com un destí, aprendre del patiment, fugir del ramat, cercar la soledat. I adverteix contra els que propugnen la guerra:
"No os dáis cuenta de que en cualquier lugar donde se entone esta canción hay puños cerrados en el bolsillo, se trata de interés propio y de bolsillo, no de aquella egolatría del noble que piensa en elevar y fortalecer su mismidad, sino de dinero y bolsa, de vanidad y fantasmagoría."
Podeu trobar l'obra dins el recull Las consideraciones, aquí.
Això és una prova que no tots els alemanys interpretaven Nietzsche en el sentit racista que estava propugnant la seva germana. A més, el 1939, l'obra va ser prohibida pel govern nazi. Hesse havia adoptat la nacionalitat suissa. Com Nietzsche.

PS: Acompanyaven al Zaratustra el Faust de Goethe i ... el Nou Testament. Fote't! 

dimarts, 22 de maig de 2018

Kundera versus Descartes

Comentari de text

Pienso, luego existo es el comentario de un intelectual que subestima el dolor de muelas. Siento, luego existo es una verdad que posee una validez mucho más general y se refiere a todo lo vivo. Mi yo no se diferencia esencialmente del de ustedes por lo que piensa. Gente hay mucha, ideas pocas: todos pensamos aproximadamente lo mismo y las ideas nos las traspasamos, las pedimos prestadas, las robamos. Pero cuando alguien me pisa un pie, el dolor sólo lo siento yo. La base del yo no es el pensamiento, sino el sufrimiento, que es el más básico de todos los sentimientos. En el sufrimiento, ni siquiera un gato puede dudar de su intransferible yo. En un sufrimiento fuerte, el mundo desaparece y cada uno de nosotros está a solas consigo mismo. El sufrimiento es la universidad del egocentrismo.
Milan KUNDERA, La inmortalidad, cap 11, p. 176.

1. Exposa la tesi o tesis principals del fragment i els arguments que les suporten.
2. Què diria Descartes sobre el que afirma Kundera?

dijous, 10 de maig de 2018

Errors humans

Els únics arguments contra el disseny intelligent se'ls dec a Mosterín, que en algun lloc ha explicat que el calamar té dos cors i que l'estructura de l'ull i la sortida del nervi òptic està tan mal dissenyada que deixa un punt cec. Els (nord)americans, que tenen la llosa d'haver d'explicar-lo per disposició del Senat s'espavilen a trobar argument per rebatre'l.
Llibre recent, errors en el disseny dels humans que demostren que en els humans, de disseny intelligent, res: dificultat per assimilar vitamines, pelvis estreta pel tamany del crani, canells i turmells amb múltiples ossos que els fan més delicats, coxis inútil, gens trencats...
Una presentació i una mostra aqui

dimecres, 9 de maig de 2018

Literatura i filosofia

Hi ha qui encara proposa la lectura de 1984, Un món feliç? El senyor de les mosques, etc. per tal de de fer empassar temes filosòfics. Ja s'ha abandonat L'estranger. El árbol de la ciencia. Però encara queda qui li sembla que hi ha filosofia en El món de Sofia. Ara sembla que puja El dia en que Niezsche lloró.
Deixem de banda a Borges: ell no preten fer empassar filosofia, sinó que pren temes filosòfics per fer-ne literatura. Igual que Machado. Per això molts estudiosos de la literatura no els entenen (què és "el volatín inmortal" del Poema de un día?; per què Funes el memorioso va perdent interès pel món?). Si es vol entendre la poesia de Machado, cal anar de la mà de Garcia Bacca, tot i que ell, erradament, titula el seu llibre Invitación a filosofar según espíritu i letra de Antonio Machado. I no parlem de Llull. Sort que l'any Llul ha propiciat el centre de la UB amb articles de divulgació de la seva filosofia fets per expertes que han ajudat a aclarir el seu pensament més enllà dels tòpics incomprensibles repetits en els manuals de literatura.
En la literatura es poden trobar imatges que permetin visualitzar alguns problemes filosòfics. Thomas Mann arrossegà la figura de Nietzsche a La muntanya màgica i al Doctor Faustus, i crec que va fer un flac favor a la filosofia i a la literatura. Com El món de sofia.
De tota manera, en les obres filosòfiques en trobem d'igualment potents i, a més, més ajustades. Un exemple, el llibre de Pietro Emmanuele Los cien táleros de Kant, un recorregut a través la història de la filosofia amb imatges destriades. La dels cent tàlers, que serveix per fer veure que l'existència no és un tret conceptual i que per tant l'argument ontològic no demostra que Déu existeixi, perquè cent tàlers a la butxaca, deia el de Koningsberg, no és una quantitat major que cent tàlers pensats.
El mateix problema passa amb les obres cinematogràfiques: Freud, Lou von Salomé, Hannah Arendt. En elles, com en el relats novellístics, se'ns presenta la filòsofa o el filòsof amb més o menys rigor (el de Hannah Arendt és estimable),  i més o menys art, però a través de dos filtres:
- la lectura o lectures del tema o del filòsof o filòsofa o les obres en les que es fixa lqui escriu o dirigeix.
- la intenció narrativa o artística en general.
Això ocasiona en tots els casos una mixtificació que pot ser artísticament valuosa, però que des del punt de vista de la didàctica de la filosofia crec que, a banda de ser una pèrdua de temps, coloca una pantalla, un vidre colorejat, uns filtres entre l'obra filosòfica i l'alumne. I això no és rigorós èticament i didàctica.
Per tant anem als textos. Acompanyats, però llegits amb detall. No als fragments, sinó a les parts senceres (una Meditació metafísica, l'Abstract de Hume, un capitol...). Criteri: allò que, benevolent , i volent conservar l'amistat, t'atreviries a recomanar a un amic espavilat, però sense formació filosòfica.
No proposem la vella condemna platònica dels poetes com falsificadors de la veritat. De fet, la reflexió sobre literatura i veritat és molt interessant. Com mostra aquesta obra de Manuel Garcia Carpintero: Relatar lo ocurrido como invención. Filosofia de la literatura, que ens ensenya molt d'una i altra.


dijous, 26 d’abril de 2018

Què és violació?

En un altre dia infaust per la confiança en què la Justícia faci justícia.
Nafisa Ahmed explicà en 5 piulades què és violació. Ja fa un parell d'anys, però hi ha qui encara no se n'ha assabentat.
A més, és un bon exemple de raonament analògic.
Provem de traduir-la:

  1. "Si em demanes 5$, i estic tan beguda que no puc respondre ni si ni no, no està bé agafar-me 5$ del meu bolso... Només perquè no he dit que no.
  2. Si em poses una pistola al cap per aconseguir que et doni 5$, també has robat 5$. Encara que hagi estat jo qui te'ls hagi donat.
  3. Si et presto 5$ a tu, això no faculta al teu amic a agafar-me 5$ del meu bolso. "Però li'n vas donar a ell, per què a mi no?".
  4. Si tu em robes 5$ i no ho puc demostrar davant d'un tribunal, això no significa que tu no m'hagis robat 5$.
  5. El fet que t'hagi donat 5$ en el passat no significa que te n'hagi de donar en el futur."
Si es veu clar parlant de 5 dòlars, per què hi ha qui no ho veu clar quan es tracta d'irrompre en la intimitat corporal d'una dona?

dimarts, 24 d’abril de 2018

Pensament crític

La revisió del marc de les competències clau per a la ciutadania europea inclou aquest punt, entre cinc:
  • A stronger focus on basic skills (literacy, languages and basic digital skills) as well as on horizontal competences such as creativity, problem solving, critical thinking and communication. These competences help people be resilient, adapt to more volatile labour markets and to fast changing societies.

Ara només falta que comencin a aparèixer especialistes en critical thinking sense formació filosòfica. O, en positiu: quan la gent amb formació filosòfica es decidirà d'una vegada a entomar sense complexos l'ensenyament del pensament crític sota aquesta mateixa etiqueta?

Amb això ens estalviariem vergonyosos episodis com el manteniment de la secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya, després d'haver estat responsable de la genialitat d'haver suprimit l'examen de PAU de filosofia amb l'excusa que això era avençar vers unes PAU més competencials (!!!???). 

I els rectors mirant cap a un altre costat...

dilluns, 9 d’abril de 2018

Les pulsions del filòsof (Nietzsche dixit)

La pulsió dubitativa, la pulsió negadora, la pulsió inhibitòria, la pulsió analítica, la pulsió investigadora, atrevida, la pulsió comparativa, compensadora, la seva voluntat d'actuar sempre sine ira et studio ("sense ira ni parcialitat").
Genealogia de la Moral, 9

dilluns, 5 de març de 2018

Sobre la tortura


Michael Shermer ofereix una argumentació bàsicament utilitarista contra la tortura que inclou un enginyós experiment mental. En els comentaris es poden trobar arguments a favor i en contra des de la mateixa orientació i d'altres. Sorprén no trobar-hi insults.

Gran part dels arguments ja varen estar formulats per Giovani Beccaria al segle XVIII a Dels delictes i les penes:



I per completar els arguments és imprescindible acudir a Amnistia Internacional. En aquesta pàgina trobareu enllaços a activitats educatives sobre el tema.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Nemrod Carrasco, el coach i el filòsof

Escandalitza Nemrod Carrasco en una recent contraportada de La Vanguardia: "El filósofo es un aguafiestas".

Tot i que una mica de comèdia va bé per tal per remarcar la clara diferència entre la filosofia i el coaching, em sembla que és una mica hiperbòlic. Per cert, què ha passat perquè l'"autoajuda" s'hagi metamorfosejat en coaching, és a dir,  en "heteroajuda"? Seran coses del mercat?

Tot i que algunes temàtiques poden ser semblants, perquè al capdavall hi ha problemes que interessen a totes les persones, hi ha diferències abismals. El coaching cerca tranquilitzar, dissoldre les angoixes, apaivagar passions, treure temors, trobar l'harmonia.

En canvi, la filosofia pretén inquietar, despertar angoixes, aixecar la discrepància. Al mateix temps, la filosofia s'acompanya de sentiments positius: la curiositat, l'admiració, el dubte, l'enigma, l'eureka! A més, sovint la filosofia s'ha produit en un context d'amistat (i d'humor!) des dels diàlegs de Plato, passant pels peripatètics, o els salons il·lustrats, el mateix Kant, Hume. 

És veritat que hi ha llicenciats que convençuts que són filòsofs que volen persuadir que ho són practicant la mala bava i el menyspreu,  la mirada malhumorada i anomenant això "esperit crític". Però en ells hi ha molt poca filosofia.

Aixafaguitarres en cap cas. Torracollons? Potser. Front el pronto,  el "faré el que em surti", la manca de reflexió disfressada d'espontaneitat. Contra el "No problem, tinc la solució que necessita".

dilluns, 5 de febrer de 2018

A todo trapo

Fa riure.
El Diccionari català-castellà de l'Enciclopèdia Catalana tradueix l'expressió "a tot estrop" per "a todo trapo".
L'estrop és la corda que serveix per lligar el rem a l'escàlem i poder remar. En canvi, es navega "a todo trapo" quan es fan servir totes les veles de què disposa el vaixell. 
Heu navegat a vela? Excepte en els moments de maniobra, l'únic que treballa és el timoner. La resta de la tripulació pot dedicar-se a contemplar el mar. 
Però remar, i sobre tot remar ràpid, és un exercici esgotador, tan esgotador que la condemna a galeres  durant molt de temps va ser una de les més temibles.
O sigui, que en castellà per anar ràpid hisses totes les veles i jeus, però en català cal que et trenquis l'esquena i els braços remant...
Caràcter nacional? No anem bé...


dimecres, 10 de gener de 2018

Moral kantiana

Sempre havia pensat que Im-perativo cate-gó-ri-co era un ritme perfecte per a uns cors de rap. Ramon Sanchez Ramon ens porta aquesta troballa. 
La lletra és historiogràficament impecable. El més entendridor: "las formulaciones son lo más bonito". I un Kant sorprenentment musculós ballant en segon pla!