dijous, 31 de desembre del 2009

Bon 2010

Atrapat pel persistent record d'una de les primeres lliçons sobre del pas del temps: la figura del pessebre que es trenca irreversiblement ...

i pel vertigen de l'eterna repetició del mateix cicle ...l'Orellesdeburro us desitja un bon any! I si teniu vacances d'hivern, que les acabeu de passar bé.

dijous, 17 de desembre del 2009

Raonament circular (petitio principii)

Adaptació de PACTISS
La petició de principi és una forma d'argumentar en què la veritat de les premisses suposa la veritat de la conclusió. Però en bona lògica, la conclusió ha de seguir-se de les premisses i per tant no es pot acceptar la veritat de la conclusió si abans no s'ha establert la de les premisses. Quan detectem una petició de principi hem d'exigir una prova independent de la veritat de les premisses. No podem suposar en les premisses allò que volem establir a la conclusió.
Per exemple:
1 - Jo sempre tinc raó
- Per què?
- Perquè ho dic jo

També:
2. Els éssers humans actúen malament perquè són malvats de mena.
Aquest ha donat lloc a moltes discussions
3. Cerquem el fonament racionalment últim ... amb la raó, per descomptat.
Fàcil:
4. La pedra cau perquè té l'instint de caure.
Provem ...
5. Les mares cuiden perquè tenen instint maternal.


Més informació aqui i aqui

dimecres, 16 de desembre del 2009

Tot treballant la Declaració

Fa temps que faig servir els mapes conceptuals per treballar el contingut dels trenta articles de la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest recurs, que ens obliga a destriar els conceptes fonamentals i les seves relacions, ens permet determinar i definir amb precisió els diversos drets, llibertats i prohibicions que s'hi proclamen. Hi ha qui, sense haver-ho pensat, demana als alumnes resums dels articles, com si es pogués resumir, per exemple, "dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat" sense mutilar greument els drets proclamats. No treiem drets innecesàriament: a la pràctica, els poderosos no deixen de voler retallar-los ... i nosaltres de reivindicar-los.
(NB. Criteri per triar-los: que sigui un bon mapa i el que es vegi millor. Falten alguns articles. Sembla que a algú -de moment, esperem- no li importa començar ell mateix a retallar la Declaració)

Parfit en dibuixos animats

He vist Moon fa poc. Presenta la vida d'un astronauta proletari que treballa en la Lluna convertida en font de recursos minerals: cap heroisme, gens d'èpica; tot rutina, soledat, enyor. El toc de ciència ficció el dóna el joc amb la identitat personal inspirada sens dubte en l'experiment mental de Parfit, que ja hem tractat aqui. Per seguir amb el tema vegem-ne una il.lustració:

dilluns, 14 de desembre del 2009

Una lliçó

- (Classe d'Ètica de quart) Recordeu Aminatu Haidar?

- És clar, l’altre dia en vam parlar! Porta 25 dies en vaga de fam. Diuen que, si segueix sense prendre més que aigua ensucrada, morirà.

- Hem de deixar que algú es perjudiqui?

- mmmm

- Vull dir que si deixaries que una persona es suïcidés, per exemple?

- Home, no, perquè la gent es suïcida perquè es troba malament, o no vol viure, o ha tingut un problema que no sap com resoldre.

- Però ella no es vol morir ...

- I no poden obligar-la a menjar?

- Sembla que legalment no es pot

- Però, què vol?

- Pressionar

- Per què? Què va passar?

- (FA) Al 1975 Espanya es va retirar del Sàhara i la colònia va ser ocupada per Marroc. Es va acordar fer un referèndum perquè els habitants decidissin si volien ser independents o pertànyer al Marroc. I encara no s’ha fet. (Murmuris d’admiració)

- Però qué ha passat ara? Ella perquè és a l’aeroport de Lanzarote?

- Va sortir als Estats Units per recollir un premi, i en tornar va posar “Saharaui” en el lloc de la nacionalitat dels papers d’entrada. I van dir-li “Llavors, si no ets marroquina, no pots entrar”, i li van treure el passaport i la van fer anar a Lanzarote, que és una illa canària del davant. Té la seva mare i es dos fills a El Aaiún, la capital del Sahara.

- Però ella què demana amb la vaga de fam?

- Tornar a el Aaiún

- Doncs que digui que s’havia equivocat en emplenar l’imprès.

- Però ella té dret o no a reivindicar la seva identitat saharaui?

- Que ho faci, però que no ho digui, perquè si no, és una provocació al Marroc.

- És una provocadora!

- Però com es pot reivindicar quelcom, si no es fa públicament?

- Els seus fills no han de patir perquè la seva mare faci una lluita política!

- Imagina’t que no est deixen parlar català, què faries, deixar de parlar-ho, fer-ho d’amagat?

- Jo no deixaria que els meus fills patissin. Els fills no han de pagar el que facin els pares.

- Doncs ja que sóm al Marroc, els 6 fills d’un general que va atemptar contra el pare de l’actual rei de Marroc es van passar 17 anys en una presó. En entrar, el més petit tenia tres anys.

- Estic segur que els seus fills li han dit que estan amb ella, que faci el que hagi de fer i que no es preocupi d’ells.

- Però que li preguntin als d’UFkir si estaven d’acord amb ell!

- Fins a quin punt hem de conformar-nos amb les coses que considerem injustes?

- La culpa la té el govern espanyol, per no obligar a Marroc a haver fet el referèndum.

- Es que hi ha interessos comercials.

- Però ella és una ingènua, es pensa que arreglarà alguna cosa morint-se a Lanzarote.

- Hi ha algú de vosaltres que cregui que els problemes s’arreglen en un plis?

- ....

- Penseu a casa vostra, una porta que grinyola, una aixeta que no tanca, s’ha d’arreglar, però ningú no fa res. Els problemes mundials són molt més complicats, i cal que moltes persones posin un gra de sorra. Mireu, si no, el cas de Rosa Parks

- (El que té tres nacionalitats i ha viscut en quatre paisos desperta) Rosa Parks!

- Explica: Era una mujer negra que se sentó en los asientos de delante del autobús ...

- Quan per les lleis de segregació dels anys 50 i 60 no es podia. Ella podia haver-se conformat, dissimular, dir que s’havia equivocat, que no ho faria més, però va aguantar i va aconseguir fer un pas més en l’abolició de les lleis segregacionistes. Heu vist Forrest Gump, oi?

- Total, que ella té el dilema de seguir fins la mort o retirar-se perdent la seva dignitat i quedant-se amb els seus fills. El govern espanyol està en el dilema de forçar massa Marroc o permetre que mori una persona innocent en el seu territori. El govern marroqui té el dilema de donar ales a l’independentisme saharahui o mostrar la debilitat del rei. I cadascú de nosaltres té el dilema de si quedar-nos esperant a veure què passa o fer alguna cosa.

- Tots tenim un dilema moral.

- Si, senyora Haidar. Gràcies a vosté.

dijous, 10 de desembre del 2009

Dia dels drets humans. Aminetu Haidar

Declaració Universal de Drets Humans

Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Com va comencar la situació actual, aqui.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Quin cinc més nou!

Al·legoria de la vida
Hans Baldung "Grien"

¿M'agradaria ser un diamant, estructura diàfana de carboni, permanent desde la seva formació, immutable, perfecta? ¿Ho canviaria pel que sóc, la barreja de carboni i altres elements desequilibrada termodinàmicament, que per mantenir-se necessita metabolitzar matèria i energia de l'ambient, que pateix un desgast dels telòmers de les seves cèl·lules, però que és capaç de reproduir-se a ella mateixa i que ha evolucionat per selecció natural?
M'agradaria cada vegada més?