Quan es tracta de no fer res ...

El terror de Hobbes quan solidàriament acompanya Calvin en les esgarrifoses baixades amb carretons o en trineu sempre li suggereix alguna qüestió per reflexionar:

- Està a punt d'acabar-se l'estiu. Què ràpid que ha passat, oi?

- Si. Quan es tracta de no fer res el temps sempre vola.

Màquina del temps

- És possible viatjar al futur! Hi ha una pel·lícula que ho explica- Diu entre burleta i desafiant.

- Tens raó- li responc.

Una mica desconcertat, dirigint-se als companys, però mantenint el desafiament - Vegeu? vegeu?

- Mira, precisamenta aquesta cadira -assenyalo una cadira solitària buida- és una màquina del temps.

- Alsa!

- De veritat; si t'hi asseus et trasllada al futur.

Vacil·la una mica, insegur d'on va la broma. És a punt d'aixecar-se.

- Com que no és molt potent, de moment et podrà traslladar poc. Vols provar?

- Amb aire de perdonavides, s'aixeca i s'hi asseu.

- Et traslladaré a un futur de, posem-hi, cinc segons. Preparat?

Miro el rellotge: -Un, dos, tres, quatre ... cinc! Ho veus, ja has viatjat al futur!

Em mira desconcertat, amb cara de "on és la trampa"?, mentre els xiuxiuejos augmenten i ens transformen en rialles. Demano un aplaudiment per al viatger que ha arribat del passat. 

Un enllaç interessant (en anglès)

Bon 2010

Atrapat pel persistent record d'una de les primeres lliçons sobre del pas del temps: la figura del pessebre que es trenca irreversiblement ...

i pel vertigen de l'eterna repetició del mateix cicle ...l'Orellesdeburro us desitja un bon any! I si teniu vacances d'hivern, que les acabeu de passar bé.

Finitud certificada

Rambla del Prat, 9

De l'oral a l'escrit

- (jo) Aureli Agustí, àlies Sant Agustí, va modelar una concepció del temps que encara tenim ara, la concepció linial de temps ...
- Zzzz
- (jo) Eo, escolteu, què és el temps?
- mmmm.
- (jo) Un minut dura sempre un minut?
- (somriure de suficiència) És clar!
- (perspicaç) De vegades no ...
- (col·laboradora) De vegades un minut passa ràpid, dura poc, i de vegades dura molt.
- (ocurrent) El temps és subjectiu!
- (coherent) Llavors els rellotges marquen l'hora segons qui els porta?
- (col·laboradora) És que els rellotges no són el temps!
- (jo) Deia Aristòtil que el temps era la mesura del moviment.
- (sorneguer) Llavors si una cosa està quieta, no passa el temps?
- (impacient) Deixa-ho, Jordi.
- (jo) Recordeu que la ciència actual considera que el temps és una de les dimensions de l'univers.
- mmm.
- (jo, dibuixant una línia a la pissarra) Segons la concepció del temps lineal, podem dividir-lo en passat, present i futur.
- (varis, aixecant el cap) Ah! (apunten).
- (jo) P, el passat, existeix?
- (pensatiu) Sssssi ... No!
- (aclaridora) El passat ja ha passat!
- (jo) El passat no existeix. I el futur, existeix?
- (a cor) Nooo.
- (jo) Llavors, només ens queda el present. Vejam, quant dura el present?
- (ràpida) Això!
- (jo) Assenyala'm el present, que no ho he entés.
- (ràpida) Ara!
- (jo) Ara?
- (divertida) Araaraaraaraaraaraaraara ....
- (didàctic) El present és un moment.
- (jo) Un moment és el mateix que un instant?
- (a cor) Siiiii.
- (jo) Quant dura un instant?
- (meticulosa) Trenta milionèssimes de mil·lèssimes de segon ...
- (jo, cara d'incrèdul) No.
- (coherent) No dura res.
- (geni, com despertant) El present és etern!
- (col.laboradora) Per tant, l'ùnic temps que existeix, el present, no dura!
- (a cor) Aaaalsa!
- (veus) És clar! quin embolic! Ostra Jordi!
- (jo) Demà seguirem.

Traducció:

“¿Qué es, pues, el tiempo? Si nadie me lo pregunta, lo sé; pero si quiero explicárselo al que me lo pregunta, no lo sé. Lo que sí digo sin vacilación es que sé que si nada pasase no habría tiempo pasado;y si nada sucediese, no habría tiempo futuro; y si nada existiese, no habría tiempo presente. Pero aquellos dos tiempos, pretérito y futuro, ¿cómo pueden ser, si el pretérito ya no es y el futuro todavía no es? Y en cuanto al presente, si fuese siempre presente y no pasase a ser pretérito, ya no sería tiempo, sino eternidad. Si, pues, el presente, para ser tiempo es necesario que pase a ser pretérito, ¿cómo deciros que existe éste, cuya causa o razón de ser está en dejar de ser, de tal modo que no podemos decir con verdad que existe el tiempo sino en cuanto tiende a no ser?””. (Ciuitas Dei, XI, 14, 17)

Instant

Assaig comentat. Escenari amb grups dispersos de ballarins que assenteixen a les correccions de l'ajudant de direcció, marquen passos, fan bromes. Pas à deux de dolor per la mort de Teobaldo. Veiem Duato a contrallum com els hi marca els gestos. La parella s'enmiralla en ell. Potser per això ballen més enllà, amb una intensitat alada que de sobte ens deixa sense alè. En un salt endarrera, cauen. Mirall trencat.

El calendario cósmico de Carl Sagan