VII Concurs d'Aforismes VI

Podeu trobar l'acta aqui.

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

L'existencialisme és un humanisme és una obra que fa temps que fem servir com una de les primeres lectures filosòfiques. La seva brevetat, el caràcter defensiu i polèmic, i la seva afirmació radical de la llibertat poden atreure els nostres alumnes, tot i les imperfeccions i tecnicismes que conté.

En set o vuit classes es pot fer una lectura acompanyada on caldrà:

- Contextualitzar breument la polèmica (per què es parla de catòlics i de comunistes)

- Explicar, quan vagin sorgint, acepció en el text de termes com essència/existència, valors, projecte, angoixa, cogito, subjectivitat, consciència, deseiximent, desempar, quietisme ...

- Comprovar la comprensió amb preguntes com "Per què afirma Sartre que l'existencialisme no és altra cosa que l'esforç per treure totes les consequències d'una posició atea coherent?".

- Subratllar que el que s'hi exposa no és tot el pensament de Sartre.

- En acabar, caldrà fer una recapitulació per escrit.

Per informar-se, un lloc senzill i ben documentat.

Una exposició on line amb imatges i textos de la Biblioteca Nacional Francesa (en francès)

El text on line en castellà.

Sobre Sartre (en anglès)
Si voleu veure com dissertava:

I una caricatura del Equipo Crònica (en alguna versió els ulls són mòbils)

Davant del Parlament i al peu del Desconsol

La tendencia a la malenconia que sovint patim el professorat de filosofia a secundària em conduia resignadament a la convocatòria d'avui. Hi anava havent reclutat la dinàmica dama per ajudar-nos a fer gruix. Duia les meves frases redactades a darrera hora (inventades, no m'ha semblat que si era per fer propaganda de la filo haguéssim de citar les nostres autoritats) però pensant que només era per complir la papereta. En arribar. oh sorpresa: ni molts, ni pocs, però col.legues de relacions sòlides de fa anys i d'altres de més noves, afermades pels lligams web. Ens alegràvem de veure'ns. I quan hem llegit les frases, ha estat com si construissim entre tots una cosa sòlida: la importància de la filosofia en la formació de les noves generacions.

P.S: Completarem amb millors fotos. En fer les de prova s'ha acabat la pila.

Llenguatge i realitat

1. Preneu Exercicis d'estil, de Raimond Queneau. Passeu una bona estona llegint-lo.

2. Fotocopieu per exemple els següents títols i numereu-los en l'ordre en què els citem:
Anotacions, Sopreses, Somni, lítotes, Auditiu, Telegràfic, Geomètric, Pagès, Lipograma, Anglicismes, Vulgar, Interrogatori, Per partida doble.
3. Entreu a classe i proposeu el tema: Llenguatge i realitat

Que entre totes i tots recordin les funcions del llenguatge apreses a Llengua
Menció als jocs del llenguatge

La pragmàtica: fer coses amb paraules: batejar, prometre, expulsar de classe, absoldre ... (Tot plegat, 10')

4. Repartiu els relats. Deixeu una estona perquè es preparin per llegir-los amb la major entonació possible.

5. Feu-los llegir. Que tothom escolti.

6. En acabar, preguntar: Què s'hi explica? I quan algú ho expliqui, fer notar que s'acaba de construir un altre relat.

7. Fer una roda de comentaris: el llenguatge, condiciona la realitat?

8. Sortiu de classe. No us enrolleu més sobre el tema.

Activitat complementària per al professorat: Admirar la feina dels traductors de l'edició catalana i castellana a l''article on line que es troba aquí.

El nostre SantJordi08

| View | Upload your own

Convocatòria φ!!

φ

Aquest dissabte 26, el professorat de filosofia es manifestarà a les 12 del matí davant del Parlament de Catalunya contra la reducció d'hores de la materia de primer de batxillerat. Sí, és pels cigrons, per descomptat, però també perquè barrinem sobre si valdrà la pena la reducció d'hores i continguts en favor de la nova assignatura de Ciènces per al Món Contemporani. Alguns temem que passi quelcom semblant al que va passar amb la introducció de la Tecnologia. El detall de la convocatòria és aqui.

No s'invita particularment.

Ressaca de Sant Jordi

Unes quantes preguntes:

1. Algú li va preguntar a la princesa si volia que la salvessin?
2. "Aranya" en "Sant Jordi, mata l'aranya" vol dir "drac". Per què no surt aquesta acepció del mot ni en l'amplíssim Diccionari Català Valencià Balear?
3. Heu pensat que gent com el sant jordi aquest són els responsables de l'extinció dels dracs? O és que n'heu vist algun?
4. Creieu que en Buenafuente ha plagiat l'Orelles de burro en la portada del seu darrer llibre?
   

Com expliquem la història de la filosofia?

La reducció d'hores de filosofia hauria aixecat encara més rebuig si hagués afectat a la Història de la Filosofia de segon. Aquesta assignatura és la nineta dels ull del professorat. Tant és així, que en els seminaris poc avinguts era una font de discussió qui donava la Història, i fins i tot en algun centre modifiquen el programa de primer i la divideixen entre primer i segon. Aquesta consideració positiva té una explicació en la base mateixa de la disciplina que professem: la filosofia viu en els textos dels autors. Els textos admirables dels filòsofos i filòsofes són llocs on necessàriament hem de fer peu, i la seva lectura és essencial per vivificar interpretacions estandarditzades. Però aquesta devoció vers la història té unes derives que em semblen rebutjables, tan des del punt de vista del rigor historiogràfic com de la pedagogìa.

1. L'exposició de cada autor sovint amaga aspectes del problema o problemes que es plantegen i de la resposta que hi dónen. Per això la sensació que molts cops tenen els alumnes que uns diuen una cosa, els altres la contrària, no hi ha manera de saber qui té la raó. Quan ja eren kantians resulta que qui ara tenia raó era Niezsche.
2. El tractament històric pretén transformar la reflexió filosòfica en un relat. Això mixtifica i amaga l'estil cognitiu de la filosofia, que seria més problematització, hipòtesis, deducció de consequències, detecció d'incoherències, etc. El relat, en canvi, segueix l'estructura passat-present-futur. No ens extranyi que els alumnes al final acabin escribint: "Llavors va fer una crítica de la causalitat".
3. L'exposició detallada de la història del pensament és imprescindible com a formació universitària, però al batxillerat és innecessària a més d'impossible.
4. Si estem d'acord en què cal distribuir les hores de les assignatures entre diverses matèries, amb el temps raonable assignat a la història de la filosofia no podem fer una història que tingui un cert rigor. Quan els pobres dels nostres alumnes intel.ligents intenten concatenar els autors que els expliquem cauen en errors bàsics, com suposar que Hume era lector de Descartes o que Nietzche explicava Marx. Molts bons filòsofs no han estat bons coneixedors de la Història de la filosofia. Ramón Valls ens va ensenyar que el lligan entre el racionalisme i Hegel i Schelling eren les explicacions d'Espinosa que aprenien de Jacobi.
5. Quan cal reflexionar sobre un tema, molts cops es recorre al tractament històric: "Ja els antics romans ...". El tractament històric dels problemes pot ser acadèmicament interessant com exercici de repàs, però no va més enllà que un repertori de respostes superficial als problemes i que acaba transformant els temes en tòpics.
6. Potser la manera honesta i rigorosa de tractar la història seria examinar moments clau: Marc Aureli i el poder; la revolució científica; Leibniz-Clark, la reflexió alemana sobre la revolució francesa;, Einstein i Popper ...
7. Finalment la pràctica: per on aneu a història de la filosofia?

Mill + House

Via Paul Binocle

Seguim de broma (és per no corregir ...)

Parlant de càtedres

Ha arribat el desglaç, han sortit de l'eclipsi! Es parla més de didàctica, objectius, projectes. Moltes i molts s'han retrobat i han fet plans. Efectes colaterals del concurs d'accés a càtedres? Mentre esperem els resultats, un divertiment (via Mi propio infierno):

Per què Déu mai prodrà aprovar una oposició a catedràtic?

1) Només té una publicació
2) No està escrita en anglés, sinó en hebreu (encara que ha estat traduïda amb major o menor fortuna a nombrosos idiomes)
3) No conté referències.
4) No ha publicat en una revista amb comitè de revisió.
5) Hi ha qui dubta que l'escrigués Ell mateix. De fet es nota la mà d'al menys onze col.laboradors.
6) Potser sí que creà el món; però què ha fet o publicat des d'aleshores?
7) Treballa en temps molt curts, sis dies seguits com a màxim.
8) Se li coneixen pocs col·laboradors.
9) La comunitat científica té moltes dificultats per reproduir Llurs resultats.
10) El Seu principal col·laborador va caure en desgràcia en intentar obrir una línia pròpia de treball.
11) Mai va demanar autorització al Comitè d'Ètica per treballar amb subjectes humans.
12) Si els resultats no li satisfeien, intentava ofegar la població.
13) Si un subjecte no es comportava como havía predit, l'eliminava del mostreig.
14) Dóna poques classes, i si vols aprovar has de llegir només el Seu llibre.
15) Segons sembla, les classes les acostuma a donar el Seu Fill en comptes d'Ell.
16) Actua amb nepotisme, tot fent que tractin el Seu Fill com si fos Ell mateix.
17) Encara que el temari només té deu punts bàsics, la major part dels estudiants suspèn els Seus exàmens.
18) Les Seves hores de tutoria son poc freqüents, i sovint les fa al cim d'una muntanya.
19) Va expulsar als seus dos primers estudiants per aprendre massa.

VII Concurs d'Aforismes V

Deixa't acombioar pels mots ...

The Naked Ape

El zoòleg Desmond Morris publicà l'any 1967 una obra que es traduí al castellà com El mono desnudo. Va gaudir d'un cert èxit perquè retratava l'espècie humana amb la mirada "objectiva" i distanciada del científic, cosa que permetia recrear-se en les escenes de sexe i violència. Poc abans (bé, al 64) havia fet furor una pel.lícula sobre vida sexual sana, es deia Helga, la recordeu? Avui el morbo sembla que vé a l'inrevés. Vegeu si no el que podria ser la versó contemporànea del simi despullat en obra de Cartsten Holler (2001). L'animalització dels humans ha deixat pas a la humanització dels animals. Orellesdeburro no ho podia deixar d'assenyalar.

Una proposta

Hey babe, take a walk on the wild side

"estaaann todoosss lokosssssss!
los padreess estann loko
az tuuu cuartoooooooooo az la camaaaaaa apagaa el ordenadoorrr azz aazz azzzz azz..........
y si kontestas dejamee en paz o JODER! te sueltan:
OY NO SALES Y SE INDIGNAN! NO es normal1
ajajajjaja un besoooooo pekeñaaaaaaaa
teKKieroo =) en breves kiero verteee"

Refranys, dites, aforismes i filosofia mundana

Poligènesi. Sin permiso, la revista digital vinculada a Mientras tanto anuncia un curs de l'ilustre autor de El eclipse de la fraternidad, una revisión republicana, el professor de la UB Toni Domènech. Es tracta d'unes jornades a Buenos Aires titulades "Filosofía proverbial (Ideas filosóficas ínsitas en el refranero castellano)". Com que el lloc ens agafa una mica lluny, ens hem de conformar amb el text de la presentació. Dues valuoses cites sobre la divulgació filosòfica i una llista de refranys castellans classificats en categories ... Brillant en això, com sempre ho ha estat en les seves reflexions polítiques.

Pseudociència

Els especialistes em perdonaràn el positivisme, però ho enfocarem d'aquesta manera: La pseudociència funciona aparentment perquè es protegeix de la refutació: prediccions vagues, recollida només dels casos positius, hipòtesis ad hoc per explicar els fracassos en les prediccions ("no ha sortit perquè no ho havíem preparat bé").

Així es fonamenta la nostra credulitat en experiències extracorpòries, OVNIs, telepatia, grafologia, astrologia, així com en les variants "terapèutiques" com acupuntura, homeopatia, reiki, etc.

Abans que res: Si coneixeu algú que afirmi que té poders, no dubteu en adreçar-lo a la James Randi Foundation: donen un milió de dòlars a qui en un experiment controlat demostri que els té. Encara que devaluats respecte l'euro són un munt. Pels que hi volgueu col·laborar econòmicament, us regalaran una samarreta i un bolígraf d'or homeopàtic.

Un altre personatge que cal escoltar en aquest temes és Michael Shermer. A banda dels seus llibres, ha fet varis videos que poden ajudar-nos a millorar la racionalitat de les nostres creences. El primer tracta sobre la suposada força mental que permet caminar sobre brases sense cremar-se i el segon sobre com es poden fotografiar ovnis. Estàn en anglès, però es pot entendre el seu sentit. Si no, pregunteu.

Caminar sobre brases sense cremar-se!

Capturar imatges d'OVNIs!

El Món de Sofia a la web

Gabriel Arnaiz saluda l'aparició a la web de la versió sots retolada de la pel·lícula basada en El Món de Sofia. El primer que se m'acut, seguint els pensaments d'un post anterior, és la coneguda jugada de mus "pues a mí como si te operan, tampoco te voy a ir a ver". Pero em ve a la memòria un comentari que em va fer una exalumna que treballava de representant d'una editorial.

M'havia portat un llibre de lectura complementària que acavaben d'editar per tal que li'n donés l'opinió. Jo no el vaig deixar gens ben parat. Com que em tenia certa confiança, em va confessar: "Els de filosofia mai esteu d'acord. En d'altres assignatures, el professorat coincideix en la seva opinió; quan troben bo un llibre, tots els troben bo. En canvi de vosaltres una no es pot refiar". Penso que tenia raó. D'acord en què l'esperit crític és una característica de la nostra disciplina, però quan es tracta de treballar en didàctica crec que ens cal aplicar-lo d'una altra manera. Aplicat sistemàticament, i més des de la teoria i no la pràctica de les classes, ens perjudica, perquè ens impedeix construir i de vegades ens obliga a mantenir alguna teoria pedagògica que malgrat creure-la personalissima, molts cops no és més que el descombriment de la sopa d'all.
Per tant, heus aqui la versió retolada de la pel·lícula basada en El Mon de Sofia!

Sistema mètric, o la metafísica del retall

Mercat. "Retaleh a veinte duroh, a veinte duritoh". La mare de L. rebusca en la pila i en troba un que li convé. En desplegar-lo s'adona que és molt llarg i ho comenta a la senyora el costat. Què llarg, pel que el necessito ... L'altra li diu que també se l'estava mirant, i ella li respon que com que en necessita menys el poden tallar per la meitat i el paguen a mitges. D'acord; com ho fem? Té tisores?, pregunten al venedor. Deme, señora, i el talla impecablement, plega cada tros i els els dóna: Son veinte duros cada una. Empassant saliva, la mare de L. protesta: Oiga, si antes valia veinte duros, ahora serán diez duros cada una. No, señora, es a veinte duros el retal, y eso son dos retales. Dos retales, cuarenta duros.

Cadascuna paga els seus vint duros i marxen satisfetes en part: ja tenen el seu retall. Pero estan una mica mosques, perquè no saben si han estat víctimes d'una enganyifa o han rebut una lliçó de lògica. Si ha estat una enganyifa, ha estat tan bona que ha pagat la pena. Tu què opines?

Gràcies, L.H.

Aforisme 108

Tot senyalant que els valors donats són l'ombra de Déu que perdura després de la seva mort, diu Nietzsche a l'aforisme 108 de La Gaya Ciència (1882):

Nous combats.- Després que Buda morí, hom mostrà encara, durant segles, la seva ombra en una caverna -una ombra enormement horrible. Déu ha mort: tanmateix, tal com és l'espècie dels homes, potser durant mil·lenis encara hi haurà vegades en què hom mostri la seva ombra.- Quant a nosaltres, també hem de véncer encara la seva ombra!

Les imatges poderoses perduren. Tant és així que podem veure la imatge d'aquest aforisme feta realitat en el Budes de Bamiyan:

via Unesco

Per variar

Concurs d'aforismes IV

Per a profesorat, recomano el llibre de James GEARY (2007) El mundo en una frase. Una breve historia del aforismo, ediciones CEAC. Després de caracteritzar el que és un aforisme i d'explicar per què ens interpelen els escrits en altres temps i circumstàncies, exposa una història ben estructurada dels autors que més han fet servir aquesta forma fins l'actualitat. Contra el que s'acostuma, dóna referència adequada de cada aforismes, que es perd una mica en la traducció, en no estar adaptada la bibliografia a les edicions en castellà.

També hi pot ha¡ver una fotografia aforística:

via James Geary

Els aforismes guanyadors d'altres anys es poden trobar aqui

Stuart Mill i Pardo Bazán

Emilia Pardo Bazán va fundar el 1892 una col·lecció titulada "Biblioteca de la mujer" que havia de presentar el millor del pensament feminista d'aleshores. El primer llibre va ser la traducció de The subjection of women, escrit per Stuart Mill i Harriet Taylor i publicat el 1868. La traducció, titulada La esclavitud femenina, publicada a Madrid es troba on-line (és l'unica obra de Mill que es pot trobar en castellà a la web) gràcies a la Universitat d'Alacant. La tesi de Stuart Mill-Harriet Taylor és igualitarista:

Creo que las relaciones sociales entre ambos sexos,-aquellas que hacen depender a un sexo del otro, en nombre de la ley,-son malas en sí mismas, y forman hoy uno de los principales obstáculos para el progreso de la humanidad; entiendo que deben sustituirse por una igualdad perfecta, sin privilegio ni poder para un sexo ni incapacidad alguna para el otro.

El pròleg de l'escriptora gallega és molt instructiu. Per presentar Mill recull un fragment de la Història de la Literatura de Taine, on es contraposen Rousseau i Mill d'una manera molt actual:

»Ahí verá V.-contestó pausadamente mi amigo-lo que son los franceses. Sobre un hecho forjan una teoría general. Aguárdese V. veinte años, y encontrará en Londres las ideas de París y de Berlín.-Bueno, las de París y de Berlín; ¿pero qué tienen Vds. en pensamiento original?-Tenemos a Stuart Mill-¿Y quién es Stuart Mill?-Un político. Su opúsculo De la libertad es tan excelente, como detestable el Contrato Social su Rousseau de Vds.-Son palabras mayores.-Pues no exagero; Mill saca triunfante la independencia del individuo, mientras Rousseau implanta el despotismo del Estado.-En todo eso no veo al filósofo; ¿qué más ha hecho el tal Stuart Mill?-Elevar a la economía política a la altura máxima de la ciencia, y subordinar la producción al hombre, en vez de subordinar el hombre a la producción.-El filósofo no ha salido todavía. ¿Qué más, qué más?-Stuart Mill es un lógico profundo.-De qué escuela?-De la suya. Ya he dicho a V. que era original.-¿Hegeliano?-¡Quiá! Es hombre de pruebas y datos.-¿Sigue a Port Royal?-Menos: como que domina las ciencias modernas.-¿Imita a Condillac?-No señor. En Condillac sólo se aprende a escribir bien.-Entonces, ¿cuáles son sus númenes?-En primer lugar, Locke y Comte, después Hume y Newton.-¿Es un sistemático, un reformador especulativo?-Le sobran para serlo cien arrobas de talento. Camina paso a paso y sentando la planta en tierra. Sobresale en precisar una idea, en desentrañar un principio, comprobarlo al través de la complejidad de los casos, refutar, argüir, distinguir. Tiene la sutileza, la paciencia, el método y la sagacidad, de un leguleyo.-Bueno, pues está V. dándome la razón: leguleyo; es decir, pariente de Locke, de Newton, de Comte y de Hume... filosofía inglesa. ¿No ha tenido una idea de conjunto?-Sí.-¿Una idea propia, completa, sobre la naturaleza y el espíritu?-Sí, y lo voy a demostrar.»

Pardo Bazan ja veia a finals del XIX que ni el modest igualitarisme estava prou implantat. com afirma irónicament:

No importa que haya salido fallida la profecía de Víctor Hugo, cuando anunciaba que el siglo XIX emanciparía a la mujer, como el XVIII emancipó al hombre. Mero error de cálculo de tiempo

Per acabar, tres preguntes:

1. Per què l'autoria de l'obra només s'atribueix a Mill?
2. On eren aleshores els representants ibèrics de la filosofia? Havien de ser les literates les que difonessin el pensament liberal?
3. El XX ha estat el segle de l'emancipació de les dones? O encara hi ha "errors de càlcul"?
   

Meravelles dels utilitaristes

Als tres anys, John Stuart Mill sabia l'alfabet grec i podia recitar llistes de paraules gregues amb la corresponent traducció. Als nou, traduia del llatí. Als dotze cada dia havia de recensionar un llibre al seu pare mentre passejaven a primera hora del mati. Als vint va tenir una crisi, és clar.

Però això no és res comparat amb Jeremias Bentham, d'una precocitat semblant i capaç d'influir en l'estricicte pare de Mill. Per voluntat seva, en morir va ser dissecat i exposat en una vitrina a l'University College (universitat) de Londres. El crani sembla que no va quedar molt bé i van refer-li el cap amb cera. Actualment ha estat guardat perquè era una broma típica dels estudiants agafar-lo i fer-lo aparèixer en qualsevol altre lloc. Les fotografies que trobem a la web tenen un misteri. A tu també t'ho sembla?

Artistes conceptuals que treballen amb aforismes

Barbara Kruger

Jenny Holzer

VII Concurs d'aforismes II

A la Biblioteca de l'institut ja tenim una lleixa plena de llibres d'aforismes. D'Epictet a Cioran, passant per aforismes àrabs, o els clàssics de La Rochefoucault o Emerson (hi ha un parell d'editorials que hi dediquen col·leccions). Això sense comptar els d'Heràclit, Pascal o Nietzsche.

Dedicar una classe a trobar aforismes per tal de presentar-ne al concurs és passar una hora entre exclamacions de descobriment, somriures i "mira! mira aquest!". El que es diu gaudi lector, cosa que malgrat els catastrofismes d'alguns no és tan estrany que passi a les classes. Es porten els llibres a l'aula i es reparteixen, un per cada dos o tres, i es van intercanviant. Es dóna a qui vol el full de participació.

A la web, pàgines incontables, com per exemple el recull de filòsofs varis en català, d'un professor de filosofia de Navata. Més "comercial" és Proverbia.net, agrupats per temàtiques, en castellà. Francesc Puigcarbó, a El marmessor dela ignorància en recull per autors. Una joia: el recull d'aforismes de Manuel Sacristán que va fer Pere de la Fuente. Jenny Holzer té una pàgina anomenada Truisms on és possible votar-los i modificar-los; a més té un mini-blog. Gregorio Luri segueix el seu diccionari filosòfic amb entrades en forma d'aforismes.

Paraules majors: Au fil de mes lectures, que avui en tenia 17738. Quotation reference, que té un servei d'aforismes diaris per a pàgines web, o Creative Quotations.

VII Concurs d'Aforismes I

La història: l'Administració ens havia anat escampant pels IES de Sant Cugat, i quedavem aïllats cadascú en el nostre. Vem pensar com seguir treballant junts, sense carregar-nos de feina, en la millora de l'ensenyament y la promoció de la Filosofia. Per això vam estendre la convocatòria d'un concurs d'aforismes que feiem a l'Arnau Cadell als altres IES del municipi. Hi participarien alumnes de Batxillerat pel que fa a la creació (aleshores la majoria d'activitats "extres" estaven adreçades a primària i ESO), però també ho obririem a la resta d'alumnes dels IES a través de votacions per triar-ne els millors. Per tal de descartar el plagi fàcil, vem pensar dues modalitats, l'aforisme inventat i el trobat, que és aquell d'un altre autor. Hi ha sis premis ex-aequo per a cada modalitat. El dia de Sant Jordi s'exposen i cada alumne pot votar-ne dos. Els inventats els selecciona un jurat. Els premis es lliuren a la Biblioteca del Mil·lenari, que organitza una exposició amb els aforismes. Els guanyadors del 2007 els podeu llegir aqui. En l'acte, s'intenta fer alguna performance, com recitar-los conjuntament o cantar-los. Veieu un video de l'any passat.