Agafo l'escala per desar el llibre al prestatge de dalt (és el lloc on deso els llibres que insensatament dic que conservaré). Abans, el fullejo. I m'imanta perquè en torni a assaborir uns tasts:
Si del que es tracta és de sobreviure, la resistència pot ser que sigui l'única forma de viure intensament. (17)
La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols. (21)
Percebo l'embalum llunyanament sonor, les seves vibracions que podrien ser insectes però que no ho són perquè els insectes són metàl·lics d'una manera més elegant. (23)
La por, mama dominant. Resulta gairebé impossible desenganxar-se de seu mugró. (34)
No és fins als quaranta que t'adones que encara ets a temps, si no de tot, al menys de tot el que importa. Al capdavall, t'has passat més d'una dècada dedicada a aprendre el que importa. (35)
Com hi ha món que els filòsofs són gent endreçada. Els alemanys, especialment, són insuperables, complexos, però endreçats. Els francesos, en canvi, evoquen aquella sorpresa d'arribar a casa i constatar que algú molt estimat hi ha fet dissabte, ha regat les plantes i ha marxat, deixant rere seu aquella sensació expansiva de llibertat. (48)
Per primer cop em vaig sentir descolorida, una espantosa barreja de tons, una mena de gris verdós somort innominable. La pell se'm va tornar com una closca de musclo i tenia el cos eixut, els músculs fibrosos com espart i una aroma de pàrking per dins. (56)
Potser ve d'aquí, aquesta necessitat de recerca constant, aquesta ànima de rosegador. (93)
A la seva boca, el català sonava tal com hauria d'haver sonat per ser una llengua perfecta. (126)
Què vols sopar?, preguntava. I ho preguntava així, en cursiva, perquè ella era capaç d'aplicar estils a la parla. (126)
Tanco el calaix. la fusta massissa llisca per les guies com una sol·licitud de silenci i acaba en sec. (164)
Em ploro a sobre, sense voler-ho ni voler evitar-ho. (176)