El tricentenari de Rousseau

Fa uns anys, dedicàvem (els tres profes! del seminari) tot el primer trimestre de primer a llegir el Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes. Deu pàgines per setmana. 

Primera classe:

10' Un examen amb preguntes per comprovar si s'havien llegit.

50' Respondre les preguntes de l'examen, dubtes, comentari de quelcom que hagi cridat l'atenció etc.

Segona classe: Explicació de temes connexos: altres autors que tracten l'estat de naturalesa, el dret de propietat, les teories sobre la legitimitat del poder polític, els nens ferals, naturalesa/cultura ...

Tercera classe: Continuació, o debat sobre alguns dels temes plantejats per l'obra:

- El retorn a la naturalesa, utòpic o possible?

- Els salvatges, realment són bons?

- Ha progressat de debò la humanitat?

- A més de per por al càstig, hi ha altres arguments per obeir les lleis?

- Els papers socials de dones y homes estan justificats naturalment, segons Rousseau?

- És inevitable la rivalitat en la vida social?

- Com es pot fer compatible la llibertat amb la vida social?

- Pot existir una moral basada en les emocions?

A la fi del trimestre, una recapitulació de tots els temes i un examen.

Totes les notes dels exàmens valien igual. No corregíem tots els exàmens, sinó que en fèiem una selecció aleatòria. encara que cada alumne podia demanar que se li'n corregís un que li hagués sortit bé. En fer-los, no es canviaven els alumnes de lloc perquè no hi havia temps per copiar, i si algú ho intentava, passava a fer exàmen oral a la mateixa classe.

Per recuperar, es proposaven treballs (per escrit i amb presentació oral) que obliguessin a una lectura com:

- Explica detalladament amb quins aspectes, afirmacions o crítiques de l'obra estàs d'acord i amb quines no. Exposa arguments en cada cas.

- Quines dades de la ciència de l'època fa servir? Per a què?

- Recull les referències (text, pàgina, intrepretació) a les dones que fa en el Discurs, sense oblidar la dedicatòria.

Avui a més faria servir els materials que s'estan produint entorn del seu tricentenari (hi competeixen Suissa i França) i que C.M. ha tingut l'amabilitat de divulgar a través de Filolist, com el video L'ombre des lumières que anima gravats de  l'època i del que reproduim la presentació, o el projecte de curtmetratges.

Treure la llengua

Feia temps que no en sabia res d'Agustín Garcia Calvo. Ahir llegeixo a El País "La lengua, señores ...", reflexió en forma de discurs que suposo que el diari publica al fil de les darreres agitacions. Controlar la llengua, segons l'hel·lenista, és un esforç patètic i inútil. El subjecte de la llengua, que ell anomena el poble, està més enllà dels intents de conduir-lo. El poble no és personal ni conscient ni -per descompat- adopta la forma de nació, que suposo que l'anarquista que és veu com un exemple d'estructura jeràrquica. L'ordre de les llengües escapa al de les normes.

M'ha alegrat saber que es troba en plena forma i que segueix amb les suggerents tesis que va exposar quan la Comissió de filosofia del Col·legi de Llicenciats el vem convidar per celebrar un pretenciós (?) "Contrahomenatge a Orwel". Eugenio Trias parlà de la posguerra nuclear i Garcia Calvo exposà tesis emparentades amb l'article que avui ens fa pensar. Quina època poptimista! (havia escrit "optimista" però m'ha saltat la pe, amagada sens dubte al laberint del meu inconscient).

Per cert, la Viquipèdia ha esborrat l'article "Grup "Pánta rei"" per manca de referències. Resignació. L'article "Avi" remet a Audio Video Interleave ... El que deia, quina època.