Feminisme Posthumà

"El feminisme posthumà és capaç de fer una anàlisi pertinent de les relacions de poder contemporànies, perquè ha renunciat tant a la visió liberal de l'individu autònom com a l'ideal socialista del subjecte revolucionari privilegiat."

Rosi Braidotti: Feminisme posthumà 

"Nosaltres, que no som-tots-el-mateix-però-que-estem-junts-en-això.2

Cal coneixement posthumà per afrontar:

• les desigualtats
• la destrucció planetària
• les biotecnologies i la digitalització

(70 pàgines de bibliografia!)

Uns petits càlculs

font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Distribution-of-earths-mammals.png

 a) Compara humans amb mamífers salvatges.

b) Compara humans amb vaques.

c) Per què hi ha tantes vaques i porcs, (i no es compta l'aviram) si resulta que ens els mengem? Perquè ens els mengem. Assolem els boscos per produir vegetals per alimentar els ramats per menjar-nos-els .

d) No fóra millor menjar-nos directament allò que cultivem?

Qui són els senyors de la creació?

Els senyors de la creació, qui són?

font: The biomass distribution on Earth

Gt C: "Gigatones de Carboni"

La força del poder

Dios escribe derecho con renglones torcidos

Examinem-la com una fotofilosofia: a primer cop d'ull, les línies paral·leles dels rails semblen expressar l'"escribir derecho", però si seguim pensant-hi ens adonem que aquests corresponen al designi humà. A aquest designi humà  s'oposa la sinuositat torturada que redibuixa el traçat de la via. El terratrèmol que ha causat el trasbals mostra el poder de Deus, sive Natura.  Una terrible força invisible, que contrasta amb la minúscula figura dels operaris.

Un argument de la Teodicea respecte el problema del mal és el de la impossibilitat de comprendre els designis del déu, com diu Pau a  Romans 11:33, 34: "Que en són, d'insondables, els seus judicis, i d'impenetrables, els seus camins!". Això és el que sembla voler dir la frase que titula el post, atribuïda a Teresa de Jesús.

En versió New Age, Gaia pren revenja de l'orgull humà.

A Rousseau també li hagués agradat aquesta fotografia!

Responsabilitat front les generacions futures

La Diada internacional de la filosofia de la UNESCO té com a tema Les generacions futures. Proposen una iniciativa que pretén fer vives entre nosaltres  els nostres néts i netes, els seus fills, els fills dels seus fills ... Es tracta d'un exercici d'empatia que anomenen la Càpsula del temps: enviar al futur un missatge amb un escrit, un objecte, una fotografia perquè elles i ells ho puguin llegir. El Dia de la Filosofia, 15 de novembre, a la seu de la UNESCO de París, s'introduiran en una càpsula tancada que no s'obrirà fins el mateix dia de l'any 2065.

La UNESCO adoptà el 1997 la Declaració sobre les Responsabilitats de les Generacions Actuals respecte les Generacions Futures. Estava molt centrada en la qüestió mediambiental: contaminació, canvi climàtic, exhauriment dels recursos. El balanç és insuficient en aquest aspecte, i a més  es dibuixa un panorama que aleshores ens semblava inverossímil: pitjor protecció dels drets econòmics, socials i culturals, més inseguretat i potser menys llibertats.

La "càpsula del temps" sembla una iniciativa adreçada als infants. Tanmateix, crec imprescindible que els adults, que som els que al capdavall tenim més capacitat d'actuació, fem l'exercici d'escriure quelcom que pogués ser llegit per un habitant del món l'any 65 del segle XXI sense avergonyir-nos de la nostra hipocresia, mandra i autocompassió. 

Es pot viure amb coherència ètica?

Sovint es proclama la necessitat d'ensenyar les generacions futures a captenir-se d'una manera respectuosa amb el medi: reduir, reutilitzar, reciclar. Aquesta exigència forma part de la hipocresia social que amaga la manca de compromís efectiu amb aquest objectiu. Tot conflueix perquè quan has tractat el tema a classe, el nostre alumnat, que no és idiota, opini que sí, que és molt important, i que cal educar les generacions futures en un capteniment respectuós amb el medi ambient, que ells ja estan aviciats, però que a les escoles de primària se'ls ha d'exigir que facin, etc.

I quan els acuses d'escapolir-se del problema, es defensen ad hominem: "-Però si tu vens en cotxe a l'Institut!". Hauríem de donar exemple, al menys en aquest aspecte cabdal? Encara que aquesta interpel·lació apunti a una autoexigència que no acabes de saber si entra dins la retribució que cobres pel teu treball, és interessant comentar-la, perquè no nega la bondat de la fi, ni la idea que alguna cosa es pot fer, que ningú no és perfecte, i que sempre podem millorar les nostres accions.  Per anat tirant proposo calcular la petja ecològica. Una bona presentació la teniu aquí. Si voleu passar una estona calculant-la, és molt interessant la reflexió que suposa: quants kilòmetres recorres anualment? Hi ha diversos calculadors: proveu aquest.

Interessant experiment en un programa de la BBC Ethical Man. 28' en anglès, és clar, però prou comprensible. Un any vivint d'acord amb els ideals proclamats. En quins aspectes val la pena comprometre's, i en quins sembla forassenyat. Hi ha algun detallet que cal tenir en compte, com que el combustible d'aviació no paga impostos, i per això surt més barat viatjar en avió que en tren, encara que l'impacte  ambiental és molt superior. També la implicació familiar i l'obligació no triada de fer certs sacrificis ... que em recorda que quan l'Institut va decidir reciclar el paper va carregar en les senyores de la neteja -que no havien participat en la decisió- l'ecològica tasca de separar-lo i traslladar les papereres.  
   

P.S Per als devoradors de xocolata, complementeu amb aquest post de Gustavo Duch.

Pèls de punta

Dijous de la setmana passada, la NASA va publicar una animació del registre de les temperatures a la Terra desde 1880: El color blau indica per sota la mitjana i el vermell per sobre la mitjana. No us vull amargar més la setmana del que ho han fet les notícies al país, però fixeu-vos en la tendència al planeta.

Algú que no naixerà fins d'aqui 30 anys, té algun dret, per exemple a respirar aire pur?

Feta per Exemple 4