Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Esclavitud

Tot visitant el Museu Marítim de Barcelona fa uns anys, cercava algun record del tràfic d'esclaus vinculat a la ciutat. Com a turista encuriosit, havia visitat el Museu de l'esclavitud de Nantes i el Memorial, i volia comprovar si en un museu nostrat, després de la polèmica de la retirada de l'escultura a Antonio López, hi havia algun element exposat.  Només hi vaig trobar, en un racó, un petit document emmarcat que precisava que havia recalat en el port de Barcelona un vaixell amb "180 negros". 

font

El 2007, l'ONU va declarar tal dia com avui, 27 de març, el 2007 el dia internacional de record de les víctimes de l'esclavitud. Tot el que es refereix a la qüestió al nostre país sembla estar fora del maistream informatiu. 

Aquests dies, al Museu Marítim hi ha una minúscula exposició sobre l'esclavisme a casa nostra. Recull la informació que es pot trobar en el web España esclavista, que és un projecte que es va ampliant amb articles, reportages i altres recursos sobre la participació de les espanyes en aquesta xacra. L'exposició us pot decebre, perquè és molt petita, però el loc web és extens. De tota manera, si voleu començar, podeu consultar aquest post, traducció d'un recent paper d'investigació en anglès de José Sanjuan Marroquin i Martín Rodrigo Alharilla. Conté dades, com que la durada de la vida d'una persona esclavitzada a Cuba era de 7 anys! També, contra l'estereotip que l'esclavitud als EUA era major: "en medio siglo, la isla de Cuba, con una superficie comparable a la de Luisiana o Mississippi, había recibido un 50% más de africanos esclavizados que todo Estados Unidos a lo largo de su historia". I moltes altres desoladores informacions.

I si voleu aprofundir en la situació de la memòria esclavista a Barcelona, en comparació amb d'altres ciutats europees, consulteu aquí l'estudi del mateix Rodrigo Alharilla amb Ulrike Schmieder: "Políticas de memoria sobre la esclavitud en España: Barcelona en perspectiva comparada" (Historia Social, núm. 105, 2023).

Afegit: recull d'articles referits a diversos llocs de l'Estat: Pero fuimos esclavistas alguna vez?

Vols saber quin país ha guanyat el Mundial 2014?

Fundació per la Pau

Responsabilitat front les generacions futures

La Diada internacional de la filosofia de la UNESCO té com a tema Les generacions futures. Proposen una iniciativa que pretén fer vives entre nosaltres  els nostres néts i netes, els seus fills, els fills dels seus fills ... Es tracta d'un exercici d'empatia que anomenen la Càpsula del temps: enviar al futur un missatge amb un escrit, un objecte, una fotografia perquè elles i ells ho puguin llegir. El Dia de la Filosofia, 15 de novembre, a la seu de la UNESCO de París, s'introduiran en una càpsula tancada que no s'obrirà fins el mateix dia de l'any 2065.

La UNESCO adoptà el 1997 la Declaració sobre les Responsabilitats de les Generacions Actuals respecte les Generacions Futures. Estava molt centrada en la qüestió mediambiental: contaminació, canvi climàtic, exhauriment dels recursos. El balanç és insuficient en aquest aspecte, i a més  es dibuixa un panorama que aleshores ens semblava inverossímil: pitjor protecció dels drets econòmics, socials i culturals, més inseguretat i potser menys llibertats.

La "càpsula del temps" sembla una iniciativa adreçada als infants. Tanmateix, crec imprescindible que els adults, que som els que al capdavall tenim més capacitat d'actuació, fem l'exercici d'escriure quelcom que pogués ser llegit per un habitant del món l'any 65 del segle XXI sense avergonyir-nos de la nostra hipocresia, mandra i autocompassió. 

Els crims contra la humanitat no prescriuen

Rupert Colville, portaveu de la Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets humans, va recordar  el passat 10 de febrer la recomanació del Comité de Drets Humans de les Nacions Unides en l'Informe de 2009, que instava Espanya a:

a) Considerar la derogación de la Ley de amnistía de 1977;

b) Tomar las medidas legislativas necesarias para garantizar el reconocimiento de la imprescriptibilidad de los crímenes de lesa humanidad por los tribunales nacionales;

c) Prever la creación de una comisión de expertos independientes encargada de restablecer la verdad histórica sobre las violaciones de los derechos humanos cometidas durante la guerra civil y la dictadura; y

d) Permitir que las familias identifiquen y exhumen los cuerpos de las víctimas y, en su caso, indemnizarlas. (pàgina 40)
En el llog web de recull de notícies on he anat a parar (via Vicens Navarro) hi ha diversos dispositius avençats de tractament de la informació que ens poden interessar. Entre altres, aquest mapa dinàmic, que si hi cliques damunt es pot filtrar, ampliar o modificar, inclús en la versió gratuïta:

www.silobreaker.com

A la recerca de criteris perduts

Si vols veure-la en gran, clica aqui.

A Ratzinger

Com a cap de l'Estat Vaticà:
En política interior: signeu i feu complir els convenis internacionals sobre drets humans dels quals no heu signat ni els més bàsics, especialment:

• El Pacte de drets civils i polítics i el de drets conòmics, socials i culturals (1966)
• La Convenció per a l'eliminació de totes les formes de discriminació envers les dones (1979)
• La Convenció sobre la protecció dels drets dels treballadors migrants i els seus familiars (1990)

En política exterior:

• Soliciteu l'ingrés del Vaticà com a membre de les Nacions Unides. Així equilibrareu els vostres drets i els vostres deures abandonant l'estatus merament consultiu de què injustament gaudiu en moltes agències del sistema de les NU on no hi teniu res a dir, com les dedicades al control de la població o a la medicina reproductiva.
• Doneu exemple de sensibilitat democràtica i renuncieu al tracte de favor a què obligueu l'Estat Espanyol respecte la vostra confessió en virtut d'un concordat negociat i signat amb unes autoritats predemocràtiques.

Com a cap religiós:
Atès que diuen que presumiu de saber filosofia,

• Apliqueu els ensenyaments de l'ètica, i doneu suport a l'ètica mundial que proposa Hans Kung. De passada rehabiliteu a tots els que la vostra Esglèsia ha fet patir per la llibertat de pensament i opinió: Galileu, Bruno, Spinoza i tants d'altres.
• Apliqueu els ensenyaments de la lògica i esmeneu les contradiccions del Catecisme en l'acceptació de la pena de mort (2267): contradiu el "no mataràs" i a més la justifica en paisos que tinguin sistemes penals on els delinqüents perillosos puguin escapar, que casualment es corresponen amb sistemes judicials deficients que no garanteixen judicis justos.

Eina sobre drets humans

L'any 1973, la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona acordà, en motiu del 25è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, publicar en la seva revista una traducció al català d'aquest document. Avui podem trobar-ne fins i tot en els manuals escolars i de fet cada any n'apareixen de noves. Alguna cosa s'haurà avençat. Una de les que m'agrada més és la d'Editions Folio que il·lustra amb dibuixos de Folon la declaració en els sis idiomes oficials de l'ONU. A classe l'he feta servir passant el llibre i demanant que cada alumne faci un gadget amb el text d'un article en algun dels idiomes. És l'ocasió perquè molts desrovellin el poc àrab que saben, el rus que recorden, o llueixin el seu xinés. Si teniu alumnes d'altres origens, consulteu la plana de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans. Hi traduccions en més de tres-cents idiomes.

Un nou recurs en què hi ha participat gent de l'escola de cultura de pau dela UAB:
El sueño de Eleanor. És un més dels repassos a l'articulat de la Declaració de la mà d'artistes espanyols amb una participació especial de Sara Baras. 15 minuts i una guia didàctica una mica pesada de descarregar, però molt completa.

Si us agraden el dibuixos de Folon, també figuren al "passaport dels drets humans". Una bona manera de dir que els drets humans no enen fronteres.

Tot treballant la Declaració

Fa temps que faig servir els mapes conceptuals per treballar el contingut dels trenta articles de la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest recurs, que ens obliga a destriar els conceptes fonamentals i les seves relacions, ens permet determinar i definir amb precisió els diversos drets, llibertats i prohibicions que s'hi proclamen. Hi ha qui, sense haver-ho pensat, demana als alumnes resums dels articles, com si es pogués resumir, per exemple, "dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat" sense mutilar greument els drets proclamats. No treiem drets innecesàriament: a la pràctica, els poderosos no deixen de voler retallar-los ... i nosaltres de reivindicar-los.

(NB. Criteri per triar-los: que sigui un bon mapa i el que es vegi millor. Falten alguns articles. Sembla que a algú -de moment, esperem- no li importa començar ell mateix a retallar la Declaració)

DUDHmapes conceptuals09

View more presentations from jbeltran.

Dia dels drets humans. Aminetu Haidar

Declaració Universal de Drets Humans

Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Com va comencar la situació actual, aqui.

Anunci censurat

El darrer any, el Ministeri d'Indústria ha prohibit de fet l'exhibició de tres anuncis d'Amnistía Internacional a televisió: ha denegat la seva inclusió dins del còmput no publicitari (per tant les cadenes els han de descomptar del temps permès per a publicitat) i a més ha afirmat que tenen contingut partidista polític, cosa que exposa les cadenes a multes, com s'explica detalladament aquí. L'Orelles ja en va anunciar un. Veiem el darrer.

És d'interès general o no? Els drets humans més bàsics, són partidisme polític?

Jocs olímpics

Font; Amnistia Internacional

Enquesta

¿Aprovaria que el govern de l'Estat signés un acord de col.laboració en matèria d'educació amb un altre estat que s'hagués negat a signar els següents acords internacionals?

• Els Pactes de drets civils i polítics i el de drets econòmics, socials i culturals (1966)
• La Convenció per a l'eliminació de totes les formes de discriminació envers les dones (1979)
• La Convenció sobre la protecció dels drets dels treballadors migrants i els seus familiars (1990)

Dades de l'informe sobre l'estat de les ratificacions dels pricipals tractats sobre drets humans

Algú que no naixerà fins d'aqui 30 anys, té algun dret, per exemple a respirar aire pur?

Feta per Exemple 4

Imagine

Dimarts passat, 9 d'octubre de 2007, John Lennon hagués fet 67 anys. Amb aquest motiu, la seva vídua, l'artista Yoko Ono, va inaugurar un monument a Islàndia: una torre de llum amb la frase "imagina la pau" en 24 idiomes.

Un món a l'inrevés

L'Educació per a la ciutadania s'ha de fonamentar en els drets humans. Això no és una proclamació retòrica, sinó feta des del convenciment que l'única manera de fer moralment valuosa aquesta assignatura és posar-la a la llum dels drets que pertanyen ja no als ciutadans i ciutadanes, sinó als que té qualsevol ésser humà pel fet de ser-ho.
Per això em sap una mica de greu que tant la polèmica oportunista i parcial generada per l'extrema dreta i amplificada per uns media cada cop més grocs com la poca sensibilitat dels que han redactat el nou currículum al crèdit variable Drets humans i Ciutadania del 1996 (no hi ha versions digitals d'aquest currículum, serà per això que no l'han tingut en compte?) ajudin a ocultar aquests continguts i els empetiteixin amb visions rònegues de la Declaració.
Rotund el darrer video d'Amnistia Internacional reivindicant la Declaració Universal de Drets Humans. Caps d'estat proclamant-los. Bravo! En pocs segons...