dijous, 19 de març de 2020

Què vol dir escola pública?

- A quina escola va el teu fill?
- A l'escola X.
- És privada?
- No, és concertada.
- Però és privada, no?
- Sssssí.

Hi ha el costum d'esborrar "privada" de l'expressió "privada concertada". Sembla donar a entendre que aquella no és una escola privada, sinó que és una mena de pública.
Tanmateix, hi ha certes diferències.  I no entrem en la qüestió de les quotes.
Aquestes són:
L'escola pública és una escola pluralista, perquè conté, acull i respecta la varietat de creences, valors i estils de vida presents a la nostra societat.
L'escola pública és una escola participativa. Tota la comunitat educativa -alumnat, professorat, famílies, personal no docent- intervé en la determinació dels seus objectius i en l'orientació de la seva gestió.
L'escola pública és una escola coeducadora, atès que les nenes i els nens tenen ocasió de conviure i créixer en el respecte i coneixement mutus.
L'escola pública és una escola interclasista: hi són benvinguts nens i nenes de tots els grups socials. Aquesta és part de la seva riquesa.
L'escola pública és una escola arrelada al medi natural i social: en la mesura en què hi està integrada, promou el coneixement i el respecte al nostre entorn i al nostre país.
L'escola pública és una escola de qualitat: dotada de professionals especialistes acreditats i de mitjans idonis per tal que l'alumnat hi aprengui les competències vinculades a l'esperit humanístic, el rigor científic, els hàbits de treball i als valors cívics i de convivència.

Aquestes diferències són estructurals, de tal manera que, tot i que una escola privada, concertada o no, pot compartir algunes de les característiques de la pública, mai les pot reunir totes.



diumenge, 8 de març de 2020

Formes de la comicitat


  • Ironia
  • Sàtira
  • Paròdia
  • Acudit
  • Sarcasme
  • Farsa
  • Caricatura
  • Pastitx
  • Transvestiment
Maestre Brotons, Antoni: 
Humor i persuassió: l'obra periodística de Quim Monzó.

dimarts, 3 de març de 2020

Delgado fa pensar, com sempre

Ara que tornem a sonar tamtams de reformes educatives, desenterro un article de Delgado a El País el 30 d'octubre de 2007. Es discutia la LOE, enèssima reforma educativa que seria al seu torn reformada per la LOMCE, amb el PP.
Es titula "Por una ciudadana virtuosa". Droga dura.

dilluns, 2 de març de 2020

En favor de la tolerància

En pro de la tolerància:
  • la fal·libilitat de les nostres creences,
  • la impossibilitat d'imposar una creença religiosa genuina,
  • el respecte per l'autonomia personal,
  • el perill de lluita civil
  • el valor de la diversitat
apud Locke, Voltaire, Mill

La sentència del desprestigiat Tribunal Suprem sobre l'objecció de consciència a l'assignatura d'Educació per a la ciutadania es pronunciava en contra del dret a l'objecció, y sobre tres questions més:
  • el dret dels pares i el deure de l'Estat en matèria educativa es limiten recíprocament.
  • en la societat, hi ha valors comuns i valors controvertits. Cadascun requereix un tipus de tractament diferent a l'aula.
  • els docents estan subjectes a un deure de neutralitat davant dels valors controvertits.
(més anàlisi de la sentència a Cuadernos de PedagogiaAño 2009, Número 393)