A qui, què, com, per què ensenyar filosofia

L'Associació americana de professorat de filosofia (AAPT) organitza anualment una escola d'estiu sobre l'ensenyament de la filosofia. L'any 2020 i e
nguny, virtuals. Me n'han agradat  varis aspectes. 

M'agrada la concisió en què divideixen les quatre jornades al llarg del mesos de juny i juliol:

A qui ensenyem: se centren en la diversitat d'alumnat de procedència i nivell.

Què ensenyem: continguts (pensament crític, llegir, escriure, curricula, textos...)

Com ensenyem: millora de l'ensenyament (inclou High-Impact Practices!?) disseny de tasques, jocs, tecnologies...)

Per què ensenyem: quins són els objectius i la justificació d'allò que ensenyem.

-Impact Pra

ctices

M'agrada que hi hagi comunicacions que demanen visionar prèviament un video per a discutir-lo el dia de la comunicació.

I m'agrada també que proposin un còctel per preparar-lo a casa i beure'l en el comiat virtual,  en versió alcohòlica i i no alcohòlica. Aquesta recepta és del de la jornada "A qui ensenyem" (Who we teach):

The Who Carré

This drink is inspired by the classic New Orleans cocktail, the Vieux Carré.

Ingredients

• 1 oz bourbon

• 1 oz brandy or cognac

• 1 oz amaretto

• 3 dashes of Angostura bitters

Directions

Combine all ingredients in a mixing glass and add ice. Stir to combine for approximately 15 seconds. Strain into a chilled coupe or rocks glass. Garnish with an orange peel.

The Who Carré

Non-Alcoholic Alternative

Ingredients

• Cinnamon black tea syrup (instructions below)

• 3 dashes Angostura bitters (leave this out for a zero alcohol option)

• Blackberry sparkling water

Directions

font

To make the syrup, make a concentrated tea with two black tea bags per 6 oz of water. Add ¾ c

granulated white sugar and 2 cinnamon sticks per 6 oz of water. Dissolve the sugar and keep on low to medium heat for 20-30 minutes to infuse the syrup with the cinnamon sticks. Don’t let it boil.

Combine 1.5 oz of syrup with 8 oz of sparkling water in a glass and dash with bitters if desired. Garnish with an orange peel.

Notícia i elogi de filosofar amb joves

Així vaig titular la lliçó que el president de la Societat Catalana de Filosofia va convidar-me a impartir en la inauguració del curs passat. Ara la podeu trobar completa en la publicació en accés obert de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia.

Tot comença als remots vuitanta en llegir un dels pocs (tres) llibres de didàctica de la filosofia que valien la pena (Izuzquiza: La clase de filosofia como simulación de la actividad filosófica) i que se segueixen recomanant equivocadament, al meu entendre,  per exemple en manuals d'oposicions. De sobte, les classes que feia se'm presentaren com una activitat avorridíssima i inútil; la imatge del lloro o del hàmster adult ensenyant a repetir mots sense sentit o a donar voltes a la roda de la seva gàbia amb posat de voler aconseguir una cosa. 

Només fa pocs anys, especialment a partir del naixement de les "noves pràctiques filosòfiques" hem aconseguit un cert reconeixement per part de l'establishment filosòfic. En aquesta lliçó exposo què el justifica.

- Què, un altre típic dia de cole?

Que tinguin sort!

Un any més, em conviden a pronunciar una conferència en el màster de secundària de filosofia. Prop d'una trentena d'alumnes que potser optaran per alguna de les -amb sort- 686 places de filosofia (486 a la pública i 200? a la privada) de la secundària catalana que quedin lliures. Atents, interessats, preocupats, il·lusionats. 

Això és la presentació amb què vaig acompanyar la meva exposició, basada en "Notícia i elogi de filosofar amb joves", de publicació imminent en l'Annuari de la Societat Catalana de Filosofia. En la primera diapositiva, els meus enyorats alumnes del C, fent-me cas i posant la mà per fer fila de pensar. Que  ells i elles també tinguin sort!

L'examen de selectivitat d'Història de la Filosofia

Filolist és un dels hits de la filosofia a secundària catalana en el món virtual, junt amb el CREAIF, la  Mostra de fotofilosofia, alguns dels blocs que van eclosionar set anys ençà, i els fb i twitters que apunten més recentment d'una manera més caòtica i confusa. Entre els múltiples valors de la llista és servir com a eina d'aprenentatge entre iguals. Un dels darrers debats interns sobre la PAU d'Història de la filosofia em va suggerir aquestes reflexions.

1. El model actual d'examen és plenament adient amb el que caracteritza el filosofar; és competencial, és a dir proposa que els alumnes apliquin habilitats de comprensió d'un text complex com és un text filosòfic, resumir, definir en context, comparar, expressar una opinió fonamentada, etc.. I requereix coneixements de filosofia general i de les diverses posicions que s'han esdevingut en la Història de la filosofia.

2. Molts alumnes, per por d'equivocar-se, confien més en els indicis (mots, autors, frases) que els permeten abocar el que han memoritzat, que en la seva capacitat d'entendre, interpretar, definir, etc. Es una mena de via de fugida que els permet assegurar-se l'aprovat i inclús, si són bons alumnes (endreçats, amb bona expressió i organització del text que produeixen, etc), una nota superior. Això també explica la decepció d'alguns alumnes que obtenen notes baixes quan havien sortit eufòrics de l'examen perquè ho "havien posat tot de Plató" o perquè "era un examen fàcil" (n'hi ha algun que ho sigui?) sense atendre les tasques que es demanaven.

3. Les competències s'adquireixen tot practicant. Si la principal activitat de l'alumne a la classe d'Història de la Filosofia durant el curs de segon (i potser a primer) ha estat escoltar, és una mica estrany esperar que facin altra cosa que intentar reproduir de la manera més fidel allò que han sentit i facin servir la insatisfactòria via de sortida mencionada.

4. Aleshores el que cal és treballar les habilitats: com es fa un resum que indiqui les idees principals, o que expliqui realment l'enunciat del text; distingir textos on s'argumenta i de quin tipus és l'argument, d'altres textos en què s'exposa una tesi, o on es distingeix i precisa un concepte, o s'hi exposa una  analogia ... També l'habilitat d'exposar una opinió filosòficament fonamentada etc, etc. 

5. Només am el treball de les habilitats podrem fer explícits i fer confluir més els criteris de correcció del que és una bona resposta. No  en un redactat mes o menys brillant, sinó incorporant-los a la professionalitat. Això és una bona estratègia per seguir unificant criteris.

6. Un examen més obert o amb criteris més generals seria més injust de cara arrodonir la nota per triar estudis universitaris (que sembla ser-ne la finalitat bàsica) perquè dependria més de la persona  correctora.

7. Si les discrepàncies entre les notes del centre i de l'examen es repeteixen, a banda de donar suport als alumnes per tal que reclamin, valdria la pena que el professorat revisés l'enfocament que dóna a la matèria. I també revisar el currículum ocult, és a dir les recomanacions que es fan els alumnes entre ells (llibres de text, apunts, pàgines web, les receptaris per al comentari de text provinents d'altres assignatures i per tant amb objectius diferents, ...). 

Si aquestes observacions tenen algun interès és perquè han estat suscitades per totes i cadascuna de les intervencions del debat. Totes l'han enriquit i ampliat.

Consellera d'Ensenyament: Atureu la supressió del professorat de Filosofia

La lluita contra la LOMCE no ens ha de fer oblidar que a Catalunya s'està produint una paulatina i -esperem que segueixi injustificada legalment- supressió de les places de professorat de filosofia a secundària. Per això des d'Adhoc he engegat una petició Change a la Consellera.

No sé si m'hi hauría d'haver embolicat, atesa la meva situació diem-ne perifèrica. Però és que quan la vaig iniciar em venien al cap coses com aquestes:

- Asseguts en una terrassa de bar, trobo un conegut que em presenta la seva filla, que fa segon. Ha suspès la filosofia. - Ho sento- dic. - No passa res, si la filosofia m'agrada molt!- diu.

16-3-13

- Alumnes de batxillerat i alumnes del Màster de secundària de Filosofia reivindiquen la filosofia.

Tots plegats no fan gaire fila de carques pròxims a la jubilació tot defensant uns continguts obsolets!

Ajudem-los!

ISSA Call for papers

La Societat Internacional per a l'estudi de l'Argumentació convoca el simposi cuatriennal l'estiu de 2014 a Amsterdam. Un lloc fonamental per posar-se al dia en teoria de l'argumentació ... I per aportar-hi idees!

Eines de cultura de pau

L'Educació per a la Ciutadania ha de col·laborar activament en la construcció i manteniment de la cultura de pau. Estar a favor de la pau és la cosa més fàcil del món ... fins que es declara la guerra. El magistral inici de La por, de Gabriel Chevallier descriu detalladament aquesta mena de catarsi que fa lliscar qui es creia gent de pau vers el bel·licisme pur. I si algú no s'ho creu, que examini cap on anaven les propostes que se sentíen per "resoldre" el segrest de l'Alakrana incloent la destrucció d'embarcacions i pobles, amb les corresponents víctimes col·laterals, és clar. De la mateixa arrel vindràn la petició de rigor policial i d'augment de penes davant de delictes que previsiblement augmentaran si més no la sensació d'inserguretat a mesura que els efectes de la crisi econòmica esdevinguin insuportables.

Per això cal insistir en missatges com:
- L'enemic s'alimenta de paraules. Les guerres tenen múltiples causes, però en la seva preparació i acceptació hi ha anys de construcció de l'imaginari de l'enemic. Es part del procés del procés de polarització.

- Totes les accions armades són injustes, encara que n'hi ha de més legitimades (consens internacional, petició de la població afectada ...). I fins i tot les més legitimades tenen unes derives militaristes que cal controlar. Només cal veure els repartiments d'aliments fets per militars en situacions d'emergència.
- El perill de guerra no disminueix. I la idea que anem cap a una major pau és una concepció esbiaixada d'alguns privilegiats que no ens ha tocat viure cap guerra. Les guerres més sagnants han estat al segle XX, com mostren els recomptes de víctimes que ha fet el projecte Correlates of War. I si no hi dediquem esforços, no sembla que la tendència del segle XXI sigui la pau.

- Les guerres no resolen problemes, sinó que en creen. Les guerres el màxim que fan és canviar les correlacions de forces entre els actors. Els efectes d'una guerra per a totes les parts són més negatius i duradors que la guerra mateixa. Que els preguntin als nostres avis què va ser pitjor, la guerra o la posguerra. Per tractar-les des d'una perspectiva de pau es pot consultar el recent lloc web d'informació sobre conflictes de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB que dóna informació entenedora i actualitzada sobre els conflictes presents.
- La perspectiva general dels conflictes segueix estant admirablement resumida per Paco Gascón, en Educar en y para el conflicto.
- Els diners, els esforços i la intel·ligència dedicats a la construcció de la cultura de pau són escandalosament inferiors als dedicats a la "defensa". Cal reclamar l'enfortiment d'institucions com l'Institut Català Internacional per la Pau i el suport a organitzacions com la Fundació per la Pau, que entre les múltiples activitats tradueix al català els resums annual del prestigiós Centre d'investigació per la pau d'Estocolm, el SIPRI.
Àpale.

Autoconcepte

A la professora, quan entra en la clase acompanyada dels professors en pràctiques:
- "¿Qué pasa, profe, que somos tan malos que necesitas ayuda?"
A una professora en pràctiques:
- "¿Seguro que quieres ser profesora? Nos portamos muy mal, y los del año pasado, peor."
Al professor, opinant sobre el professorat de pràctiques:
- "Es nota que encara no els han tocat la moral els alumnes."

El darrer CAP?

"Diu el MEC que per impartir el BUP s'ha d'haver fet el CAP" jugava amb les noves sigles un professor de matemàtiques acabat d'arribar de l'exili mexicà. Ho deia en una sala de professors el curs ¿73-74? Reiem l'ingenu joc de paraules d'en Pujades sense sospitar que al 2009 no tindriem ni el MEC ni el BUP, però seguiria el CAP.

Encara que crec que amb els anys el curs s'ha anat fent més rigorós i complex, és completament insuficient com a formació inicial. La majoria d'alumnes de CAP ho declaren en les valoracions de fi de curs. Semblaria un acte de masoquisme, atès que afirmen això després d'haver-se entregat generosament, de manera majoritària, a cursar-lo dins la seva atrafegada construcció d'un curriculum que els allunyi de la condició de mileuristes. Però és una declaració lúcida que demostra que han començat de veritat el camí que els durà a ser uns bons professionals.

X, tenies raó, faltava un brindis amb una copa de cava el darrer dia. Perquè els fats us siguin propicis.

El relleu

Reunió d'avaluació zero. Repàs de l'alumnat: com s'estan adaptant al nou curs? tenen alguna dificultat específica? algú ha detectat algun problema destacable en algun alumne? Fa una estona que sentim el mateix: el torrent de paraules d'una col.lega novella que ens informa que aquell o aquella a la seva classe és un desastre, que no estudia, que no sap res i ho remata dient que encara que li repeteixi personalment l'explicació li segueix dient que no l'entén. Quatre alumnes seguits. Penso en què li passaria a un metge que es queixés de què tots els que li arriben li arriben malalts. D'acord en què dilluns és posada a prova, dimarts és posada a prova, dimecres és posada a prova, dijous és posada a prova i divendres és posada a prova. Ningú no ha dit que ensenyar sigui una feina fàcil. És molt més difícil que aprendre. I ara que comença la substitució de la generació que va ingressar en l'ensenyament durant l'expansió de la població escolar a secundària a partir dels 80, potser caldria afrontar seriosament la formació inicial del professorat. Pretendre el 2008 que és normal fer aterrar en una aula de secundària un llicenciat amb un curset com el CAP és seguir ajornant la imprescindible millora en l'educació del país. Per més bona voluntat que hi posi, una persona sense altra formació que la llicenciatura enfrontada a una classe de secundària pot ensenyar ben poca cosa. I l'amargor de les suposades lliçons de la pràctica podria estalviar-se o si més no fer-se fecunda amb una bona formació incial que inclogués una pràctica reflexiva, l'ùnica capaç de professionalitzar. Altrament, el que es fa és augmentar la població de professorat estressat o esclerotitzat dins la cuirassa que li ha produit la pràctica irreflexiva.

Promesa de futur

Pensaven que anaven a cobrir l'expedient. Joves sobretitulades, enfeinats, embarassades. Sorpresa. S'han passat quatre mesos fent i desfent cites amb companys i tutors. Descobrint que "això de ser profe no és tenir el llibre de text i anar llegint, improvisant, estar a l'aula i fotre quatre crits". Absorbits cada cop més per les classes als IES. Passant de la perspectiva de l'alumnat a la del professorat. Avaluació final: què afegiries a la teva formació inicial? Malgrat tot, malgrat tot -i no és un acte de masoquisme, sinó una sincera constatació que cap autoritat educativa no ha estat capaç d'assumir seriament fins ara- responen: "Més durada".

Dimarts a la tarda, les notes.