Què és violació?

En un altre dia infaust per la confiança en què la Justícia faci justícia.
Nafisa Ahmed explicà en 5 piulades què és violació. Ja fa un parell d'anys, però hi ha qui encara no se n'ha assabentat.
A més, és un bon exemple de raonament analògic.
Provem de traduir-la:

1. "Si em demanes 5$, i estic tan beguda que no puc respondre ni si ni no, no està bé agafar-me 5$ del meu bolso... Només perquè no he dit que no.
2. Si em poses una pistola al cap per aconseguir que et doni 5$, també has robat 5$. Encara que hagi estat jo qui te'ls hagi donat.
3. Si et presto 5$ a tu, això no faculta al teu amic a agafar-me 5$ del meu bolso. "Però li'n vas donar a ell, per què a mi no?".
4. Si tu em robes 5$ i no ho puc demostrar davant d'un tribunal, això no significa que tu no m'hagis robat 5$.
5. El fet que t'hagi donat 5$ en el passat no significa que te n'hagi de donar en el futur."

Si es veu clar parlant de 5 dòlars, per què hi ha qui no ho veu clar quan es tracta d'irrompre en la intimitat corporal d'una dona?

Albert Pla, filòsof

Parmènides afirmava que només podia haver-hi ésser, atès que el que no es, no es ni pot ser pensat i per tant, tot és el mateix, no hi ha diferències. 

Heraclit sostenia que malgrat semblar-nos diferents el fred i el calent, allò de dalt i el de baix, la salut i la malaltia, només ho són aparentment, perquè els contraris constitueixen una unitat profunda.

Protàgores defensava que sobre qualsevol assumpte es poden fer dos discursos contraris, la qual cosa sembla suposar que és igual el que diem.

Pla pregunta com un nen i potser insinua que tampoc no hi ha diferències.

Idees clares

El Roto, avui a el Pais

El núvol de paraules de Sobre la llibertat

John Stuart Mill, The Collected Works of John Stuart Mill, Volume XVIII - Essays on Politics and Society Part I, ed. John M. Robson, Introduction by Alexander Brady (Toronto: University of Toronto Press, London: Routledge and Kegan Paul, 1977). Chapter: ON LIBERTY 1859 font

Com vem proposar en un post anterior, provem de fer servir els mots per fer un repàs del contingut de l'obra de Mill. Si sabem explicar el significat en l'autor dels termes que figuren al núvol i sóm capaços de primer, determinar per què hi figuren i segon, relacionar-los els uns amb els altres, és que coneixem el contingut d'aquesta obra de Mill.

Per repassar Locke

John Locke, Two Treatises of Government, ed. Thomas Hollis (London: A. Millar et al., 1764)
font

En els núvols de paraules, la grandària de cada mot revela la frequència amb què apareix en un text. A l'Orelles n'havíem fet servir  a la manera de puzzles per treballar conceptes. El que presentem permet adonar-nos de la temàtica de l'obra més apreciada pel mateix Locke (no de l'Assaig sobre el govern civil, que és una de les obres d'on es trauran els textos de selectivitat). 

Una mirada atenta al núvol permet no només establir la temàtica de l'obra, el poder, sinó també fer l'exercici de repassar els lligams entre els conceptes expressats en els  mots ... i practicar l'anglès.

Pecios. Sobre la llibertat

Hi ha aquell exercici de conceptualització provinent de l'obra dirigida per Michel Tozzi Apprendre à philosopher dans les lycées d’aujourd’hui que ell anomena "enfocament metafòric": si x fos un color, quin seria? Ben fet, serveix per fer més robustos i complexos els sistemes conceptuals que traginem a les classes de filosofia. 

Avui Sánchez Ferlosio ens regala una metáfora per pensar la llibertat:

(Libertad de movimientos) Suelo decir que no sé lo que es la libertad, pero como en muchas otras cosas el argumento más sólido que tengo no es más que una alegoría: la de las cuerdas de la marioneta: cuantas más, más libertad.Rafael Sánchez Ferlosio: Pecios. ¿Pero ha habido alguna vez "tiempos felices"?

Llibertat com sujecció? Llibertat com a vinculació? Els graus de llibertat. L'aparent llibertat del consum. La manipulació ....

Dret de propietat

Examinar els arguments que es dónen en favor de la tesi: Copiar no és robar. Trobareu la font i la transcripció al català aqui.

La flora i fauna en filosofia de la ment

En filosofia de la ment abunden els experiments mentals: és possible ficar-se en la ment d'un rat penat? quina diferència hi hauria en què només fossim un cervell en una cubeta d'experimentació? qué fa que diguem que una persona és un zombi? l'experiment del teletransportador a Mars. Per això pot ser una bona manera de repassar el comparar els diversos personatges que han anat desfilant i classificar-los segons certs criteris.
Concretant: prova de fer una taula de doble entrada i en una banda posa: vida, consciència, identitat personal, llibertat, dignitat, capacitat de sentir dolor. A l'altra els diversos personatges: clon, robot humanoide, ésser humà despert, zombi, gran simi, ésser humà en coma amb electroencefalograma pla, ésser humà dormint, llop, avatar. En cada casella resultant pots posar si o no o matisar la resposta.

Tot treballant la Declaració

Fa temps que faig servir els mapes conceptuals per treballar el contingut dels trenta articles de la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest recurs, que ens obliga a destriar els conceptes fonamentals i les seves relacions, ens permet determinar i definir amb precisió els diversos drets, llibertats i prohibicions que s'hi proclamen. Hi ha qui, sense haver-ho pensat, demana als alumnes resums dels articles, com si es pogués resumir, per exemple, "dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat" sense mutilar greument els drets proclamats. No treiem drets innecesàriament: a la pràctica, els poderosos no deixen de voler retallar-los ... i nosaltres de reivindicar-los.

(NB. Criteri per triar-los: que sigui un bon mapa i el que es vegi millor. Falten alguns articles. Sembla que a algú -de moment, esperem- no li importa començar ell mateix a retallar la Declaració)

DUDHmapes conceptuals09

View more presentations from jbeltran.

Qualia

- (jo) Dues persones poden sentir el mateix so?
- (ràpida) És clar que si!
- (jo) De veritat?
- (condescendent) Sí (pica de mans). Ho veus? Vull dir, ho sents? (torna a picar de mans).
- (jo) I poden sentir el mateix dolor? Dues persones poden sentir el mateix dolor?
- (llest) Home, hi ha qui aguanta més i qui aguanta menys.
- (col·laboradora) El dolor és subjetiu i el so és objectiu!
- (jo) Però hi ha qui hi sent més i qui hi sent menys. Hi ha qui no afina gens bé la guitarra. Llavors el so també és subjectiu.
- mmm ...
- (sobrat) D’acord, el so és una vibració de l’aire que sents diferent depenent si ets lluny o prop de la font. Per tant, és veritat que, depenent d’on t’estiguis no sents el mateix so.
- (jo) Molt bé. Ara suposem que dues persones són al mateix lloc, sentiran el mateix so?
- (reflexiva) El mateix, el mateix ... Ja comencem!
- (veus) Ostra, Jordi, ja ens estàs embolicant!
- (jo) Què vem dir sobre els fets físics i els fets mentals?
- (endreçada) Espera que ho busco.
- (reflexiu) Jo no puc saber si sents el mateix so, no puc entrar en la teva ment. Pot ser que una nota d’un piano jo la senti com un la però tu la sentis com un re i al que jo dic la per tu és un re.
- (guerrer) Alsa tio, t’has passat! Què hi dius ara Jordi, eh? eh?
- (endreçada) Això és el problema de l'existència d'altres ments.
- (jo) D’acord, hi ha aquest problema. Però suposem que les ments dels altres existeixen ...
- (bromista) Que és molt suposar, hi ha molt zombi suelto!
- (jo) .. Si hi ha la mateixa vibració, podem suposar que sentim un mateix so, oi?
- (lingüista) Escoltem el mateix so, però sentim sons diferents.
- (aplaudiments)
- (jo) Comencem a anar bé. Si definim so com un fet físic, una vibració de l’aire, podem dir que sentim el mateix so o més precisament que escoltem el mateix so. Però si el considerem un fet mental, podem dir que sentim el mateix so?
- (sintètica) No, perquè els fets mentals són privats, existeixen en cada ment i només en ella.
- (guerrer) Tia, però si tens exactament la mateixa capacitat i ets al mateix lloc, sentiràs el mateix so.
- (sintètica) Ep, el so considerat com a fet mental és diferent en cada ment. Per tant no pots sentir el mateix so.
- (lingüista) En tot cas, el que pots dir és que és un fet mental igual en les dues ments, però no el mateix (il·luminació de rostres)
- (col·laboradora) Ser igual no vol dir ser el mateix. Que tontos que som!
- (absent) Sí que és el mateix, vull dir, igual, vull dir ...
- (aclaridor) El meu estómac és igual que el teu, però no és el mateix.
- (jo) Recordeu que hi ha un punt de vista sobre les relacions entre la ment i el cos que defensaria que és el mateix so: el monisme materialista. La mateixa informació es processa de la mateixa manera en les mateixes circumstàncies. Com que no existeixen fets mentals ...
- (impacient) Això un altre dia, sispli.
- (jo) Val. Amb els colors es veu més clar la diferència entre fet físic i fet mental. La retina de cadascú registra més o menys les mateixes formes, la mateixa longitud d’ona, però el color verd o blau que dic que veig està en mi, és un fet mental que és diferent del teu. A aquest fet se li diu qualia. El mateix passa amb el dolor.
- (Imaginatiu). Si dues persones es fan un tall al mateix lloc del cos, de la mateixa allargada i profunditat, sense anestèsia, allò que sent cadascuna no és el mateix. Primer, perquè són dues persones diferents. Segon, tampoc no és el mateix, perquè el dolor que sent cadascuna és un fet completament diferent del fet físic de la pell esquinçada.
- (jo) Per això els especialistes en cures pal·liatives diuen “quan algú diu que li fa mal és que li fa mal”.
- (veus) Quin aliviu!
- (analític) Deixeu-vos estar d’aliviu, que ara el problema és com coi el fet físic del tall es transforma en el fet mental del dolor!
- (sona el timbre) Quin aliviu!

(De les respotes de 1r D a la pregunta d’examen: Es pot afirmar que dues persones senten el mateix so?)

font imatge

Exemple de diagrama

Heus ací una ordenació de la Història de la filosofia i la ciència. Com totes, és discutible per la tria d'autors. També, i especialment, per la concepció implícita de l'avenç lineal, a base "descobriments" o "invents". De tota manera, té la gracia de la forma i de les confluències, enllaços i vies mortes. Prové de la més que discutible Muy Interesante. I dic discutible perquè exerceix l'amarillisme i la confusió entre publicitat i informació, cosa habitual, però inacceptable en una publicació que pretén donar informació científica i rigurosa.

Per si serveix: com fer un resum?

Un Resum Del ParmèNides

View SlideShare presentation or Upload your own.

Un altre wordle

Els mots tal com han plogut.

Quines altres oposicions implica la de "Naturalesa/Cultura"?

1. Clica en la imatge. Amb les paraules que conté, elabora dues llistes d'antònims que siguin correlatius a l'oposició "Natura/Cultura.

2. Examina si algunes correlacions són conceptualment qüestionables.

Lapsus

A en D. se li escapa en la resposta a l'examen:

Jo, si em posés a pensar, estaria d'acord amb el monisme ...

El concepte de llibertat

És el mateix llibertat que independència? i que espontaneitat? indeterminació? omnipotència? autonomia? atzar? incertesa? lliure albir? vida? caprici? no coerció? acció? consciència?

Sóm només un cos?

View Upload your own

Vagi's a l'entrada filosofia de la ment a Wikipèdia, i amb l'esquema que hi ha provi's d'emplenar la matriu seguint els exemples.

Va por ustedes

| View | Upload your own