dimarts, 24 de novembre del 2009

Violència zero, en concret

Tractàvem de la discriminació per raó de sexe. C es preguntava per què al seu germà, que era més petit que ella, li deixàven tornar a casa més tard. Poc a poc totes interveníen: les burles dels nois, els piropos dels homes, el caminar ràpid tremolant aferrades al mòbil, l'ensurt, els exhibicionistes, la por a la violació. Els nois, callats, excepte A i M, que juguen posant els dits de forma de pistola. Dic - No és broma, què faríeu si algú us amenacés? A respon ràpid: -defensar-me amb una pistola. Tens una pistola? -li pregunto. - No. - Però què et creus, que vius en un videojoc, on pots agafar l'arma que et convé segons la pantalla on siguis? - Responc una mica empipat. La majoria riu. Penso que he estat massa sorneguer, i no m'agrada (no sarcasm in the classroom), però veig que ha tingut efecte i s'afegeixen a la deliberació. Al cap d'una estona concretàvem: els nois havien de treballar per impedir que cap noia pogués ni sentir-se amenaçada. Sobre si era convenient que les noies sabessin una mica d'autodefensa, ningú estava segur de què era millor. I van decidir consultar el servei d'informació a les dones.

dijous, 19 de novembre del 2009

Avui és el dia mundial de la filosofia

I ahir vem fer una festa per celebrar-ho. Va ser una festa perquè ens vem trobar companys i companyes engrescats en un projecte comú; ens vem veure les cares després d'haver-nos conegut virtualment. Va ser una festa perquè alumnes il·lusionats, encuriosits i interessats bullien en les cadires de l'aula magna; orgullosos del seu centre i del projecte en què estaven participant. Va ser una festa perquè era l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia 09; es donavem premis a les millors fotofilosofies escollides pels centres. Va ser una festa perquè ens vem adonar tots plegats que no només eren importants les premiades, sinó que cada blog de cada centre i tots vinculats era l'obra col·lectiva de la que ens havíem d'enorgullir, com es pot comprovar amb una passejada pels blogs. Va ser una festa perquè la Facultat de filosofia de la UB també ens acollia amablement, diríem que amb un punt d'admiració per l'entusiasme, el poder de convocatòria i la "iniciativa potent". I perquè les autoritats educatives presents podien constatar-ho. I perquè els alumnes del Damià Campeny ens van fer riure tot actualitzant un diàleg platònic que acabava amb una nova proposta per a posar per a una foto: res de "Luiiis", "Patata" o "Cheeese": "ARISTOOOOTIIIIIL".

Heus aqui una selecció d'algunes fotofilosofies i la síntesi de la meva intervenció.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Diada mundial de la Filosofia 09

És convenció que el tercer dijous de novembre correspon al dia en què el retorn del vaixell ritual de Delos anunciava la propera execució de Sòcrates (Fedó 58a-c). Des de 2002, la UNESCO celebra en aquest dia una jornada internacional de reivindicació de la filosofia. Trenta-vuit IES de Catalunya i les Illes estem participant en un projecte col·laboratiu que anomenem Fotofilosofia. Dimecres vinent ens reunim per fer l'acte final al que esteu tots convidats. Hi podreu veure les millors fotofilosofies d'enguany, sentir-ne els comentaris i participar en la reivindicació de la filosofia. És la tercera vegada que ho fem.

Dimecres 18 de novembre
17 hores, Aula Magna (pis quart)
Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
Carrer Montalegre, 6 (al davant del CCCB)

dimarts, 10 de novembre del 2009

dilluns, 9 de novembre del 2009

Mala fama

La metempsícosi s'il·lustra en Plató amb molts mites escatològics. El del carro alat del Fedre, el d'Er a La República. Però és en el Fedó on trobem una menció a l'animal que inspira aquest blog. No el deixa molt bé (81d):
Les ànimes dels homes que en vida han estat lligats al cos, incapaces d'anar més enllà, donen voltes a les sepultures com a ombres (fantasmata) fins que "es lliguen" a un altre cos, que tindrà els costums que aquestes havien tingut: "Els qui s'han lliurat a la disbauxa i han tingut una immoderada afecció a la beguda, és natural que entrin en el llinatge dels rucs i els animals semblants".
Tenen una mica més de sort que han estat "injustos, tirans o lladres", que seràn "llops, falcons i milans". En canvi, els que han practicar la virtud de la moderació i la justícia viuran a l'Hades i quan retornin seran altres humans o "abelles, vespes o formigues".

dimecres, 4 de novembre del 2009

Il·lustrar l'Holocaust?

Sembla que estiguin contemplant el paisatge més enllà del tal·lús que tenen al davant. Fa una llarga estona han estat obligades, malgrat el fred, a despullar-se fins quedar en roba interior, d'aqui el seu aspecte estrafolari. Set dones i dos nois. La tercera per l'esquerra recolza el cap en la del costat, que té les cames encongides, com si li estiguessin fent figa. Al centre, a baix, un braç inert no ha acabat de lliscar al fons de la rasa. Obligades a posar-se d'esquena als seus botxins, esperen, segurament amb les dents apretades, que la bala arribi aviat i que sigui mortífera. Miren el mar. Poc després van començar amb el gas.

Treballant la pàgina 44 del llibre de text, fragment de Si això és un home, de Primo Levi. Busco alguna cosa al Museu de l'Holocaust (en anglès) i a Yad Vashem (en espayol). M'he quedat amb aquesta fotografia.

"Dominick La Capra ha insistido en la necesidad de que la memoria permita enfrentarnos al pasado para intentar superarlo: en términos freudianos, no quedarse en la melancólica contemplación, en la mera repetición compulsiva, sino en un lamento que sirva a través del trauma para ir más allá de éste. La Capra no se refiere tanto a las víctimas, que difícilmente pueden superar a veces los sucesos traumáticos, sino al plano social y al peligro de quedarnos atascados en el recuerdo del pasado en lugar de abrirnos a las posibilidades del futuro. Y especial atención merece la advertencia de La Capra respecto a los historiadores, filósofos o incluso cineastas como Lanzman, o Giorgio Agambem, que en su identificación con las víctimas pueden quedar atrapados y caer en una esecie de transferencia incosnciente que provoca que los resultados de sus investigaciones reproduzcan el trauma pero lo sitúen fuera del marco histórico que debían estudiar, de modo que no salimos de la iranía del pasado. Aplicando estas consideraciones al ámbito educativopodríamos decir que el objetivo de la educación debe consistir en recordar lo suficiente para ser más libres, sabiendo que no podemos comprender todas ls cosas, y que si la memoria pesa sobre nuestras espaldas,también la inocencia del olvido es necesaria para quitar peso. La muerte de Guido permaneció en el recuerdo del narrador de La vida es bella, pero por ello aprendió que valía la pena vivir como si todo estuviera por ser descubierto" . (David Galcerà Padilla: Memòria i Oblit)