Ocells conscients?

La intel·ligència de certs ocells, com els corbs de Nova Zelanda, fa temps que ha estat estudiada, com exemplificàvem fa temps. Ara Science publica un estudi que suggereix que uns còrvids europeus tenen consciència. On anirem a parar!

Shermer i de Waal

Una conversa entre dos ments preclares, Michael Shermer i Frans de Waal, sobre el darrer llibre del primatòleg. S'hi plantegen temes tan interessants com:

• Quina diferencia hi ha entre emocions i sentiments?
• El problema de les altres ments.
• Per què ha calgut un segle des del llibre de Darwin sobre l'evolució animal i humana de les emocions perquè els científics reprenguin el tema?
• Podem programar els robots perquè tinguin sentiments?
• Hi ha sis emocions bàsiques o més?
• Trump és un mascle alfa o un bully?
• Quina diferència hi ha entre sentiència i consciència?
• Drets dels animals i el futur de la ramaderia intensiva.

(font)

Zombis, mite i realitat

Conta Nigel Bartley que en la revolució haitiana de 1986, que va derrocar el dictador Baby Doc, es va veure aquesta pintada:

DOWN WITH VODOO!

LIBERATION OF THE ZOMBIES!!

Si algú se sent decepcionat amb aquest post, sempre es pot consolar mirant Braindead: tu madre se ha comido a mi perro. És fàcil trobar-la on-line.

How's like to be a whale?

Malebranche afirmava: "En els animals no hi ha ni intel·ligència, ni ànima com s'entén d'ordinari. Mengen sense plaer, es queixen sense dolor, creixen sense saber-ho; no desitgen res, no tenen res, no coneixen res; i si actuen de manera que indica enteniment és perquè havent-los fet Déu per tal de conservar-los, ha format el seu cos de manera que eviten maquinalments i sense temor tot allò que és capaç de destruir-los."

font

En canvi, avui fem estudis fenomenològics sobre què deu ser endinsar-se en les profunditats abissals:

Sounding Depth with the North Atlantic Right Whale and Merleau- Ponty: An Exercise in Comparative Phenomenology

La balena franca, o balena dels vascos

El cervell és meravellós. Tothom n'hauria de tenir un. (De bon rotllo).

Una sèrie sèria per seguir amb el que haviem postejat fa temps.

Com prova?

Gairebé tothom amb qui em trobo ja sap que recentment he esdevingut per voluntat pròpia membre de les classes passives. Per això la pregunta obligada és: - Com prova? Encara que la pregunta hagi estat formulària, no sé respondre també formulàriament amb un "vaig fent" per exemple, perquè em sona a ironia poc amable. Per tant, em veig obligat a qualificar el meu estat. Aleshores sorgeix el problema: no et pots queixar perquè t'has escapat per poc, però tampoc pots exalçar la teva situació actual, atès que segueixes vinculat a la professió,  enyores la força vital de la clientela del instituts i les mil anècdotes diàries, fas cangurs, etc. I tampoc estàs disposat a abandonar-te a tòpics com "mai havia estat tan ocupat" (no és veritat), i menys "viatjaré" (encara no puc), ni "faré el Camino de Santiago" (uix!), ni "aprendré ceràmica" (mai!), i no "cultivaré un hort" (uec!), ni "caminaré" (ecs!).  O sigui, que tens el problema ridícul de no saber quin és el teu estat.

Per acabar-ho d'adobar, topo amb un estudi de Schwartz i Strack (1999) (citat a la pàgina 176 d'Alquimias de la mente) sobre problemes de la introspecció. Resulta que quan es pregunta a la gent sobre els seus estats subjectius, semblaria que la resposta, si és sincera, descriuria aquell estat. Ara bé, tot experimentant amb relats sobre benestar subjectiu, aquests autors van trobar que la gent expressa un major benestar en entrevistes personals que quan responen qüestionaris per escrit, i que augmenta encara més si l'entrevistador és del sexe oposat, i en canvi quan l'entrevistador pateix una minsusvalidesa greu tendeix a disminuir el grau del benestar subjectiu. Tot això sense adonar-se, per descomptat.

Si expresso un benestar alt, potser sigui perquè parlo amb una dona, i si és baix serà perquè considero que el meu interlocutor pateix una minusvalidesa greu ... I encara pitjor si crec que han llegit aquest post, perquè aleshores intentaré compensar el biaix perquè no creguin, etc .... En resum: un altre pal a la introspecció i la demostració que tinc mooolt de temps.

Donem per perdut el dia en què no haguem ballat al menys una vegada!

Danser sa vie, du 23 novembre 2011 au 2 avril 2012 por centrepompidou

Amb aquest fragment d'Així parlà Zaratustra (De les taules velles i les noves, 23) s'obre la inèdita i excel·lent exposició del Centre Pompidou. Més enllà de la lectura d'escrits com aquest o d'altres com La philosophie de la danse, de Valery (que promet més del que dóna), la dansa ha de ser un punt de referència obligada en la reflexió contemporània sobre el cos. 

Vull dir que no tot són neurociències. I que potser caldria explorar el problema ment-cos a partir del vincle estètic. Quina mena d'entitat té l'experiència de ballar? I la seducció de contemplar una dansa?

Crítica al jo segons Hume

Un famós fragment del Tractat sobre la Naturalesa Humana amb una coda de Shreck que compara el jo o ment a una ceba.

Amb les seves paraules

P: "La mort la podríem definir com la pèrdua de l'ànima, de la ment, de la consciència i del cos. Un cop mort, no pots reaccionar a res, a l'igual que tampoc no t'enteres de res, ni del que t'envolta; un cop mort el jo desapareix per sempre i passes a ser un exhabitant més d'aquest planeta".

C: "La ment és com la clau per arribar a la capsa, que és el cervell, el cos".

S: "Encara que tingui raons per creure que al morir no quedi res de nosaltres, jo de moment crec que quedaria l'ànima".

G: "Sóc dualista materialista, ja que crec en la física com explicació de tot. Tot i això, sé que la meva posició pot canviar així que em vagi fent gran".

A: "L'ós està viu però no té identitat personal ja que la majoria dels animals actuen per instint bàsic".

G.P: "La ment és el que dóna una màscara al cervell".

Alumnes de primer de batxillerat, sobre filosofia de la ment.

Descartes automatitzat

Les tesis de Descartes han experimentat una curiosa metaforfosi. La seva orgullosa afirmació de la ment racional que escapa del món mecànic dels cossos acaba resultant en la ment automàtica dels robots del segle XX:

"M'he passat els dos darrers dies en concentrada introspecció - va dir Cutie-, i els resultats han estat molt interessants. Vaig començar per l'única afirmació segura que em sentia capaç de fer: Penso, doncs existeixo.

- Oh per Júpiter, un robot Descartes! botzinà Powell."

- Qui és Descartes? Demanà Donovan.

ASIMOV: Jo, robot. pàgina 72. Gràcies, A.P.!

La identitat personal, recapitulació

La identitat personal

View more presentations from jbeltran.
Si no podeu veure els videos incrustats en el pwp, cliqueu les adreçes al peu ... o aneu al moodle.

Ment/cos, una mirada intermulticultu

Trobo en la pàgina 66 de Bailando sobre la tumba, de Nigel Barley, una cita de Wade Davis (1988:186) que pot ajudar-nos a complicar la qüestió ment/cos. Res a envejar a la tripartida ànima segons Plató.

"En Haití, los componentes básicos son el corps cadavre, el n'ame, la étoile, el gros bon ange y el ti bon ange. El primero es el cuerpo físico, el n'ame es la fuerza que permite el funcionamento de las células individuales del cuerpo. El gros bon ange es una energía indiferenciada que entra en el cuerpo en el momento de la concepción y lo mantiene vivo. La étoile es la estrella del destino del individuo y está en el cielo. Y el ti bon ange es el aspecto personal que reune el carácter y la fuerza de voluntad y abandona al individuo cuando duerme. La hechicería supone robar ese poder, y es el secuestro de este elemento lo que convierte a alguien en un zombi, en un muerto viviente."

Somiem en blanc i negre o en color?

"Tenir vida interior". La primera vegada que vaig sentir l'expressió va ser de llavis d'un capellà que omplia el confesionari d'alè àcid. Als meus 11 anys intentava cercar dins meu i no trobava aquesta vida, que a més podia ser "rica" o "pobra". La meva devia ser pobríssima, i ho deu seguir essent, perquè encara avui no la trobo. Ara que hi penso, segurament el motiu és que sóc "superficial". Una altra paraula de l'època.
Tanmateix, resulta que Eric Schwitzgebel em dóna la raó. La instrospecció es molt menys fiable del que ens pot semblar. Pensa en el darrer somni que haguis tingut. Deixant de banda si era molt vívid o no, ¿era en blanc i negre o en color? De veritat? Schwitzgebel ha estudiat les respostes de persones en diferents èpoques i cultures i ha trobat unes variacions clarament influides per si s'ha vist cinema en blanc i negre o en color. Autors clàssics com Aristòtil, Epicur o Freud describien els somnis amb colors. Però als anys 50, la mitjana dels americans responia que somiaven en blanc i negre. En canvi, avui amb els mitjans àudiovisuals en color, els nostres somnis sembla que tornen a acolorir-se ... Conclusió: els informes introspectius sobre els somnis són molt poc fiables. I no només això. Segons aquest autor, la nostra ignorància sobre els somnis no és més que un exemple de la ignorància sobre la nostra vida sujectiva. Aquesta ignorància no és deguda a causes contingents, com el seu contingut emocional o algun error que racionalitzem, sinó que simplement rau en què en realitat sembla que sóm incapaços de detallar la nostra experiència interna. Fins i tot els filòsofs més aguts com Descartes o Hume van caure en descripcions fantasioses de la nostra ment. Per exemple, en el famós fragment de la cera de la segona Meditació, Descartes la descriu com acolorida, olorososa i sòlida i fa erròniament equivalents, la sensació actual amb la imatge mental. Pots trobar l'argumentació completa aqui.
Si encara no ho veus clar, comprova-ho tu mateix: llegeix una descripció literària qualsevol d'un paisatge, un vestit, una paret. Sincerament: de quin color l'has vist? És un argument en favor del materialisme eliminatiu? No ho sé, però en tot cas, estic una mica més tranquil.
Que dormis bé!

Destruint el jo?

(en anglès) sobre com s'enganya al jo.

La flora i fauna en filosofia de la ment

En filosofia de la ment abunden els experiments mentals: és possible ficar-se en la ment d'un rat penat? quina diferència hi hauria en què només fossim un cervell en una cubeta d'experimentació? qué fa que diguem que una persona és un zombi? l'experiment del teletransportador a Mars. Per això pot ser una bona manera de repassar el comparar els diversos personatges que han anat desfilant i classificar-los segons certs criteris.
Concretant: prova de fer una taula de doble entrada i en una banda posa: vida, consciència, identitat personal, llibertat, dignitat, capacitat de sentir dolor. A l'altra els diversos personatges: clon, robot humanoide, ésser humà despert, zombi, gran simi, ésser humà en coma amb electroencefalograma pla, ésser humà dormint, llop, avatar. En cada casella resultant pots posar si o no o matisar la resposta.

Parfit en dibuixos animats

How's like to be a bat?

Una de les millors sessions del curs del grup filosofia analítica de l'IEC ha estat la d'Antonio Fuentes, professor de secundària, on presentà el famós text d'Ernst Nagel Com és ser un rat penat? (el que fa un bon títol!). Aquest autor argumenta a favor de la irreductibilitat dels fenòmens mentals a fenòmens fisics sense postular, però, una autonomia dels fets mentals. Podriem dir que és un dualista materialista. Per qui vulgui llegir el text, l'amable Ambrós Domingo m'ha autoritzat a enllaçar la seva traducció al català, tot advertint que és un esborrany sotmès a revisió.

Qualia

- (jo) Dues persones poden sentir el mateix so?
- (ràpida) És clar que si!
- (jo) De veritat?
- (condescendent) Sí (pica de mans). Ho veus? Vull dir, ho sents? (torna a picar de mans).
- (jo) I poden sentir el mateix dolor? Dues persones poden sentir el mateix dolor?
- (llest) Home, hi ha qui aguanta més i qui aguanta menys.
- (col·laboradora) El dolor és subjetiu i el so és objectiu!
- (jo) Però hi ha qui hi sent més i qui hi sent menys. Hi ha qui no afina gens bé la guitarra. Llavors el so també és subjectiu.
- mmm ...
- (sobrat) D’acord, el so és una vibració de l’aire que sents diferent depenent si ets lluny o prop de la font. Per tant, és veritat que, depenent d’on t’estiguis no sents el mateix so.
- (jo) Molt bé. Ara suposem que dues persones són al mateix lloc, sentiran el mateix so?
- (reflexiva) El mateix, el mateix ... Ja comencem!
- (veus) Ostra, Jordi, ja ens estàs embolicant!
- (jo) Què vem dir sobre els fets físics i els fets mentals?
- (endreçada) Espera que ho busco.
- (reflexiu) Jo no puc saber si sents el mateix so, no puc entrar en la teva ment. Pot ser que una nota d’un piano jo la senti com un la però tu la sentis com un re i al que jo dic la per tu és un re.
- (guerrer) Alsa tio, t’has passat! Què hi dius ara Jordi, eh? eh?
- (endreçada) Això és el problema de l'existència d'altres ments.
- (jo) D’acord, hi ha aquest problema. Però suposem que les ments dels altres existeixen ...
- (bromista) Que és molt suposar, hi ha molt zombi suelto!
- (jo) .. Si hi ha la mateixa vibració, podem suposar que sentim un mateix so, oi?
- (lingüista) Escoltem el mateix so, però sentim sons diferents.
- (aplaudiments)
- (jo) Comencem a anar bé. Si definim so com un fet físic, una vibració de l’aire, podem dir que sentim el mateix so o més precisament que escoltem el mateix so. Però si el considerem un fet mental, podem dir que sentim el mateix so?
- (sintètica) No, perquè els fets mentals són privats, existeixen en cada ment i només en ella.
- (guerrer) Tia, però si tens exactament la mateixa capacitat i ets al mateix lloc, sentiràs el mateix so.
- (sintètica) Ep, el so considerat com a fet mental és diferent en cada ment. Per tant no pots sentir el mateix so.
- (lingüista) En tot cas, el que pots dir és que és un fet mental igual en les dues ments, però no el mateix (il·luminació de rostres)
- (col·laboradora) Ser igual no vol dir ser el mateix. Que tontos que som!
- (absent) Sí que és el mateix, vull dir, igual, vull dir ...
- (aclaridor) El meu estómac és igual que el teu, però no és el mateix.
- (jo) Recordeu que hi ha un punt de vista sobre les relacions entre la ment i el cos que defensaria que és el mateix so: el monisme materialista. La mateixa informació es processa de la mateixa manera en les mateixes circumstàncies. Com que no existeixen fets mentals ...
- (impacient) Això un altre dia, sispli.
- (jo) Val. Amb els colors es veu més clar la diferència entre fet físic i fet mental. La retina de cadascú registra més o menys les mateixes formes, la mateixa longitud d’ona, però el color verd o blau que dic que veig està en mi, és un fet mental que és diferent del teu. A aquest fet se li diu qualia. El mateix passa amb el dolor.
- (Imaginatiu). Si dues persones es fan un tall al mateix lloc del cos, de la mateixa allargada i profunditat, sense anestèsia, allò que sent cadascuna no és el mateix. Primer, perquè són dues persones diferents. Segon, tampoc no és el mateix, perquè el dolor que sent cadascuna és un fet completament diferent del fet físic de la pell esquinçada.
- (jo) Per això els especialistes en cures pal·liatives diuen “quan algú diu que li fa mal és que li fa mal”.
- (veus) Quin aliviu!
- (analític) Deixeu-vos estar d’aliviu, que ara el problema és com coi el fet físic del tall es transforma en el fet mental del dolor!
- (sona el timbre) Quin aliviu!

(De les respotes de 1r D a la pregunta d’examen: Es pot afirmar que dues persones senten el mateix so?)

font imatge

Necessari o suficient?

El cervell és quelcom meravellós! Tothom n'hauria de tenir un.

(Luiz Carlos Baptista)

Neuroscience for kids

Meditacions cartesianes

- Com funciona l'anestèsia?
- Fa que desaparegui el dolor.
- Vols dir que el dolor no hi és?
- Si que hi és! Però tu no el sents.
- Vols dir que pot haver dolor encara que no el sentis?
- És clar que si!
- Per què no el sents?
- Perquè el dolor no arriba a la teva consciència .
- Llavors em sembla que Descartes no anava tan desencaminat quan afirmava que els animals no eren capaços de sentir dolor perquè no tenien ànima.