Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Naturalesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Naturalesa. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de maig del 2018

Errors humans

Els únics arguments contra el disseny intelligent se'ls dec a Mosterín, que en algun lloc ha explicat que el calamar té dos cors i que l'estructura de l'ull i la sortida del nervi òptic està tan mal dissenyada que deixa un punt cec. Els (nord)americans, que tenen la llosa d'haver d'explicar-lo per disposició del Senat s'espavilen a trobar argument per rebatre'l.
Llibre recent, errors en el disseny dels humans que demostren que en els humans, de disseny intelligent, res: dificultat per assimilar vitamines, pelvis estreta pel tamany del crani, canells i turmells amb múltiples ossos que els fan més delicats, coxis inútil, gens trencats...
Una presentació i una mostra aqui

dimarts, 9 de juny del 2015

Filosofia i maternitat

La revista d'ètiques aplicades d'accés obert Dilemata publica un número dedicat a maternitat i filosofia
Em fa pensar que embaràs, part i lactància, que són fets fonamentals de la vida, vistos des d'una òptica no patriarcal poden  ser una rica referència per tal tractar el tema Naturalesa/Cultura d'una manera més adient.
Recomano començar, a banda de la presentació, per l'entrevista final, on s'exposen de manera planera molts dels temes tractats anteriorment.

dissabte, 19 de juliol del 2014

2 filòsofs 2! sobre les corridas


Debate Oscar Horta Vs Fernando Savater from PACMA TV on Vimeo.

Els arguments depurats d'un i altre, que palesen dues concepcions no només dels animals, sinó també de l'ésser humà. Per tractar el tema de la naturalesa humana.

dilluns, 31 de març del 2014

No estem fets d'una sola peça

Fa uns dies vem comentar el vídeo sobre una noia apallissant-ne una altra.  Hi ha qui explica aquests i altres casos  amb l'"efecte espectador", categoria de Psicologia social que es va construir a partir de l'impacte de l'assassinat de Catherine  Genovese, sense que aparentment ningú l'ajudés. 
Aportem un video de contrast amb aquell. Sembla que no estem fets d'una sola peça: altruistes, agressius, a voltes indiferents. I que correspon a allò que abans es deia jo el conduir la nostra vida i haver estat, al capdavall, altruistes, agressius o indiferents.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Dios escribe derecho con renglones torcidos


Examinem-la com una fotofilosofia: a primer cop d'ull, les línies paral·leles dels rails semblen expressar l'"escribir derecho", però si seguim pensant-hi ens adonem que aquests corresponen al designi humà. A aquest designi humà  s'oposa la sinuositat torturada que redibuixa el traçat de la via. El terratrèmol que ha causat el trasbals mostra el poder de Deus, sive Natura.  Una terrible força invisible, que contrasta amb la minúscula figura dels operaris.
Un argument de la Teodicea respecte el problema del mal és el de la impossibilitat de comprendre els designis del déu, com diu Pau a  Romans 11:33, 34: "Que en són, d'insondables, els seus judicis, i d'impenetrables, els seus camins!". Això és el que sembla voler dir la frase que titula el post, atribuïda a Teresa de Jesús.
En versió New Age, Gaia pren revenja de l'orgull humà.
A Rousseau també li hagués agradat aquesta fotografia!

divendres, 21 d’octubre del 2011

"Amos i senyors de la natura"

font
En el manifest de la modernitat que és el Discurs del Mètode (pàgina 192), Descartes proclama la utilitat de la "filosofia pràctica", que correspondria al que avui entenem per ciència i tecnologia. Afirma que aquesta "filosofia" que proposa, contraposada a la "filosofia especulativa" de l'escolàstica,  ens farà "amos i senyors de la natura".
Com a recapitulació del que hem tractat,  elabora un comentari d'aquesta fotografia a la llum de l'afirmació de Descartes esmentada. Pots començar amb una descripció de la impressió que et provoca la fotografia. No oblidis considerar opinions contràries a la teva.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Deures d'estiu III: Un cicle irregular i una bona propina

Juliol. Recapitulació, formació, preparació. I metges, exposicions, cursos i conferències: Divagacions.

Zoltan Kovekses al CCCB: Aspectes universals de la ment humana: el pensament metafòric.
Parla dret, expressiu, estructurat, sense papers. El handout conté dues pàgines i mitja de bibliografia, alguna en fase de prepublicació, que cita de passada. Seguidor de Lakoff: Per pensar i descriure la nostra experiència fem servir marcs (frame: representació mental estructurada d'una organització coherent de l'experiència humana). La metàfora és una operació cognitiva que consisteix a entendre un marc en termes d'un altre marc: El temps és l'espai; una persona enfadada és un contenidor sota pressió; l'alegria és amunt; més és amunt; conèixer és veure. Hi ha algunes metàfores universals que depenen de les operacions cognitives vinculades a l'embodiment (encarnació/incorporació): dret és bo (per als dretans), alegre és amunt. D'altres s'han universalitzat però tenen l'arrel en una cultura: El temps és diner, conèixer és veure. Altres són característiques d'una cultura: la depressió és un captor, t'atrapa (Europa segle XXI).

Miguel Morey: Vertader en tots els móns possibles.
Assegut, dubitatiu (com cercant dir l'indecible, en castellà). Alarma 1: treu un full de la butxaca i el desplega. Alguna frase brillant. Alarma 2: beu vàries vegades. Alarma 3: demana disculpes pel títol, que no s'adiu amb el que dirà ... El problema dels universals té a veure amb el problema de la veritat. Els presocràtics s'ho van plantejar d'una manera diferent que ara. Bla bla presocràtics (el seu llibre de 1976 -Colli-) molt ben explicats, però arriba un moment que t'adones que ja no tindrà temps d'entrar en matèria. El temps s'acaba, impedint-li parlar de Habermas i Godel, com ha anunciat. Perquè no sigui dit que és dins el cicle dels universals humans: l'universal és un quantificador, és una estadística que és el que necessita l'Estat per governar-nos i rialletes còmplices de tres alumnes. Una pregunta banal (els homes es coneixen més avui que fa dos mil anys?) i una boutade nietzscheana (no cal preguntar-se si són possibles el judicis sintètics a priori, sinó si són necessaris). Més rialletes i punt final. De què parlava, quina era la tesi?

Philippe Walter: La construcció del símbol
Distinció manualistica simbol/signe/senyal ... La lectura saberuda i el pwp poc a poc es van distanciant, fins que confessa que es saltarà el que duu escrit (totes les alarmes). Acaba embolicant-se, després d'haver distingit grollerament mite i logos: mite és mite i logos és racionalitat, però els filòsofs i els científics fant servir el mite; encara que "Foucault va dir que el pensament científic racional va començar als segles XVI-XVII hi havia pensament científic abans; "el símbol no es pot interpretar, perquè és difícil", és esotèric, hermètic"; "el negre aqui és dol i al japó vestit de casament"; "un gat no és un gat" -i ens ho il.lustra amb el gat de Schrek. Es una classe de primer de facultat. Però s'excita: "Els neurocientífics han pogut fotografiar zones del cervell (se senyala el crani) i hi han trobat un lenguatge (i al pwp apareixen aquests signes: T Y V L 8). L'únic clar. la definició de mite de ... Vernant. Ha fet bo a Morey.

El cicle s'Universals Humans prometia molt més del que ha donat. No sé si RSR pensa el mateix. Només l'examen i discussió de la llista d'universals humans de Brown que planteja Pinker a Tabula rasa hagués donat més de si.

Jaume Almirall a l'IEC: Hélena tràgica.
Expressivitat serena. Repàs al personatge des de la Il·liada i Safo fins Eurípides. Es recolza en 24 fragments escollits que ens ha repartit en bilingüe. Llegeix, amplia, comenta. Ofereix la dissertació amb l'escreix d'una iconografia escollida. La discussió de si l'Helena d'Eurípides és una tragèdia portada a través de l'analogia amb la polèmica de finals del XX sobre la mort de la novela. Temps ben distribuit: hora i mitja. Me n'he fet una idea. I m'ha agradat. Potser jo savia menys del tema que a les altres, però és que l'estructura era infinitament més decent de les dues darreres del cicle anterior. L'audiència d'hel·lenistes semblava satisfeta, també. Jaume, un altre profe de secundària.

diumenge, 4 de gener del 2009

Problemes de coordinació

Isaac Newton va néixer tal dia com avui fa 466 anys. Era el dia de Nadal. No, no t'has equivocat en la data del post. El que passa és que en l'època de Newton, a Europa es feien servir dos calendaris: el julià, o antic, en les Illes Britàniques i el nord i est protestants, mentre que la part catòlica es feia servir el nou calendari gregorià, que anava deu dies endavant. L'esglèsia ortodoxa russa encara segueix aquell calendari.
El calendari Gregorià fou adoptat a les Illes Britàniques el 1752. El 1752 va ser el 1130 de l'any musulmà, i ara estem en 1429. De la mateixa manera, haurem d'esperar al nostre 25 de gener de 2009 perquè s'acabi l'any de la rata i comenci l'any xinès de 4706 i per tant, poguem celebrar el cap d'any adequadament. En l'Anglaterra de Newton l'any no començava el primer de gener, sinó el 25 de març, el dia l'Anunciació. Més encara: avui és dijous (els mesos sempre començaven en dilluns) quatre de Moisés (tretze mesos amb noms de personatges històrics) de l'any 220 de l'era positivista segons Auguste Compte. El calendari positivista, com el revolucionari francès, segons el qual avui seria el decadi de Nivose, no van tenir molt èxit.
Si el començament i la durada dels anys i dels mesos és un problema també ho és el dels dies: quan comença el dia, en sortir el sol o en pondre's? Com el dividim en hores, en parts? I com els anomenem. I què hi celebrem? En el nostre entorn aparentment uns celebrem divendres, altres dissabte i altres diumenge, encara que els ho diguin les persones que treballen de dependents de grans superfícies, que excepte Nadal, Sant Esteve i cap d'any no han tingut cap altra dia festiu, per no parlar dels qui treballen per torns ...
En fi: la Wikipedia no menciona ni tres ni quatre, sinó 41 calendaris vigents actualment en el món. Tots pretenen coordinar les activitats humanes de cada societat, elsrituals i algunes exigènciesastronòmiques, com les fases de la lluna, les estacions, la insolació, etc.
Tot això per dir-vos bon any!

diumenge, 2 de novembre del 2008

Quines altres oposicions implica la de "Naturalesa/Cultura"?


1. Clica en la imatge. Amb les paraules que conté, elabora dues llistes d'antònims que siguin correlatius a l'oposició "Natura/Cultura.
2. Examina si algunes correlacions són conceptualment qüestionables.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Animal, concepte límit

El concepte animal es fa servir com a límit del que considerem humà. Quan volem inferioritzar algú el fem més proper als animals, i d'aquí les justificacions evolucionistes del racisme o el paternalisme (en el millor dels casos) davant les dones. Aquest ús del concepte es revela també quan es critiquen els "impulsos animals" d'algunes persones o se li crida a algú "no facis l'animal" quan s'arrisca innecessàrament o temem que es desvïi de les normes. Per això mateix contemplem al cine amb una barreja de fascinació i repulsió com un heroi desgraciat treu l'animal que tenim dins metaforfosejant-se en un llop.
A aquesta concepció es superposa una valoració dels animals que pot ser globalment negativa: violents, crudels, irracionals; o positiva: savis, nobles, indefensos. Els dos vídeos, que presenten el mateix fet, ens el mostren des de dues valoracions contràries. Amb quina estaries més d'acord?

Una versió, d'un programa de TV

I una altra, de la pel·licula Earthlings

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Tinc un problema ...

Les diferències entre les dones i els homes en funcions o papers i maneres de ser, són naturals o culturals?

Pensa: Si algú llegís el teu escrit, podria respondre aquestes preguntes?

  1. Hi ha exemples de diferències en maneres de ser?
  2. Hi ha exemples de diferències en funcions o papers?
  3. Com es pot esbrinar si una diferència és natural?
  4. Com es pot esbrinar si una diferència és cultural?
  5. Què en diu l’antropologia cultural?
  6. Què en diu l’etologia o la biologia en general?
  7. Es distingeix entre sexe i gènere?
  8. Quines diferències són naturals?
  9. Quines diferències són culturals?
  10. Hi ha algunes diferències que, en realitat, són desigualtats?
  11. És el mateix una desigualtat que una diferència? Hi ha exemples?
  12. Les desigualtats, són innates o apreses?
  13. Les diferències, són innates o apreses?
  14. Es poden modificar les desigualtats?
  15. Es poden modificar les diferències?
  16. La tesi de l'escrit, és clara?
  17. Té prou arguments a favor?
  18. Ha refutat algun argument contrari?
  19. La conclusió inclou un balanç de la resposta, és a dir, fins a quin punt ha respost i fins a quin punt hauria de treballar, investigar o reflexionar més?
  20. Ha seguit l’esquema proposat o un de millor?
  21. Sembla que ha repassat l’escrit per veure si diu el que pensa i l’ha modificat si s’esqueia?

Pots consultar: Mini-guía para el pensamiento crítico pàgina 12 i el post d'Anna Sarsanedas

diumenge, 14 d’octubre del 2007

L'oposició naturalesa/cultura

Naturalesa i cultura són dos sistemes de transmissió d'informació (Dawkins dixit) que travessen l'existència humana. Quan ens preguntem si un sentiment, un pensament, un costum són naturals o culturals ens situem en un quadre d'oposicions com aquest:

Natura /Cultura
Innat / Adquirit
Instintiu / Après
Congènit / Per educació
Biofisiologia / Aprenentatge
Herència / Medi
Natural / Artificial
Per naturalesa / Per convenció
Salvatge / Civilitzat
Cru / Cuit
Universal / Particular
Diferència / Desigualtat
Animal / Humà
Gens / Memes
Bàrbar / Grec
Inconscient / Conscient
Matèria / Esperit
Determinisme? Llibertat?
Sovint la pregunta porta implícita la questíó de la possible modificació de la conducta, la situació o el costum, sobreentenent-se que allò natural és difícilment modificable mentre que alló cultural si es pot modificar. El video planteja el problema en termes generals i presenta Stephen Pinker, autor de La taula rasa, un resum de la qual pots trobar aqui en anglès (fes servir el traductor ...). Sobre el tema vegeu també alguns articles ben documentats (en català). Pinker es presenta com oposat a les tesis ambientalistes.



Del programa Redes, dirigit per Eduard Punset

dilluns, 24 de setembre del 2007

Què és cultura?

Vejam que en diu l'antropologia cultural. Comparem aquestes dues definicions:

La cultura consisteix en patrons de comportament explícits i implícits, adquirits i transmesos mitjançant símbols, que constitueixen els assoliments distintius dels grups humans, inclosos els utensilis; el nucli essencial de la cultura es composa d'idees tradicionals (és a dir, obtingudes i seleccionades històricament) i, sobre tot, dels valors que s'hi associen; els sistemes culturals poden, d'una banda, ser considerats com a producte de l'actuació i, de l'altra, com a elements condicionants de les successives actuacions.

Kroeber i Kluckhohn (1952) Culture a critical review of concepts and definitions



Entenc per cultura el conjunt dinàmic de maneres de fer, de pensar i de dir pròpies d'un grup humà en unes coordenades espai-temporals determinades, és a dir, el conglomerat d'estils socials que els membres d'un grup aprenen o podrien aprendre. Partint de la premissa que una societat és un agregat congruent de relacions humanes,la cultura seria el contingut d'aquestes relacions, la forma que adopta la situació social.
Delgado Ruiz (2002) Estética e infamia

dissabte, 15 de setembre del 2007