Un consell necessari arreu ... Ni alumnat disruptiu, ni col·legues gemegaires o romancers, ni normatives absurdes, direccions perepunyetes, ni reunions burocràtiques: mantingues la serenitat i segueix ensenyant.
S'ensuma el començament del nou curs. Per anar escalfant proposem aquesta tira, cedida gentilment per l'amic Xavier (que ha aprofitat les vacances per millorar la configuració del seu blog, -enhorabona!). Si Calvin té raó en afirmar l'única ensenyança que ha rebut, aleshores la darrera vinyeta llença una terrible acusació a la professió docent. Com és de perversa que trova satisfacció "en ensenyar a manipular cínicament el sistema"! De tant en tant, tot ensenyant se n'ha de sentir interpelat.
Els budells de les aus servien als augurs per pronosticar el futur. Tot observant diverses publicacions de la FAES, veritables vísceres (pedrer, pulmons, estòmac, budells, fetge, cloaca) del PP, auguro que aquestes són algunes de les disposicions que ens esperen sobre educació (i espero equivocar-me):
Implantació de Sociedad, cultura, religión a batxillerat i a l'ESO
Supressió de Ciencias para el mundo contemporáneo
Supressió d'Educación para la ciudadania y los derechos humanos y de Formación
Etico cívica. Substitució per una altra assignatura amb més aroma FEN (la Conferència de Lisboa del 2000 obliga a introduir educació de la ciutadania)
Revàlides ("prueba de carácter nacional")
Un any més de batxillerat (no allargant-lo, sinó reduïnt l'ESO, i amb tots els alumnes al mateix centre fins als 16 anys)
Establiment de barems de centres segons les notes
Cheque escolar
Unificació de programes, especialmente d'historia
Promoció del "bilingüisme educatiu" en les comunitats amb llengua pròpia
Purificació del que considerin socialisme, “hembrismo”, comunisme, ecologisme,
antigobalització
Els companys del grup de l'alt Empordà estan aconseguin consolidar unes jornades filosòfiques. Que s'escampi l'exemple.
(Noteu que el video s'anuncia amb la foto de la veritable faç de l'il·lustre autor de El café de Ocata)
El vaig aturar res més començar perquè em va semblar que hi havia massa teatre. Ara en Jordi R. me'l torna a posar al davant i me'l miro, i veig que està molt bé. És un bona mostra del que és la filosofía, encara que en algún moment deriva a una lliçó d'estoicisme: "Els seu cos era a la presó, però el seu esperit era lliure". Per cert, la relació entre estocicisme i presó també s'explota en la magnífica Tot un home, de Tom Wolfe: un dels protagonistes trova una antologia d'Epictet a la biblioteca de la presó on injustament ha anat a parar; des de llavors l'ajudarà a orientar la seva fotuda vida.
Per introduir la filosofia: Mira el video i resumeix la caracterització que s'hi fa de la filosofia.
No sé si és per culpa de la meva dificultat per elaborar la pèrdua de l'objecte, com va sentenciar-me l'amic R.C. Però cada vegada em causa més aprensió algun col·lega que en aquests dies d'exàmens, notes, reexàmens i rerereexàmens, dóna el curs per clausurat quan encara queden classes. El sento afirmar amb suficiència que ja ha acabat els programes i que l'únic que es pot fer és aguantar l'alumnat. Crec que aquesta actitud palesa una molt mala opinió de la seva assignatura, atès que pensen que els seus alumnes només els interessa per l'examen. Aquests dies "quan els alumnes ja estan avaluats", és l'ocasió per demostrar que hi ha aspectes de la nostra assignatura que valen la pena per si mateixos.
Per cert, després es queixen de la tirania dels programes ...
Vem debatre a favor i en contra de la setmana blanca. M'és igual que n'hi hagi que que no, però finalment vem adequar els calendaris a la setmana, vem començar una setmana abans el curs i se'ns va fixar més clarament el final de curs, hi hem adapat les avaluacions, els quadrimestres, les dates de lliurament de treballs. He sentit la consellera en entrevista aquest matí. Ara resulta que es promou un cop més, un cop més, un cop més que en el si dels centres tornem a debatre si la volem o no la volem enguany ... Això és "assossegar el professorat", "proporcionar la necessària tranquil·litat per a l'exercici de la tasca docent"? No fotem!
Una veu al telèfon: - Jordi, sóc ..., t'en recordes? -i tant que et recordo!- Que estem arreglant el sòtan i llençant coses i hi ha unes caixes on posa el teu nom, si vols venir a mirarte-les. Quan vulguis eh? -Avui mateix. Ja feia massa temps que havia promés d'anar-hi. Al parking, cotxes coneguts i algun de desconegut, dels nous. Salutacions, records, abraçades. Baixem al sòtan i em presenta la tasca. Pols, caixes, mobles. Menjat pels àcars, entre agendes, llibres i documents de la famosa "reforma" trobo la capsa del "museu dels horrors". Era quelcom que vem descobrir per exorcitzar l'angoixa, el desànim, o la mandra quan arribàvem a l'insti després del cap de setmana i hi trobavem pintades, portes esbotzades o vidres trencats. I quan, a penes restablert l'ordre, arribava algú corrents i ens deia que hi havia un alumne que xulejava de portar una pistola. Quan havies de treure forces per parlar per enèssima vegada amb els pares d'un altre alumne. Revistes d'un porno que es revela ingenu en l'era d'internet, cartells amenaçants, la pedra que aparegué al despatx, la navalla. Ai las!
A batxillerat, seguim fent servir l'exàmen com a eina d'avaluació, especialment a segon. Corregir un examen tipus selectivitat significa unes cinc hores per grup-classe: indicar les faltes d'ortografia, senyalar els errors, comentar les respostes, puntuar-les. Dos grups de segon per sis exàmens per cinc hores són ... 60 hores de treball per any acadèmic ... a caseta. A banda de dissenyar-los i elaborar un model amb les possibilitats de resposta.
El millor, la traça amb què Cantet ha aconseguit ficar la càmera en un institut: dins la classe, a l'alçada d'un alumne assegut, endevinant les intervencions dels altres a través d'un bosc de caps i braços; a la sala de professors, des de la mirada d'un company que aixeca la vista dels exàmens que està corregint per escoltar com es desbrava un altre company. Destacable la interpretació de l'alumnat, que supera de vegades la del professor François Begaudeau. La comoditat amb què es troben els intèrprets-alumnes dona un ritme i un to emocional més alt del que acostumen a tenir les classes, que és el que distingeix la pel·lícula d'un documental. Moments superiors: l'autorretrat de l'alumne antillà; el director, mesuradíssim i amb un punt d'ironia; els pares, diversos; el claustre, ningú completament bo, ningú completament dolent; els retrats d'alguns alumnes: Suleiman en el seu imperceptible i progressiu augment de mala llet. Wei. També Esmeralda i la seva companya prenent-se potser a broma la sessió d'avaluació. De passada, lliçó a col·legues que idealitzen l'ensenyament a França: als profesors se'ls ha de tractar de vosté, però els alumnes assisteixen a les avaluacions i se'ls ha d'aguantar. Insatisfacció final: neguit d'una alumna preocupada perquè creu que no ha après res; la vitalitat tancada dins els murs de la classe tem sortir fora. Sortir de l'escola permet esbargir-se, però fa perdre la seva protecció.
Què hi veu un professor? Una classe extraordinàriament real, potser amb una proporció inusualment alta d'alumnat d'origen estranger (o amb una atenció preferent als alumnes més pintorescs). Qui no sigui del gremi segurament destacarà, a banda de la frescor dels protagonistes, la paciència del professor, que nosaltres diríem que és tenacitat en aconseguir els objectius, control de la classe, evitació de les disrupcions i una mica d'inexperiència en la conducció de la classe que li porta a no refredar-ne el to emocionali i per tant a respondre les intervencions dels alumnes amb sarcasme o ironia en comptes de fer servir més l'humor o simplement, en algunes ocasions, no picar a certes provocacions. Comentari de La Vanguardia, com sempre tirant amb bala contra l'ensenyament públic, "Muestra de lo que ocurre en la enseñanza pública" (del futlletó), oblidant que a França la major part de l'ensenyament és públic, però com que aquí s'acosta la preinscripció ...
Aquest video és un anunci francès de Canal plus. Es refereix a un famós reportatge sobre l'emigració annual del pingüí emperador. Il.lustra d'una manera molt clara com la comprensió d'allò que ens arriba es fa a partir del que en psicologia cognitiva es diu preconceptes o conceptes previs, i que entendre és lligar aquest conceptes amb d'altres de nous a través de paraules. El que se'ns presenta com a acudit és el que passa sempre: entenem a partir del que sabem. Està clar que cal tenir-ho en compte a l'hora de posar-nos a ensenyar qualsevol contingut ...
Reunió d'avaluació zero. Repàs de l'alumnat: com s'estan adaptant al nou curs? tenen alguna dificultat específica? algú ha detectat algun problema destacable en algun alumne? Fa una estona que sentim el mateix: el torrent de paraules d'una col.lega novella que ens informa que aquell o aquella a la seva classe és un desastre, que no estudia, que no sap res i ho remata dient que encara que li repeteixi personalment l'explicació li segueix dient que no l'entén. Quatre alumnes seguits. Penso en què li passaria a un metge que es queixés de què tots els que li arriben li arriben malalts. D'acord en què dilluns és posada a prova, dimarts és posada a prova, dimecres és posada a prova, dijous és posada a prova i divendres és posada a prova. Ningú no ha dit que ensenyar sigui una feina fàcil. És molt més difícil que aprendre. I ara que comença la substitució de la generació que va ingressar en l'ensenyament durant l'expansió de la població escolar a secundària a partir dels 80, potser caldria afrontar seriosament la formació inicial del professorat. Pretendre el 2008 que és normal fer aterrar en una aula de secundària un llicenciat amb un curset com el CAP és seguir ajornant la imprescindible millora en l'educació del país. Per més bona voluntat que hi posi, una persona sense altra formació que la llicenciatura enfrontada a una classe de secundària pot ensenyar ben poca cosa. I l'amargor de les suposades lliçons de la pràctica podria estalviar-se o si més no fer-se fecunda amb una bona formació incial que inclogués una pràctica reflexiva, l'ùnica capaç de professionalitzar. Altrament, el que es fa és augmentar la població de professorat estressat o esclerotitzat dins la cuirassa que li ha produit la pràctica irreflexiva.
Seguim els comentaris sobre els nous programes que vàrem començar fa uns dies. Es divulga ara el projecte del nou batxillerat. Corredisses per mirar el nombre d'hores. Preguntem a qui vulgui respondre:
No sembla irracional augmentar les hores de les matèries de modalitat però, algú tindria l'amabilitat de fer públic en quins documents d'avaluació s'ha fonamentat la decisió?
Es vigilarà que l'augment de les hores de les assignatures de modalitat no signifiqui un augment en la dificultat i en la longitud dels programes, sinó que permeti un treball més intensiu i amb una millor atenció a la diversitat?
Carregar l'alumnar amb una hora més a cada curs, atès que no es dóna càrrega lectiva al treball de recerca, no és contradictori amb el suposat-i desitjable- objectiu de què més alumnes puguin acabar el batxillerat?
A l'hora de fixar plantilles, ja que no es comptem hores lectives d'alumnat per al treball de recerca, es comptaran les hores de professorat que cal per atendre'ls? o, en el més pur estil trilero, la reforma escamotejarà una hora de professorat?
Hi ha professorat format per impartir la nova assignatura de Ciències per al mon contemporani? El professorat de ciències pot sens dubte explicar cosmologia, teoria de l'evolució o qüestions de salut. Té a la seva base una formació en els temes més filosòfics de l'assignatura, com l'estatus de la tecnologia, la concepció hipotètico deductivista de la ciència, el problema de la demarcació i la distinció entre ciència i pseudociència? Hi ha previstos plans de formació per poder impartir-la amb una mica de dignitat de manera que compensi la pèrdua d'una hora de filosofia?
Les optatives de Psicologia i Sociologia actuals cobrien molt bé una franja d'alumnat entre empresarials i filologia, i fins i tot alguns de ciències de la salut. Es podria promocionar una mica una optativa que les inclogués a les dues, sense que haguem de barallar-nos centre a centre com va passar amb les optatives?
Gracia que espera alcanzar de VE cuya vida guarde Dios muchos años.
Imatges casolanes de Sigmud Freud (1856-1939) a la seva casa de Londres. El fundador de la psicoanàlisi reduït a un ancià jovial envoltat de dones de la família. Al final apareix un moment el seu biògraf Ernest Jones. La banda sonora és una biografia simplificada exposada per ell en anglès que es repeteix cinc vegades, cosa que permet que al final l'entenem, però que tampoc no col.labora a l'engrandiment del personatge.
El programa francés de Filosofia a secundària inclou un capítol sobre l'inconscient. Recentment s'ha publicat a Côtephilo un número on s'hi reflexiona. Recomanem "Ensenyar una pseudociència?", de Renaud Nogat.