divendres, 29 d’abril del 2016

LGELOGSELOCELOELECLOMCE ...

Recordeu els nivells de concreció, les representacions prèvies, els fets, conceptes i sistemes conceptuals, la diferència entre processos i procediments, les actituds, els valors i les normes, els objectius terminals, l'avaluació formativa, formadora, inicial, contínua i final ...?

Com que el ser alumne s'enganxa, el col·lega i amic (Antonio, on ets!), assegut al meu darrere i sense que el formador de formadors s'adonés, em va fer aquesta caricatura de clatell. Era l'any 1991. Era un curs de preparació per a la Reforma. 

Al Congrés dels diputats, els partits excepte el PP han aprovat una proposició de llei impossible de complir sobre la suspensió de la LOMQE (estándares de aprendizaje, criterios de evaluación, serendipia, entrada per llei de la AVT als centres ...). Al Departament d'Ensenyament comença a ressonar que en un futur pròxim caldrà elaborar una llei d'educació catalana (competències, consolidació competencial, habilitats, continguts clau, gradació ...). El ministeri pacta amb les universitats, amenaçants perquè perdien la bicoca de les PAU, una reforma de la reválida encara no implantada, però insinuada en "los estándares de aprendizaje", per seguir controlant les proves finals de batxillerat.

L'única mesura assenyada sobre reformes ensenyament ha estat la del govern català de mantenir el batxillerat sense canvis segons l'ordenació del 2006 fins que s'aclareixi el panorama. I l'única mesura transcendent va ser l'allargament de l'ensenyament obligatori i la creació dels instituts de secundària. La resta, superestructura, mareig i pèrdua de temps en traduir el nou vocabulari. Sustracció d'esforços a l'autèntica millora de l'educació.

P.S: Consulteu a la Wikipedia en espanyol totes les sigles. Son dels articles que contenen més avisoso de manca d'imparcialitat, de continguts divergents i de manca de dades de suport de les afirmacions.

dijous, 28 d’abril del 2016

Entenen el 10% del que s'explica!

Tot té les seves derives.

Una de les explicacions més clares d'un tòpicque es fa servir en pedagogia. Si no és veritat, si que ha de moure a reflexió al professorat que confía l'aprenentatge dels seus alumnes només a les seves explicacions a classe. I si és veritat, és un argument fort contra les explicacions llargues, especialment si no s'acompanyen d'explicitació d'objectius i propostes d'activitat.

Els salmodiadors del pedagògicament correcte substitueixen insensatament "explicació" per "classe magistral". Ignorant que "classe magistral" es reserva per denominar aquelles explicacions donades per algú reconegut com a mestre per aquells que l'escoltaran. 

Però aquest mateix esquema es pot aplicar per exemple al dit aprenentatge en grups cooperatius. Heu estat alguna vegada en una aula que treballa cooperativament en grup el treball de síntesi -o com es digui ara- a quart?  Proposo la següent distribució:
25 % activament desconnectats (cerquen algun companyper xerrar, trastegen el móbil, demanen anar al labavo on han quedat amb algun collega de l'altre grup ...)
25% passivament desconnectats (baden sense saber què fer ...)
20% intenten fer el treball, però no entenen les instruccions,  o es dediquen a fer la portada del treball o parts innecesàries.
15% Fan el treball, però no se l'han repartit bé, o només fan el que els surt bé, sense aprendre res. Quan s'adonen que només treballen ells, deixen de treballar
10% Compleixen les instruccions i es treuen la feina de sobre.
5% Copien el treball de l'any passat.
Tot té les seves derives ...

dilluns, 25 d’abril del 2016

Per què Ferrater Móra no és al programa Wert?


"Pero este integracionismo metafísico plantea dificultades gravísimas, entre las que sólo apuntaré algunas de las principales. La primera es que la posición del autor resulta incompatible con la existencia de los espíritus puros: Dios, los ángeles y el alma. La segunda es que se reduce toda la ontología a un realismo empírico y se margina el decisivo ámbito de los entes de razón. En tercer lugar, se deja entre paréntesis lo eterno o intemporal, lo mismo en el orden ideal que en el real. La filosofía de Ferrater Mora se ciñe a un área bastante restringida de la realidad, concretamente a la experimentable." 


"A propósito de la tal Dª Emilia [Pardo Bazán], te diré que en los pocos días que la ví en Madrid me pareció algo demasiadamente bas-bleu, aunque mujer de indisputable talento y de mucha ciencia. También me pareció muy inclinada a los krausistas, ateneístas y demás gente dañina y levantisca, por lo cual he llegado a temer que dé el salto y se haga libre-pensadora al modo de Dª Concha Arenal. Además, es fea, con lo cual tiene mucho adelantado para ser krausista" 
Menéndez y Pelayo (1881) carta a Gumersindo Laverde EMP 5-163, 15-IX-1881.

Com es diu en castellà: de aquellos polvos, estos lodos. O: qui sembra cards, espines cull.

dijous, 14 d’abril del 2016

Simone de Beauvoir

Uns fragments de Sobre la vellesa:

Como se ve, hay que descartar radicalmente un prejuicio: la idea de que la vejez trae la serenidad. Desde la Antigüedad el adulto ha tratado de ver bajo un aspecto optimista la condición humana; ha atribuido a las edades que no son la suya las virtudes que no poseía: la inocencia al niño, la serenidad a los viejos. Ha querido considerar el final de la vida como la solución de todos los conflictos que la desgarran. Por lo demás, es una ilusión cómoda: permite pensar que, a despecho de todos los males que como se sabe los abruman, los viejos son felices, y abandonarlos así a su suerte.
Sobre la vejez, 574.

De pronto una descubre que no va a ninguna parte, sino a la tumba. Se está en lo alto de la cima y es el punto de partida de una caída  (...) llega un momento en que uno sabe que no se prepara ya para nada y comprende que se ha engañado creyendo ir hacia un objetivo. De esa finalidad que se atribuía nuestra historia se ve indiscutiblemente despojada. Entonces se revela su carácter de "pasión inútil".
Sobre la vejez, 581.

La libertad, la lucidez, no sirven de mucho si no nos solicita ningún objetivo; tienen un gran valor si se está todavía habitado por proyectos. Activo, útil, escapa al tedio y a la decadencia. El tiempo en que vive sigue siendo el suyo y las conductas defensivas o agresivas que caracterizan habitualmente a la edad provecta no se le imponen. Su vejez madura, por así decirlo, en silencio. Ello supone que en su edad madura se ha empeñado en empresas que desafían al tiempo; en nuestra sociedad de la explotación, esta posibilidad es negada a la inmensa mayoría de los hombres.
Sobre la vejez, 583.

¿Qué debería ser una sociedad para que en su vejez un ser humano siga siendo un ser humano? La respuesta es sencilla: sería necesaria que siempre hubiese sido tratado como un ser humano  En la suerte que asigna a sus miembros inactivos, la sociedad se desenmascara. Siempre los ha considerado como material.
Sobre la vejez, 641.
(Seleccio J.B.)
A partir del minut 5:37, es posa en relació Sobre la vellesa (1970)  amb El segon sexe (1949).


Avui fa 30 anys de la seva mort. Simone, et seguim ...