Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sartre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sartre. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de maig del 2013

What Do Philosophers Believe?

font
Dins l'Existencialisme és un Humanisme,  Sartre il·lustrava la radical llibertat de l'esser humà amb el cas del jove que demanava consell perquè dubtava entre allistar-se a la Resistència o cuidar de la seva mare. La parella de Simone de Beauvoir  mantenia que la tria del conseller ja implicava escollir una de les parts del dilema doncs, segons com pensés,  aconsellaria una cosa o una altra.

Tu què ets analític, postkantià, post heidegeriaà o què? Els que estem fora de l'acadèmia i no compromesos amb algun mestratge, sovint hem de respondre a aquesta pregunta que ens fan els alumnes tot declarant llunyanes inquietuds dels anys de facultat, potser un projecte de tesi, o una adscripció més genèrica: materialista, escèptic ...

Ara  David Burger i David J. Chalmers (sí, el del blues del zombi) publiquen els resultats d'un estudi online sobre diversos ítems. Podeu trobar aquí una versió prèvia de la publicació. A banda de la millora en l'autopercepció de la professió, és interessant la relació dels 30 items estudiats (pàgines 6-7), que és com un resum de les principals posicions filosòfiques, especialment les vinculades a les temàtiques  predominants en la filosofia analítica (com oposada a la continental-fenomenològica). 

Heus aquí la traducció del resum de les conclusions (pàgina 28):
"Hi ha la fama de la manca de consens en les respostes a les principal qüestions filosòfiques. No obstant això, algunes de les preguntes de l'enquesta es van acostar més al consens que altres. En particular, els punts de vista següents van obtenir taxes de respostes positives d'aproximadament el 70% o més:  existència de coneixement a priori, la distinció analític-sintètic, el realisme no escèptic, compatibilisme davant de llibertat-determinisme, l'ateisme, no humeanisme sobre les lleis científiques, el cognitivisme sobre el judici moral,  lògica clàssica, externalisme sobre el contingut mental, el realisme científic, i canviar de via en el Trolley problem.

El metaestudi (es demanava també una predicció sobre quina sera la resposta majoritària a cada ítem) indica que no s'esperava aquest nivell d'acord en els items: el coneixement a priori, la distinció analític-sintètic, no humeanisme sobre les lleis, el cognitivisme sobre el judici moral, el realisme científic, i el canviar de via en el Trolley problem. Se'n predien unes taxes d'acord com a mínim un 15% més baixes. Per a la majoria d'aquestes qüestions, els subjectes del metaestudi van subestimar el grau de consens.  Hi ha dues excepcions notables; el subjectivisme sobre el valor estètic (estimat: 67,7%, real: el 45,7%) i l'empirisme (estimat: 66,5%, real: 55,7%).

Les correlacions i l'anàlisi de components principals suggereixen que les opinions filosòfiques que tendeixen a venir en paquets. La nostra anàlisi revela cinc principals punts d'elecció en l'espai lògic: el naturalisme vs anti-naturalisme, objectivisme versus subjectivisme, el racionalisme vs l'empirisme, el realisme vs anti-realisme (del tipus associat a les teories epistèmiques de la veritat), internalisme vs externalisme. Per descomptat, els paquets depenen de l'elecció de les preguntes, i diferents enquestes poden haver produït diferents paquets. No obstant això,  la posició  respecte les preguntes sembla estar determinada per la pròpia opinió sobre aquests cinc temes. A més, les posicions sobre aquests temes es veuen influïdes de manera significativa per la formació professional de les persones enquestades, les seves especialitzacions i les seves orientacions com a filòsofs.

El metaestudi suggereix que els filòsofs solen tenir creences sociològiques molt poc acurades. L'estudi mateix pot contribuir al projecte de corregir aquestes creences. Tenint en compte l'important paper que les creences sociològiques a vegades juguen en la filosofia, és molt possible que hi hagi espai per a més estudis sobre els punts de vista filosòfics dels filòsofs professionals."

font
Per tant, si un alumne em pregunta "I tu, què ets?" li respondré: apriorista, nominalista, objectivista estètic, partidari de la distinció analític-sintètic, internalista epistèmic, realista no escèptic, compatibilista, ateu, empirista, contextualista epistèmic, lògiques presumptives, indecís sobre la critica de Hume a la ciència i sobre l'externalisme en els continguts mentals, realista moral, fisicalista mental, conseqüencialista, partidari dels qualia, identitat personal fonamentada en la identitat psicológica i per tant supervivència en el teletransportador, canviar de via en el Trolley problem, correspondència en el camp de la veritat, zombis concebibles però metafísicament impossibles ... encara que no sóc capaç d'argumentar totes les respostes de forma cogent.

dilluns, 2 de juny del 2008

Tot recapitulant sobre l'Existencialisme és un humanisme

Després d' una lectura acompanyada a classe, una recapitulació:

1. Fer la llista dels conceptes importants.

2. Triar-ne el més inclusiu i anar treballant: hem començat per "llibertat", però podria ser "existència" o "ésser humà" o "situació". Preguntar: amb quin concepte es podria relacionar?

3. Anar tatxant la llista.

a 1C ...

i a 1A ..

Ep! L'important és el procés, no el producte. Amb això n´hi ha prou per a una recapitulació.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

L'existencialisme és un humanisme és una obra que fa temps que fem servir com una de les primeres lectures filosòfiques. La seva brevetat, el caràcter defensiu i polèmic, i la seva afirmació radical de la llibertat poden atreure els nostres alumnes, tot i les imperfeccions i tecnicismes que conté.

En set o vuit classes es pot fer una lectura acompanyada on caldrà:
- Contextualitzar breument la polèmica (per què es parla de catòlics i de comunistes)
- Explicar, quan vagin sorgint, acepció en el text de termes com essència/existència, valors, projecte, angoixa, cogito, subjectivitat, consciència, deseiximent, desempar, quietisme ...
- Comprovar la comprensió amb preguntes com "Per què afirma Sartre que l'existencialisme no és altra cosa que l'esforç per treure totes les consequències d'una posició atea coherent?".
- Subratllar que el que s'hi exposa no és tot el pensament de Sartre.
- En acabar, caldrà fer una recapitulació per escrit.
Per informar-se, un lloc senzill i ben documentat.
Una exposició on line amb imatges i textos de la Biblioteca Nacional Francesa (en francès)
El text on line en castellà.
Sobre Sartre (en anglès)
Si voleu veure com dissertava:


I una caricatura del Equipo Crònica (en alguna versió els ulls són mòbils)