Bon 2010

Atrapat pel persistent record d'una de les primeres lliçons sobre del pas del temps: la figura del pessebre que es trenca irreversiblement ...

i pel vertigen de l'eterna repetició del mateix cicle ...l'Orellesdeburro us desitja un bon any! I si teniu vacances d'hivern, que les acabeu de passar bé.

Raonament circular (petitio principii)

Adaptació de PACTISS

La petició de principi és una forma d'argumentar en què la veritat de les premisses suposa la veritat de la conclusió. Però en bona lògica, la conclusió ha de seguir-se de les premisses i per tant no es pot acceptar la veritat de la conclusió si abans no s'ha establert la de les premisses. Quan detectem una petició de principi hem d'exigir una prova independent de la veritat de les premisses. No podem suposar en les premisses allò que volem establir a la conclusió.

Per exemple:
1 - Jo sempre tinc raó
- Per què?
- Perquè ho dic jo
També:
2. Els éssers humans actúen malament perquè són malvats de mena.
Aquest ha donat lloc a moltes discussions
3. Cerquem el fonament racionalment últim ... amb la raó, per descomptat.
Fàcil:
4. La pedra cau perquè té l'instint de caure.
Provem ...
5. Les mares cuiden perquè tenen instint maternal.


Més informació aqui i aqui

Tot treballant la Declaració

Fa temps que faig servir els mapes conceptuals per treballar el contingut dels trenta articles de la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest recurs, que ens obliga a destriar els conceptes fonamentals i les seves relacions, ens permet determinar i definir amb precisió els diversos drets, llibertats i prohibicions que s'hi proclamen. Hi ha qui, sense haver-ho pensat, demana als alumnes resums dels articles, com si es pogués resumir, per exemple, "dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat" sense mutilar greument els drets proclamats. No treiem drets innecesàriament: a la pràctica, els poderosos no deixen de voler retallar-los ... i nosaltres de reivindicar-los.

(NB. Criteri per triar-los: que sigui un bon mapa i el que es vegi millor. Falten alguns articles. Sembla que a algú -de moment, esperem- no li importa començar ell mateix a retallar la Declaració)

DUDHmapes conceptuals09

View more presentations from jbeltran.

Parfit en dibuixos animats

Una lliçó

- (Classe d'Ètica de quart) Recordeu Aminatu Haidar?

- És clar, l’altre dia en vam parlar! Porta 25 dies en vaga de fam. Diuen que, si segueix sense prendre més que aigua ensucrada, morirà.

- Hem de deixar que algú es perjudiqui?

- mmmm

- Vull dir que si deixaries que una persona es suïcidés, per exemple?

- Home, no, perquè la gent es suïcida perquè es troba malament, o no vol viure, o ha tingut un problema que no sap com resoldre.

- Però ella no es vol morir ...

- I no poden obligar-la a menjar?

- Sembla que legalment no es pot

- Però, què vol?

- Pressionar

- Per què? Què va passar?

- (FA) Al 1975 Espanya es va retirar del Sàhara i la colònia va ser ocupada per Marroc. Es va acordar fer un referèndum perquè els habitants decidissin si volien ser independents o pertànyer al Marroc. I encara no s’ha fet. (Murmuris d’admiració)

- Però qué ha passat ara? Ella perquè és a l’aeroport de Lanzarote?

- Va sortir als Estats Units per recollir un premi, i en tornar va posar “Saharaui” en el lloc de la nacionalitat dels papers d’entrada. I van dir-li “Llavors, si no ets marroquina, no pots entrar”, i li van treure el passaport i la van fer anar a Lanzarote, que és una illa canària del davant. Té la seva mare i es dos fills a El Aaiún, la capital del Sahara.

- Però ella què demana amb la vaga de fam?

- Tornar a el Aaiún

- Doncs que digui que s’havia equivocat en emplenar l’imprès.

- Però ella té dret o no a reivindicar la seva identitat saharaui?

- Que ho faci, però que no ho digui, perquè si no, és una provocació al Marroc.

- És una provocadora!

- Però com es pot reivindicar quelcom, si no es fa públicament?

- Els seus fills no han de patir perquè la seva mare faci una lluita política!

- Imagina’t que no est deixen parlar català, què faries, deixar de parlar-ho, fer-ho d’amagat?

- Jo no deixaria que els meus fills patissin. Els fills no han de pagar el que facin els pares.

- Doncs ja que sóm al Marroc, els 6 fills d’un general que va atemptar contra el pare de l’actual rei de Marroc es van passar 17 anys en una presó. En entrar, el més petit tenia tres anys.

- Estic segur que els seus fills li han dit que estan amb ella, que faci el que hagi de fer i que no es preocupi d’ells.

- Però que li preguntin als d’UFkir si estaven d’acord amb ell!

- Fins a quin punt hem de conformar-nos amb les coses que considerem injustes?

- La culpa la té el govern espanyol, per no obligar a Marroc a haver fet el referèndum.

- Es que hi ha interessos comercials.

- Però ella és una ingènua, es pensa que arreglarà alguna cosa morint-se a Lanzarote.

- Hi ha algú de vosaltres que cregui que els problemes s’arreglen en un plis?

- ....

- Penseu a casa vostra, una porta que grinyola, una aixeta que no tanca, s’ha d’arreglar, però ningú no fa res. Els problemes mundials són molt més complicats, i cal que moltes persones posin un gra de sorra. Mireu, si no, el cas de Rosa Parks

- (El que té tres nacionalitats i ha viscut en quatre paisos desperta) Rosa Parks!

- Explica: Era una mujer negra que se sentó en los asientos de delante del autobús ...

- Quan per les lleis de segregació dels anys 50 i 60 no es podia. Ella podia haver-se conformat, dissimular, dir que s’havia equivocat, que no ho faria més, però va aguantar i va aconseguir fer un pas més en l’abolició de les lleis segregacionistes. Heu vist Forrest Gump, oi?

- Total, que ella té el dilema de seguir fins la mort o retirar-se perdent la seva dignitat i quedant-se amb els seus fills. El govern espanyol està en el dilema de forçar massa Marroc o permetre que mori una persona innocent en el seu territori. El govern marroqui té el dilema de donar ales a l’independentisme saharahui o mostrar la debilitat del rei. I cadascú de nosaltres té el dilema de si quedar-nos esperant a veure què passa o fer alguna cosa.

- Tots tenim un dilema moral.

- Si, senyora Haidar. Gràcies a vosté.

Dia dels drets humans. Aminetu Haidar

Declaració Universal de Drets Humans

Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Com va comencar la situació actual, aqui.

Quin cinc més nou!

Al·legoria de la vida
Hans Baldung "Grien"

¿M'agradaria ser un diamant, estructura diàfana de carboni, permanent desde la seva formació, immutable, perfecta? ¿Ho canviaria pel que sóc, la barreja de carboni i altres elements desequilibrada termodinàmicament, que per mantenir-se necessita metabolitzar matèria i energia de l'ambient, que pateix un desgast dels telòmers de les seves cèl·lules, però que és capaç de reproduir-se a ella mateixa i que ha evolucionat per selecció natural?

M'agradaria cada vegada més?

Violència zero, en concret

Tractàvem de la discriminació per raó de sexe. C es preguntava per què al seu germà, que era més petit que ella, li deixàven tornar a casa més tard. Poc a poc totes interveníen: les burles dels nois, els piropos dels homes, el caminar ràpid tremolant aferrades al mòbil, l'ensurt, els exhibicionistes, la por a la violació. Els nois, callats, excepte A i M, que juguen posant els dits de forma de pistola. Dic - No és broma, què faríeu si algú us amenacés? A respon ràpid: -defensar-me amb una pistola. Tens una pistola? -li pregunto. - No. - Però què et creus, que vius en un videojoc, on pots agafar l'arma que et convé segons la pantalla on siguis? - Responc una mica empipat. La majoria riu. Penso que he estat massa sorneguer, i no m'agrada (no sarcasm in the classroom), però veig que ha tingut efecte i s'afegeixen a la deliberació. Al cap d'una estona concretàvem: els nois havien de treballar per impedir que cap noia pogués ni sentir-se amenaçada. Sobre si era convenient que les noies sabessin una mica d'autodefensa, ningú estava segur de què era millor. I van decidir consultar el servei d'informació a les dones.

Calvin & Hobbes honoren Darwin

Avui és el dia mundial de la filosofia

I ahir vem fer una festa per celebrar-ho. Va ser una festa perquè ens vem trobar companys i companyes engrescats en un projecte comú; ens vem veure les cares després d'haver-nos conegut virtualment. Va ser una festa perquè alumnes il·lusionats, encuriosits i interessats bullien en les cadires de l'aula magna; orgullosos del seu centre i del projecte en què estaven participant. Va ser una festa perquè era l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia 09; es donavem premis a les millors fotofilosofies escollides pels centres. Va ser una festa perquè ens vem adonar tots plegats que no només eren importants les premiades, sinó que cada blog de cada centre i tots vinculats era l'obra col·lectiva de la que ens havíem d'enorgullir, com es pot comprovar amb una passejada pels blogs. Va ser una festa perquè la Facultat de filosofia de la UB també ens acollia amablement, diríem que amb un punt d'admiració per l'entusiasme, el poder de convocatòria i la "iniciativa potent". I perquè les autoritats educatives presents podien constatar-ho. I perquè els alumnes del Damià Campeny ens van fer riure tot actualitzant un diàleg platònic que acabava amb una nova proposta per a posar per a una foto: res de "Luiiis", "Patata" o "Cheeese": "ARISTOOOOTIIIIIL".

Heus aqui una selecció d'algunes fotofilosofies i la síntesi de la meva intervenció.

Mostra De Fotofilosofia 09

View more presentations from jbeltran.

Diada mundial de la Filosofia 09

És convenció que el tercer dijous de novembre correspon al dia en què el retorn del vaixell ritual de Delos anunciava la propera execució de Sòcrates (Fedó 58a-c). Des de 2002, la UNESCO celebra en aquest dia una jornada internacional de reivindicació de la filosofia. Trenta-vuit IES de Catalunya i les Illes estem participant en un projecte col·laboratiu que anomenem Fotofilosofia. Dimecres vinent ens reunim per fer l'acte final al que esteu tots convidats. Hi podreu veure les millors fotofilosofies d'enguany, sentir-ne els comentaris i participar en la reivindicació de la filosofia. És la tercera vegada que ho fem.

Dimecres 18 de novembre
17 hores, Aula Magna (pis quart)
Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
Carrer Montalegre, 6 (al davant del CCCB)

Politons filosòfics: si non é vero ...

En T.R., que ja ha sortit fora de la caverna, m'envia això:

Mala fama

La metempsícosi s'il·lustra en Plató amb molts mites escatològics. El del carro alat del Fedre, el d'Er a La República. Però és en el Fedó on trobem una menció a l'animal que inspira aquest blog. No el deixa molt bé (81d):

Les ànimes dels homes que en vida han estat lligats al cos, incapaces d'anar més enllà, donen voltes a les sepultures com a ombres (fantasmata) fins que "es lliguen" a un altre cos, que tindrà els costums que aquestes havien tingut: "Els qui s'han lliurat a la disbauxa i han tingut una immoderada afecció a la beguda, és natural que entrin en el llinatge dels rucs i els animals semblants".
Tenen una mica més de sort que han estat "injustos, tirans o lladres", que seràn "llops, falcons i milans". En canvi, els que han practicar la virtud de la moderació i la justícia viuran a l'Hades i quan retornin seran altres humans o "abelles, vespes o formigues".

Il·lustrar l'Holocaust?

Sembla que estiguin contemplant el paisatge més enllà del tal·lús que tenen al davant. Fa una llarga estona han estat obligades, malgrat el fred, a despullar-se fins quedar en roba interior, d'aqui el seu aspecte estrafolari. Set dones i dos nois. La tercera per l'esquerra recolza el cap en la del costat, que té les cames encongides, com si li estiguessin fent figa. Al centre, a baix, un braç inert no ha acabat de lliscar al fons de la rasa. Obligades a posar-se d'esquena als seus botxins, esperen, segurament amb les dents apretades, que la bala arribi aviat i que sigui mortífera. Miren el mar. Poc després van començar amb el gas.

Treballant la pàgina 44 del llibre de text, fragment de Si això és un home, de Primo Levi. Busco alguna cosa al Museu de l'Holocaust (en anglès) i a Yad Vashem (en espayol). M'he quedat amb aquesta fotografia.

"Dominick La Capra ha insistido en la necesidad de que la memoria permita enfrentarnos al pasado para intentar superarlo: en términos freudianos, no quedarse en la melancólica contemplación, en la mera repetición compulsiva, sino en un lamento que sirva a través del trauma para ir más allá de éste. La Capra no se refiere tanto a las víctimas, que difícilmente pueden superar a veces los sucesos traumáticos, sino al plano social y al peligro de quedarnos atascados en el recuerdo del pasado en lugar de abrirnos a las posibilidades del futuro. Y especial atención merece la advertencia de La Capra respecto a los historiadores, filósofos o incluso cineastas como Lanzman, o Giorgio Agambem, que en su identificación con las víctimas pueden quedar atrapados y caer en una esecie de transferencia incosnciente que provoca que los resultados de sus investigaciones reproduzcan el trauma pero lo sitúen fuera del marco histórico que debían estudiar, de modo que no salimos de la iranía del pasado. Aplicando estas consideraciones al ámbito educativopodríamos decir que el objetivo de la educación debe consistir en recordar lo suficiente para ser más libres, sabiendo que no podemos comprender todas ls cosas, y que si la memoria pesa sobre nuestras espaldas,también la inocencia del olvido es necesaria para quitar peso. La muerte de Guido permaneció en el recuerdo del narrador de La vida es bella, pero por ello aprendió que valía la pena vivir como si todo estuviera por ser descubierto" . (David Galcerà Padilla: Memòria i Oblit)

Es pot dir "Castanyada"?

O s'ha de dir "Nit de Tots Sants"? Quan ens decidirem a dir "Advent" a la segona part del primer trimestre i "Quaresma" a la segona part del segon trimestre? I si tornesim a l'abstinència en els menjadors escolars? I al retrat del cap d'estat i el crucifix a cada classe, per descomptat! Així retornaria l'autoritat a les aules, què coi!

Castanyada09

View more presentations from jbeltran.

(Algú ha prohibit que qui vulgui digui "Vacances de Nadal" a les Vacances d'Hivern i "Vacances de "Setmana Santa" a les de Primavera? Però correspon a l'Estat el declarar santa una setmana o donar significat religiós a unes vacances?)

Llibre-objecte

Després de tantes produccions àudiovisuals i informàtiques, resulta que encara hi ha llibres que les superen. Una obreta documentada, rigorosa, ben il·lustrada, breu, intel·ligible, completa. I bella. (7,60 €)

Conte

Tens el temps just de dur el cistell de caputxeta i tornar a la feina. Al carrer, poca gent a segona hora del matí. Passes per l'acadèmia de pintura. Cada finestra et descobreix la figura d'un jubilat davant d'un cavallet que contempla antentament un quadre que no veus. T'adones que cadascún vesteix una bata diferent.

Quan entres a l'hospital, en surten dos vells que acompanyen una dona encara més vella que aguanta un sobre de radiografies. Ara comproves on era la gent: a les sales d'espera, atapeïdes. Tots són vells; fins i tot la dona amb hijab és molt més vella que les compatriotes que acostumes a veure. Puges uns quants pisos. Vells allitats. Els més animats passegen en bata. Missió acomplerta, paraules d'agraïment.

I els nens i els joves? A l'escola. Sense bata.

Efectes colaterals

Trobes una especial dificultat en accedir al seient lliure. Normalment la maniobra és d'una precisió exquisida, però aquest cop ensopegues amb els genolls d'un i altre. L'estudiant de rostre vellutat ha encongit les cames aguantant els apunts que estava treballant. En canvi, l'home del davant seu no s'ha mogut. Alt, vestit de negre, barba retallada, canut, cabell recollit en un monyo dalt del cap. Mocador turquesa, bossa vermella. A la falda, un llibre: Pensamiento y mística india. Un guru, vaja. Té els ulls tancats. Pensa? Medita? No senyor. Dorm!

Alien

- Diuen que hi ha extraterrestres i que fins i tot ens han visitat. És veritat?
- No ho sé.
- Però hi ha els dibuixos de Nazca, i hi ha gent que afirma que han vist naus, o fins i tot que ha contactat amb extraterrestres.
- Són testimonis fiables?
- No molt ...
- Pensem una mica en el que està prou establert en la comunitat científica i deduïm algunes conseqüències.
- Bé, però, pot ser veritat que hi hagi extraterrestres i que ens hagin visitat?
- A tot l’Univers hi ha matèria i energia ...
- Els elements de la taula periòdica que ens han posat a l’agenda aquest curs!
- La vida que coneixem consisteix en llargues cadenes de carboni que són capaces de copiar-se, i perquè puguin fer-se cadenes llargues és necessari una certa temperatura; ni molt alta, ni molt baixa.
- I?
- Si en una galàxia hi ha una estrella que té vuit planetes i tres d’ells tenen la temperatura adequada perquè es formin llargues cadenes de carboni, i en un d’ells hi ha vida, posat que hi ha incontables estrelles i galàxies ....
- És probable que hi hagi vida en molts llocs de l’univers!
- Millor dit: no seria d’estranyar que n’hi hagués.
- Ostra, llavors és veritat el que diuen que els han vist o que han estat abduïts!
- No tant de pressa. Quina és l’estrella més propera?
- El Sol! A 21 anys llum.
- Molt bé, però vull dir fora del nostre sistema solar.
- Proxima centauri, també ho sé. És una nana roja aproximadament a 4,22 anys llum.
- Doncs si precisament aquella estrella tingués algun planeta i aquest pogués tenir vida i les formes de vida haguessin evolucionat vers una la vida intel·ligent i haguessin arribat a una tecnologia molt avençada i els hagués interessat contactar amb nosaltres, anant a 40 quilòmetres per segon (l’Apol·lo XII anava a 11 km/s) trigarien ... 32.000 anys a arribar.
- Si l’Homo sapiens té 200.000 anys d’existència, i els registres de la història són de fa uns deu mil anys màxim ...
- Val, val, no segueixis. Segur que no ens han visitat. És una coincidència pràcticament impossible.
- De vegades no cal que busquem proves, només cal que apliquem una mica allò que sabem.
- Sí, però i les línies de Nazca?
- Deure per al proper dia ... (I mira també aqui)

Adaptat de Sagan (1973) La Connexió còsmica.

Quin escàndol!

Brieva, El Pais 21-8-2007

Cliqueu en la imatge per gaudir del text

El Fedó, CSI et altera,

Plato, una revista online de la Societat Internacional sobre aquest autor. Conté d'articles recents sobre Plató, alguns en forma d'esborranys o en prepublicació. N'hi ha per triar i remenar.

L'article L'enmetzinament amb cicuta i la mort de Sòcrates: va explicar Plató la veritat? satisfarà sens dubte als seguidors de les sèries CSI com P., que es manté en la seva decisió d'estudiar criminologia. Altres, més assenyats, triaran l'article en castellà sobre Fedó 100a3-7. Qui trobi una mica estrany que després de tanta discussió racional sobre la immortalitat de l'ànima Plató faci explicar a Sòcrates mite escatològic per acabar de consolar els seus acompanyants pot llegir aquesta apretada síntesi de Luc Brisson, autor de Platon, les mots et les mites, un dels millors estudis sobre el tema. I qui tingui curiositat per la relació entre emocions i el discurs racional pot llegir-se aquest.

La il·lustració es pot fer servir per preguntar-nos sobre Plató i Sòcrates. Com és que Plató sembla dictar i Sòcrates sembla escriure?

Al·legoria de la caverna, IV

1. Deure: per demà llegiu La Republica 514a-517a i porteu un dibuix de l'escena que s'hi descriu. Feu-ho bé, perquè ens servirà de referència en l'explicació de Plató. No importa que no sabeu dibuixar, sinó la fidelitat al text.

2. L'endemà recullo els dibuixos: faig el dibuix a la pissarra seguint literalment les instruccions que em van donant, deixant que siguin ells i elles les que es corregeixin o precisin entre si. En acabar, remarco els espais, els personatges, les coses i les seves representacions, i destaco la simetria entre dins i fora.

3. Faig unes quantes interpretacions seguint l'article de Lledó. Els demano que en facin, pregunto qui pot ser el que retorna ...; si no surt -alguns anys ha sortit-, acabo proposant la lectura "pedagògica": ells són els presoners i els que anem desfilant mostrant-los artificis sóm els professors -igualment presoners!-, mentre el món real és fora ... (Una classe)

4. Retornar els dibuixos puntuats i comentar el PWP destacant algun aspecte de cadascun (mitja classe).

Caverna 10

View more presentations from jbeltran.

Criteris d'avaluació: fidelitat al text i bonus a l'enginy en les solucions o la interpretació.

(Una -molt bona- ex alumna d'un altre grup, queixosa: - Jordi, a nosaltres no ens fan dibuixar ...)

Els d'altres anys: aqui, aqui i aqui.

Concreció

Etica quart, activitat de la pàgina 31 del llibre. Unes estadístiques de l'INE i de l'Institut català de les dones que palesen la discriminació per raó de sexe, des del sostre de vidre als carrers amb nom de dones, el repartiment del treball domèstic, o les hores dedicades a la diversió. La dada que afirmen els ha cridat més atenció és la disparitat entre el salari dels homes i el de les dones (les dones cobren un 66% del salari dels homes). Els nois comenten entre ells, però no diuen res en veu alta. Una noia, suportada per altres, addueix exemples d'una familiar que és alcaldessa, una altra explica que la seva tia és regidora ... Una altra diu que a les dones de la seva família no els passa res d'això, encara que es veu obligada a reconèixer que el repartiment del treball domèstic no acaba de ser paritari
Seguim: Què has de fer tu i què han de fer les altres persones per contribuir a fer desaparèixer aquestes desigualtats? Proposo que escriguin a la llibreta una llista de coses concretes, i després determinarem les millors i les més factibles. Poso com a exemple el comptar la proporció de carrers amb noms de dones de la ciutat i, si troben disparitat, escriure l'Ajuntament reclamant major paritat.
Cinc minuts d'escriure i ... totes les propostes massa generals o difuses ("que hi hagi menys discriminació", "que paguin igual a les dones"). Pregunto si troben que hi ha alguna discriminació a l'institut.
- No, no n'hi ha - clamen.
- Teniu poca memòria -els dic- a primer em veu dir que en arribar a l'institut havíeu deixat de jugar a futbol al pati.
- Però és perque sóm més grans.
- És que a les noies no els agrada jugar al pati, sempre estan xerrant entre elles.
- I a classe -recordo- no és veritat que s'expulsen més nois que noies?
- És que els nois es porten més malament. Però és que són més moguts ...
- No veieu que el temps que dedica cada professor o professora als nois és major als nois que a les noies encara que sigui per renyar-los?
- I a casa, creieu que hi ha un repartiment equitatiu de les feines?
Davant les cares d'extranyesa o assentiment escric a la pissarra sexe, gènere i orientació sexual i com hi ha dos sexes, tants gèneres com cultures i subcultures multiplicats per dos i orientació hetero i homo. Subratllo que son tres conceptes que es confonen. Vam afanyant-se a apuntar. Quan parlant de gènere escric estereotips comencen a donar exemples ... Ja ho tenim una mica més enfocat.
El proper dia començaré amb el visionat dels minuts 5:48 a 7:44 d'aquest video fet per estudiants de l'IES Miguel Servet. Trobes ara algunes desigualtats?

Treballs de recerca

Fa uns dies es van atorgar els Ignobel Prices, uns premis que destaquen els treballs científics més inútils o ridículs. Es dónen sota l'emblema "Investigacions que fan riure però després fan pensar". El premi de Medicina va ser a la patent d'uns sostenidors que en cas d'emergència es poden transformar en mascaretes per a dues persones. El de la Pau a l'estudi sobre si en cas de ser colpejat per una ampolla de cervesa què és pitjor, que estigui buida o que estigui plena. El de Veterinària a l'estudi que examina si donen més llet les vaques que tenen nom o les que no en tenen. Tots aquests estudis i d'altres premiats han estat subvencionats i publicats en revistes científiques i han estat realitzats rigorosament durant l'any 2009. A la cerimònia van assistir-hi varis premis Nobel. Què en podríem aprendre per als nostres treballs de recerca?

Decepcions

A en Jose Maria Valverde li agradava parafrassejar aquella cita del personage de Molière que s'adonava que sempre havia parlat en prosa amb un exemple més proper. Explicava el cas d'una senyora que havia descobert amb una barreja d'espant i decepció que sempre havia dit "cocreta" en comptes de dir "croqueta", com si de sobte aquesta menja cruixent per fora i fluida per dins -no conec ningú a qui no agradin- hagués perdut part del seu sabor i s'hagués desdibuixat la seva textura.

Doncs resulta que, llegint amb el cor encongit els Relatos de Kolimá (volum II pàgina 109), ara m'assabento que a la Unió Soviètica "cosmopolitisme" era un delicte castigat amb varis anys de treball forçat. Lluny de ser un vell ideal filosòfic d'arrel estoica, era un anatema antisemita que s'aplicava als intel·lectuals de famílies jueves.

És impossible avençar en la lectura de l'obra de Shalámov i no experimentar cada cop més menyspreu pel sistema que va fer possible Kolimà i el seu ordre penitenciari. Creix, tanmateix, l'admiració perquè una experiència terrible de degradació humana pugui expressar-se amb aquesta precisió de cristall.

Precocitat

A tercer i quart d'ESO, hi ha algunes noies, sobre tot les avençades en la pubertat, que subrratlletn els seus trets adults: la roba, el maquillatge, el pentinat, els atuells. D'altres se segueixen mostrant com a nenes. Hora d'estudi: una noia de la segona categoria té un gruixut llibre al damunt de la taula, estranyament familiar. M´hi acosto:

- Què llegeixes? (em mostra la tapa: és el primer volum de Mil·lenium)

- Alsa, i com és que el llegueixes?

-La meva mare se'l va llegir a l'estiu i em va dir que li havia agradat i me l'ha recomanat. I ara me'l llegeixo jo.

- Jo m'he llegit els tres -diu la del costat, encara amb més aspecte de nena. No em pren el pèl, la conec.

- Ah si? I t'han agradat?

- Psiii.

- I els de Harry Potter? Li pregunto a la primera.

- Als nou anys em vaig llegir fins el tres, però me'n vaig cansar.

- Ahhh.

La ciència espanyola no necessita tisores

La filosofia s'ha de fer a partir de la millor ciència. L'activitat filosòfica i la científica tenen una mateixa arrel, el desig de veritat, i una mateixa base metòdica, la crítica. Sense ciència no hi ha autèntica filosofia, i sense filosofia no hi ha autèntica ciència. Per això ens sumem a la protesta pel retall a la investigació científica en els pressupostos de l'Estat.

Cercant inspiració

Ask a philosopher! és una pàgina on s'apleguen preguntes que poden servir d'inspiració per a una Fotofilosofia. Està mantinguda per una associació de filosofia pràctica. S'hi poden trobar preguntes i també respostes. Per tal d'examinar la competència en filosofia de futurs col·laboradors, en comptes de fer-los redactar una resposta, els fan fer sis preguntes ...

Relativisme

Un dels fragments més famosos del sofista Protàgoras és:

πάντων χρημάτων μέτρον ἔστὶν ἄνθρωπος, τῶν δὲ μὲν οντῶν ὡς ἔστιν, τῶν δὲ οὐκ ὄντων ὠς οὐκ ἔστιν‭

(L'home és la mesura de totes les coses, de les que son en el que són, de les que no són en el que no són).

Per aquesta vegada l'entrada de la Wikipèdia en espanyol és molt millor que la en anglès. Tal com m'apareix el món, així és per a mi. Desaparició de la distinció entre ésser i aparèixer, semblant al relat de Nietzsche a "Història d'un error" de El Crepuscle dels ídols. Relativisme de la veritat i dels valors ètics, polítics o estètics. No hi ha, doncs, ni veritats definitives, ni valors absoluts.

Això no vol dir que es proposi el caprici, l'oportunisme o el tantsemenfotisme. Es pot ser relativista sense renunciar a la racionalitat, i per tant considerar que no tot allò que s'afirma sigui igualment acceptable. Els criteris que històricament hem anat construint ens permeten acceptar provisionalment unes afirmacions i rebutjar-ne d'altres, fins que siguem capaços de trobar-ne de millors. El relativisme tampoc dóna l'esquena a la cerca de valors comuns, perquè reconeix la necessitat de trobar-ne per tal de poder conviure. I per això la seva companya inseparable és la tolerància, que consisteix en considerar que totes les opinions són dignes de ser examinades racionalment i sostenir que cadascú és el millor jutge dels propis interessos. En aquest sentit, és molt més honest que qualsevol dogmatisme, que accepta la tolerància quan és dèbil, i només espera enfortir-se per acabar amb la discrepància. Finalment, relativisme tampoc vol dir manca de fermesa en defensar aquells valors comuns que tant ens ha costat guanyar: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. En una societat pluralista conviuen valors i veritats diversos, el poder és neutral epistemològicament i redueix la coacció legal als valors mínims imprescindibles per a la convivència.

Una dictadura és una forma política on el poder de qui governa és absolut, i per tant no permet altres poders ni, per descomptat, la discrepància. Per això no només Protàgoras, sinó qualsevol persona raonable considerarà que l'expressió ratzingeriana "dictadura del relativisme" o és un insult a la intel·ligència per què és un oxímoron (una contradicció en els termes) o és intel.lectualment deshonesta (és a dir, sofística en sentit pejoratiu) perquè intenta contaminar un concepte amb un altre concepte que té un sentit contrari.

Enmirallar-se

Una mirada autocrítica sobre un mateix pot ser molt instructiva. O descobrir-te que realment no només tens les orelles de burro sinó que no et falta res ... per ser un ruc.Agraeixo la imatge que, en la línia de l'Orelles, relaciona la filosofia amb les ruqueries, (per cert, gnosce se autón -coneix-te a tu mateix; γνωθι σεαυτόν- no és de Plató, sinó que prové de l'oracle de Delfos i va ser adoptada per Sòcrates). Ha estat oferida generosament pel propietari de l'àlbum Filosofia, que està farcit d'imatges referides a la nostra disciplina. Moltes gràcies!

Pràctica filosòfica

Michel Tozzi aclareix i endreça els conceptes de filosofia pràctica, pràctica filosòfica, noves pràctiques filosòfiques, consulta filosòfica, i conclou:

"Una pràctica ens sembla filosòfica si intenta elucidar racionalment la nostra relació amb el món. Extreure sentit per comprendre en realitat, explicitar valors per avaluar i actuar, tal és la tasca ... en tot lloc i per a tot públic. Això exigeix en tots els casos mètode i rigor. Però aquesta exigència pot prendre diverses formes i donar lloc a pràctiques sensiblement diferents: la d'un aprenentatge organitzat a l'escola o en formació, o més informal al cafè-filo per exemple en ocasió d'intercanvis regulats. Aquest aprenentatge pot ser acompanyat de diverses maneres: en l'ensenyament per un professor, de manera menys escolar per un animador. El caire filosòfic també pot definir-se per les seves exigències, com en el cas de la consulta, una eina per pensar millor un problema personal, sense que prengui per força la forma d'un aprenentatge. Ensenyar, animar, consultar són tres formes de pràctiques filosòfiques que poden ajudar a pensar per un mateix. Llegir en classe un autor, dialogar entre iguals, escriure el propi pensament també pot ensenyar a filosofar. Una mateixa mirada filosòfica, pràctiques diferents ..."

DIOTIME, Revue Internationale de Didactique de la Philosophie, n 41.

Això s'escalfa

Tal com anunciàvem, segueix animant-se l'ambient per a la trobada de Copenhague del 7 al 12 de desembre. Això és un resum dels actes al món els dies 20, 21 i 22 fet a partir de les 10.000 fotos i 600 videos que es varen rebre a la seu d'Avaaz.

Propera convocatòria: 24 d'octubre.

Següent: 12 de desembre.

La fragilitat de les TIC

Entres a classe. Tot preparat: el PWP, els hipervincles, les animacions. Ho has provat abans. Comences a endollar cables: el VGA a la connexió del canó, els altaveus al portàtil, tot al corrent elèctric en la regleta que previsorament has portat de casa suplementada amb l'allargador que vas comprar fa dies. Alguns alumnes comencen a repapar-se en les cadires. En veure'ls a cua d'ull t'esforces a eliminar el pensament que només els manquen les crispetes. D'altres s'ofereixen a participar en la maniobra d'endollament. Engeges canó, altaveus, ordinador. Demanes silenci, prematurament, perquè el Vista triga molt a engegar i l'ùnic que poden veure és el cursor que mostra els teus esforços per obrir el PWP. Ver presentación .... Tachán! Engeges. - Ara veurem un video i després reflexionarem sobre les preguntes ... Però Internet no puede abrir la página. Mires la conexió; Actualizando la lista de redes. No hi és la de l'insti. Surts de l'aula. Vas a la sala de professors -Funciona Internet? -Si. Penses que deu ser el wifi de la teva zona. Tornes corrents a la classe i troves que no estan tan esvalotats com temies. Els hi expliques el problema. Maleeixes no haver-te descarregat el video del Youtube, però quan preparaves la classe eres a casa i la teva connexió allà aquests dies és molt lenta. Recordes que l'altre dia un dels informàtics va recuperar la connexió del pis de l'IES obrint la caixa de connexions de la zona, desendollant i tornant a endollar, però no tens ni una escala, ni la clau de la caixa i no ho vols fer davant dels alumnes per no donar idees. Reinicies l'ordinador. El temps se t'ha llençat al damunt. Pla B: pissarra, guix, esborrador, llibre, bolis, fulls. Més sòlid, de moment.

Vull dir que quan per sort -i esforç personal- sembla ja s'ha superat l'etapa del video, es palesa que l'ús de TIC depén de moltes més variables i d'elements més sofisticats que els tradicionals, sense comptar la formació necessària. Per exemple, qui mantindrà -instal·lar els programes, resoldre problemes, detectar fallades i esmenar-les, etc, etc- els ordinadors que posaran a les tendres mans dels escolars?

Filosofia al quiosc

Una vegada més, tinc a les mans un número d'aquesta revista francesa. Divulgació rigorosa dels clàssics, en aquest cas orientals, vivificació del debat ciutadà, presència dels filòsofs i filòsofes contemporanis. Algú trobarà massa atrevida la part gràfica. Pura enveja. Tant de bó ...

Definició

Burro: es un animal mamífero masculino que tiene el plumaje negro, parecido al caballo. (Alumne de 1r ESO, prova de nivell de llengua castellana)

Gràcies, L.H.

Lliçó

Activitat de la pàgina 13 del llibre d'Ètica: Projecte de servei a la comunitat.

Primer pas: detecció una necessitat en la comunitat.

Provem de pensar-ne una i escriure-la a la llibreta. Després en fem la llista a la pissarra: els semàfors d'una cruïlla que obliguen a fer una volta als peatons, que hi hagi més ajuts als discapacitats motrius, arreclar i ampliar el lloc del park per fer skate, bars on els joves es puguin reunir sense que els veïns es queixin, bicing, més aparcaments aparcaments al centre, un hospital quirúrgic al municipi, més llocs de treball, allargar el carril bici, resoldre l'atapeïment de la bilblioteca municipal en certes èpoques, distribució equitativa de la despesa municipal per a tots els barris ...

Arriben les votacions:

- Triar-ne dues que ens semblin més adients als interessos de la classe i les seves possibilitats. Les més votades: bar musical, skate, semàfors per cecs.

- Qui està disposat a fer-ne alguna cosa encara que sigui fora d'hores de classe?

Bar musical, 3; skate, 4; semàfors per cecs, 4.

Temes de reflexió: denúncia i acció, hipocresia social, participació ciutadana. Per alumnat més avençat: coordinació d'interessos divergents.

Tic-tac tic-tac tic-tac

El proper 7 de desembre se celebrarà una conferència internacional a Copenhague per tal de revisar el protocol de Kioto sobre la reducció dels gasos d'efecte hivernacle. Amb aquest motiu diverses organitzacions, que a l'Estat s'han aplegat en la Coalició Clima, estan fent un compte enrere per mobilitzar l'opinió pública mundial i pressionar els governs perquè adoptin unes politiques decidides per aturar el canvi climàtic. Dimarts dia 22 de setembre s'obre el periode de sessions de l'Assemblea general de l'ONU. que aplegarà a Nova York més de cent caps d'estat i de govern. Per al dia anterior, dilluns 21 de setembre Avaaz i d'altres organitzacions preparen actes en tot el món. Per exemple, s'estrenarà l'Època de la estupidesa, pel.lícula on un habitant del futur es pregunta per què no es va combatre el canvi climàtic quan es podia evitar? Una de les propostes de cinc minuts és fer un rellotge de sorra amb persones que expressi la urgència de les mesures. Per què no organitzar alguna cosa semblant al centre dinamitzat pels alumnes de ciutadania? Buscar complicitats amb d'altres profes, amb algun grup d'alumnes, formar un grup que ho anunciï, reparteixi un full, marqui les referències per fer el rellotge, filmi l'acte i l'envii a la premsa local ... I després es parla a classe d'altres compromisos? Dilluns, a l'hora d'esbarjo ...

Hi ha moltes d'altres activitats si no hi arribem aquest dia, per exemple aquesta. També es pot fer una Webquest partint dels llocs que hem indicat aqui.

Primer dia de curs

Arriba el primer dia. El dia de les esperances. Nosaltres esperem dels nostres fills i filles, dels nostres alumnes ... I nosaltres, hem assolit allò que els nostres mestres i professors, els nostres pares, esperaven de nosaltres?

Tot esperant els horaris

... amarat d'autocompassió!

Resum

Bones vacances

No és el que sembla

font

Deures d'estiu III: Un cicle irregular i una bona propina

Juliol. Recapitulació, formació, preparació. I metges, exposicions, cursos i conferències: Divagacions.

Zoltan Kovekses al CCCB: Aspectes universals de la ment humana: el pensament metafòric.

Parla dret, expressiu, estructurat, sense papers. El handout conté dues pàgines i mitja de bibliografia, alguna en fase de prepublicació, que cita de passada. Seguidor de Lakoff: Per pensar i descriure la nostra experiència fem servir marcs (frame: representació mental estructurada d'una organització coherent de l'experiència humana). La metàfora és una operació cognitiva que consisteix a entendre un marc en termes d'un altre marc: El temps és l'espai; una persona enfadada és un contenidor sota pressió; l'alegria és amunt; més és amunt; conèixer és veure. Hi ha algunes metàfores universals que depenen de les operacions cognitives vinculades a l'embodiment (encarnació/incorporació): dret és bo (per als dretans), alegre és amunt. D'altres s'han universalitzat però tenen l'arrel en una cultura: El temps és diner, conèixer és veure. Altres són característiques d'una cultura: la depressió és un captor, t'atrapa (Europa segle XXI).

Miguel Morey: Vertader en tots els móns possibles.

Assegut, dubitatiu (com cercant dir l'indecible, en castellà). Alarma 1: treu un full de la butxaca i el desplega. Alguna frase brillant. Alarma 2: beu vàries vegades. Alarma 3: demana disculpes pel títol, que no s'adiu amb el que dirà ... El problema dels universals té a veure amb el problema de la veritat. Els presocràtics s'ho van plantejar d'una manera diferent que ara. Bla bla presocràtics (el seu llibre de 1976 -Colli-) molt ben explicats, però arriba un moment que t'adones que ja no tindrà temps d'entrar en matèria. El temps s'acaba, impedint-li parlar de Habermas i Godel, com ha anunciat. Perquè no sigui dit que és dins el cicle dels universals humans: l'universal és un quantificador, és una estadística que és el que necessita l'Estat per governar-nos i rialletes còmplices de tres alumnes. Una pregunta banal (els homes es coneixen més avui que fa dos mil anys?) i una boutade nietzscheana (no cal preguntar-se si són possibles el judicis sintètics a priori, sinó si són necessaris). Més rialletes i punt final. De què parlava, quina era la tesi?

Philippe Walter: La construcció del símbol
Distinció manualistica simbol/signe/senyal ... La lectura saberuda i el pwp poc a poc es van distanciant, fins que confessa que es saltarà el que duu escrit (totes les alarmes). Acaba embolicant-se, després d'haver distingit grollerament mite i logos: mite és mite i logos és racionalitat, però els filòsofs i els científics fant servir el mite; encara que "Foucault va dir que el pensament científic racional va començar als segles XVI-XVII hi havia pensament científic abans; "el símbol no es pot interpretar, perquè és difícil", és esotèric, hermètic"; "el negre aqui és dol i al japó vestit de casament"; "un gat no és un gat" -i ens ho il.lustra amb el gat de Schrek. Es una classe de primer de facultat. Però s'excita: "Els neurocientífics han pogut fotografiar zones del cervell (se senyala el crani) i hi han trobat un lenguatge (i al pwp apareixen aquests signes: T Y V L 8). L'únic clar. la definició de mite de ... Vernant. Ha fet bo a Morey.

El cicle s'Universals Humans prometia molt més del que ha donat. No sé si RSR pensa el mateix. Només l'examen i discussió de la llista d'universals humans de Brown que planteja Pinker a Tabula rasa hagués donat més de si.

Jaume Almirall a l'IEC: Hélena tràgica.

Expressivitat serena. Repàs al personatge des de la Il·liada i Safo fins Eurípides. Es recolza en 24 fragments escollits que ens ha repartit en bilingüe. Llegeix, amplia, comenta. Ofereix la dissertació amb l'escreix d'una iconografia escollida. La discussió de si l'Helena d'Eurípides és una tragèdia portada a través de l'analogia amb la polèmica de finals del XX sobre la mort de la novela. Temps ben distribuit: hora i mitja. Me n'he fet una idea. I m'ha agradat. Potser jo savia menys del tema que a les altres, però és que l'estructura era infinitament més decent de les dues darreres del cicle anterior. L'audiència d'hel·lenistes semblava satisfeta, també. Jaume, un altre profe de secundària.

Urbs

Les ciutats són com una mena d'organismes vius que es van metabolitzant a si mateixos. Això és patent a Roma i també, de forma més modesta, a Barcelona. Aquests dies l'he hagut de caminar una mica. I he comprovat la sorda lluita entre gentrificació, immigració i veinat de sempre a Ciutat vella i el Raval, l'explosió de botigues per als turistes a dreta i esquerra de l'Eixample i a Lesseps. I m'ha amarat una certa alegria ressentida en veure desmantellades les oficines bancàries i les botigues franquiciades que van arrassar cafès, comerços i tallers. També he passat per Bailén 56: hi ha un Condis i un restaurant. Va ser la seu de l'Escola Moderna i res no ho recorda.

Arribat a una certa edat, ja has assumit que hi ha una geografia lligada a les èpoques de la teva vida que va desapareixent. Fins a cert punt, vas entendre que el banco de Vizcaya de la Plaça Catalunya -el que acceptava comptes indistints de parelles no casades- es transformés en el Hard Rock Merda. Que desapareixés l'escultura de Clarà al mig d'aquella placeta de Pedralbes. Que la bodega de la Palma de Sant Just estigués a punt de tancar. Que les botigues de souvenirs de les Rambles evolucionessin des de les espases toledanes, els barrets de mexicà i la ceràmica de Talavera a les samarretes del Barça, el trencadís i Lladró. Que es reinaugurés el Zurich, com ara el Velódromo perquè surten a Lets Go! Que la Clínica de muñecas de les galeries Maldá tingués una presència fantasmal sense poder-se esbrinar si és oberta o tancada. Que desapareguessin els llauners, les botiques de pots i olles, la versió gracienca d'una kashbah del carrer santa Ana. I no estinc parlant de les lleteries ...

Però avui t'ha tocat la moral, al Portal de l'Àngel, veure-ho resumit en 50 metres quatrats: on són Porter llibres, la Formiga d'or, la pastisseria La colmena, els dos cafès minúsculs , la sabateria i, sobre tot, la botiga de joguines, aquesta darrera patèticament substituida per una botiga que es proclama Desigual, però que segueix la uniformitat de lluentons, llums hal·lògens, musica alta i maniquis?

Enmig d'aquest apocalipsi de la memòria personal, et fa una esgarrifança de vergonya aliena creuar-te amb guiris aparentment il.lustrats amb cara d'estar descobrint la ciutat ...

Francesc Ferrer i Guardia, un pedagog amb idees

"Se me presentaban a veces comisiones de sociedades obreras y políticas anunciándome que habían acordado la implantación de una escuela; disponían de buen local, podían adquirir el material necesario, contaban con la Biblioteca de la Escuela Moderna, -¿tienen ustedes profesor? -les preguntaba yo, y me respondían negativamente confiados en que eso era cosa fácil de arreglar; -pues, como si no tuvieran nada; -les replicaba."

Francesc Ferrer: La escuela moderna (1908), cap. 17.

És un documental una mica llarg, però instructiu. Més informació aqui.

Estadística recreativa

Set trajectes en metro. Només en dos hi ha algú segut al davant meu que llegeix un dels volums de Larsson. Això decau. Sembla que ara el llegeix gent més jove. Efecte de la pel·lícula?

Què passa amb els progres?

En serio, un article del Sociòleg Ignacio Sanchez Cuenca.

En broma,

How's like to be a dog?

De tant en tant, m'agrada passejar el gos. El d'altres. He tingut gossos i gats, però ja fa temps que ens fa una infinita mandra aguantar-ne un a casa. Tanmateix, no perdo l'ocasió de provocar les diverses mostres d'innocent -suposo- excitació en veure que agafes la corretja i l'hi enganxes al collar així com el que crec que és una barreja d'avidesa, alegria i concentració amb què travessen la porta. Un cop al carrer, i acompassats els caminars bípede i cuadrúpede, em torna a sorprendre el contrast amb els codis humans. A casa els has vist llepar-se i xuclar-se els genitals "amb la intensitat d'un polític àvid de prebendes", com diu Greene a el El factor humà. També has viscut la immensa vergonya que, estant de visita, el gos de la casa et clavés el morro en l'entrecuix preadolescent. Però al carrer aquests comportaments diries que impropis es depleguem amb tot el seu esplendor subversiu en el que em sembla una versió cànida d'aquella escena del film de Buñuel Le charme discret de la bourgeoisie, on les reunions socials no es feien al voltant d'una taula de menjador, sinó cadascú assegut en un vàter. Rega amb una font aparentment inexhaurible portals, cantonades, arbres, rodes, containers, bosses i postes. Impunement. Es saluda amb d'altres gossos tot olorant-se mútuament l'eschaton. Però el que t'escandalitza més és la benevolença amb què els amos s'ho miren tot.

Tot provant de no semblar un amo inexpert, faig un excercici d'empatia i paro atenció a com el meu gos tracta les deposicions líquides o sòlides d'altres congèneres: de sobte es queda clavat en un cagarro que estudia amb la delicadesa amb què un paleotòleg neteja un fòssil. Mostra la passió d'un enòleg tastant un vi vell mentre examina una taca imperceptible. Segur d'haver après, albiro una tifa recent, enorme i probablement aromàtica. Em preparo per aturar-m'hi, però ell només li dedica un petit cop de cap.

No els entenc. Ni a ells, ni als seus amos.

Deures d'estiu II (Filosofia-Anglès)

Examined Life (Vida a examen) és un film de la directora Astra Taylor. EUA, Canadà, 2008, 90 minuts (la mateixa que va rodar Zizek! del que vem oferir un fragment). Va ser projectat el passat dissabte a la Filmoteca dins la Mostra de films de dones. Consisteix en entrevistes amb influents filòsofs i filòsofes contemporanis (Appiah, Butler, Singer, Hardt, Nussbaum, Ronell, Sunatra Taylor, West i Zizek) fetes al carrer. El títol de la pel·lícula s'inspira en el lema socràtic citat per Appiah: "Una vida sense examen no val la pena de ser viscuda".

Aqui tens el fragment dedicat a Peter Singer, que és el filòsof de més edat. Mira'l i prova de respondre les preguntes.

(afegit: en aquest video Singer explica el mateix exemple)

1. L'exemple del dilema entre salvar un nen que s'ofega i l'espatllar-nos les sabates noves fent-ho què té a veure amb la cinquena avinguda de Nova York?
2. Quins dos problemes van portar Singer a aprofundir en l'ètica aplicada? (3' 11''-3' 90'')
3. Qué és el que donem per suposat respecte els animals i no hauríem de fer, segons ell?
4. En quin sentit et sembla que diu "l'ètica aplicada corromp la moral"(6' 01'')?
5. Què opina sobre la relació entre la moral i la religió? (6' 14'')
6. Quina és la nostra missió a la vida i el que li dóna sentit?
7. En què estàs més d'acord amb Singer? Per què?
8. En què estàs més en desacord? Per què?

Més informació a la pàgina personal de Singer (anglès) i a articles seus (cliqueu "espanyol"). Gràcies a D.A. per la notícia del video!

Deures d'estiu I

Què és per a tu la Declaració universal dels drets de l'infant? Amb motiu del 20è aniversari d'aquesta Declaració. l'UNICEF (apostrofat, perquè és masculí) convoca un concurs internacional de videos d'un minut fets per menors de 25 anys. Segons les bases, el tema ha de ser sobre algun aspecte de la Declaració, o sobre conculcacions o assoliments dels drets que s'hi inclouen tant a nivell local, com national o mundial. Aquesta OG (organització governamental, perquè està formada per estats) fa anys que convoca el concurs amb un tema diferent cada any. Podeu veure els d'altres anys aqui. El pais que n'ha presentat més, Holanda: 194; Suècia 191; Iran 3; Espanya 29; Mèxic 2.

També fora convenient que consultéssiu la Convenció sobre els drets de l'infant de 1989, que dóna valor legal a molts dels preceptes d'aquella declaració.

Selectivitat 09

Visca el corrector de filosofia dels meus alumnes d'enguany! Als bons els ha posat notes bones i als menys bons menys bones. El promig s'acosta a 7, com ha de ser el d'uns alumnes que ja havien estat aprovats a l'Institut. S., la que carregà contra Nietzsche quan (insensatament?) el vaig fer servir per iluminar el triplet, ha tret un 9. L'altra S. ha tret el 7 que tant li vaig regatejar. La majoria es va llençar de cap al text de Plató sobre l'innatisme de les idees. Peró he comprovat amb satisfacció que uns quants van preferir el text de Hume sobre la fonamentació dels principis de la moral, com M.G. i J.E., que han tret 10 i 9. Fa quatre anys, cap dels meus alumnes s'hagués vist amb cor de triar un text sobre l'ètica de Hume, i menys d'haver-ne obtingut una bona nota. Un objectiu personal acomplert, si se'm permet la immodèstia. I un argument més per demanar prudència al coordinador a l'hora de canviar obres i autors. Es necessita temps per fer-se capaç d'ensenyar-los bé.

Val, les notes no ho són tot, però un té els seus moments de debilitat ...

Visions

T'adones que estaves admirant com de curts es porten els pantalons curts aquesta temporada quan veus una dona amb hijab que es posa al costat de la noia de la porta. Duu un vestit llarg virolat. Somrius en veure el contrast. Entra una jove xinesa acompanyada d'un nen, que ensopega en arrencar el metro i es posa a riure, tot fent riure a les tres. A la següent estació, un home amb bigotis que mostra un paper embolicat en plàstic engega el discurs: "Perdonen que les moleste ... es peor robar que pedir .... dinero para comprar este medicamento que es muy caro". No li faig cas -crec que ningú li'n fa- i torno al llibre. Fins que sento "muchas gracias": la dona xinesa li ha donat almoïna. Somrius en veure el contrast.

Finitud certificada

Rambla del Prat, 9

Formes de lluita

Avaaz està recollint diners per tal d'encarregar a una empresa d'enquestes que faci un estudi telefònic des de l'exterior per tal d'esbrinar què van votar els iranians. I que els resultats es puguin publicar abans que el Consell dels Guardians hagi acabat els recomptes que les protestes els han obligat a fer.

The Guardian
Al Jazeera

El País

Conglomerat?

Nus de la Trinitat. Embús. Et distreus mirants els altres vehicles. Jove descabellat en furgoneta de repartiment; aprofita per endreçar les comandes. Dona parlant pel mòbil. Quillo amb cotxe tunejadet i cuidat, però amb un cop. Colla de paletes apretats en una furgoneta petita. Parella d'ancians silenciosos amb la mirada fixa endavant. Home en "berlina de representació" (així ho diuen els catàlegs) aillat per l'aire condicionat ficant-se el dit al nas amb contumàcia. Dos africans que fa una estona m'han agraït alhora que els cedís el pas. Jovenalla de dues juanis que xerren i fumen. Motorista maniobrant nerviosament fins que l'atura un cul de sac i es rendeix. Furgoneta conduida per gitana de cua alta i braços molsuts i amples com una cama. Camioneta de fusteria d'alumini d'on surt música massa alta ... Formem el que en sociologia es diu un conglomerat, perquè res ens uneix.

Tanmateix, el cotxe de l'autoscola em fa veure que si que hi ha quelcom que ens uneix: el codi de circulació. Ni més, ni menys.

Anem per feina

Seguint el comentari d'en Jordi R. al post anterior, reprodueixo el video amb què Dolors A. a Filolist ens il·lumina alguns aspectes del que parlavem: la seriositat de la feina d'educar, la importància de la creativitat i la ignorància de la societat en què hauran de viure els nostres alumnes; la fal.làcia del presentar el professor universitari com a culminació implícita del procés educatiu; la ridiculesa de la soi-disant cultura de l'esforç; el paper de l'error en l'educació .... Vint minuts que passen volant: Ken Robinson disserta en una conferència al febrer de 2006.

Resultats a primària

Alhamdu lilah! Ja tenim a qui culpar del fracàs escolar a l'ESO! No els preparen bé a primària. I a més, diagnòstic diàfan: aquesta manca de preparació de nens i nenes entre 4 i 11 anys és degut a qué no s'els fa repetir curs. Gràcies a Déu que la mentalitat preclara dels opinadors públics és capaç de posar el dit a la nafra. I només he vist com emetien la notícia de l'estudi a TV3 ...

Per què no intentem parlar seriosament de continguts prescindibles i imprescindibles, d'ús dels temps, de metodologies, de didàctica, d'entrada de professionals diversos, de deixar que el professionals aprenguin a fer servir les eines i no canviar-les cada tres anys, i també d'acomodació, de rutina, de manca d'ambició, d'inspecció inoperant i incapaç de liderar la millora de la qualitat de l'educació, i de famílies entre l'angoixa i la por a la pèrdua de l'estima dels fills i el menyspreu i la desqualificació al professorat?