L'ABC la sap llarga també en lògica

font

Apa, a detectar la contradicció!

Petitio principii

El Roto, avui

Filòsof, com sempre. Sobre el raonament circular en l'orelles, vegeu aquí.

Condicions necessàries i suficients: un model d'anàlisi

font

Els graus de desacord

font

De vegades, quan a un professor no li agrada com un alumne expressa un desacord, sentim que li diu: "has d'argumentar-ho". Però a l'hora de precisar què ha de fer l'alumne, no sabem si ha de donar explicacions o dir "uns opinen una cosa, altres altra", o si li estem prohibint que insulti. És a dir, moltes vegades es constata que manquen categories. Proposo aquesta imatge que ordena la qualitat racional del desacord per tal que professorat i alumnat pugui compartir una escala amb diverses categories de desacord. Ha estat creada per un informàtic per tal de tractar sobre les discussions a Internet. L'explicació de cada nivell la teniu aquí.
Si us ho mireu bé, us recordarà al recentment reeditat El arte de tener razón, de Schopenhauer. Però si llegiu aquesta obra amb un títol tan atractiu, us adonareu que no és més és més que una paràfrasi dels Tòpics d'Aristòril, concretament del llibre VIII. Si el voleu llegir directament, l'ùnica edició en castellà és la de l'editorial Gredos, i hi ha algunes còpies digitals.

Garcia Albiol, a classe!

Sento a la televisió un adult universitari, amb responsabilitats de govern en una ciutat:

"El problema local más importante que tenemos en determinadas zonas de Badalona en estos momentos es la inseguridad, y una parte importante de esta inseguridad la están creando individuos que son gitanos rumanos"

Cosa que dóna peu al titular de Europa Press:

"El alcalde de Badalona culpa a los gitanos rumanos de "una parte importante" de la inseguridad de la ciudad"

I més avall:

"Dice que es un "dato objetivo""

A classe de filosofia:

Professor/a: - GA, estaria d'acord amb què vostè està dient, en esquema, el següent?

1. Hi ha inseguretat a Badalona
2. Alguns responsables de la inseguretat són romanesos
3. Això són fets vertaders

GA: - Si. Aixó ho dic ara, i ho deia fa sis mesos i fa un any.
P: - Defineixi "inseguretat": Com es mesura? Què l'origina? Es refereix a això?
GA: (            )
P:  - Sobre els "responsables de la inseguretat" a Badalona, també li semblen vertaders aquests altres fets?:

Alguns responsables de la inseguretat duen ulleres
Alguns responsables de la inseguretat diuen paraulotes
Alguns responsables de la inseguretat tenen un cognom començat per consonant
Alguns responsables de la inseguretat tenen una ungla a cada dit del peu dret
Alguns responsables de la inseguretst han estat vacunats contra la diftèria

GA (s´ho rumia, una mica desconcertat): - Home, és clar!, però ...
P: - Però li sembla que no són informatius, oi?
GA: - En absolut!
P: - I el que n´hi hagi alguns que siguin romanesos? Per què és informatiu?
Alumne despistat: - Per què són romanesos, i hem d'anar amb compte amb ells!
P: - Aleshores també hem d'anar amb compte amb la gent que duu ulleres, o que diu paraulotes, o que el seu cognom comenci per consonant, o que tinguin ungles als dits del peu, o que estiguin vacunats contra la diftèria ...?
Alumne despistat: - Nnnnno, és clar que no. No és informatiu, hi ha molta gent que està vacunada contra la diftèria, per exemple, que no és delinquent!
P: - Aixì com hi ha gent que és romanesa i gitana que tampoc no ho és, oi?
GA: - És clar que sí, això també ho he dit sempre i arreu!
P: - Llavors, per què insisteix en repetir que hi ha delinquents romanesos, si reconeix que no és informatiu?
Alumne inquisidor: - Per què vol que associem delinqüent a romanès.
Alumne aplicat: - Ara entenc què és l'estereotp prejudiciat típic del racisme: atribuir característiques a un membre d'un col·lectiu pel fet de ser membre d'aquell collectiu. El que es vol és que es pensi que els romanesos són delinquents ...
Alumna coherent: - Cosa que augmenta la sensació d'inseguretat de les persones crèdules i acrítiques en veure una persona que suposen romanesa.
Alumna polititzada: -  I que permet al polític de torn atiar el menyspreu per al grup d'estrangers, és a dir,  la xenofòbia, i mantenir atemorits els dos col-lectius, el dels acrítics i el dels romanesos, tot donant una imatge de fermesa en problemes que requereixen altres solucions. A més, acostuma a donar peu a injustíces amb els membres del col·lectiu objecte de xenofòbia.
(GA manté la boca oberta)

Prescripció, de moment:

a. Faci els exercicis adients de l'Aristòtil Mas fins que s'adoni que "Els A són B" no és equivalent a "Els B són A".

b. Completi els seus "estudis de dret", especialment pel que es refereix a la prohibició d'incitació a la discriminació que figura dins la Declaració Universal de Drets Humans. Repassi els tractats internacionals signats pel seu país o, si més no, l'article 510 del Codi Penal vigent a l'Estat.

c. Redacti un escrit sobre el tema: "Si jo hagués nascut a Romania ..."

Un altre dia parlarem del compliment dels acords del Parlament de Catalunya.

Un bon contraexemple

font

Crec que l'única part de lògica que hauríem d'ensenyar a filosofia de primer seria la construcció de contraexemples. És segurament la millor manera de rebatre un argument deductiu invàlid o arguments presumptius defectuosos en les discusions de la vida quotidiana. Estudiants de secundària, i universitaris de filosofia fora del context d'un exàmen de lògica, per no dir els que no han estudiat filosofia, s'emboliquen en discussions sobre si existeixen els extraterrestres o no, o si existeix Déu o no, i et miren incrèduls quan els dius simplement que en els enunciats singulars, existencials, la càrrega de la prova correspon a qui l'afirma. En canvi, el contraexemple és molt més persuasiu.

Ensenyar a construir contraexemples, ni més, ni menys. Esquematitzar l'argument, substituir els termes descriptius de manera que les premisses siguin vertaderes però la conclusió falsa. En aquest cas es fa visible, a més, que es fa servir argumentació ad baculum de manera no pertinent.

A la manera d'Alícia

Durant el canvi de classe, el delegat de 2nA intenta que el grup decideixi si ajorna un examen, però la gent està distreta parlant, repassant o entrant i sortint de l'aula. Finalment treu la seva veu de llegir convocatòries de vaga i exclama:
- Eh eh! Alumnes! - Ningú no li fa cas.

Prova: - No-delegats!!.

Es comencen a aixecar els caps i el xivarri esdevé xiuxiueig. Pur Lewis Carroll. Estic orgullós d'ell.

Sistema mètric, o la metafísica del retall

Mercat. "Retaleh a veinte duroh, a veinte duritoh". La mare de L. rebusca en la pila i en troba un que li convé. En desplegar-lo s'adona que és molt llarg i ho comenta a la senyora el costat. Què llarg, pel que el necessito ... L'altra li diu que també se l'estava mirant, i ella li respon que com que en necessita menys el poden tallar per la meitat i el paguen a mitges. D'acord; com ho fem? Té tisores?, pregunten al venedor. Deme, señora, i el talla impecablement, plega cada tros i els els dóna: Son veinte duros cada una. Empassant saliva, la mare de L. protesta: Oiga, si antes valia veinte duros, ahora serán diez duros cada una. No, señora, es a veinte duros el retal, y eso son dos retales. Dos retales, cuarenta duros.

Cadascuna paga els seus vint duros i marxen satisfetes en part: ja tenen el seu retall. Pero estan una mica mosques, perquè no saben si han estat víctimes d'una enganyifa o han rebut una lliçó de lògica. Si ha estat una enganyifa, ha estat tan bona que ha pagat la pena. Tu què opines?

Gràcies, L.H.

Condició necessària o suficient?

L'únic que necessites és amor ...