Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filosofia analitica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filosofia analitica. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’abril del 2019

La razón sin esperanza

Llibres llegits i rellegits que em/ens van formar. Els bàsics de la Filosofia analítica, Russell, Moore, Habermas, Bloch. Obro La razón sin esperanza del 1977 i em sorprén que conservi l'olor del tabac de les incontables cigarretes que fumàvem... 
Avui que la llei Wert, encara vigent, obliga a estudiar Ortega, cal recordar que Muguerza, com molts professors de filosofia espanyols, no s'estalviava de citar Ortega i Aranguren, com vaig comprovar en el parell de conferències que vaig poder sentir-li. Però em sembla que ho feia més per amabilitat que per consideració intel·lectual, perquè en els seus llibres i antologies no trobem rastres del fallit sistema de l'un ni de la fràgil superficialitat de l'altre. 
En canvi, dedicava La razón sin esperanza a Manuel Sacristán: "a quien -desde otras perspectivas y en un diverso frente- han interesado los temas de que trata este libro, habiendo sabido arrostrar ejemplarmente las consecuencias"
Ortega i, sobretot, Aranguren havien estat víctimes de la catàstrofe cultural que significà el cop d'estat feixista, la guerra, l'exili, la repressió i la dictadura franquista. No val la pena tornar-hi. Muguerza, com Sacristán, ja eren més enllà, i per aixó poden ser interessants avui.
Per cert, una de les conferencies a les que vaig assistir, al Col·legi de Llicenciats, va versar sobre la impossibilitat, segons l'ètica kantiana, de justificar moralment el tiranicidi. Només se'n podien donar justificacions prudencials. El dictador encara era viu...
Vegeu-ne notes necrològiques de Cruz aquí i de Valcàrcel aquí.

divendres, 10 de maig del 2013

What Do Philosophers Believe?

font
Dins l'Existencialisme és un Humanisme,  Sartre il·lustrava la radical llibertat de l'esser humà amb el cas del jove que demanava consell perquè dubtava entre allistar-se a la Resistència o cuidar de la seva mare. La parella de Simone de Beauvoir  mantenia que la tria del conseller ja implicava escollir una de les parts del dilema doncs, segons com pensés,  aconsellaria una cosa o una altra.

Tu què ets analític, postkantià, post heidegeriaà o què? Els que estem fora de l'acadèmia i no compromesos amb algun mestratge, sovint hem de respondre a aquesta pregunta que ens fan els alumnes tot declarant llunyanes inquietuds dels anys de facultat, potser un projecte de tesi, o una adscripció més genèrica: materialista, escèptic ...

Ara  David Burger i David J. Chalmers (sí, el del blues del zombi) publiquen els resultats d'un estudi online sobre diversos ítems. Podeu trobar aquí una versió prèvia de la publicació. A banda de la millora en l'autopercepció de la professió, és interessant la relació dels 30 items estudiats (pàgines 6-7), que és com un resum de les principals posicions filosòfiques, especialment les vinculades a les temàtiques  predominants en la filosofia analítica (com oposada a la continental-fenomenològica). 

Heus aquí la traducció del resum de les conclusions (pàgina 28):
"Hi ha la fama de la manca de consens en les respostes a les principal qüestions filosòfiques. No obstant això, algunes de les preguntes de l'enquesta es van acostar més al consens que altres. En particular, els punts de vista següents van obtenir taxes de respostes positives d'aproximadament el 70% o més:  existència de coneixement a priori, la distinció analític-sintètic, el realisme no escèptic, compatibilisme davant de llibertat-determinisme, l'ateisme, no humeanisme sobre les lleis científiques, el cognitivisme sobre el judici moral,  lògica clàssica, externalisme sobre el contingut mental, el realisme científic, i canviar de via en el Trolley problem.

El metaestudi (es demanava també una predicció sobre quina sera la resposta majoritària a cada ítem) indica que no s'esperava aquest nivell d'acord en els items: el coneixement a priori, la distinció analític-sintètic, no humeanisme sobre les lleis, el cognitivisme sobre el judici moral, el realisme científic, i el canviar de via en el Trolley problem. Se'n predien unes taxes d'acord com a mínim un 15% més baixes. Per a la majoria d'aquestes qüestions, els subjectes del metaestudi van subestimar el grau de consens.  Hi ha dues excepcions notables; el subjectivisme sobre el valor estètic (estimat: 67,7%, real: el 45,7%) i l'empirisme (estimat: 66,5%, real: 55,7%).

Les correlacions i l'anàlisi de components principals suggereixen que les opinions filosòfiques que tendeixen a venir en paquets. La nostra anàlisi revela cinc principals punts d'elecció en l'espai lògic: el naturalisme vs anti-naturalisme, objectivisme versus subjectivisme, el racionalisme vs l'empirisme, el realisme vs anti-realisme (del tipus associat a les teories epistèmiques de la veritat), internalisme vs externalisme. Per descomptat, els paquets depenen de l'elecció de les preguntes, i diferents enquestes poden haver produït diferents paquets. No obstant això,  la posició  respecte les preguntes sembla estar determinada per la pròpia opinió sobre aquests cinc temes. A més, les posicions sobre aquests temes es veuen influïdes de manera significativa per la formació professional de les persones enquestades, les seves especialitzacions i les seves orientacions com a filòsofs.

El metaestudi suggereix que els filòsofs solen tenir creences sociològiques molt poc acurades. L'estudi mateix pot contribuir al projecte de corregir aquestes creences. Tenint en compte l'important paper que les creences sociològiques a vegades juguen en la filosofia, és molt possible que hi hagi espai per a més estudis sobre els punts de vista filosòfics dels filòsofs professionals."

font
Per tant, si un alumne em pregunta "I tu, què ets?" li respondré: apriorista, nominalista, objectivista estètic, partidari de la distinció analític-sintètic, internalista epistèmic, realista no escèptic, compatibilista, ateu, empirista, contextualista epistèmic, lògiques presumptives, indecís sobre la critica de Hume a la ciència i sobre l'externalisme en els continguts mentals, realista moral, fisicalista mental, conseqüencialista, partidari dels qualia, identitat personal fonamentada en la identitat psicológica i per tant supervivència en el teletransportador, canviar de via en el Trolley problem, correspondència en el camp de la veritat, zombis concebibles però metafísicament impossibles ... encara que no sóc capaç d'argumentar totes les respostes de forma cogent.