L'origen del l'Univers, explicat

Les grands penseurs (The Great Thinkers) from karina garcia on Vimeo.

Nenes i nens quebequesos donen respostes a les "grans preguntes" de la filosofia. Video del 2009 de la directora mexicana afincada al Quebec Karina Garcia Casanova. (Trobat a Aeon Magazine)

Educar per al futur

Diuen que eduques per al demà. Les innovacions pedagògiques es justifiquen en estudis de prospectiva. Ja és un tòpic aquella crítica que tenim escoles del XIX per a alumnes del XXI...

Tot i així, la sensació que sempre he tingut com a ensenyant ha estat la de treballar a cegues. Desconeixes els resultats a llarg termini de les teves accions. Com influirà l'ensenyament competencial que ha rebut l'alumnat d'avui en la vida dels adults del 2035? Quins efectes tindrà l'escolarització segregada per sexes, més enllà de la repugnància que ens suscita avui? Quina diferència tindran els adults l'escolaritzats a la pública i a la religiosa?

Aquesta sensació que educar és treballar a cegues s'agreuja quan qui creu sincerament que  l'educació escolar té un impacte en les persones arriba a conèixer els itineraris posteriors del seu alumnat.

Un dia, mentre mirava un quadre en una exposició, se m'acosta una senyora i em diu: - S'enrecorda del meu fill, que li veu dir que no faria res, que deixés els estudis, i que no tenia vocació musical vertadera? Doncs ara ha acabat els estudis musicals. Al seu professorat aquesta cosa de la vocació ens semblava quelcom sobrevingunt, una excusa. Faltava els dilluns i venia amb morè d'esquiar, suspenia o aprovava molt just i s'excusava dient que la seva dedicació era a la música. Interrompuda la meva contemplació del quadre, em vaig adonar que ens havíem equivocat. (Val a dir que poc després el vaig sentir en un concert i em vaig dir que no era un músic molt bo... coses de la racionalització del resentiment!).

Em creuo, ara ja en horari de jubilats, amb la mare d'un alumne: cómo le va a A.? - Muy bien, lleva diez años trabajando en lo que le gusta, gracias a vosotros.. -Mujer, ya será menos! -No, gracias a vosotros. Estaba en un momento difícil y le ayudásteis! - Siempre os lo agradeceré. No recordo haver fet res d'especial en el cas de l'A.

Rebo al Fb un comentari d'una exalumna: "JAlsina i JBeltran!, com m'agradaria tornar-vos a tenir a classe!" Uau... Ha completat els seus estudis a Harvard i acaba de publicar un estudi sobre relacions internacionals. Tampoc em sembla que hi féssim res: semblava saber-ho tot abans d'ensenyar-li-ho i, al damunt, sense fer cap posat d'alumna model o setciències.

Encara sento una fiblada en el cor  quan recordo aquella junta d'avaluació de setembre on no vam ser capaços d'aprovar per una assignatura el darrer curs de batxillerat a una campiona esportiva i imagino el seu itinerari posterior, que desconec. O quan penso en el d'aquell pakistanès, un dels pocs estrangers que en aquell moment teníem, que vam  convertir d'estranger en extraterrestre: tot el dia sol al passadís perquè dins de l'aula "no entén res". O quan torno a sentir el neguit de no saber què fer davant els intents d'aquell corpulent llatí acabat d'arribar a mitjan curs d'amagar el seu cap d'atzabeja en una aula d'alumnes un curs més petits.

Quina vida tindran la campiona esportiva sense títol de batxiller, l'estranger que va experimentar el rebuig de tota la comunitat quan era un nouvingut al nostre país, el llatí que volia fer-se invisible?

Un es pot consolar canviant de pensament: en general, l'educació, per més planificada que estigui, no influeix en les persones. Influeix més l'origen familiar, l'ambient dels iguals, i... la sort.

Créixer filosofant

En un article de la revista digital Filosofia, ara   trobo una viva descripció de l'adolescència:

"Mai m’ha agradat que em diguessin que era una adolescent. Era per a mi un títol indesitjable: ni nena ni adulta, estúpida i insofrible segons els experts. Amb el temps he anat entenent que no hi ha cap mala intenció rere aquesta etiqueta. L’adolescència no és res més que una època de canvis que cadascú viu d’una manera diferent, i els adults no són enemics, ni tampoc un reflex futur, negre i ensopit; són persones amb tants dubtes com tu.

Quan tens setze, disset o divuit anys, tot va molt ràpid. Arriba un moment en què allò que coneixies, tot el que per a tu era sòlid, evident i quotidià comença a desfer-se i a tornar-se borrós enmig d’una nova realitat que pren importància a l’anterior. Les notícies de la televisió deixen de ser narracions incomprensibles, els països llunyans i exòtics passen a tenir nom i cognom en els mapes, la història dels teus avantpassats es dibuixa a la teva memòria i fins i tot pots sentir que et toca de prop. El món comença a obrir-se, inabastable, i poc a poc t’envaeix la sensació que tot i que cada dia n’aprens més, no hi entens ni un borrall. "

Maria Torres Pérez

Aqui teniu la continuació.

Els XXXVI Arnau de Vilanova

Com els anteriors altres trenta-sis anys. Noies i nois satisfets, una mica avergonyides (sorpreses ara de no rebre correccions, sinó elogis). Professorat i famílies enlluernades per aquestes noies i nois. 

Professorat que esgarrapa temps per sortir de l'aula i posar per escrit les coses bones que fan dins d'ella. 

I la qualitat es manté, gràcies a aquesta institució de l'educació catalana que es diu treball de recerca. Fins l'any que vé!

Trobareu la llista de premiats i les ressenyes aqui.

Enlluernadores i enlluernats

De tornada

Els Arnau de Vilanova 2016

Dimecres passat vem fer el lliurament dels premis Arnau de Vilanova, organitzats per la Comissió d'humanitats del Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Si té algun valor l'antiguitat, aquests són els premis per a alumnes i professorat de secundària que fa més anys que se celebren, en qualsevol matèria (CIRIT, Cangur, Argó, etc).

Vegeu le recensions dels treballs premiats al lloc web del Col·legi. De moment, els seus retrats en fotografia.

Quinzè concurs d'aforismes

En Toni, com cada any -i en fa quinze!- ens resumeix la performance de l'acte de lliurament del concurs d'aforismes de Sant Cugat.



Una mostra de la collita 2016:

A los realistas se les llama pesimistas porque la realidad es pésima.	Andrea Abregú
¡Que harto estoy de tropezar! ¡Pero cuánto quiero a esa maldita piedra!	Albert Suso
Nos siguen educando igual, a pesar de que los tiempos han cambiado.	Leila Ginés
El futuro lo creas hoy, no mañana.	Raul Loste
Construimos un camino hacia la felicidad y destruimos la felicidad por el camino.	Maria Baltierrez
¿Por qué existe el rincón de pensar? Como si pensar fuera un castigo.	Laura Caballé

Quan obres una porta, descobreixes, quan la tanques, recordes.	Alba Delgado
Som tan efímers i a la vegada tan eterns.	Cristina de Borja
No seríamos nada si lo fuéramos todo.	David Moral

fins l'any vinent!

LGELOGSELOCELOELECLOMCE ...

Recordeu els nivells de concreció, les representacions prèvies, els fets, conceptes i sistemes conceptuals, la diferència entre processos i procediments, les actituds, els valors i les normes, els objectius terminals, l'avaluació formativa, formadora, inicial, contínua i final ...?

Com que el ser alumne s'enganxa, el col·lega i amic (Antonio, on ets!), assegut al meu darrere i sense que el formador de formadors s'adonés, em va fer aquesta caricatura de clatell. Era l'any 1991. Era un curs de preparació per a la Reforma. 

Al Congrés dels diputats, els partits excepte el PP han aprovat una proposició de llei impossible de complir sobre la suspensió de la LOMQE (estándares de aprendizaje, criterios de evaluación, serendipia, entrada per llei de la AVT als centres ...). Al Departament d'Ensenyament comença a ressonar que en un futur pròxim caldrà elaborar una llei d'educació catalana (competències, consolidació competencial, habilitats, continguts clau, gradació ...). El ministeri pacta amb les universitats, amenaçants perquè perdien la bicoca de les PAU, una reforma de la reválida encara no implantada, però insinuada en "los estándares de aprendizaje", per seguir controlant les proves finals de batxillerat.

L'única mesura assenyada sobre reformes ensenyament ha estat la del govern català de mantenir el batxillerat sense canvis segons l'ordenació del 2006 fins que s'aclareixi el panorama. I l'única mesura transcendent va ser l'allargament de l'ensenyament obligatori i la creació dels instituts de secundària. La resta, superestructura, mareig i pèrdua de temps en traduir el nou vocabulari. Sustracció d'esforços a l'autèntica millora de l'educació.

P.S: Consulteu a la Wikipedia en espanyol totes les sigles. Son dels articles que contenen més avisoso de manca d'imparcialitat, de continguts divergents i de manca de dades de suport de les afirmacions.

Corregir

Segurament, l'activitat més odiada de la professió: Quan corregeixes, esmenes, avises, jutjes, castigues, premies, endevines trampes, compares, ordenes, destries la norma. Constates la mimesi entre els discurs de les classes i el dels escrits dels alumnes, laboriosos o deixats.  També reparteixes culpes entre l'alumnat i tu, i el llibre de text, i les pàgines web que el boca orella entre alumnes certifica com "les millors". En d'altres casos, corregir es tranforma en la burocràtica tasca d'anotar si s'ha fet o no una tasca, o en la no menys burocràtica d'emplenar caselles.

La feina més desagradable de la professió: Perquè posa davant del propi fracàs. Perquè estimula el menyspreu -en el fons culpabilitzat- front allò que fa el nostre alumnat. Perquè fa adonar-te que, un cop més, han estat balders els esforços per no tornar a caure en el clot de parionar la llista de les respostes amb la de les preguntes. Perquè no es palesa millora. Perquè en la majoria d'ocasions, la transcendència de la nota fa oblidar la del poder formatiu de l'avaluació.

Si no us ho creieu, compareu amb una altra activitat avaluativa: editar. Editar: cercar alternatives millors tot respectant el que la persona autora volia dir.

Només l'he sentit una actividad agradable i enriquidora quan he plantejat la tasca per tal que m'interessés allò que havien escrit els alumnes, i després els he llegit amb una llibreta de notes al costat per apuntar allò que m'agrada o em crida l'atenció. No em refereixo a recull de disbarats estil "les forces productives són generalment homosexuals (després d'haver dissertat sobre ambdós temes en una mateixa classe). O "cuando Pepinillos descubrió unos manuscitos de Sartre ..." (barreja de la llista de definicions de consciència del Pinillos, el tràfec de manuscrits de "Jean Pol Pârtre" a l'Écume des Jours, i el pour soi. Ni a "nadar en la ambulancia".  Ni en els disbarats que es poden trobar en els repertoris de la xarxa, que feien dir fa anys al malaguanyat Félix de Azúa, comentant una de les enèsimes reformes educatives:  "quizás un día lamentemos que los escolares pierdan su descomunal talento para mostrar el lado ridículo de la vida y la trivialidad de nuestros conocimientos". Em refereixo, en canvi, a l'ús d'eines estil avaluació figuroanalògica, frases incompletes, metàfores, analogies, dilemes, enigmes ...

L'única recompensa: acabar i repartir, tot sortejant el perill que el bon humor d'haver acabat encara sigui amenaçat per les odioses preguntes (que resssusciten tots els dubtes que se t'encaparraven durant la correcció):

- Però, això, entrava?

- Jo he posat el que deia el llibre de text!

- Sí, sí, però quina nota tinc?

- Llavors, què volies que hi posessim?

- X ha escrit el mateix que jo i a ell li has comptat mig punt!

- T'has equivocat en la puntuació!

...

Corregir:

"Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar" (DIEC).

Però a més:

"Avisar qualcú de la dolentia o inconveniència dels seus actes, per tal que se n'esmeni" (DCVB).

I també, per descomptat:

"Infligir càstig correccional"(DCVB).  

I, en el fons:

"Regir, comandar" (DCVB).

Aquesta nit he somniat que, malgrat estar jubilat, tenia una pila d'exàmens per corregir ...

Històries urbanes

I

L'escampall de criatures s'ha dissolt. Una mica més amunt de la porta de l'escola, arrambades a la paret, romanen tres nenes crescudetes, d'uns 14 anys. Escolten amb posat seriós una dona jove ben vestida que branda una revista i tot assenyalant-la diu:

- Con esto podréis comer y beber lo que queráis!

II

A la cua per pagar la fruita, una dona canosa que m'havia estat mirant em diu: - Jo vaig ser alumna teva! A l'instant la reconec. Ella prova de disculpar-me explicant que també és mestra i que a ella sempre li ha costat reconèixer els seus antics alumnes. Jo em precipito a dir-li que les mestres ho tenen més difícil que nosaltres perquè els infants canvien més. A més, intento demostrar que jo  la recordo bé i li parlo de la seva família mentre desesperadament intento trobar el seu nom. Ella s'ha adonat de la meva incomoditat en no haver-la reconegut, i per això no pronuncia la frase que havia de dir: - Sóc la X. M'arriba el torn de pagar i ens despedim.
Camino una bona estona. De sobte, se m'apareix el nom: C.C.! Aturo l'impuls de tornar corrents a buscar-la. Fora patològicament impropi. A més, demostraria, com a mínim, que la meva memòria s'ha fet lenta, tot i que fa 28 anys que la vaig tenir a classe.

III

L'acordió que ha interpretat entre dues estacions el popurri d'una revetlla completa fins l'apoteosi final enmudeix. Com en una pel·lícula de terror, és substituit per una veu suplicant, llastimosa:
- Ayudenme! Nadie tiene trabajo en casa!
No sé si ha estat la sobtada transfiguració o què, però ningú li ha fet l'almoina cuitada.

Olimpiada de filosofia de Catalunya 2016

Sortosament per a mi, l'organització em van proposar de col·laborar en les taules de discussió de l'Olimpiada de filosofia de Catalunya. Va ser estimulant comprovar un cop més que l'ensenyament secundari és un lloc de creativitat, vitalitat, rigor i coneixement, tant per part del professorat com dels i de les alumnes. Teniu informació més completa sobre la magnífica edició d'enguany al blog de l'Olimpíada.

Aquest és el vídeo de la meva experiència. Conté algunes de les preguntes que l'alumnat participant va fer en les taules de discussió. Més abaix en teniu una llista ampliada. No són preguntes retòriques, són preguntes que es fan joves de setze i disset anys que acaben d'escriure una dissertació filosòfica sobre la bellesa:
A tots ens causa la mateixa sensació la bellesa?
T'agraden les coses perquè són belles o són belles perquè t'agraden?
Creus que hi ha una idea de bellesa com pensava Plató?
La contemplació de la bellesa ens serveix de refugi del món?
Per què el concepte de bellesa canvia tant depenent de l'època?
Com sorgeixen els cànons de bellesa?
Existeix la bellesa d'una acció? Si és així, ve definida per la utilitat de l'acció o per l'acció en sí mateixa?
Por qué somos las mujeres las principales esclavas de los cáones de belleza impuestos por la sociedad?
Qué criterios hay para medir la belleza?
Com serà la bellesa en el futur?
Bellesa, objectiva o subjectiva?
Cuánto habrá cambiado la belleza dentro de cien años?
Si segons els biòlegs la bellesa corporal està vinculada a la procreació per què canvia al llarg de la història?
Si nosaltres no existíssim hi hauria bellesa?
Tots veiem la bellesa igual?
La bellesa és una idealització de la realitat?
La tecnologia influeix en la bellesa?
Per què existeixen els ideals de bellesa?
Arribarà un moment on tot sigui bell?
Hi ha un ideal universal de bellesa?
Tot l'árt és bell?
Es pot viure sense bellesa?
És realment important la bellesa?
Se ha de universalizar la belleza?
Volem ser bells pet destacar o per encaixar?
Podemos prescindir de la belleza?
Puede la belleza percibirse mediante otro sentido diferente al de la vista?
Per què ens preocupa no complir els estereotips si sabem que són una manipulació de la societat?
Qui diu què és bell i què no?
Per què actualment donem tarnta importància a la bellesa?
Quin fet o què produeix el canvia en els estereotips de bellesa?

Mostra de Fotofilosofia 2015

Vers la desena convocatòria from jbeltran

Aquestes han estat les fotofilosofies que he seleccionat per comentar en l'acte final de la Mostra.

La 3 i la 4 em serveixen per resumir allò que no s'ha de fer.

3: el got mig ple i mig buit: a banda de ser una pregunta tòpica -que potser es justifica perquè l'alumne l'acaba de descobrir-, no és pròpiament una bona pregunta, a no ser que es reformuli, com han fet altres alumnes: "Perquè sempre el veiem mig ple?". Però el problema fonamental és que qui l'ha presentada ni s'ha molestat en fer una foto, sinó que l'ha copiada. Recordem que qui copia sense citar la font s'atribueix el mèrit o el treball d'un altre, enganya sobre qui realment és i competeix en desigualtat.

4: Una molt bona foto, una noia encaparrada per una pregunta. Però aquesta pregunta resulta que no és original. El cercador ens en dóna  53000 resultats. Caldria haver donat indicis que no era una pregunta de l'autora, per exemple: "Per què em fa pensar el llegir "Si em pego i em faig mal, sóc fort o dèbil?"".

La resta, una meravella, com altres anys. Triades, entre moltes meravelles, per tal de destacar:

La varietat de temes: 

La vida, la llibertat, l'escollir, la identitat, l'amistat, la realitat, el desig, la finitud, el subjecte i l'objecte d'amor, el límit, la mort, el temps, les entitats, els animals, la felicitat, la democràcia, la justícia, la filosofia, el determinisme, l'existència ...

La diversitat en les formes de preguntar:

Per què? És millor? Podríem? En quin moment? És el mateix si? A qui? Com sabem que? Faríes? Podem estar segurs? Només? Com pot ser? Què significa vertaderament? ...

Les fotografies:

Cada vegada més personals, més cuidades, oblidant tant la retòrica fotoperiodística com la dels acudits de les xarxes socials i construint una nova retòrica que podem anomenar fotofilosòfica.

Les fotofilosofies en conjunt:

Per què demostren una altra vegada que les pomposament anomenades "grans preguntes" o "preguntes radicals" o "preguntes profundes" s'imbriquen en l'existència dels i de les adolescents del segle XXI i per això mateix, en fan pensar.

Somni

Avui, he somiat que tenia alumnes. Era feliç. Aristotèlicament i utilitària.

Uns apunts per pensar l'alternativa a la Religió

Mentre esperem la concreció en el decret definitiu de l'ESO de la matèria de Cultura i valors i la publicació del quadern explicant les deu competències que estableix l'ordenació catalana, heus aquí uns apunts del 2006 per avaluar el que havia fet els dos cursos anteriors. Va servir de base a una comunicació que vaig presentar en una trobada del grup IREF.

Per si serveix a algú de cara a impartir la matèria el curs vinent.

APROFITAR L’ALTERNATIVA

La situació: Humpty Dumpty al disseny curricular

“Has de donar l’alternativa”. L’expressió de ressonàncies taurines en boca de la cap d’estudis comunicava a aquest professor de filosofia que havia de baixar a 1r i 2n d’ESO. Es tractava d’impartir una hora setmanal a aquell  alumnat que no cursava religió catòlica. Una no-àrea? Una no-matèria? Feia venir al cap aquell personatge d’Alícia al País de les Meravelles que descobrí que, més divertit que celebrar el seu aniversari, era celebrar el seu no-aniversari, perquè això es podia fer 363 vegades l’any. Què tenia de bo el meu cas? Encara no ho sabia.

Ullada a currículum. Infumable (amb perdó). No entrarem aquí en una discussió que ens portaria a un dels nòduls de les tensions polítiques actuals.

També formen part de la situació dues conviccions que m’han estat inoculades per anys de professió i de les que no puc desprendre’m :

•       Cal donar suport a la formació integral, no allargar els programes creant un espai reservat a l’assignatura ...

•       L’alumnat és un dels principals reguladors de  l’activitat del professorat

–      Al professorat li ha d’interessar què i com pensen els i les alumnes

–      Ha de partir d’aquest què i com i anar a aquest  què i com

–      Això no s’ha de confondre amb un brot de la simptomatologia del col·leguisme:

•       “farem el que voldreu”

•       “vull saber la teva opinió”

El punt de partida: la filosofia com a activitat

Per afrontar la tasca prenem la concepció, compartida per molts companyes i companys i a la que el projecte Filosofia 3/18 ha col·laborat a estendre, que la filosofia és una activitat i com a tal activitat són molt importants les habilitats de pensament crític, creatiu i acurat, d’una banda i de l’altra els aspectes procedimentals que constitueixen la filosofia en acte: Conceptualitzar, Problematitzar, Argumentar.

Coherentment, creiem que la manera més adient de posar en acte  la filosofia a l’aula és organitzar la classe la com a comunitat de recerca. Farem servir no només el diàleg, sinó també l’escrit en relació dialèctica.

Atesa l’edat i la periodicitat setmanal de les classes pensem que hem de les tres capacitats filosòfiques convé donar més rellevància a la de conceptualitzar: “Per pensar necessitem conceptes, és a dir paraules el sentit de les quals està prou elucidat per a què la seva posada en relació faci aparèixer clarament un problema. Filosofar és, doncs, conceptualitzar, és a dir, fer emergir o construir el sentit de nocions (la política, la religió, la felicitat) que, d’idees vagues, esdevinguin conceptes ben definits, que seran alhora objectes i eines del pensament” (TOZZI, M.: Penser par soi-même, p. 71). Això sense oblidar les altres dues.

Els temes: la quotidianitat com a objecte de reflexió

Com que filosofar no es fa en el buit, i el curs requeria una vertebració temàtica, havíem de triar un contingut. Havia de ser conegut pels alumnes perquè no volíem dedicar molt de temps a exposicions per això vem cercar en la quotidianitat. Es tractava de cercar temes relativament coneguts, variats i no banals, que al mateix temps permetessin treballar la “zona de desenvolupament pròxim”. No es tractava de tractar específicament de problemes morals, polítics o socials, o arribar a unes conclusions preconcebudes. Començaríem preguntant-nos què volíem saber i ens sentiríem lliures d’anar allà on ens dugessin les mateixes preguntes. A continuació es reprodueixen els temes dels dos crèdits (els que figuren repetits són els que no es varen poder fer el crèdit anterior). La llista va ser elaborada pel l’autor i consultada amb els companys del seminari, que haurien d’impartir també el crèdit. Després d’alguns aclariments, s’aprovà.

1r Trimestre

Jo

Viatjar

Sentiments

Temps

Animals

Sentits

Guerra

Femení/Masculí

Festa

2n trimestre

Art

Veritat

Joc

Creure/pensar

Somnis

Paradoxes

Soledat

Sagrat

3r trimestre

Misteri

Riure

Mentida

Mort

Llenguatge

Lògica

Investigar

1r Trimestre

Joves i adults

Ment

Patir

Veritat i certesa

Religió

Música

Mentida

Soledat

Regal

2n trimestre

Violència

Investigar

Escola

Plorar

Fumar

Parella

Festa

Art

3r trimestre

Llenguatge

Aprendre

Riure

Lògica

Sentits

Les preguntes: pensament creatiu

El punt de partida són les preguntes que cada membre de la classe planteja en respondre un full al començament de cada trimestre: “De què t’agradaria parlar sobre els temes següents? Què t’interessaria tractar? Per a cada tema, pensa en una pregunta o més que voldries fer. Escriu-les al costat”. Formular preguntes serveix, en primer lloc,  per presentar els temes i estimular el pensament creatiu. No es tracta d’inventar LA pregunta, la pregunta correcta i adequada, sinó d’obtenir, per a cada tema, una llista el més gran i variada possible. En segon lloc, l’examen d’aquestes preguntes revela al professor quins sabers i carències tenen els diversos alumnes, quins implícits, quines tensions emocionals. Aquestes preguntes guien el professor en l’enfocament del tema. El procés cognitiu del professor en agrupar-les per temes constitueix el primer moment de regulació de la seva activitat.

Heus aquí un tria. Oi que moltes fan pensar?

Per què de vegades volem amagar els nostres sentiments?

La bogeria és un sentiment?

Haurem de dir tots els nostres sentiments?

Per què ens agrada volar i i veure el paisatge des del cel?

Viatjar pot ser moure’t més d’un metre o ha de ser moure’t a gran distància?

Per què em preocupo per coses que encara han de passar?

Per què no es pot tenir un tigre com animal de companyia?

Per què alguns animals no tenen cua i altres si?

La persona que fa la guerra, té remordiments?

Per què només hi ha el masculí i el femení? Putser hi ha alguna altra raça que s’amaga?

Per què l’art és tan interessant?

Per què quan la majoria de la gent es va fent gran li agrada menys jugar?

Per què diem “només és un joc”?

Sempre és bo creure en alguna creença?

Somiar és imaginar?

Quan es mor algun familiar o una persona coneguda, la gent plora per què no s’ho acaba de creure, o perquè no hi és?

Fa mal el morir?

Per què el misteri et produeix intriga?

Per què el misteri de vegades fa por?

La soledat és algo que tu fas o que et passa?

A la ment només hi guardes els sentiments o els exàmens i els estudis també?

Per què les iaies pateixen més que nosaltres?

És obligatori tenir religió?

Per què ens agrada tant la música?

Per què deixem sola a la gent a l’hora del pati si no ho volem fer?

Per què fer-se el xulo i ser violent, per les tias, per la popularitat, per integrar-se?

Observar és el mateix que investigar?

Què és millor, emparellar-se de jove o de gran?

Per què ens riem de les persones que parlen no verbalment?

El diari de classe: l’escrit i l’oral

A cada alumne se li dóna una llibreta dinA4 on haurà de recollir:

Apunts o altres materials

Relat del que es va fer a la classe anterior

Fulls repartits, enganxats

Valoració de la classe

            Què ha estat el més interessat

            Què el menys interessant

            Altres observacions o opinions

En començar cada classe el professor demanarà a alguns alumnes que llegeixin en veu alta el diari de dia anterior i s’hi podran afegir comentaris breus. El diari és el lloc de l’escrit: registre, recapitulació avaluació. L’escrit en el diari es configura en gèneres diversos: carta, avaluació, diari personal, escrit d’opinió, relat, apunts .... És essencial en la construcció de coneixements. El diari és material didàctic produït pels alumnes.

Activitats: varietat, diàleg, una sessió

L’estructura de cercar unitats que s’exhaureixen en elles  mateixes i duren un dia facilita planificar la variació. En la mesura del possible, es cerquen marcs d’aprenentatge diversos.  En totes elles el que predomina més és el diàleg inquisitiu, que de vegades sorgeix d’una situació viscuda: hem estat picant de mans al ritme d’un metrònom i ens preguntem què és el temps. Procurar que sigui una sola sessió: l’aprenentatge depèn no de la quantitat d’informació que hi aboquem, sinó de l’activitat interna de l’alumne o alumna.

Per tractar del Jo partim d’un enigma:  Era  l’hora d’esbarjo. La Tere Seta encara era a la classe. Tothom ja havia marxat, però ella s’havia entretingut perquè estava acabant de tancar la taquilla, que no anava molt bé. Va sentir que algú entrava a la classe. Es va girar i va veure qui havia entrat. Llavors va exclamar: Ostres, sóc jo!. Podria donar-se una situació com aquesta? Per què si o perquè no?

Per començar a parlar dels Sentiments en fem una llista a la pissarra a partir d’una graella que prèviament s’ha hagut d’emplenar: alegria, tristor, mandra, enyor, ràbia! ràbia! enveja, enamorament? ... Després es classifiquen en els que semblen positius o negatius, es discuteix si l’enveja és el mateix que l’avarícia o es mostra perplexitat davant de sentiments tan estranys com la vergonya aliena  generant comentaris en veu baixa (“ostres, creia que només em passava a mi”). Si hi ha sort i ganes, acabarem al gimnàs en dues activitats d’expressió d’emocions.

Un altre dia, farem una llista de paraules per parlar de la Guerra. Després a l’aula d’informàtica visitarem la pàgina dels nens soldat d’Amnistia Internacional (www.actuaconamnistia.org), llegirem la informació i veurem l’animació flash. Tornarem a fer la llista de paraules i si cal, ho escriurem al diari: Què pensem ara sobre la guerra?

Lògica es tractarà analitzant la història de la llebre i el cocodril:

Una llebre –en una història jemer- va veure un cocodril que es deixava endur pel corrent. El seu cor va sentir desconfiança i es va dir: “És un cocodril o el tronc d’un arbre?” Va pensar un instant i va cridar:

-       Si ets un cocodril, segueix surant endut pel corrent, però si ets un tronc, remunta el riu en sentit contrari!

El cocodril sentí la llebre i es va dir: “Jo feia com que era un tronc d’arbre. Però la llebre m’ha dit que si sóc un tronc d’arbre he de remuntar el riu. Per tant, he de remuntar el riu”.

Començà a remuntar el riu. Llavors la llebre va veure clarament que es tractava d’un cocodril, perquè els troncs dels arbres no remunten el riu.

J.C. Carrière: El círculo de los mentirosos, 236.

Què hauria d’haver fet el cocodril (suposant que als cocodrils els agrada la llebre)? Aleshores, què hauria d’haver fet la llebre (suposant que a les llebres no els agrada ser menjades)?

Avaluació: recapitular, avaluar i re-avaluar

L’avaluació es fa es cada sessió. És la part nuclear del diari. Al final de cada trimestre es fa una avaluació global on es fa servir elements d’avaluació figuroanalògica. (Perdó! M’oblidava de dir que les notes es posen a partir de si han fet el diari i de les llibretes recollides al final de cada trimestre i s’avalua si el diari està bé, notable o excel·lent tenint en compte la precisió, la fidelitat, l’endreça i la completud). Tornant als sistemes d’avaluació que regulen l’activitat del professorat, com els exposats a Reavaluar, demanar “Si la matèria fos un menjar què seria?” ajuda a recuperar per a la classe alumnes com el que entre mig d’amanides variades, paelles amb molts ingredients  o verdura insípida suggeria: “és com un menjar xines o tailandès, que és estrany, no saps de què està fet i no saps si és bo o dolent”. També és instructiu el dibuix de la classe: si la classe fos un paisatge, què s’hi veuria?

•     Jo veuria una girafa amb el coll molt i molt llarg que pot veure moltes coses perquè a mi l’assignatura m´ha obert els ulls i m’ha permès veure moltes coses, encara que l’assignatura és avorrida.

C sembla no adonar-se que malgrat voler criticar està fent i -fent-se- un elogi:

•     Alternativa la fan els que no fan religió i jo crec que és injust, no m’agrada fer els diaris, m’agrada que es donin fulls per respondre nosaltres amb la nostra opinió i després comprovem amb la dels altres i ens sortia una opinió molt bona.

Altres opinen sobre aspectes metodològics:

•     El pitjor ha estat copiar de la pissarra perquè quan creus que ja has acabat has de tornar a començar perquè hi ha més coses

•       Trobo un error que quan llegim el diari, com sempre hi ha errors, ens quedem encallats en el tema anterior (B)

•       Aquest trimestre m´ha agradat més, perquè tots els temes duraven un dia

•       El tema ha canviat molt des del principi, perquè llavors no ens coneixíem bé i no ens sentíem tan lliures de donar la nostra opinió (E)

•       Aquesta assignatura m’ha ajudat a opinar per mi sola i a dir el que penso de manera més clara i amb més seguretat (Cl)

•       Argumentari (és com hem batejat l’assignatura) és pensar i saber el que creus

•       Fer avaluació ajuda a rumiar i a pensar què dir sobre l’assignatura

•   Trobo que es podia participar molt, era qüestió d’aixecar la mà i prou, ademés ja només quan llegíem el diari podies dir alguna cosa que no haguessin dit (LR.)

Però potser qui em va acabar d’oferir la clau del que m’havia passat en haver hagut d’impartir la no-assignatura va ser la S.:

•       Si aquesta assignatura fos un menjar,  seria un pastís, perquè no és necessari per sobreviure, però si el pots menjar, millor.

Un pastís per celebrar els no-aniversaris. Ara sí que m’adonava que havia estat afortunat.