Aristote chez les Helvètes, una excel·lent introducció a la metafísica

Les preguntes de la metafísica semblen les més abstractes i estranyes, però sovint són les més atractives, les que més provoquen aquell sentiment epistèmic que Aristòtil anomenà thaumatsein i que el preuat Diccionari Grec-Català tradueix per "sorprendre's, meravellar-se, quedar parat, quedar estupefacte, admirar-se, estranyar-se".

Aristote chez les Helvètes, tot i parafrasejar un còmic per títol i format, constitueix una excel·lent introducció a la metafísica que no ha de fer por  perquè només requereix d'una lectura reposada (no és una novel·la policíaca, vaja). El formen 12 capítols, encapçalats per una innocent pregunta referida a un seguit d'emblemes "nacionals" suïssos. Aturar-se en la pregunta (thaumatsein!) porta als diversos especialistes (entre ells els coneguts Casati i Varzi)  a bastir una panoràmica dels principals problemes metafísics, molts d'ells arrelats en l'Estagirita però des d'un tractament actual. Desvetllo aquí els temes en els que acaben emmarcant-se les preguntes:

1. L'ésser de les espècies (Què és una vaca?)
2. La paradoxa sorites (Què és una muntanya?)
3. El límit (Què és el Röstigraben?)
4. El canvi substancial (Què és la fondue?)
5. El buit (Què és un forat de l'emmental?)
6. L'entitat dels valors (Què són els diners?)
7. L'ésser de les institucions (Què és un banc?)
8. El problema de les classes (Què és una confederació?)
9. El temps (Què és un rellotge?)
10. La identitat personal (Qui és Roger Federer?)
11. Substància i accident (Què és Anton Marty?)
12. L'entitat de les emocions (Què és el plaer de menjar xocolata?)

Els diferents capítols s'obren amb un breu plantejament del problema i l'avenç concís de la resposta que es donarà. Segueix l'argumentació i finalitza amb una conclusió. S'adjunta en gairebé tots els capítols una breu bibliografia d'inspiració més "analítica" que "continental". Tots els temes estan tractats amb rigor, precisió i concisió. Els que m'han agradat més són el de Varzi, sobre els forats de l'emmental, i el de Teroni, no és per res, sobre el plaer de menjar xocolata ...

Plantejar les preguntes a partir dels tòpics referits a Suïssa té, potser, l'inconvenient que exposa uns problemes universals amb un tractament localista. Però mirat des d'una altra banda, potser no sigui un inconvenient, sobre tot si ets suís o hi has fet de turista. És també una manera de reivindicar Suissa com un país philosophe. Així mateix, pot ser una font d'inspiració per divulgar problemes metafísics (al Filozum d'aquest hivern vem batallar amb la pregunta Què és una fotografia?) ... Pero tallem. Per cert, què és una navalla?

Lectures recomanades

Una de les cinc C, a la que he sentit créixer intel·lectualment minut a minut des de fa anys, em demana que li recomani algun llibre per a l'estiu. El primer impuls és mencionar algun diàleg de Plató, L'Ètica a Nicòmac, El Príncep, el Discurs del Mètode, ... o les novel·les "filosòfiques" Un món feliç?, El senyor de les mosques, El món de Sofia o fins i tot L'Estranger, però siguem sincers, com a lectura d'estiu són una pallissa. A més, ella i molts altres ja s'han llegit tots els textos del programa de selectivitat, o sigui que prou. I com que comencem a disposar d'una literatura de divulgació filosòfica de qualitat, pensaré en els llibres que veritablement faria llegir a un amic i recomanaré ...
A qui vulgui una introducció a la filosofia breu i entenedora:

Robert Solomon: El pequeño libro de filosofia.

Als interessats en fites de la Història de la filosofia a partir d'exemples dels mateixos filòsofs:

Pietro Emmanuele: Los cien táleros de Kant.

A qui no li importi constatar que en metafísica es pot escriure de manera literàriament més brillant que Borges:

Roberto Casati. Doce accidentes metafísicos (El titol original seria El caso Wasserman y otros accidentes metafísicos)

A qui necessiti amarar-se de pràctica filosòfica, un lluminós i original llibre, construit a la manera budista. Només el trobareu a biblioteques, perquè està exhaurit i l'editorial manté la crueltat de no reeditar-lo:

Roger-Pol Droit: 101 Experiencias de filosofia cotidiana

Als/les fans de les sèries, per sorprendre's com es pot treure un tema filosòfic seriós de la seva sèrie favorita:

W. Irwin i altres: Los Simpson y la filosofia. (A mi m'ha agradat més La filosofia de House, que trobareu aqui)

... i bon estiu!!

Consell

- Hi ha cap dubte?
- No
(Desconfia: no han entés res. Dóna temps. El primer que pregunti serà el que més haurà entés).

Llegint les Meditacions Metafísiques I

La didàctica de la filosofia ha de fer peu en els textos, que la doten de vitalitat i rigor. Per això, a segon de batxillerat, molts procurem que els alumnes hagin llegin la major part de les obres d'on se seleccionaran els fragments per als exàmens de selectivitat. Ara bé, perquè aquesta lectura sigui efectiva, ha de ser quiada, pautada i acompanyada. Guiada: que destrii allò adient a la capacitat de comprensió de l'alumnat i eviti dificultats innecessàries. Pautada: que marqui el ritme de la lectura. Acompanyada: que respongui els dubtes, confirmi o refuti interpretacions, animi a superar els obstacles, ajudi a fer ponts entre el text i allò que pensem.

La condició de possibilitat d'aquest contacte dels joves amb els textos de la història de la filosofia és una lectura aprofundida que cada professor o professora ha de (re)fer. A més, cal superar un obstacle bàsic: la manca de textos adients. L'estanyol serà la vuitena potència mundial, però culturalment està una mica més endarrera. Encara corre en castellà la traducció de Garcia Morente per a Austral plagada d'errades que ningú no ha corregit malgrat haver estat assenyalades amablement per Vidal Peña en la seva edició dels 80 per a Alfaguara, recentment reeditada. La seva edició també contenia gran part de les objeccions i respostes que el mateix Descartes inclogué, que són molt útils per aclarir el text principal. En català i per a aquesta obra tenim la sort de disposar d'una traducció rigorosa i recent, encara que una mica desorientada en els apectes didàctics .

He elaborat unes guies de treball de les Meditacions I a IV amb referència als paràgrafs de l'edició catalana de M. Costa. He intentat fer-les breus -set preguntes per a cada Meditació i amb poc text explicatiu- perquè no passi allò que la lectura de la guia sigui més llarga i dificultosa que la del text que pretén guiar.

Finalment, una vegada més, l'entrada de la Wikipedia en anglès resulta la més completa, clara i rigorosa exposició divulgativa. Fa una mica de vergonya aliena que la francesa comenci amb la tòpica recriminació a "le glacial palais royal de Suède" per la mort del filòsof. En català és un manualet que adreça a d'altres manualets. No sé quina potència serem, però la distància respecte la primera és galàctica.

Trobareu més informació sobre Descartes en aquest blog aqui, aquí i aquí.

S-E-L-E-C-T-I-V-I-T-A-T

- Primer, convé que llegeixis els Criteris de correcció de l'any passat: si més no, per repassar com s'han de respondre les preguntes. Una activitat més completa és fer algun dels exàmens de l'any passat i autocorregir-los aplicant els criteris.

- Segon, fixa't en aquests consells per respondre cada pregunta:

1. El principal defecte és incloure en el resum només allò que s'ha entés, per això és millor forçar-se a entendre el text tot marcant (enclerclant), en una primera lectura, els conceptes importants del text. En fer el resum (millor primer en esborrany) assegurar-se que t'has referit a tots els termes encerclats. Per demostrar que s'ha entés, cal també procurar redactar el resum en un ordre diferent al del text; és a dir, no seguir l'ordre de l'exposició sinó l'ordre lògic del text. No serveixen les intruccions del comentari de text de llengua.
2. Per inspirar-se en un llistat de possibles definicions, pitja aquí (de moment, falta Mill)
3. És la pregunta amb més puntuació: cal demostrar que es coneix l'autor i que se sap explicar a què ve el que s'afirma (s'expressa, s'argumenta, es refuta, es qüestiona ...) en el fragment. Si tens un esquema dels grans blocs del pensament de l'autor, va bé repassar-lo per identificar a quina part correpon el tema del fragment i explicar els punts anteriors i els posteriors.
4. Les relacions depenen de com s'ha tractat a classe la històra de la filosofia. Penseu que podeu relacionar amb autors tractats a primer, com Sartre, o en d'altres matèries, com Marx. Com a recepta, algun llibre de text dedica un apartat a suggerir relacions.
5. Com diu en V, aquesta pregunta és com un llagostí, que per arribar al fons cal un procediment. Heus-lo aqui.

Hi ha altres llocs on es donen consells, com aquest, però són una mica farragosos. El que no hagis après fins ara ...

- Finalment, ves a l'exàmen havent dormit el màxim possible, ateses les circumstàncies i ... Kvagib!!!

39 contes filosòfics

Sempre he pensat que fer servir obres literàries a classe de filosofia era una equivocació: afegia a les dificultats pròpies de la matèria les de comprensió de l'obra, sense entrar en la discutible temàtica de les que s'han acostumat a fer servir. Per tant res de 1984, Un món feliç?, La metamorfosi o L'estranger. Ni per descomptat El senyor de les mosques, en aquest cas gràcies a la lliçó de Tom Sharpe a la instructiva Wilt. El món de Sofia va estar llençat al mateix sac en un altre post.

Una altra cosa són obres com 39 (simples) cuentos filosóficos publicats en castellà per Alianza. Els seus autors són Roberto Casati i Achille Varzi, que originalment els van escriure quinzenalment entre 2000 i 2004 a La Stampa. Son relats curts sobre filosofia de la ment, filosofia política, teoria del coneixement, estètica, lògica, metafísica. Tenen dues de les virtuds de la bona filosofia: són atractius intel.lectualment i estan ben fonamentats; vegeu, si no, la "apostilla" a la pàgina 235 on dónen les referències de cada conte.

A classe, la seva naturalesa paradògica i enigmàtica suscita espontàniament qüestions que porten l'alumnat a manejar els problemes filosòfics amb una familiaritat que et pot sorprendre. El procediment general és llegir-lo en veu alta o millor, en aquells en forma de diàleg, encarregar-ne una petita escenificació d'un dia per un altre. Una vegada llegit, comentar-lo entre tota la classe. Per animar les intervencions es poden fer preguntes com: quin personatge creus que té raó? És possible que passi el que s'hi explica? Per què sí o per què no? Com a recapitulació, redactar quin o quins problemes es plantegen en el conte i com es fa.

A segon d'ESO, a Humpty dumpty (o "Alternativa a religió") hem llegit "Los sabores del helado" (el coneixement de les altres ments, el relativisme, les paraules i les coses, la sensació, el llenguatge). A primer de batxillerat, de moment, "Somnifero Zombi" (ment i consciència) i "Un aparadador por piezas", que va facilitar extraordinàriament una explicació del problema dels universals perquè ens va servir continuament de referència al problema de la individualitat.

Per acabar, una curiositat: El post de Casati on presenta l'obra (es troba aqui). I una delícia: programa de France Culture emès el passat febrer titulat La part de l'ombre. Casati, que ha treballat en una ontologia de les ombres, els forats i les imatges, disserta al minut 12 sobre la mala fama filosòfica de les ombres des de l'Al·legoria de la caverna, i les defensa posant com a exemple el seu important paper heurístic en el desenvolupament de l'astronomia: els eclipsis que permeten a Aristarc descobrir els tamanys relatius de la Terra, la Lluna i el Sol no són més que jocs d'ombres.