Plató: Symposion

Marcantonio Passeri (1491-1563)
Bibliotheque Nationale, Cabinet des medailles.

El Symposion (el Banquet, o el Convit, segons traduí Eulàlia Presas) és un famós diàleg de Plató. Reunió festiva de famosos per celebrar la victòria d'Agatò en el concurs de tragèdies de les festes majors d'Atenes, les Panatenees. Acompanyen Agató Sòcrates, Aristòfanes, el famós comediògraf, Fedre, protagonista d'un altre diàleg de Plató, el metge Erixímac i Pausanias. Mentre mengen i, sobretot, beuen, proposen que cadascú faci un discurs sobre Eros, el desig acompanyant d'Afrodita, i també el tercer déu de la Teogonia, el déu que uneix el cel i la terra.  Al final, irromp Alcibíades, el tèrbol militar fatxenda que, completament begut, revela els seus intents de seduir Sòcrates.

L'obra és magnífica en la seva anàlisi del desig, que brilla en el conte (muthos) del naixement d'Eros: Eros és el fill que Penia (la pobresa) es va fer de Poros (el recurs, la capacitat de sortir-se'n). Per això és inesgotable i reneix cada dia. El diàleg també ensenya que l'amor no és "cosa de dos" com diu el tòpic, sinó que cal distingir el subjecte i l'objecte d'amor i que, en tot cas, dues persones mútuament enamorades son alhora subjecte i objecte d'amor. 

Dibuixa una metàfora millor que la de la mitja taronja en l'altre conte, el dels antics humans, homes, dones i andrògins, que explica les diverses tendències sexuals. Aprofita l'experiència de l'enamorament, el fet que la persona de qui ens enamorem resplendeixi per nosaltres, per exposar la teoria de les idees vinculada al seu projecte  pedagògic. 

Foucault, a L'usage des plaisirs, mantenia que la discussió de fons de l'obra era sobre la pederastia en el seu sentit més etimològic d'amor per als joves. El problema de com un jove destinat a ser ciutadà lliure podia ser objecte eròtic d'un adult. Això es planteja especialment en el discurs de Pausanias i en la reacció de Sòcrates als intents d'Alcibiades de seduir-lo. La resposta de Plató és que la relació adult-jove noble ha de ser educativa, pedagògica. Finalment Plató hi fa fa una magnifica exploració de la gelosia, que captà l'atenció de Jacques Lacan, que dedicà un seminari (el de 1966, crec recordar) a aquests diàleg platònic.

Una part del discurs de Sòcrates, cristianitzat i passat per l'amor cortès, dona lloc a la construcció renaixentista de l'amor platònic, present al De amore, de Marsilio Ficino, i també a l'obra de l'hispà exiliat a Itàlia des del 1492 Lleó Hebreu (Judá Abravanel), Diálogos de amor. El Symposion també és la font del personatge Diotima, que segons diu Sòcrates, va ser "qui li va ensenyar tot el que sap", que figura en moltes llistes de filòsofes, tot i que hi ha qui dubta de la seva existència, però que al mateix temps, diem-ho de passada, sosté tranquil·lament la historicitat de Pitágoras (i la de Jesús, posats a dir). Per cert, Xenofont, contemporani de Plató, també descrigué aquesta mateixa celebració, però de forma diferent.

Fa uns anys (1987!), vaig publicar una edició amb gran aparell didàctic i de notes, que es va fer servir en moltes classes de batxillerat. Ens ho vam passar molt bé amb en Rafael discutint la traducció. Una de les coses que proposava a classe era que dibuixessin els antics humans que relata Aristòfanes en el seu discurs. Anys després, vaig trobar la reproducció de la moneda de dalt, amb la imatge exacta del tercer gènere, l'andrògin, que dóna lloc als heterosexuals (... i Zeus ordenà que se'ls castigués tallant-los per la meitat, deixant la pelleringa del tall enrotllada en el melic i girant el cap vers la part tallada per recordar-los el càstig...).

És l'obra que recomanaria a algú que pel carrer em demanés què llegir de Plató. També li aconsellaria que no s'entretingués en els discursos de Pausanias, Fedre i Erixímac

Ad baculum

Font

Sòcrates a Barcelona

També s'hi pot veure l'audiència esforçada.

Educació i seducció

Festa d'una escola de primària. Una diada bastida d'entusiasme, imaginació, participació, alegria, feina col·lectiva. Les actuacions de cada curs se succeeixen àgilment i en general són enginyoses i amb esclats de bellesa. La darrera està reservada als de sisè, que acaben l'escola. Flash-forwards i flash-backs fan adonar-se al públic, en un estat de tendra alegria, que hi ha quelcom que fa mal. Quan canten amb el seu mestre una versió de Qualsevol nit pot sortir el sol copsem que alguns ho fan tot plorant. I quan, a continuació,  cada nen i nena de sisè es posa al davant del micro, allò ja és un devessall col·lectiu de llàgrimes. Lamenten que han de deixar l'escola, però sobre tot declaren, elles i ells, el seu amor al mestre que han tingut els dos darrers anys que, alt, canut i de posat seriós, els va abraçant un per un.
I és que en la relació educativa hi ha molt de seducció d'una banda, i d'enamorament de l'altra. Ja ho havia descrit Plató a El Convit en un fragment que Robin, un dels seus editors tradicionals, erròniament acusa de tenir poc contingut filosòfic, el "discurs" d'Alcibíades (llegiu-lo a les pàgines 44-48). Els convidats han estat fent intervencions sobre Eros -tota la reflexió filosòfica i literària posterior sobre l'amor parteix d'aquesta obra- quan irromp un personatge triomfador i tèrbol, Alcibiades, que pren la paraula per denunciar el mestre Sòcrates com un seductor que a l'hora de la veritat es nega a anar-se'n al llit.  I és que -i aquesta és la tesi de Plató- Alcibiades no ha estat capaç d'entendre la seducció socràtica com un ensenyament ni de de transformar el seu enamorament en saber.
Això és el que està en joc en el món de l'educació. Aquells nens i nenes ploraven una pèrdua, i tanmateix havien après perquè el seu mestre havia estat un pederastés en el bon sentit, algú que ensenya tot seduint. Això és el que permet el pacte de respecte pel qual les famílies confien els seus fills i filles a uns altres adults en un lloc, l'escola, i una relació, la docent, diguem-ne segures.
Sorprenentment, sembla que crea més alarma l'estat dels bancs que les grolleres retallades que afecten d'una banda, aquesta delicada trama on viu alló que més ens importa, els fills, i de l'altra, la salut, base de tota vida.

Ment/cos, una mirada intermulticultu

Trobo en la pàgina 66 de Bailando sobre la tumba, de Nigel Barley, una cita de Wade Davis (1988:186) que pot ajudar-nos a complicar la qüestió ment/cos. Res a envejar a la tripartida ànima segons Plató.

"En Haití, los componentes básicos son el corps cadavre, el n'ame, la étoile, el gros bon ange y el ti bon ange. El primero es el cuerpo físico, el n'ame es la fuerza que permite el funcionamento de las células individuales del cuerpo. El gros bon ange es una energía indiferenciada que entra en el cuerpo en el momento de la concepción y lo mantiene vivo. La étoile es la estrella del destino del individuo y está en el cielo. Y el ti bon ange es el aspecto personal que reune el carácter y la fuerza de voluntad y abandona al individuo cuando duerme. La hechicería supone robar ese poder, y es el secuestro de este elemento lo que convierte a alguien en un zombi, en un muerto viviente."

El valor de les preguntes sobre lèxic

Examen a partir d'un fragment de la República 444 a-b sobre el govern de l'ànima i el de la ciutat. Van fent. M'alarmo quan comencen a preguntar-me què vol dir "sublevació", "pertorbació", "intromissió". Però encara m'alarmo més quan descobreixo que ningú em pregunta "intemperància".
La primera alarma és perquè em sembla que haurien de tenir clar què signifiquen. La segona, perquè confirma que no es copsa allò que no s'entén, és a dir, que com que no tenen ni idea de què significa "intemperància" literalment no han vist el mot i per tant no són capaços de detectar una dificultat en la comprensió del text, cosa que confirmo quan llegeixo els resums que han fet. Conclusió: si et pregunten és que són en la via de la comprensió.

Art per pensar, pensar amb l'art

font

Una i tres cadires (1965), de l'artista conceptual Joseph Kosuh.

A la paret, una definició de cadira.

Proposta de treball:

1. Observa la reproducció de l'obra: què caracteritza cadascuna de les tres cadires?
2. Tot pensant en els diferents plans de l'al·legoria de la caverna, quina correspondria a cadascun?
3. Si adoptes una metafísica platònica, quina és la cadira real? I si n'adoptes una d'empirista?
4. Discussió: Quina és la cadira que és una?
5. Discussió: a la llum d'aquesta obra, per què Plató considera al llibre X de La República que la poesia no és educadora?

- No són tres els llits que se'ns apareixen d'un de les quals diem que existeix en la natura i que penso que ha estat fabricada per un déu?
- L'altra és la que fa el fuster.
- I la tercera, la que fa el pintor.

República, 597b

De peus a terra

- Plató bla; les Idees bla; realitat incorpórea bla ... fins que T, amb expressió alarmada, alça la mà:
- Jordi, com pot ser que hi hagi algú que afirmi que allò que podem veure, tocar, olorar no és real?
- Molt bona pregunta però fixa't que en fer-la suposes que la realitat és allò que podem veure, olorar, tocar.
- És veritat!
- I Plató sembla ser que pensava que una de les característiques del real era la permanència i la immutabilitat. Allò que podem veure, tocar, olorar és fugaç i canviant. Estàs més tranquil?
- Ssssi ... no ... no ho sé.

Mala fama

La metempsícosi s'il·lustra en Plató amb molts mites escatològics. El del carro alat del Fedre, el d'Er a La República. Però és en el Fedó on trobem una menció a l'animal que inspira aquest blog. No el deixa molt bé (81d):

Les ànimes dels homes que en vida han estat lligats al cos, incapaces d'anar més enllà, donen voltes a les sepultures com a ombres (fantasmata) fins que "es lliguen" a un altre cos, que tindrà els costums que aquestes havien tingut: "Els qui s'han lliurat a la disbauxa i han tingut una immoderada afecció a la beguda, és natural que entrin en el llinatge dels rucs i els animals semblants".
Tenen una mica més de sort que han estat "injustos, tirans o lladres", que seràn "llops, falcons i milans". En canvi, els que han practicar la virtud de la moderació i la justícia viuran a l'Hades i quan retornin seran altres humans o "abelles, vespes o formigues".

El Fedó, CSI et altera,

Plato, una revista online de la Societat Internacional sobre aquest autor. Conté d'articles recents sobre Plató, alguns en forma d'esborranys o en prepublicació. N'hi ha per triar i remenar.

L'article L'enmetzinament amb cicuta i la mort de Sòcrates: va explicar Plató la veritat? satisfarà sens dubte als seguidors de les sèries CSI com P., que es manté en la seva decisió d'estudiar criminologia. Altres, més assenyats, triaran l'article en castellà sobre Fedó 100a3-7. Qui trobi una mica estrany que després de tanta discussió racional sobre la immortalitat de l'ànima Plató faci explicar a Sòcrates mite escatològic per acabar de consolar els seus acompanyants pot llegir aquesta apretada síntesi de Luc Brisson, autor de Platon, les mots et les mites, un dels millors estudis sobre el tema. I qui tingui curiositat per la relació entre emocions i el discurs racional pot llegir-se aquest.

La il·lustració es pot fer servir per preguntar-nos sobre Plató i Sòcrates. Com és que Plató sembla dictar i Sòcrates sembla escriure?

Al·legoria de la caverna, IV

1. Deure: per demà llegiu La Republica 514a-517a i porteu un dibuix de l'escena que s'hi descriu. Feu-ho bé, perquè ens servirà de referència en l'explicació de Plató. No importa que no sabeu dibuixar, sinó la fidelitat al text.

2. L'endemà recullo els dibuixos: faig el dibuix a la pissarra seguint literalment les instruccions que em van donant, deixant que siguin ells i elles les que es corregeixin o precisin entre si. En acabar, remarco els espais, els personatges, les coses i les seves representacions, i destaco la simetria entre dins i fora.

3. Faig unes quantes interpretacions seguint l'article de Lledó. Els demano que en facin, pregunto qui pot ser el que retorna ...; si no surt -alguns anys ha sortit-, acabo proposant la lectura "pedagògica": ells són els presoners i els que anem desfilant mostrant-los artificis sóm els professors -igualment presoners!-, mentre el món real és fora ... (Una classe)

4. Retornar els dibuixos puntuats i comentar el PWP destacant algun aspecte de cadascun (mitja classe).

Caverna 10

View more presentations from jbeltran.

Criteris d'avaluació: fidelitat al text i bonus a l'enginy en les solucions o la interpretació.

(Una -molt bona- ex alumna d'un altre grup, queixosa: - Jordi, a nosaltres no ens fan dibuixar ...)

Els d'altres anys: aqui, aqui i aqui.

Enmirallar-se

Una mirada autocrítica sobre un mateix pot ser molt instructiva. O descobrir-te que realment no només tens les orelles de burro sinó que no et falta res ... per ser un ruc.Agraeixo la imatge que, en la línia de l'Orelles, relaciona la filosofia amb les ruqueries, (per cert, gnosce se autón -coneix-te a tu mateix; γνωθι σεαυτόν- no és de Plató, sinó que prové de l'oracle de Delfos i va ser adoptada per Sòcrates). Ha estat oferida generosament pel propietari de l'àlbum Filosofia, que està farcit d'imatges referides a la nostra disciplina. Moltes gràcies!

Per si serveix: com fer un resum?

Un Resum Del ParmèNides

View SlideShare presentation or Upload your own.

Llegint el Fedó

Sembla que tots i totes comencem a barallar-nos amb el Fedó, el fúnebre diàleg dit sobre la immortalitat de l'ànima. N'he fet un esquema i una guia de fragments importants: fer peu en els textos. Què ens pot interessar avui d'aquest diàleg? No pas les "proves" de la immortalitat, tan inconcloents que el mateix Sòcrates es veu obligat a contar-se i a contar-nos un mite consolador d'un més enllà on es fa justícia a les ànimes.

Per què no llegir-lo com una lloa de Plató a Sòcrates que no només no necessita ser confortat per ningú sinó que és capaç de confortar els seus amics i deixebles convencent-los que morir no és morir? Perquè no recollir quantes vegades fan broma i es fan somriure i riure, mantenint en la difícil circumstància un diàleg amistós que no defuig el desafiament intel.lectual, com palesa el "semblava que Sòcrates s'alegrava de les objeccions de Cebes". Per què no llegir-hi i treballar les bones explicacions de la distinció sensible/ intel.ligible, els debats on es constata que posseïm coneixement no empíric? Per què no preguntar-nos si els principis parell-dualitat-alteritat/senar-unitat-identitat serveixen efectivament per a la "segona navegació"? Per què no fer-lo dialogar amb tota la filosofia presocràtica? Per què no afegir a la nostra col·lecció d'al·legories platòniques la dels habitants del fons del mar, que veuen el sol esmorteït?

Al capdavall, en el Banquet i el Fedre Plató ha establert que el motor del coneixement és Eros, una epithumia -un desig- que representa "la part immortal en la nostra naturalesa mortal". O sigui, que molt racionalisme, molt idealisme, molt innatisme, però res d'immortalitat de l'anima, només mites consoladors.

Si no, a què venia que aquella alumna de la segona fila s'eixugués una llàgrima quan vam acabar de llegir en veu alta les cinc darreres planes del diàleg?

Al·legoria de la caverna 3

Caverna09

View SlideShare presentation or Upload your own.

Les anteriors les trobareu aquí i aquí

No anem bé

Rafael Argullol, el delegat de l'SDEUB del meu curs, publica a El Pais un article on es fa ressó de les dificultats d'un jove professor universitari per dedicar-se a l'estudi dels filòsofs. Unes provenen de les servituds burocràtiques i les altres de les suposades males condicions de l'alumnat d'avui. Res a dir sobre les queixes burocràtiques; cadascú fa carrera com pot. Si veiés l'estat del professorat dels IES mentre ha durat el concurs d'accés a càtedres que al final té com a resultat més visible una puja de 90€ al mes ...

D'acord amb què de vegades és difícil trobar tema per a un article. Però que Argullol accepti, com sembla fer, que és una bona idea la d'aquest professor de fer pwp amb textos com a única manera, segons ell, de fer-los empassar la lectura de Plató, em sembla molt qüestionable. En primer lloc perquè sembla que aprofiti per unir-se al cor dels que es lamenten del baix nivell dels habitants de la cultura àudiovisual i de les dificultats per ensenyar-los, que és com si un metge es queixés de com li venen de malalts els pacients. Segon, perquè és sabut que una conferència o classe basada en la lectura d'un pwp és avorridísssima (a les fosques, una mala lectura, on anotar si no tens el text a la mà?). I tercer perquè articulista i jove professor demostren un desconeixement i sobre tot una manca de reflexió sobre la pràctica de l'ensenyament, que per cert es diu didàctica. Aquesta perspectiva errònia s'agreujarà quan el professor vegi confirmada la seva teoria amb la reacció avorrida dels alumnes que reiteren la seva ignorància i mala disposició menyspreant els pwps que el professor amb tant esforç ha preparat. El resultat ja el coneixem: professor amargat, però carregat de raons, i alumnes ignorants.

Tanmateix, hi ha altres maneres de tractar els textos de Plató i fer-los llegir als alumnes; segurament també serveixin per a la universitat:

- Dividir el llibre setè de La Republica en fragments de dos o tres fulls i encomanar exposicions a classe de 15 minuts amb el següent esquema: tesi central del fragment, relació amb els altres fragments, frase destacada.

- Dedicar 10 classes a acompanyar la lectura de El convit. Cada dia cal llegir un dels discursos a casa i dur una frase subratllada que ha agradat i una altra que no ha entés. Fer una prova de recapitulació.

- Mostrar com un text difícil, com el fragment del Parmènides 130e-131b pot ser entés a partir de la seva estructura dialògica: Hi ha quatre preguntes i Sòcrates respon afirmativament a la primera, a la segona, dubitativament a la tercera i negativament a la quarta. Per què?

- Que els alumnes facin un discurs retòric seguint la burla que se'n fa al Fedre 266d-267d

- Dibuixar l'Al.legoria de la caverna després de llegir el fragment. Comentar les "Lecturas de un Mito filosòfico", que apareixa a La Memoria del Logos, d'Emilio Lledó. Fer un altre dibuix reinterpretant-la.

Vegeu la producció d'un alumne que subratlla que una part de nosaltres vol restar a la caverna. Això també passa al professorat ...

Premonició!

Tot jugant amb les interpretacions de l'al.legoria de la caverna que fa Emilio Lledó ("Lecturas de un mito filosófico") acostuma a passar que algú suggereix una "lectura pedagògica". Consisteix a pensar l'escola com una caverna amb uns manipuladors que desfilen presentant les suposades veritats mentre que afora s'esdevé la vida de veritat. Gràcies al Café de Ocata sabem no és una al.legoria, sinó una premonició.

L'escola es diu Dongzhong (literalment "La cova") al poble de Ziyun, a la província de Guizhou al suoest de la Xina. La fotografia és del 14 de novembre de 2007. Vegeu a Reuters el reportatge complet

Llegint La República

Herakles atrapa Nereu, la vella divinitat marina amb cua de peix. Disset nereides dansen al voltant. Surtós? Sta tria? S'inclouen aquestes danses col.lectives en la gimnàstica i la música que Plató proposa a La República i Les Lleis com a primeres matèries d'ensenyament?

Llegir, escriure, nedar

Theoi Greeck mythology

per a A.

A les Lleis, 689 d4, Plató recorda el proverbi atenès que sanciona que una persona no es pot considerar educada "si no sap ni llegir, ni escriure, ni nedar", i proposa el seu ensenyament als futurs habitants de Magnèsia.

Podriem explicar aquesta sorprenent inclusió de la natació amb arguments prudencials. La importància de la navegació en moltes polis faria necessari l'aprendre a nedar com a mesura de seguretat davant dels naufragis. Però crec que Plató no la proposa per aquests motius. Deixant de banda el fet que els naufragis acostumen a passar a una distància que fa molt difícil arribar a la costa -els manuals de nàutica ens avisen que sempre es subestima la distància- i que de fet els mariners generalment no saben nedar, cal remarcar que el fundador de l'Acadèmia considera que saber nedar és una competència, com es diu ara, de cultura general.

Aquest valor educatiu del nedar crec que li vé del fet que trenca un límit humà. Se'm dirà que això passa en tots els esports, però el límit que trenca la natació no és quantitatiu, sinó qualitatiu: la nostra naturalesa terrestre. L'enveja pels peixos ens fa dir "se sent com un peix a l'aigua" quan volem exemplificar la màxima adaptació a una situació extranya. Sense cap instrument més que el propi cos, saber nedar ens permet endinsar-nos en l'aigua, aquest medi estrany i letal per nosaltres. La superació de límit aeri té un caire diferent, perquè cal fer-la ajudats amb instruments.

I encara hi ha una cosa que fa del nedar un esport especial: llençar-se a l'aigua i restar submergit és una experiència familiar, tan familiar que per uns moments ens trasllada a la callada i tranquil·a etapa anterior al naixement. Només per uns moments: embadalir-nos dintre l'aigua pot fer que el que ens va portar a la vida ens la llevi.

stockxchang

Plató resumeix la "teoria de les Idees"

Carta VII, 342a3. Plató explica els seus intents fracassats d'intervenir a la política de Siracusa. Sosté que Dionís o no era savi o no va escriure un llibre amb els seus coneixements perquè qualsevol persona seriosa es "guardarà molt de posar per escrit allò que sap". Com al Fedre, la sorprenent tesi que la paraula escrita no té valor. Munició per als que mantenen la teoria de les doctrines no escrites (vegeu Reale (1987) Per una nuova interpretazione di Platone. Per cert, a qui beneficia el que encara no s'hagi traduit?). A banda d'aquestes consideracions, el fragment resumeix bé l'estàndard de la teoria de les idees.
"Hay en todos los seres tres elementos necesarios para que se produzca el conocimiento; el cuarto es el conocimiento mismo, y hay que colocar en quinto lugar el objeto en sí, cognoscible y real. El primer elemento es el nombre. el segundo la definición, el tercero la imagen, el cuarto el conocimiento. Pongamos un ejemplo aplicado a un objeto determinado (...). Hay algo llamado "círculo",cuyo nombre es el mismo que acabo de pronunciar, en segundo lugar viene la definición, compuesta de nombres y predicados: "Aquello cuyos extremos distan por todas partes por igual del centro" (...). En tercer lugar, la imagen que se dibuja y se borra, se torna en círculo y se destruye, pero ninguna de estas cosa le ocurre al círculo mismo al que se refieren todas las representaciones, pues es distinto a todas ellas. Lo cuarto es el conocimiento, la inteligencia, la opinión verdadera relativa a estos objetos: todo ello debe considerarse como una sola cosa, que no está en las voces ni en las figuras de los cuerpos, sino en las almas, por lo que es evidente que es algo distinto tanto de la naturaleza del círculo en sí como de los tres elementos anteriormente citados. Las mismas diferencias podrían establecerse respecto a las figuras rectas o circulares, así como a los colores, a lo bueno, lo bello y lo justo, a todo cuerpo, tanto si está fabricado artificialmente como si es natural, al fuego, al agua y a todas las cosas parecidas, a toda clase de seres vivos, a los caracteres del alma, a toda clase de acciones y pasiones. Porque si en todas estas cosas no se llegan a captar de alguna manera los cuatro elementos, nunca se podrá conseguir una participación perfecta del quinto." (Ed. Gredos, pp 514-516)