diumenge, 30 de setembre del 2012

Mirall finès

l'Òliba finesa
A Finlàndia, per tal de celebrar el Dia de la filosofia les autoritats educatives promouen un concurs d'assaig filosòfic, obert als altres països bàltics. Tots els centres participants dediquen dues hores a què l'alumnat redacti un escrit de màxim dos fulls en resposta a un tema/text plantejat, i en selecciona els dos millors. Són centres de secundària, perquè allà a secundària també imparteixen Filosofia, a més d'Ètica, que anomenen Filosofia de la Vida. És una inicativa vinculada a les olimpiades de filosofia.
Aqui celebrem aquest dia especialment amb la Mostra de Fotofilosofia, una activitat impulsada per uns quants i quantes pluriempleats que sostenen un teixit de complicitats personals i professionals on l'Administració no hi és present com a tal.
Si ens hi emmirallem en unes coses, fem-ho en d'altres!

dissabte, 29 de setembre del 2012

Postals urbanes

Acostumo a baixar a Barcelonaa la tarda, quan ho faig, i feia dies que no emergia de l'estació de Catalunya aviat al matí. La mateixa munió de gent afanyant-se a no xocar en els seus camins amb una naturalitat que sempre em sobta. Una diferència, però: a les vuit del matí, aquest atrafagament és silenciós.

dimecres, 26 de setembre del 2012

Por el bien del Imperio

"No se puede esperar nada mientras los destinos más terribles y oscuros, comentados a diario, incluso a cada hora, en los periódicos, analizados en sus causas y consecuencias aparentes, no ayuden a la gente a reconocer los oscuros poderes a los que su vida está sometida" ( Benjamin: Einbahntrasse, citat a la pàgina 23)
Vaig cometre l'error d'agafar-lo de la Biblioteca i no comprar-me'l, i ara em sap greu tornar-lo. Un mes i mig de glops d'amargor lúcida, des del discurs de F.D. Roosevelt de les "quatre llibertats" fins i el triomf del "capitalisme realment existent" d'avui, d'Obama i la crisi financera i el seu revers, el creixement de les desigualtats, la fam i el desplaçament forçós de milions de persones per guerres i sequeres, però també per l'usurpació de les terres i l'aigua als camperols. I presentat modestament com un esbós!
Entremig, un relat condensat de la història política, econòmica, social i cultural dels diferents països, que no defuig la pinzellada del retrat d'alguns actors. Informació (referenciada en les 252 pàgines de bibliografía) ordenada i feta intel·ligible amb un llenguatge precís i clar en 978 pàgines.
I lliçons: globalment, parlar de justícia és un sarcasme. Les relacions internacionals no són caòtiques, sinó amb poques línies polítiques tortuoses, però que es mantenen, com "la defensa del sistema de lliure empresa". No hi ha apocalipsi, sinó poders enfrontats. Sorprenentment, en pocs països el petroli s'ha aprofitat per al desenvolupament. A Cambodja han sofert 30 anys de guerres instigades des de l'exterior.  A molts llocs, més enllà de la retòrica vocacional, ser militar significa arribar còmodament al poder.  No es pot dir que els organismes internacionals estiguin al servei de l'imperi, però sí que molts cops les seves proclames encobreixen l'interès dels poderosos. Les multinacionals són les principals evasores d'impostos, també als Estats Units, on han passat de representar a mitjans dels anys cinquanta un 30% dels ingressos fiscals al 6,6% actual. En cinc anys de crisi, els bancs són un 20% més grans i controlen una major part de l'economia. Les tensions a l'Orient mitjà no tenen res a envejar a les d'India-Pakistan-Afganistán, o Xina-Japó.
font
Aquesta dinàmica podria fer pensar que només tenen importància els interessos i no les idees, i que la filosofia no és el hegelià  l'època transformada en concepte sinó una mena de bromera de la història.  Però Fontana no menysté el paper de les idees, tot recordant per exemple que  l'inici de la contrarevolució conservadora es troba en la publicació al 1975 de La crisi de la democràcia, de Samuel P. Huntington entre d'altres, el mateix autor que posteriorment senyalaria un nou camí en el Xoc de civilitzacions. La història sense ètica ni política només porta a una -resignada d'uns o cínica d'altres- acceptació del determinisme.
Si no volem situar-nos entre els cínics o els resignats, des de la filosofia hem de combatre en el terreny de les idees al costat d'aquest joves que segons Fontana, a diferència dels del maig del 68, no tindran res més a perdre que les seves cadenes, com els treballadors de 1848.

Hi ha qui dirà que l'afirmació és gratuïta i utòpica. De moment, concedim-li més credibilitat que al FMI, que en un informe al 2007  afirmava que l'economia a la zona euro estava "llesta  per un llarg període de creixement"!

dilluns, 24 de setembre del 2012

LODE, LOGSE, LOCE, LOE ... LOMCE!!

El Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de nova llei orgànica d'educació presentat per Wert. Ara s'inicia la tramitació fins arribar a ser llei. Comparteixo tot el que Charo Batlle ha escrit, que es resumeix en "marxa enrere i sense fre", així com la major part del que afirma Mariano Fernández Enguita
Afegim de moment que els canvis successius, que Wert insensatament fonamenta en la seva declaració de què un ministeri com el seu ha de ser polèmic, donen la raó a aquells que no es mouen: "Per què, si el proper govern ho canviarà?". Llegiu l'avantprojecte aqui.

divendres, 21 de setembre del 2012

Mosterin

Un col·lega que desallotja el seu antic despatx em regala una revista. Dins, una foto de tres humanes. Tots tenim un passat.
Gràcies C.R.

dimarts, 18 de setembre del 2012

L'esquerda entre rics i pobres, declarada vuitena meravella del Món

The Onion és una coneguda revista satírica. Ja fa un any va publicar una suposada notícia amb què titulem aquest post. Sin Permiso ens n'ofereix ara la traducció.

The Onion
Luis Vega Reñón, a l'imprescindible Si de argumentar se trata,  analitza (pàgines 73-85) el recurs retòric que consisteix a exagerar quelcom de manera que les conseqüències es contradiguin amb altres idees que se sostenen.

Una de les referències més citades a l'hora d'explicar aquest recurs és l'escrit de Jonathan Swift Una modesta proposició per evitar que els nens de famílies pobres siguin una càrrega per als seus pares o el seu país, i per convertir-los en un benefici públic. Hi plantejava que es servissin com a aliment, així a més contribuirien a alleujar la fam que en aquells moments assolava Irlanda.

Tant ens hem acostumat a l'augment de la diferència entre rics i pobres que podem arribar a proclamar-la una meravella més gran que el Taj Mahal, la Torre Eiffel o la piràmide de Gizeh?

diumenge, 16 de setembre del 2012

The Silent Pain

La Vanguardia es fa ressó del premi que la UdG ha atorgat a un treball de recerca sobre el bullying. Passat l'entusiame inicial, unes observacions: 
Al video que el divulga no li anirien malament uns crèdits, o una legenda que informés que conté molts fragments d'altres videos que es poden trobar al Youtube,  alguns d'ells no vinculats a l'assatjament escolar, com aquest. Això  d'alguna manera resta autenticitat al testimoni, però de l'altra fa créixer l'admiració per les habilitats tècniques, artístiques i comunicatives de la jove autora. Esperem que serveixi per plantejar el tema d'una manera més propera als alumnes gràcies a aquest gènere internàutic que és el relat silenciós. En tot cas, soprén la naturalitat amb què s'accepten treballs de recerca que no precisen les fonts. 

dijous, 13 de setembre del 2012

Cristóbal Serra

Tòfol Serra ha mort. La seva obra El asno inverosímil va donar combustible a aquest blog en els seus inicis. Sempre ens han agradat els diletants.



dimarts, 11 de setembre del 2012

Alienació?

Per què sembla utòpic cridar contra les retallades i no ho sembla cridar per la independència?

divendres, 7 de setembre del 2012

Per anar-nos escalfant de bones maneres



Aquests dies, que tant es parla d'ocupació del carrer ...
També l'especialista màxim en el tema,  Manuel Delgado, ens regala un vídeo sobre ocupació del carrer.
Per cert, saltar a corda és també una activitat de precisió que potser estigui en les antípodes del tir de punteria, que Agustin Serrano de Haro va analitzar de forma brillant.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Francisco Fernández Buey

El Periódico
Marx, sin ismos ens ajudà a seguir apropant Marx als batxillers del canvi de segle. I ara hi ha dues lectures que ens poden ajudar en la reinvenció del pensament d'esquerres. La primera és l'escrit  La desobediencia civil, molt clar i ben estructurat, des de Thoreau i Tolstoi a Naomi Klein i  els "altermundialistes". El segon, que curiosament apareix en la publicació Iglesia Viva, permet un apropament excel·lent al seu perfil personal i filosòfic; es tracta d'una entrevista feta per Jaume Botey. 
Sic tibi terra levis, Paco.