N'hi ha prou amb dir "esperit crític"?

Quan es tracta de determinar les competències filosòfiques, sovint trobem formulacions relacionades amb la racionalitat i l'esperit crític. Aquestes formulacions suposen una teoria de la racionalitat que convé revisar i posar en qüestió. 

Consisteixen en una barreja d'intel·lectualisme moral i de racionalisme, que parteix de dos principis.  Primer, tota acció que es qualifiqui de pròpiament humana és aquella lliurement decidida i conduïda per la racionalitat. Segon, la racionalitat depèn de la coherència lògica i de les creences vertaderes que hom disposa. Els fins els determina la racionalitat. La racionalitat també proporciona la coherència lògica, que estableix, segons les creences disponibles, els mitjans adients per als fins proposats. Les emocions i la manca de voluntat serien obstacles de la llibertat i la racionalitat. Els biaixos cognitius són simplement manca de racionalitat.

Aquesta concepció que acabo de resumir és atacable des de tres punts de vista. En primer lloc, ja els mateixos escrits que la defensen es veuen obligats a afegir que cal tenir en compte les emocions "positives",  les prosocials, l'empatia, el posar-se en el lloc de l'altre. Recordem que el fonament emocional de l'acció va ser desenvolupat àmpliament al XVIII (l'empatia, segons Shaftesbury; la pietat segons Rousseau; la humanitat, segons Hume...). 

En segon lloc, i sobretot referint-se a l'acció moral, ha estat àmpliament acceptat, amb més o menys profunditat, l'atac de Carol Gilligan a la teoria del desenvolupament del raonament moral de Kolberg, que posava l'argumentació kantiana com l'estat màxim de desenvolupament del raonament moral. A In a different voice, Gilligan plantejava que si Kolberg tenia raó, aleshores la majoria de dones estranyament se situaven en un estadi inferior de raonament moral respecte els homes, perquè en els seus estudis empírics trobava que les dones donaven raons de preservació de la relació i la cura de les persones en comptes de raons vinculades a l'imperatiu categòric.

Les crítiques de Gilligan tenien un caire psicològic. El tercer punt de vista prové de la crítica filosòfica de la teoria de l'elecció racional. El màxim representant d'aquest crítica és Jon Elster. A Ulises y las sirenas va examinar com de vegades per aconseguir els fins que lliurement ens hem donat, hem de restringir-nos la llibertat. A Raïm vert (mal traduïda com Uvas amargas) va fer veure que, com la guineu de la faula de La Fontaine, modifiquem les nostres creences en funció de les possibilitats d'acció. A Sobre las pasiones se centrarà en el paper de les emocions i les addiccions. Però la seva obra cabdal sobre les emocions és Alquimias de la mente, un monumental examen de les emocions, així com una proposta epistemològica per a les ciencies humanes.

En aquesta obra estableix diversos "mecanismes" (alquímies) amb què les emocions funcionen, com  la transmutació i la tergiversació. Part de l'atractiu del llibre són els exemples extrets de la història del pensament i de la literatura (paral·lel als exemples sobre justícia que trobàvem a Justicia local). 

L'esquema següent il·lustra les complexes relacions entre els diversos aspectes de l'elecció racional. Segons Elster, les emocions poden conduir directament a l'acció, no necessàriament "irracional", atès que també hi ha racionalitat en les emocions; a més, incideixen en els desitjos i interactuen amb les creences. Les emocions modifiquen les creences, però aquestes també modifiquen les emocions. 

Tots aquests aspectes han considerar-se quan diem que la filosofia ha de desenvolupar competències de pensament crític.

The Oxford Handbook of Philosophy of Emotion

Molts alumnes que no trien Religió, discriminats

És un greuge per als alumnes que no volen fer religió que l'assignatura alternativa que estan obligats a triar (Cultura i valors ètics) estigui sotmesa molts cops a l'arbitri de qualsevol persona que descobreix l'educació emocional  o altres sopes d'all, o al professor que allarga les hores de la "seva" matèria, o al tutor que deixa els seus alumnes "fent estudi", mentre aprofita per fer tutories individuals o simplement per fer fotocòpies ... o al professorat de guàrdia!

Cultura i Valors Ètics té un programa, com totes les assignatures, amb un document de desplegament de les 10 competències identificades en l'àmbit.

Adhoc i la SCF van fer una al·legació per compactar les hores de CVE en dos cursos, per tal d'impartir-la dues hores a la setmana però, en dependre de la religió catòlica no ha prosperat. Junt amb Educació física (per altres motius evidents), és l'assignatura d'ESO que no es pot compactar, a diferència d'altres.

Imagineu-vos que es fa córrer que a Matemàtiques o a Anglès "es passen pel·lícules" i "no es fa res" i "es parla" o "es fa tutoria". Així jo també m'atreviria a impartir Mates o Anglès, com molts professors s'atreveixen a impartir CVE. Però què tenen a veure els continguts de CVE amb passar pel·lícules, no fer res, parlar o fer tutoria?

Passa una cosa semblant amb la Psicologia i la Sociologia de Batxillerat. L'ùnic temari d'oposicions que contempla àmpliament temes de psicologia i sociologia és el de l'especialitat de Filosofia (12 sobre 71 temes). Per què aleshores professorat d'altres especialitats, com Psicologia i pedagogia (ara Orientació educativa), o Geografia i Història, s'autoproposen per impartir aquestes assignatures, tot i que per accedir a la seva especialitat no han hagut de superar cap prova que contemplés els continguts del currículum de Psicologia Sociologia?

LGELOGSELOCELOELECLOMCE ...

Recordeu els nivells de concreció, les representacions prèvies, els fets, conceptes i sistemes conceptuals, la diferència entre processos i procediments, les actituds, els valors i les normes, els objectius terminals, l'avaluació formativa, formadora, inicial, contínua i final ...?

Com que el ser alumne s'enganxa, el col·lega i amic (Antonio, on ets!), assegut al meu darrere i sense que el formador de formadors s'adonés, em va fer aquesta caricatura de clatell. Era l'any 1991. Era un curs de preparació per a la Reforma. 

Al Congrés dels diputats, els partits excepte el PP han aprovat una proposició de llei impossible de complir sobre la suspensió de la LOMQE (estándares de aprendizaje, criterios de evaluación, serendipia, entrada per llei de la AVT als centres ...). Al Departament d'Ensenyament comença a ressonar que en un futur pròxim caldrà elaborar una llei d'educació catalana (competències, consolidació competencial, habilitats, continguts clau, gradació ...). El ministeri pacta amb les universitats, amenaçants perquè perdien la bicoca de les PAU, una reforma de la reválida encara no implantada, però insinuada en "los estándares de aprendizaje", per seguir controlant les proves finals de batxillerat.

L'única mesura assenyada sobre reformes ensenyament ha estat la del govern català de mantenir el batxillerat sense canvis segons l'ordenació del 2006 fins que s'aclareixi el panorama. I l'única mesura transcendent va ser l'allargament de l'ensenyament obligatori i la creació dels instituts de secundària. La resta, superestructura, mareig i pèrdua de temps en traduir el nou vocabulari. Sustracció d'esforços a l'autèntica millora de l'educació.

P.S: Consulteu a la Wikipedia en espanyol totes les sigles. Son dels articles que contenen més avisoso de manca d'imparcialitat, de continguts divergents i de manca de dades de suport de les afirmacions.

Història de la Filosofia: ¡Va por ellos!

Si no hi posem remei, s'està consumant, davant la incredulitat d'uns, la indiferència d'altres i l'impotència dels pocs, un fet inèdit: la desaparició d'una assignatura comuna del batxillerat. Història de la filosofia. Avui se n'examinen molts dels trenta-dos mil cent seixanta estudiants de segon de batxillerat a Catalunya (com deien els toreros: va por ellos!).

No s'ha conegut cap cas que una assignatura comuna desaparegui. No hi havia cap clam d'alumnes en contra de la matèria, més aviat el contrari, ni de famílies. Tampoc no hi havia hagut un debat entre professionals de l'educació. Els nostres polítics havien aprovat per unanimitat una resolució subratllant la seva importància. I no oblidem la Declaració de Paris de la UNESCO. Aquest caràcter formatiu general s'ha palesat per exemple en què sovint els millors alumnes de filosofia són de ciències, cosa que no passa, amb les llengües, la literatura o la història i geografia. 

Ja s'havia intentat bandejar-la una vegada, però en un context molt diferent. Era el de la LOGSE, que ampliava l'optativitat a tots els nivells: recordem que la seva aplicació catalana al 1996 proposava a batxillerat assignatures de filosofia com Estètica, Psicologia, Sociologia, Lògica i metodologia, però que reservava la Història de la filosofia per a lletres.  Tot i això, només es va aplicar la supressió del seu caràcter comú un curs: el 2001-2002, si no recordo malament, perquè l'aznariana LOCE  va restituir la Història de la filosofia com a comuna el 2002. El govern Zapatero derogà la LOCE abans de començar-ne l'aplicació però, tot i que va presentar aquesta derogació com una restauració de la LOGSE,  va mantenir el caràcter comú de  la Història de la filosofia i l'establí per llei el 2006 en la LOE. 

En 40 anys de democràcia (i 40 més de dictadura) només una generació d'alumnes de batxillerat havia patit la manca d'aquesta assignatura. La llei del nefast Wert estableix que d'ara endavant sigui així, disposició que s'acomplirà d'aquí dos cursos, com aquests dies els centres estan planificant. Història de la Filosofia sacrificada a l'altar del currículum igual i obligatori d'Història d'Espanya arreu de l'Estat, de la centralització de continguts, de la sostracció de competències a les comunitats, facultades només a establir la llengua pròpia o a ampliar programes apilonats amb esperit  de summa theològica.

I no sé si les nostres autoritats seran capaces d'esmenar-ho, tot i que afirmen voler-ho. Wert ha disposat que sigui optativa dins del batxillerat d'humanitats i ciències socials, però en aquesta opció competeix amb diverses assignatures que entronquen directament amb estudis universitaris: Economia, Geografia, Literatura, ... La Història de la filosofia, en ser una assignatura més generalista, mancarà dels arguments propedèutics que s'acostumen a fer en el ball de les matèries: De què li serviria la Història de la filosofia a una economista, a una administradora d'empreses, una historiadora, una novel·lista ....? Resultats de tot això: instituts sense professorat de filosofia, i desaparició a la llarga de l'especialitat. De moment, pot ser que d'aquí dos anys la Historia de la filosofia tingui 32.160 alumnes menys.

L'única manera que se m'acut d'aguantar és que sigui d'oferta obligatòria pels d'Humanitats i ciències socials. Ja que és tan important que l'alumnat de ciències estigui farcit d'assignatures de ciències, cosa que podria posar-se en qüestió, fem com a mínim que l'alumnat de lletres no oblidi una part importantíssima que vertebra totes les humanitats: la Història de la filosofia, patrimoni comú de la humanitat.

(Per cert: el caràcter de camp de lluita polític que són les lleis d'educació en la història de la democràcia en el nostre Estat es veu fidelment reflectit a la Wikipedia. Els articles referents a lleis educatives estan farcits d'avisos sobre discrepàncies greus o manca de fonts fidedignes)

El peor ministro de educación que ha habido en España desde Julio Rodríguez

No entrem en si els alumnes de quart han de saber què es "serendipia". Tampoc en què l'alumnat de primer d'ESO que no fa religió hagi de distingir entre ètiques materials i ètiques formals. Ni que els centres hagin de contactar per decret amb la Asociación de víctimas del terrorismo per tasques de sensibilització. Tampoc en què en la mateixa página es faci servir "competencias" com a objectius d'aprenentatge i com a facultat legislativa de les comunitats autònomes. Tampoc en la redacció descuidada, la puntuació deficient o el contingut carrincló. 

Potser la clau de tot és el concepte d"estándares de aprendizaje evaluables". Al començament del recent decret on es concreten els programes bàsics d'ESO i BTX es defineixen així:

e) Estándares de aprendizaje evaluables: especificaciones de los criterios de evaluación que permiten definir los resultados de aprendizaje, y que concretan lo que el estudiante debe saber, comprender y saber hacer en cada asignatura; deben ser observables, medibles y evaluables y permitir graduar el rendimiento o logro alcanzado. Su diseño debe contribuir y facilitar el diseño de pruebas estandarizadas y comparables.

És a dir, precisen les preguntes de la futura reválida i eventualment les de les proves PISA. Com que corresponen al currícum bàsic, no es poden reduir o suprimir, i cal tractar-los tots (i aprendre'ls!). L'autonomia de la resta de les administracions educatives consisteix a poder afegir-hi continguts.

A banda de descuidats en la redacció, deficients en la puntuació i carrinclons en els continguts, els qui han redactat el currículum han estat guiats pel criteri intel·lectualment primari (és a dir, entre rústec i ingenu) i educativament cec (és a dir, entre ignorant i menyspreador del procés d'ensenyar i aprendre) de repetir-se el mantra "que no es pugui dir que m'he descuidat res". Per això l'esborrany del juny de Filosofía de primer, per exemple, prescrivia ni més ni menys que 73 estándares de aprendizaje evaluables. En el decret definitiu no només no els han suprimit ni sintetitzat, sinó que n'han afegit ... 14! El mateix passa a tota la resta d'assignatures.

Aquests 87 estándares de aprendizaje d'una de les 10 assignatures s'han d'ensenyar (i aprendre!) en els 175 dies lectius que componen el calendari escolar, xifra que indica el màxim de dies que els alumnes romanen als centres. Posem que la filosofia de primer té assignades tres hores setmanals i que de les 105 hores de classe possibles (35 setmanes per 3 hores) se n'imparteixen efectivament 90. Toca a un estándard per classe. 

Ara observem alguns exemples a l'atzar en el currículum de filosofia de primer.

Bloque 1/4.1. Comprende y utiliza con rigor conceptos filosóficos como razón, sentidos, mito, logos, arché, necesidad, contingencia, esencia, substancia, causa, existencia, crítica, metafísica, lógica, gnoseología, objetividad, dogmatismo, criticismo, entre otros.

Bloque 3/6.1. Analiza fragmentos de textos breves y significativos de pensadores como Aristóteles, Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers o J. C. García Borrón, entre otros.

Bloque 4/3.1. Explica y compara dos de las grandes cosmovisiones del Universo: el paradigma organicista aristotélico y el modelo mecanicista newtoniano.

Bloque 5/6.1 Conoce y explica las principales concepciones filosóficas que, sobre el ser humano, se han dado históricamente, en el contexto de la filosofía occidental. 

Bloque 6/11.2. Entiende el valor filosófico de la Literatura analizando textos breves de pensadores y literatos como, Platón, San Agustín, Calderón de la Barca, Pío Baroja, A. Machado, Voltaire, Goethe, Sartre, Unamuno, Borges o Camus entre otros. 

Bloque 6/14.1 Utiliza los elementos y reglas del razonamiento de la lógica de enunciados.

Com s'ensenya (i s'aprèn!) cadascun d'aquests 87 en una hora de classe? Dictant definicions i que després l'alumnat s'espavili a la revàlida? Quines competències poden aprendre els alumnes que no sigui el més pur memorisme inútil?

El problema no és que Wert sigui el pitjor ministre d'educació que ha existit, cosa que fins i tot xiuxieigen alguns del PP, és que tot el seu equip són uns ineptes, del primer a l'últim. No se sap com s'arreglarà això, especialment si, inspirats un cop més en les directrius faèstiques amb arrels en el nazi Karl Schmidt de considerar enemics tots els de fora del PP,  ara que ja l'han feta es dediquen a impugnar els currículums amb què les  comunitats autònomes amb competències intentaran arreglar-ho.

Pels despistats: Julio Rodriguez va ser nomenat ministre d'educació el 1973.  Amb la seva reforma del calendari, va aconseguir que els qui estudiavem a la universitat tinguéssim 5 mesos de vacances. Fou cessat per Franco el 1974, a l'any del seu nomenament, després que aquell curs universitari hagués durat 5 mesos.

¿Merece Ortega un 10% del programa de Historia de la Filosofia LOMCE?

Segons l'esborrany de la LOMQE, la Història de la Filosofia deixa de ser una assignatura comuna i passa a ser troncal d'opció. Això vol dir que passa a competir amb Economia de l'Empresa, Geografia, Grec II, Història de l'Art i 10 més per tal que l'alumnat en trii dues -sempre i quan el centre l'oferti. Desapareix també a la revàlida, excepte si l'alumnat la tria per examinar-se'n (ho ha de fer d'una de les dues que hagi triat en la seva opció). I per descomptat, desapareix a les PAU, si és que segueixen.

No reiterarem les raons que qualifiquen aquest projecte de catàstrofe. Només constatar que aquesta desaparició s'acompanya -i en certa mesura és el mitjà- d'una revàlida on tot l'alumnat de l'Estat tindrà l'oportunitat -i l'obligació- d'examinar-se d'Història d'Espanya en una prova centralitzada pel Ministeri.

L'esborrany actual centra la Història de la Filosofia en 10 autors, tot relacionant-los amb algun altre: Plató (Sòcrates i els presocràtics), Aristòtil (Demòcrit), Tomàs (la filosofia àrab, jueva i el nominalisme), Descartes (Spinoza), Hume (Locke política), Kant (Rousseau), Marx, Nietzsche (Schopenhauer), Ortega (Unamuno y "otras figuras de la filosofia europea") i Habermas (y "el pensamiento posmoderno").

Trobo positiva la concreció en 10 autors. Això permet llegir-los de manera aprofundida i facilita el fer una història de la filosofia que sigui filosòfica, és a dir, que no sigui el simple relat d'un seguit de corrents i autors. A l'hora de jutjar un programa, existeix la temptació -molt nostrada- d'aplicar el que hem anomenat altres vegades "la cullerada". Consisteix a exclamar-se que no hagin inclòs un determinat autor o corrent i proposar que s'hi afegeixi. Això ignora que el temps escolar és limitat, i que per tant, cal triar. 

Qüestionem, però, la tria pel que fa dels darrers. En primer lloc, tot i reconeixent la importancia de la filosofia feta en alemany, sembla una mica excessiu que 4 dels 10 siguin alemanys i de temàtica vinculada, com si als segles XIX, XX i XXI no hi hagués hagut filosofia en altres llengües i amb temàtiques diferents, com el pragmatisme, el neopositivisme, l'existencialisme o, especialment, la filosofia d'orientació analítica.

En segon lloc, la tria d'Ortega com a monotema de la filosofía hispànica del segle XX. A banda que suposa una reiteració d'alguns temes de la tradició alemanya, sembla en aquest cas tendenciós centrar la filosofia hispànica en aquest autor. Els redactors de l'esborrany estan afectats de megalomania o no hauríen prescrit dedicar un 10% del curs al pensador espanyol, ni proposat com a contingut avaluable apreciar "la repercusión de su pensamiento en el desarrollo de las ideas y la regeneración social, cultural y política de España".

Nosaltres segurament suspendríem aquesta pregunta de la revàlida, perquè no apreciem la seva contribució a cap desenvolupament de les idees ni especialment a cap regeneració del país. Suposar aquest valor implica desconèixer  el daltabaix de la guerra civil i la postguerra franquista per a la filosofia. Fins i tot l'entusiasta promoció de la recent biografia Ortega y Gasset de Jordi Gracia ha de defensar-lo de l'acusació de fatxa, carca i antic.

El tema de la filosofia a l'Estat, que efectivament caldria promocionar en els estudis secundaris, caldria vertebrar-lo a partir d'aportacions rigoroses com la de Francisco Vazquez La Filosofia española. Herederos y pretendientes  sobre la "transició filosòfica" (veieu-ne aquí una recensió i aqui una entrevista amb l'autor). També caldria atendre al llarg exili i depuració d'intel·lectuals, a  l'ocupació ideològica de l'academia per part dels integristes i a la lenta reconstrucció.

Si es tracta de prescriure l'estudi d'aquells reconeguts internacionalment, per què Ortega i no Ferrater Móra? Serà perquè Ferrater ben aviat denuncià la crueltat de les corrides mentre que Ortega enaltí «la trágica amistad, tres veces milenaria, entre el hombre español y el toro bravo». I per què citar, en relació a Ortega, Unamuno i no Zambrano o Nicol? Perquè aquests es van mantenir republicans i es van exiliar, i aquell va renegar de la República i es va prestar a ser manipulat per la propaganda franquista? Em sembla que, si cal construir una divulgació de la filosofia hispànica del XX i XXI, es requereix confegir un mapa de les seves figures, no encimbellar-ne una que tot i estar citada respectuosament per molts, poc aporta al debat filosòfic actual.

Defensaven la llibertat d'ensenyament

L'esborrany del decret sotmès a informació pública palesa quins són els interlocutors als que fa cas el PP.  Una mostra: una nova disposició addicional afegida a l'esborrany anterior (la novena) inclou quelcom inèdit en cap de les lleis anteriors. Prescriu donar entrada i lloc, per llei, a una determinada institució privada.  

“1. Los Ministerios de Educación, Cultura y Deporte y del Interior, en colaboración con las Administraciones educativas y con la Fundación de Víctimas del Terrorismo, promoverán la divulgación entre el alumnado del testimonio de las víctimas y de su relato de los hechos."

Jutgeu vosaltres mateixos. S'havien fet tips de denunciar l'"adoctrinament" de l'ordenació anterior! Una cosa és promoure com a objectiu el rebuig de les violències, entre elles la terrorista, i l'altra és donar carta de presència a una ONG determinada. Així interpreten  l'article 27 de la Constitució que proclama la llibertat d'ensenyament. Tot això sense mencionar que una de les entitats adherides a la dita Fundació és Convivencia cívica catalana, activa en la campaña contra la inmersió lingüística en Cataluña.

Què opinem del programa LOMQE

Entre els dies 27 de juny al 21 de juliol de 2014 es sotmet a informació pública el Proyecto de real decreto por el que se establece el currículo básico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato. S'aplicarà si o si  a partir del curs 2015-2016. Aquest setembre comença la LOMQE a primària. Dedicarem uns posts a comentar-ne diversos aspectes.

A diferència de les lleis educatives anteriors, els programes de la LOMQE no són "de mínims", sinó "bàsics". Això vol dir que tot el que prescriuen s'ha d'impartir. Recordem que el currículum anterior era obert, és a dir, proposava temes a triar per part dels encarregats de tancar el currículum, que eren les comunitats amb competències i els centres. Aquell sistema plantejava el problema de l'homologació dels continguts escolars, però també permetia una discussió del currículum en els diferents àmbits de decisió. Per tant, no podem fer ulls grossos al que prescriu. És cert que les "administraciones educativas" poden "completar-ho", però la gran extensió dels currículums, d'una banda, i la pressió que exerciràn les revàlides, de l'altra, no permeten ser optimistes de poder "arreglar-los".

Lluny de nosaltres aleshores les dinàmiques estil França, on les modificacions dels programes, i fins i tot d'apartats concrets, s'acostumen a realitzar després d'un estudi i una proposta encarregats a algun expert que dóna públicament la cara  i a través d'una discussió a tots els nivells. Aquí no hi ha ningú més que el ministre que es faci responsable del programa. Son diversos poders a l'ombra que es poden endevinar els qui tallen el bacallà d'aquest decret.

No hi ha canvis en el disseny general pel que fa a les assignatures vinculades a l'especialitat de filosofia: supressió de l'EpC i de l'Ètica, introducció d'una alternativa anomenada "Valores Èticos" com alternativa a la Religió, la Història de la filosofia passa a ser optativa de segon ordre a segon de batxillerat, dins una llista on també hi ha psicologia. Ens criden l'atenció la concreció del programa d'una Filosofia a quart en la llista d'optatives de segona opció -abans era el mateix que a primer- i certes concrecions del apartat de valors transversals.

La batalla de les optatives

Cada any es lliura en molts claustres una amarga batalla per les optatives, especialment a batxillerat. Suposades consideracions acadèmiques, que si per tal o qual carrera és imprescindible tal o qual optativa,  com si fos un preuniversitari, o que si a la selectivitat caldrà,  tot ignorant la selectivitat actual, que no té vies ni paquets i que si canvia amb la LOMCE -que si s'aplica, serà un altre model-, no afectarà als alumnes ni d'aquest curs ni del que ve, ni de l'altre i ni de l'altre. El professorat d'especialitats en minoria o que no té aliances amb  l'equip directiu s'esgargamella inútilment.

Per què no es fa com a COU, com a mínim als centres grans? Els alumnes es matriculaven del que volien. Els caps d'estudis feien diversos casaments i muntaven grups. A la gent que havia triat unes opcions que no es podien satisfer sigui pels pocs alumnes o per la manca de professorat se'ls trucava i se'ls demanava que canviessin d'opció. 

Menys gent insatisfeta i menys discussions amargues i sense sentit.

La LOMCE ja és al BOE

Avui ha sortit la LOMCE en el BOE. Ja és legal. Ara ja no valen el "no s'atreviran", "no pot ser", "ja ho canviaran". No han canviat res (només el bluf del llatí per als del batxillerat de Ciències socials). Desaparició de la Història de la Filosofia comuna, de l'Ètica i de l'EPC. Religió catòlica a tota l'ESO, alternativa a Valores Éticos, i optativa al Batxillerat. Revàlides dissenyades pel MEC (El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte establecerá para todo el Sistema Educativo Español los criterios de evaluación y las características de las pruebas, y las diseñará y establecerá su contenido para cada convocatoria -art 29.4), amb reaparició de les "tres Maries" perquè no surten a la revàlida -Religió, Valores éticos, Educación Física. Una misteriosa i impossible Filosofia "específica" a quart d'ESO escollible entre 11 assignatures. Supressió del català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu a Catalunya i de la immersió linguística. Professorat i equip directiu, autoritat pública.

"Alumnos y alumnas", "profesores y profesoras", "padres, madres" ... però "director".  I se'ls ha colat  l'expressió maleïda "violencia de género", en tractar de les competències del Consell escolar -art. 132n.

Calendari: 1r, 3r d'ESO, 1r BTX: 2015-2016. La resta, el curs següent. 

El programa de Filo de primer, 11 temes més o menys clàssics i .... sorpresa!!: "La Filosofia y la empresa". 

A Història de la Filosofia: Platón, Aristóteles, Santo Tomás de Aquino, Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega, Habermas.

Acompanyen aquesta llei al mateix BOE la de "Transparencia" i la de "Unidad de Mercado". I comença el debat parlamentari de la llei de "Seguridad. Avui és el Dia internacional dels drets humans.    Tant de bo poguem referir-nos a aquests anys com el quadrienni negre!

Els nous llibres de text

Corren rumors que els homes de blau del MEC tenen a punt esborranys dels programes ...  i això són mostres de llibres de text ...

Mirall finès

l'Òliba finesa

A Finlàndia, per tal de celebrar el Dia de la filosofia les autoritats educatives promouen un concurs d'assaig filosòfic, obert als altres països bàltics. Tots els centres participants dediquen dues hores a què l'alumnat redacti un escrit de màxim dos fulls en resposta a un tema/text plantejat, i en selecciona els dos millors. Són centres de secundària, perquè allà a secundària també imparteixen Filosofia, a més d'Ètica, que anomenen Filosofia de la Vida. És una inicativa vinculada a les olimpiades de filosofia.

Aqui celebrem aquest dia especialment amb la Mostra de Fotofilosofia, una activitat impulsada per uns quants i quantes pluriempleats que sostenen un teixit de complicitats personals i professionals on l'Administració no hi és present com a tal.

Si ens hi emmirallem en unes coses, fem-ho en d'altres!

Per saber on som

Per aprofundir en la reflexió sobre el paper de la filosofia en la formació de les persones és necessari precisar què entenem per filosofia. I per a això, a banda de situar-se respecte els corrents contemporanis, cal situar el lloc de la filosofia dins la cultura y la societat contemporània més propera. Això és el que fa Francisco Vázquez Garcia en el llibre La Filosofia española, herederos y pretendientes, que s'ocupa de la transició filosòfica a l'Estat. Podeu trovar-ne una primera versió aqui (on fa servir categories tan suggerents com la de "dissecar el llegat tomista fent servir una pell fenomenològica"). També us en podeu fer una idea -té 460 pàgines- llegint una recensió d'Antonio Campillo a la interessant revista Daimon, de la Universitat de Múrcia.

Aristòtil vs Plató

Un del contrafàctics més repetits en educació és la importància atribuida al diàleg argumentatiu en la formació integral de les persones. De fet, el descobriment de la discrepància acompanyarà la formació en la tolerància i el diàleg. Tanmateix ... com es resolen les diferències d'opinió en realitat? Sovint amb disputes allunyades dels valors predicats. Això també es fa dolorosament manifest en alguns representants del gremi que més hauria de practicar  el diàleg argumentatiu: el professorat de filosofia. Hi ha qui, quan es troba amb una opinió diferent de la seva, directament insulta. Ho hem llegit en algunes intervencions de valoració del canvi de Hume per Locke en el textos per a les PAU. 

Selectivitat 09

Visca el corrector de filosofia dels meus alumnes d'enguany! Als bons els ha posat notes bones i als menys bons menys bones. El promig s'acosta a 7, com ha de ser el d'uns alumnes que ja havien estat aprovats a l'Institut. S., la que carregà contra Nietzsche quan (insensatament?) el vaig fer servir per iluminar el triplet, ha tret un 9. L'altra S. ha tret el 7 que tant li vaig regatejar. La majoria es va llençar de cap al text de Plató sobre l'innatisme de les idees. Peró he comprovat amb satisfacció que uns quants van preferir el text de Hume sobre la fonamentació dels principis de la moral, com M.G. i J.E., que han tret 10 i 9. Fa quatre anys, cap dels meus alumnes s'hagués vist amb cor de triar un text sobre l'ètica de Hume, i menys d'haver-ne obtingut una bona nota. Un objectiu personal acomplert, si se'm permet la immodèstia. I un argument més per demanar prudència al coordinador a l'hora de canviar obres i autors. Es necessita temps per fer-se capaç d'ensenyar-los bé.

Val, les notes no ho són tot, però un té els seus moments de debilitat ...

Ciències per al món contemporani

Si no recordo malament, en un pròleg a una edició del Discurs del Mètode, seguit de la Dioptrica, els Meteors i la Geometria, Victor Gómez Pin lamentava que la tradició posterior hagués esqueixat les tres obres científiques de la filosòfica. Des del naixement de la ciència, una línia de la filosofia ha provat de construir una mena de saber alternatiu, que té raó quan afirma el nietzscheà "som científics perquè som poc subtils" i fa veure que els problemes ètics i els de sentit no troben resposta en la ciència, però que quan oblida la ciència i creu poder oferir un saber substantiu ha arribat a extrems grotescos, quan no simplement indocumentats, que han donat peu a llibres com el de Sokal. Cal reconèixer també que hi ha hagut molts científics, però sobre tot molts filòsofs, que han intentat relligar l'escissió amb major o menor fortuna. De fet, la majoria dels qui avui treballen en filosofia assumeixen que no hi ha filosofia seriosa sinó la feta tenint en compte la millor ciència possible.

Impartint filosofia de primer crec que haviem arribat a incorporar adequadament coneixements bàsics de cosmologia científica, de teoria de l'evolució, d'etologia, de psicologia, de sociologia, de tecnologia, etc. Però en la programació LOE aquest continguts han passat en gran part a Ciències per al món contemporani, que s'atribueix al professorat de FQ i de Biologia i Geologia. Crec que és previsible, al menys de moment, que aquest programa, impartit sense formació filosòfica (i sense cap tipus de formació del professorat -pais!) acabi en un positivisme del XIX que quedi inerme per exemple davant els atacs de les pseudociències (que és el que passa quan es defensa ingènuament què allò científic és allò verificat, i s'ignora el concepte de justificació).

En fi, que la creació de la nova assignatura Ciències per al món contemporani i la reforma del programa de filosofia ha tornat a obrir la fractura entre filosofia i ciència, i ha deixat el camí preparat perquè, l'una sense filosofia i l'altra sense ciència, es transformin ambdues en ideologia.

Filosofia de primer: programa

Si algú té la pensada de fer servir aquest blog per a les classes, heus aci un esquema del programa de filosofia amb els hipervincles als posts de l'Orelles de Burro que contenen enllaços per treballar i als documents que fem servir a classe. L'anirem completant ...

Ja són aqui!

Un nou esborrany dels nous programes ha aparegut en (inter) net . És el moment de rescatar les categories exposades en un post anterior. S'ha repartit bé l'escàs pastís de primer? Qui ha tallat el bacallà? Qui serà el primer que ficarà cullerada en la llista d'autors de segon? De moment, i pel que fa a les assignatures de filosofia cap novetat sobre el que ja se savia; és a dir els cigrons mal acompanyats semblen assegurats. Una millora a Història de la Filosofia: la divisió en tres èpoques, encara que potser no prou efectiva perquè ¿qui està més enllà de Hume? A primer han optat per la discreció, no fos cas que donessin arguments per recuperar l'hora. Aviat dedicarem un post a parlar sobre el tema d'introducció a la filosofia de primer, que em sembla que pot oferir derives perilloses (per exemple: afirmar que existeix un "saber filosòfic").

Encara és un esborrany. Seguim apretant ... φ!!

Nous programes de filosofia a secundària 1

I

Temps de rumors. Acaba d'aparèixer el nou decret que estableix els continguts mínims del Batxillerat. Mentre es cova el de Catalunya, hi dedicarem uns posts.

II

Els canvis continuats de programes i organització acaben donant la raó als que no fan res per canviar. I per descomptat no permeten que el professorat s'hi avesi i en pugui extreure les virtualitats.

III

Sembla que aquest cop els mínims ho són (la LOCE deia a Introducció a la Filosofia que com que era una introducció calia tractar tots els temes). Esperem que la concreció horària no els faci màxims.

IV

En l'estat de les autonomies, quina part de la responsabilitat del currículum correspon a les autonomies i quina al govern de l'Estat? Qui fa els programes? Directament la voluntat general? L'observador ideal? L'esperit absolut? La R A Ó? És positiu que ningú doni la cara?

V

Com que no pertanyo a cap d'aquestes divinals entitats, i com que de vegades he observat que qui atacava o defensava algun punt d'un programa s'hi amagava al darrere (la raó, el legislador, etc ...) proposo que fem servir les categories que exposo a continuació:

• E l s c i g r o n s: com se sap, són la base de l'alimentació. Emprada quan es parla de programes i assignatures, serveix per referir-se a donar feina remunerada a qui podria perdre-la. De vegades adopta la forma "és essencial en la formació de la joventud" o "la volen treure perquè molestem". Llavors nosaltres senyalarem: "això és una intervenció de cigrons"
• L a c u l l e r a d a: es manifesta especialment en la frase "com és possible que no s'hi inclogui ... (diagrames de Venn, Sant Agustí, els drets de les col·lectivitats ...)". Produeix els típics programes enciclopèdics hispano-catalans. A filosofia ja fa anys que es fa servir amb la boca petita, especialment a les reunions de selectivitat. La manera més efectiva quan algú fa una intervenció d'aquest tipus és mirar-se als ulls amb un o una col·lega i sil·labejar a l'uníson: "cu-lle-ra-daaaa".
• E l p a s t í s: "això pels de socials, nosaltres donarem la de curs següent". Hi ha la inversa: "tothom ha de ser tutor". Es dóna quan qui talla el bacallà concedeix quelcom i les entitats sense poder fan veure que negocien entre elles. No es diu perquè fa vergonya fer-ho. Imagineu: "repartim-nos el pastís".
• E l b a c a l l à (qui talla): es refereix a qui mana de veritat. Hi ha continguts escolars que no s'expliquen si no és per un acte de poder polític o fàctic. L'assignatura de religió catòlica n'és un bon exemple. I pot acabar essent un acte de tallar el bacallà el subsumir els continguts de Filosofia i ciutadania a la segona part de la conjunció. En la seva forma reflexiva "qui em talla el bacallà" vol dir a qui deu obediència qui parla. Tampoc es pronuncia, aquest cop per qüestions estratègiques.

(continuarà)