No me'n puc estar, malgrat se'm pugui acusar de cultivar la malenconia. Diu el protagonista de Gilead que els éssers humans som com llum dins la llum; com la lluna al capvespre; com un llum a punta d'alba. La música de la conjunció astral de Paco i Camarón fa que tornin a fer llum. Fugissera i precàriament. Pàl·lida i Malenconiosa.
dimecres, 26 de febrer del 2014
dissabte, 15 de febrer del 2014
divendres, 14 de febrer del 2014
dijous, 13 de febrer del 2014
Qui diu que no és interessant?
El Philosophical Quarterly convoca el seu premi anual d'assaig 2014 sobre el tema "Els éssers humans i els altres animals. En concret:
Quines lliçons podem extreure de reflexionar sobre les nostres relacions amb els animals no humans? Per exemple:
* Quines són les diferències i quines les similituds entre les capacitats de cognició i d'acció entre els éssers humans i els altres animals?
* Quines limitacions morals, si n'hi ha, calen en nostre tracte cap a ells?
* Quina perspectiva teòrica dóna les millors respostes a questions sobre la moralitat de les nostres relacions amb els animals no humans?
* Podria ser el nostre deure moral d'evitar que els animals es facin mal els uns als altres?
* Hi ha bones objeccions morals a menjar carn d'animals modificats genèticament per tal que siguin inconscients?
Presentacions de 8000 paraules o menys que abordin aquestes o altres preguntes sobre els éssers humans i els altres animals.
Quines lliçons podem extreure de reflexionar sobre les nostres relacions amb els animals no humans? Per exemple:
* Quines són les diferències i quines les similituds entre les capacitats de cognició i d'acció entre els éssers humans i els altres animals?
* Quines limitacions morals, si n'hi ha, calen en nostre tracte cap a ells?
* Quina perspectiva teòrica dóna les millors respostes a questions sobre la moralitat de les nostres relacions amb els animals no humans?
* Podria ser el nostre deure moral d'evitar que els animals es facin mal els uns als altres?
* Hi ha bones objeccions morals a menjar carn d'animals modificats genèticament per tal que siguin inconscients?
Presentacions de 8000 paraules o menys que abordin aquestes o altres preguntes sobre els éssers humans i els altres animals.
dimecres, 12 de febrer del 2014
Conversa de rucs
El Roto, avui a El Pais |
El Roto fa protagonistes dos rucs d'una enigmàtica conversa sobre el per què uns premis de cine reben el nom d'un pintor. La clau en Los disparates. Passa a ocupar un lloc il·lustre dins la nostra asinaria.
dimarts, 11 de febrer del 2014
Un cafè filosòfic a Sant Cugat
Dimecres passat vem estrenar el cafè filosòfic del Zumzum. Gràcies a l'Imma i el Mon, que havien encomanat l'interès per l'acte, es va omplir. Vàrem gaudir d'una estona tranquil·la dedicada a enraonar sobre la pel·lícula Hannah Arendt. ATENCIÓ canvi de data de la propera sessió serà el 19 de març. Es busca una pregunta.
Podeu deixar-les al Zumzum o als comentaris d'aquestos post.
dilluns, 10 de febrer del 2014
Para qué sirve la filosofía si la mayoría aplica el dicho: “piensa mal y acertarás”?
font |
Estem escalfant el nou concurs d'aforismes de Sant Cugat ...
Aqui teniu un recull d'aforismes creats per no professionals que defugen certs llocs comuns de els llistats d'aforismes que es troben per la xarxa.
dimecres, 5 de febrer del 2014
Una bibliografia sobre Hannah Arendt
Em sembla que la pel·lícula de Margarette von Trotta Hannah Arendt té com a principal virtut el fet de suscitar la necessitat de saber-ne més: sobre la filòsofa, sobre la polèmica que se suscità arran de la publicació dels seus reportatges del judici a Eichman, sobre l'Holocaust, sobre què és el mal, sobre la responsabilitat moral. Heus aquí algunes indicacions.
Per a una introducció general:LARRAURI, Maite (2001) La llibertat segons Hannah Arendt. Illustracions de Max. Tandem. València. Brillant resum de la figura de la filòsofa.
PRINZ, Alois (2001) La filosofia como profesión, o el amor al mundo. La vida de Hannah Arendt.
Barcelona, Herder. Breu; incorpora documentació posterior a la manejada per Young-Bruehl.
Hannah Arendt Zur person. Entrevista amb Günter Gauss per a la televisió d’Alemanya occidental, 1964 (en alemany amb subtítols en castellà). Com era en persona.
http://youtu.be/WDovm3A1wI4
MEMORIAL DE LA SHOAH: Dossier sobre Eichman (en francès o anglès): Inclou una exposició virtual i textos diversos amb informació sobre la figura d'Eichman, amb molts enllaços.
http://www.ihtp.cnrs.fr/spip.php%3Farticle1091.html
Principals obres:
1929 El concepto de amor en San Agustín (tesi doctoral). Madrid, Encuentro, 2001.
1951 Los orígenes del totalitarismo. Madrid, Taurus, 1988. Va fer-ne diverses revisions.
1953 “Comprensión y política” De la historia a la acción. Selecció de Manuel Cruz. Barcelona, Paidós1995.
1958 La condición humana. Barcelona, Paidós,1974.
1963 Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona, Lumen, 1999.
1965 Sobre la revolución. Madrid, Alianza, 1988.
1971 “El pensamiento” i
1978 “La voluntad” publicades pòstumament dins l’obra incompleta La vida del espíritu. Barcelona, Paidós, 2002.
Sobre Hannah Arendt (1906-1975)
És recomanable l’entrada Hannah Arendt de la Wikipèdia en espanyol, molt superior a la d’altres llengües.
https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt
YOUNG-BRUEHL, Elisabeth (2006) Hannah Arendt. Una biografia. Feta per una doctoranda seva i publicada al 1982. El prefaci a la darrera edició recull investigació posterior. Font bàsica de la pel·lícula de von Trotta.
BIRULÉS, Fina (2007) Una herencia sin testamento: Hannah Arendt. Barcelona, Herder.
FORTI, Simona (2001) Vida del Espíritu y tiempo de la polis. Madrid, Cátedra.
ISEGORÍA/23 (2000) La filosofía después del Holocausto. Número especial de la revista Isegoria, coordinat per Reyes Mate. http://isegoria.revistas.csic.es/index.php/isegoria/issue/view/34
ALCOBERRO, Ramon Dossier Hannah Arendt (inclou les respostes a les cartes crítiques de Scholem i Grafton) http://www.alcoberro.info/planes/arendt0.html
Sobre les concepcions del mal:
LARA, María Pía (2009) Narrar el mal. Barcelona, Gedisa.
MARRADES, Julián (consulta 12-1-2014) La radicalidad del mal banal
http://www.uv.es/iued/actividades/articulos/marrades.htm
STANDFORD ENCYCLOPEDIA OF PHILOSOPHY The concept of Evil.
http://plato.stanford.edu/entries/concept-evil/
Sobre el film
Entrevista a Fina Birulés.
http://lasprincesastambienfriegan.com/2013/06/19/1414/
Entrevista de Thilo Wydra a von Trotta.
http://elmalpensante.com/index.php?doc=display_contenido&id=2437
Cinema 3: Resum de l'entrevista a Margarethe von Trotta en el programa 524 (minut 13:35)
http://www.tv3.cat/videos/4611511/Cinema-3--capitol-524
Entrevista completa (en francès)
http://www.tv3.cat/videos/4612456/Entrevista-amb-Margarethe-von-Trotta
Recull de materials sobre el film al web del Hannah Arendt Center (Universitat de Bard)
http://www.hannaharendtcenter.org/?page_id=10356
Altres informacions:
Yad Vashem: portal en diversos idiomes que aplega informació sobre l'Holocaust
http://www.yadvashem.org/yv/es/index.asp
United States Holocaust Memorial Museum
http://www.ushmm.org/
Dos films de Claude Lanzman, que s'ha expressat sovint contra les tesis d'Arendt respecte el període nazi:
Shoah (1985)
Les dernier des injustes (2013)
Entrevista amb Rony Brauman, codirector del documental Un specialiste, portrait d'un criminel moderne (2012), muntada amb les imatges del judici a Eichman. Opina sobre el seu film, el de Trotta i el de Lanzman.
http://www.philomag.com/les-videos/rony-brauman-hannah-arendt-claude-lanzmann-et-le-proces-eichmann-8460
Sobre Heidegger i el nazisme
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=180044
El que la psicologia social ens ensenya per a la reflexió moral
Acostumem a creure que les actituds, és a dir, el que tendim a fer, són una conseqüència del que pensem. Tanmateix, està bastant ben estudiat en psicologia social que només és veritat que els pensaments i les emocions regeixen les actituds si:
- Les influències externes són mínimes (perquè la tendència és fer el que fan els que ens envolten; actuem diferent quan estem sols que si hi ha algú més ...)
- L’actitud és específicament rellevant per a la conducta
- Som conscients de les nostres creences i repetim les nostres accions en una situació.
- El peu a la porta
- Reducció de la dissonància cognitiva:
La responsabilizació de la víctima
La creença en el món just
- L’atribución a la persona en l'explicació dels actes aliens/ a la situació en els actes propis
- El biaix a favor d’un mateix
- La procastinació: “Que ho arregli un altre, jo ja estic aviciat”
- L’aversió al risc: preferim el dolent que estem vivint que el bo incert en el futur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)