Mentida, allò del 10% del cervell

 

I aqui moltes més explicacions interessants....

Més ofertasses nadalenques

Un dia, el professor de religió catòlica repartia caramels del monestir de Montserrat. Vaig fer la broma que anéssim amb compte, que t'en prenies un i començaves a creure't coses, et feies crèdul. No em va semblar que a ningú li fes gràcia. Tot intentant trobar una mica de ressó, us aconsello l'ofertassa de llibres (en anglès) que fa Skeptic. N'hi ha de gratuïts i d'aplicació immediata, com Aprén a ser un mentalista en 10 lliçons fàcils, que algun dia explicaré com vaig usar a les classes de Psicologia. 

Si us interessa el tema i no llegiu anglès, consulteu l'Orelles aqui i aqui.

Teràpies naturals

Una alumna al·lega atac d'angoixa per no haver-se presentat a l'examen.
- Ja has consultat al metge?

- Per què? 

- Dona, perquè si hi ha alguna cosa que t'impedeix de fer la teva vida normal és causa de visita mèdica. 

- Ja em prenc valeriana, i em fan reiki.
- Mmmm.

L'altre dia m'explicaven que quan algú tenia un problema, una de les teràpies canareves era anar a esbarrar-se en el panís. El procediment és senzill:  Es necessita un camp de blat de moro; et poses al llindar, agafes aire i apretes a córrer de dret  arrasant tot el que hi hagi pel davant fins que et quedes exhaust, brut, senyalat,  esbargit.

Ara l'únic que falta és substituir els patis de l'Institut per camps de panís. A certs profes els caldria. També.

El miracle de Calanda i Hume

La mirada incrèdula del viatger del segle XXI pel Baix Aragó topa encara amb mostres de religiositat supersticiosa. A Morella, Sergi Besser ( ai las) vivia  davant d'una casa que té un manises on es llegeix: En esta casa San Vicente Ferrer obró el milagro de resucitar a un niño a quien su madre, enajenada, habia descuartizado y guisado en honor al Santo, acompanyat d'una pintura on una criatura crescudeta, pudorosament despullada damunt una cassola, estira els braços vers el sant. La Verge de la Balma és un altre exemple a la part de Castelló, així com les nombroses verges del Remei que segueixen actives a les frontereres terres de l'Ebre.

font

Potser un dels miracles més famosos  és el del coix de Calanda, que ostenta entrada a la Wikipedia. L’any 1641 se celebrà davant el bisbe de Saragossa un procés per miracle. La mare de Miquel Joan Pellicer Blasco testificà que  la nit del 29 de març de 1640 va veure en una cambra de casa seva una figura que jeia tapada per un cobertor del que sobresortien les dues cames. Estranyada, perquè el seu fill havia quedat coix després d’un accident de carro, explicà que va voler esbrinar qui era l’intrús, però resultà que era el seu fill. En despertar-lo, li va dir que en aquelll moment estava somiant amb la verge del Pilar. La seva  cama li havia estat restituida sens dubte per intercessió de la Verge.   

Segons la Gran Enciclopedia Aragonesa, l’anomenat Milagro de Calanda “Como tal fue proclamado el 27-IV-1641 por el arzobispo Pedro Apaolaza, asesorado por nueve consultores y tras el interrogatorio de veinticinco testigos, el hecho de la súbita restitución, la noche del 29-III-1640, en su casa de Calanda, al joven Miguel Joan Pellicer Blasco, de la misma pierna derecha que en octubre de 1637 le había sido amputada cuatro dedos más abajo de la rodilla en el Hospital de Gracia  de Zaragoza por el cirujano Joan de Estanga  , habiendo sido enterrada por manos del mancebo practicante Joan Lorenzo García”.
El pare Feijoo al Teatro Crítico Universal recomanava una certa prudència en el cas dels miracles - i a més ens regalava el mot protervia ("malignitat"):

"Entre estos dos extremos de negar los milagros con protervia, y creerlos con facilidad, está la senda de la recta razón. Yo confieso que es muy difícil determinar a punto fijo la existencia de algún milagro. Cuando la experiencia propia la representa, es menester una prudencia, y sagacidad exquisita para discernir si hay engaño, y un conocimiento filosófico grande, para averiguar [121] si el efecto que se admira, es superior a las fuerzas de la naturaleza. Si es de oídas, es forzoso que en el sujeto, o sujetos que deponen de vista, se suponga, sobre las prendas expresadas, una inviolable veracidad."

El ressó del miracle de Calanda va ser tal que Hume el menciona a la Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 26. L'escocès, tot i fent servir arguments en la mateixa línia que Feijoo -són coetanis-, és molt més  clar i precís, tant pel que fa a la presumpta violació de les lleis de la Naturalesa com a la qualitat dels testimonis, que ja  hem tractat abans:
"Cap testimoni és suficient per establir un miracle, a menys que el testimoni sigui tal que la seva falsedat seria més miraculosa que el fet que es pretén establir; i fins i tot en aquets cas hi hauría una destrucció mútua d'arguments, i el superior només ens donaria una seguretat del grau que li restés després d'haver restat la de l'inferior" Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 13.
Al nostre segle hi ha qui s'obstina a mantenir el caràcter "sobrenatural" dels miracles, com per exemple a Fe y Razón, on s'analitza en detall la posició de Hume i es conclou que aquest cau en un raonament circular perquè afirma que no pot haver més que una explicació natural als miracles. Ara bé, cauen en el mateix raonament circular en afirmar que "per explicar els miracles cal afirmar el sobrenatural".
Se t'acut alguna explicació alternativa? En primer lloc hauràs de pensar quins son els fets establerts i com. Atreveix-te!

Ciència, economia, política

1. La ciència empírica utilitza els mètodes d'investigació més refinats i precisos de què disposa la humanitat. Amb aquests ha constituit el cos de coneixements més sòlids i fiables que posseïm.

2. Hi ha qui disfressa de científics els seus enunciats sobre el món: la pseudociència. El millor criteri per distingir la ciència de la pseudociència segueix essent el de Popper, la refutabilitat: un enunciat científic descriu les condicions que el farien fals.

3. De vegades es fa servir alguna epistemologia filosòfica (Feyerabend, per exemple) per tal de fer acceptable qualsevol pseudociència. És curiós que en canvi els resultats pseudocientífics s'acostumin a fonamentar en una epistemologia de pa sucat amb oli que afirma que és veritat allò que es pot "comprovar", és a dir, la predicció acomplerta (que portaria a afirmar per exemple: el sol sur per l'est perquè dóna una volta a la terra cada dia; els anys de matrimoni causen la calvície).

4. Convé no confondre la ciència amb la tècnica: hi ha tècnica que és ciència aplicada, però n'hi ha que funciona independentment de la ciència.

5. La ciència no dóna respostes als dilemes morals i polítics. Tanmateix, les decisions morals i polítiques han de partir de la millor ciència possible.

6. La investigació científica, de la més pura a la més aplicada, depén dels pressupostos que s'hi dediquen. Per això els científics tendeixen a magnificar la transcendència dels resultats a obtenir o dels efectivament obtinguts.

7. La investigació científica no té com a criteri la veritat, sinó que és la resultant del joc d'interessos varis en ordre d'importància decreixent:

• Les corporacions, empreses, indústries, grups de pressió
• Els polítics que n'obtenen rendibilitat electoral
• La institució (universitat ...) en què es realitza la investigació
• Els Consells editorials de les revistes científiques
• El personal científic implicat
• Les persones futures usuàries o beneficiàries

Algunes referències:

Ciència, tecnologia, societat
John Le Carré: El jardiner constant. novel.la i pel·lícula

The Brown Lady i Hume

font

Presència fantasmal en l'escala victoriana. Aquesta fotografia de 1936 es proposa com un testimoni verídic i fiable de l'existència de fantasmes. Suposant que no hagi estat un frau deliberat, és a dir, suposant la bona fe dels que la van fer, hem de considerar-la com un testimoni (com si algú ens expliqués que ha vist una figura femenina transparent retallada damunt l'escala). 

Aleshores podem aplicar els consells que  Hume exposa a Investigació sobre l'enteniment Humà X,13-22, en la part dedicada a  argumentar contra els miracles. Segons ell, quan algú testimonia un fet excepcional, és a dir quelcom meravellós que se surt de les lleis naturals, hem de preguntar-nos:

- Hi ha altres  que testimonien el contrari? Si és així, es neutralitzen els testimonis.

- Considerar el nombre de testimonis.

- El caràcter dels testimonis: equànimes, interessats, fantasiosos ...

- Manera en què testimonien: vacil·lant, ferma, massa violenta ...

- Si el fet testimoniat és increïble per a mi, aquesta creença neutralitza el testimoni favorable.

- Abans d'admetre una excepció a les lleis de la naturalesa, que seria realment miraculosa, és més prudent pensar que encara no hem trobat l'explicació natural a aquesta suposada excepció.

A banda d'aquestes consideracions,  en aquest cas cal tenir en compte l'error en l'instrument de mesura. Qualsevol fotògraf podria reproduir aquest efecte amb una doble exposició.

Política de la pseudociència

Serveixi aquest còmic per presentar un lloc australià de recursos per a professorat de secundària superior: Philosophers and Critical Thinkers in Senior Schools . Una analogia que serveix de contraexemple (canvi climàtic, "disseny intel·ligent", "ideologia de gènere", "preservatiu i sida" ...)

Victor Bocanegra en fa un bon resum

Victor Bocanegra, conegut en el segle com Victor Obiols, llista de manera divertida i irònica pseudociències i teràpies alternatives. El fet que il.lustri el video amb una dança del ventre també col•labora en la intenció. Ens va encantar el concert del dia 19: música de qualitat que hauría de prodigar-se més.

Al·leluia!

Per fi una obra de Shermer en castellà! Ens queixavem en un altre post de la manca de bibliografia sobre credulitat i ara ens arriba la recent edició d'aquesta obra que fa anys que treballàvem en la seva edició en anglès. L'editorial Alba ens fa avençar uns llocs com a potència cultural. 

Els capítols més interessants són el 3 "Cuando el pensamiento se equivoca" on recull i sintetitza diverses formes de manca de racionalitat, i el 15 i el 16, on explica les fonts de la credulitat. La resta examina temes concrets que sovint els alumnes ens consulten, des de la hipnosi a la caça de bruixes i la propalació de rumors, les abduccions extraterrestres, la comunicació extrasensorial, el negacionisme. Potser alguns filòsofs tiquismiquis li retreguin el seu positivisme. Està clara l'adscripció de Shermer, però crec que com que aquestes qüestions es plantegen precisament en el pla de la vida quotidiana i de la "realitat immediata", és a dir  en el pla d'allò positiu, sortir-s'en amb fàstics epistemològics o metafísics és una manera d'ignorar les preguntes que ens fa l'alumnat sobre aquests temes. Un dictum de Spinoza,  que Shermer cita (p. 121), expressa esplèndidament l'actitud amb què crec que el professorat hauria de respondre aquestes preguntes: "Sempre m'he esforçat en no riure'm de les accions humanes, ni en lamentar-les, ni abominar d'elles, sinó en comprendre-les".

Dos defectes menors, però que hagués estat fàcil esmenar: a banda d'equivocar-se en programar els sagnats de les cites per exemple 84, 119, 320, o 425, el dissenyador gràfic, una vegada més, s'ha imposat sobre el lector, ideant un insòlit interliniat absurdament ample, que dificulta la lectura d'una traducció decent. La manca de qualitat de les il.lustracions originals augmenta en la nostra edició. Avencem llocs en el ranking de potències culturals, però menys dels possibles.

Pseudociència

Els especialistes em perdonaràn el positivisme, però ho enfocarem d'aquesta manera: La pseudociència funciona aparentment perquè es protegeix de la refutació: prediccions vagues, recollida només dels casos positius, hipòtesis ad hoc per explicar els fracassos en les prediccions ("no ha sortit perquè no ho havíem preparat bé").

Així es fonamenta la nostra credulitat en experiències extracorpòries, OVNIs, telepatia, grafologia, astrologia, així com en les variants "terapèutiques" com acupuntura, homeopatia, reiki, etc.

Abans que res: Si coneixeu algú que afirmi que té poders, no dubteu en adreçar-lo a la James Randi Foundation: donen un milió de dòlars a qui en un experiment controlat demostri que els té. Encara que devaluats respecte l'euro són un munt. Pels que hi volgueu col·laborar econòmicament, us regalaran una samarreta i un bolígraf d'or homeopàtic.

Un altre personatge que cal escoltar en aquest temes és Michael Shermer. A banda dels seus llibres, ha fet varis videos que poden ajudar-nos a millorar la racionalitat de les nostres creences. El primer tracta sobre la suposada força mental que permet caminar sobre brases sense cremar-se i el segon sobre com es poden fotografiar ovnis. Estàn en anglès, però es pot entendre el seu sentit. Si no, pregunteu.

Caminar sobre brases sense cremar-se!

Capturar imatges d'OVNIs!