Una declaració en defensa de la filosofia

 https://redfilosofia.es/wp-content/uploads/2025/08/DECLARACION-DE-LA-RED-IBEROAMERICANA-DE-FILOSOFIA-1.pdf

Interessant

Filosofia i autoajuda

A les llibreries, els llibres de filosofia se situen prop dels d'Autoajuda. Als nostres cafès filosòfics, de tant en tant un assistent intervé confesant els seus sentiments o vivències, esperant trobar consol o consell. A més, hi ha professionals de la filosofia que gaudeixen proclamant el caràcter aixafaguitarres de la seva disciplina. 

Nosaltres som més modestos: la filosofia no pretén tranquilitzar, com l'autoajuda, i tampoc complaure. La filosofia pretén inquietar. Tanmateix després de dedicar-hi una estona, sovint experimentareu el plaer del coneixement. No haureu respost les preguntes que us heu formulat, però en sabreu més. 

Una de les filòsofes contemporànies

Ana Carrasco Conde

Neurologia de la maldat. Contra-pedagogías de la cruedad, Rita Segato. Denúncia del "pensamiento edificante" (per exemple, atribuir el mal a psicòpates). Vergonya d'espècie. Naixem ja començats. Som animals intersubjectius; jo soc un teixit de relacions. Deshumanitzar l'altre no és l'única forma de mal, hi ha vegades que no deshumanitzes, sino que humanitzes, per exemple perjudicar algú a la feina. Indiferencia quotidiana respecte el mal. Diferència entre reaccionar i respondre. Respondre és reflexionar abans de donar resposta.

Què és filosofia?

Inútilment algú que vulgui saber què es la filosofia trobarà resposta en llibres que tinguin aquest títol. També inútilment algún professor s'encaparrarà a començar el curs de primer tractant d'explicar entenedorament què és la filosofia. I, quan s'adoni que s'està embolicant, sempre li quedarà el recurs d'explicar la historieta titulada "Del mite al logos": els grecs, els comerciants, els poetes, els mites, irracionals, els presocràtics, Plató racional, però mites(?), bla.

L'origen d'aquesta historieta és el llibre de Wilhem Nestlé Vom Mythos zum Logos. Die Selbstentfaltung des griechischen Denkens von Homer bis auf die Sophistik und Sokrates (1940). El títol d'aquesta obra ha fet tanta fortuna... que s'ha acabat convertint en el mite fundacional de la filosofia! És veritat que els escrits que el contenen com epígraf sobre l'origen de la filosofia (occidental...) si són una mica seriosos s'apressen a precisar que no és veritat aquest suposat pas de la irracionalitat a la racionalitat. 

Trobareu més aspectes de la qüestió en aquest mateix blog aquí, aquí i aquí. A química, a literatura, a matemàtiques no comencen per aquesta metapregunta. Sàviament, van al gra, amb la qual cosa proporcionen una definició ostensiva del que són els respectius camps de saber. En fi, que no cal començar un curs de filosofia intentant conceptualizar què és la filosofia: perquè no s'aclarirà res i perquè es transmetran errors i tòpics. 

Tot i això, vejam si aquestes sàvies intervencions ens aclareixen alguna cosa de la parella incomprensible i rizomàtica Deleuze i Guattari:

Filosofia y coaching: no li diguis filosofia, digues-li psicoterapia.

La classificació decimal de les biblioteques fa la filosofia veïna de la religió. En algunes biblioteques fins i tot comparteixen prestatgeries. I la incultura o, aplicant el principi de caritat, el lapsus, dona lloc a classificacions que semblen acudits. Per exemple, en el catàleg col·lectiu de les biblioteques universitàries de Catalunya, la important obra sobre lògica de Hamblin, Fallacies, està catalogat, des de fa temps i sense que s'hagi esmenat, dins "sufisme". Com si tractés sobre aquella branca de l'Islam! Segurament algun inepte no sabia que un tipus de fal·làcies son els sofismes. 

És clar, estava escrit en anglès! Tenim curiositat per saber com es classificarà l'exemplar  de la traducció castellana de l'obra.  Feta el 2016, ha hagut d'esperar gairebé mig segle per aparèixer, prologada per un dels més importants especialistes en teoria de l'argumentació de l'Estat, Luis Vega Reñón.

Als prestatges de les llibreries s'ha produït també un altre veinatge, que ha arribat inclús a la suplantació, en alguns casos.  Es tracta de les obres d'autoajuda,  potser substituïdes ara mateix per les de coaching o mindfulness. 

De fet, hi ha persones que es presenten amb acreditació filosófica que mantenen que la filosofia és, literalment,  una psicoteràpia. Sovint fan un col·lage entre hinduisme, budisme i psicoteràpia, com es pot constatar per exemple en un recent article, colat en una revista filosòfica (!). Es coneixen perquè, tot i presentar el que afirmen com a  filosofia, sense solució de continuitat, comencen per citar reverencialment Buda o els Vedas tot fent servir una la fraseologia de paraules gruixudes: saviesa, filosofia perennne, biologia mol·lecular, pràctica ancestral, saber mil·lenari, espiritualitat, amanits altres cops amb teosofia i Jung. Sovint també juguen a fer etimologies  del sànscrit.

No critiquem les psicoterapies.  És evident que una bona psicoteràpia és importantíssima per alleujar el patiment mental. El problema apareix quan es dóna gat per llebre. Si es dona filosofia per psicoteràpia malament per a la salut mental; si es dona psicoteràpia per filosofia, malament per la filosofia.

Algú dirà: És que la pregunta sobre el sentit de la vida, el suïcidi, les relacions humanes, l'univers, no interessen tothom, no interessen la filosofia? És que la reflexió filosòfica no té a veure amb la meditació o el mindfulness? És que Epicur no proposava una mena de tetrapharmakon (quàdruple medecina)?

La diferencia fonamental entre ambdós camps, tanmateix, és que l'un, el mindfulness o la meditació cerca la calma, l'assossegament. En canvi, el filosofar alerta, inquieta. Revela la tensió entre teoria i praxi, no reconcilia o apaivaga les discrepàncies, sinó que les aborda. Explora respostes, perquè no creu que n´hi hagi de definitives.

El filòsof o filòsofa a qui acudeixis farà que tu siguis el filòsof o filòsofa. El psicoterapeuta no farà que tu siguis psicoterapeuta. Aquest potser et curi. Aquella o aquell t'ajudarà a viure más humanament, més conscientment. El filòsof o filòsofa pot ser amic teu. De fet, la filosofia demana un context d'amistat. El psicoterapeuta, en canvi, el que farà es gestionar la transferència.

L'aigua clara i la xocolata espessa.

Filosofia fora de l'aula

V Cafè filosòfic virtual 5/6/20

Vem fundar fa cinc anys el Cafè filosòfic del Raval convençuts que el lloc de la filosofia és al carrer, a més de   les aules.  Tanmateix, decretat el confinament, i amb una feliç sinèrgia amb l'amiga Angélica Sátiro (i aquí) y el Cafè filosòfic d'Esplugues, vem seguir les nostres sessions virtualment. Sembla que la nova normalitat serà entre altres coses, una alternança entre el real i el virtual.

Veig anunciada l'Escola de Pensament del Teatre Lliure. El fet que la dinamitzi Marina Garcés n'és un atractiu. Tot i així, encara és més aviat com una classe informal: la teatralitat, el experts amb veu preponderant, el mateix nom "Escola", el lloc on t'ensenyen.

Més interés té una de les línies de treball de la Sala Becket que promou la reflexió filosòfica. Es tracta de l'Obrador de filosofia. Investiguen la fusió de filosofia i arts escèniques en un grup de procedències diverses. Han fet algunes performaces notables. Anuncien un interessant acte el 20 de juliol sobre la dita "nova normalitat", amb Roger Bernat, Sira Abenzoa i David Fernández (l'autèntic DF!). Promet.

V Cafè filosòfic virtual 5/6/20

En un altre nivell, el Club Cronopios, que recentment ha entrat en una activitat virtual frenética, experimenta amb formes de presentació de la filosofia com "Combates filosóficos" "Charlas filosóficas". El que més m'interessa és la"Filosofía para pingüinos".  Joan González Guardiola, amb el contrast d'alguns poemes recitats per una rapsoda del club, fa exposicions divulgadores d'autors de la filosofia.

Al setembre, seguirem el camí virtual i examinarem com podem seguir el real, així com seguir la participació del Cafè filosòfic del Raval en el Barcelona Pensa.

Mira-te'l

Diverses veus sobre la reducció de les matèries de filosofia....

La (asignatura de) Filosofía

Lliura'ns, Athena, dels defensors de la filosofia

Una es que si no sirven para nada, no son tampoco, como a veces se los pinta, y ellos mismos en ocasiones gustan de imaginarse, perniciosos. No se puede decir, sin pecar contra la lógica, que uno no sirve para nada y agregar que su actividad es dañina: si uno no sirve para nada, no servirá ni siquiera para algo perjudicial o funesto. En este caso habrá que celebrar más bien la existencia de esos cándidos que, al revés de tantos otros, son incapaces de hacer trastadas. O que si hacen alguna, no será en la medida en que cultiven la inocente actividad llamada filosofía, sino justamente en la medida en que no lo hagan y, como los demás miembros de su especie, estén supremamente deseosos de echar la zancadilla al prójimo.

Josep Ferrater Mora: "Para qué sirven los filósofos?"

http://elpais.com/diario/1986/02/01/opinion/507596407_850215.html

http://cultura.elpais.com/cultura/2016/08/28/actualidad/1472403878_467097.html?id_externo_rsoc=TW_CC

Sexe i filosofia

Blind date, escrita per Anne Dufourmantelle, planteja una cita a cegues entre el sexe i la filosofia. El títol convida a la lectura, com altres llibres de l'autora, filòsofa i psicoanalisra: Elogi del risc, Defensa del secret, El poder de la dolçor.

Cercant dreceres, trobo l'anunci d'una conferència de la filòsofa sobre la defensa del secret front la "tirania de la transparència". Anul·lada pel decés de la conferenciant.
Haurem de llegir-la...

Per a què filosofia? En vers.

"Let me be clear. Thinking things through is tough:

You need the proper concepts, rightly understood.

And no one working on their own will be enough.

It takes a crowd of minds, working together. Then we should

Speak to the culture, speak our truths … the stuff

We’re sure of and the doubts: the bad news and the good.

This is our role. We work things through

Mostly because we want ourselves to understand,

Repaying the privilege by sharing, old or new,

Whatever we discover, slight or grand.

We know that what you’ll take from us is up to you."

Kwane Anthony Appiah: 

Resposta a la pregunta Perquè és important la filosofia per a vostè?

D’acord!

Victor Bermúdez, amb un títol una mica antiquat, a partir de la difussió del Merlí
https://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/opinion/filosofia-mola-mazo_1121533.html

Les pulsions del filòsof (Nietzsche dixit)

La pulsió dubitativa, la pulsió negadora, la pulsió inhibitòria, la pulsió analítica, la pulsió investigadora, atrevida, la pulsió comparativa, compensadora, la seva voluntat d'actuar sempre sine ira et studio ("sense ira ni parcialitat").

Genealogia de la Moral, 9

Nemrod Carrasco, el coach i el filòsof

Escandalitza Nemrod Carrasco en una recent contraportada de La Vanguardia: "El filósofo es un aguafiestas".

Tot i que una mica de comèdia va bé per tal per remarcar la clara diferència entre la filosofia i el coaching, em sembla que és una mica hiperbòlic. Per cert, què ha passat perquè l'"autoajuda" s'hagi metamorfosejat en coaching, és a dir,  en "heteroajuda"? Seran coses del mercat?

Tot i que algunes temàtiques poden ser semblants, perquè al capdavall hi ha problemes que interessen a totes les persones, hi ha diferències abismals. El coaching cerca tranquilitzar, dissoldre les angoixes, apaivagar passions, treure temors, trobar l'harmonia.

En canvi, la filosofia pretén inquietar, despertar angoixes, aixecar la discrepància. Al mateix temps, la filosofia s'acompanya de sentiments positius: la curiositat, l'admiració, el dubte, l'enigma, l'eureka! A més, sovint la filosofia s'ha produit en un context d'amistat (i d'humor!) des dels diàlegs de Plato, passant pels peripatètics, o els salons il·lustrats, el mateix Kant, Hume. 

És veritat que hi ha llicenciats que convençuts que són filòsofs que volen persuadir que ho són practicant la mala bava i el menyspreu,  la mirada malhumorada i anomenant això "esperit crític". Però en ells hi ha molt poca filosofia.

Aixafaguitarres en cap cas. Torracollons? Potser. Front el pronto,  el "faré el que em surti", la manca de reflexió disfressada d'espontaneitat. Contra el "No problem, tinc la solució que necessita".

Créixer filosofant

En un article de la revista digital Filosofia, ara   trobo una viva descripció de l'adolescència:

"Mai m’ha agradat que em diguessin que era una adolescent. Era per a mi un títol indesitjable: ni nena ni adulta, estúpida i insofrible segons els experts. Amb el temps he anat entenent que no hi ha cap mala intenció rere aquesta etiqueta. L’adolescència no és res més que una època de canvis que cadascú viu d’una manera diferent, i els adults no són enemics, ni tampoc un reflex futur, negre i ensopit; són persones amb tants dubtes com tu.

Quan tens setze, disset o divuit anys, tot va molt ràpid. Arriba un moment en què allò que coneixies, tot el que per a tu era sòlid, evident i quotidià comença a desfer-se i a tornar-se borrós enmig d’una nova realitat que pren importància a l’anterior. Les notícies de la televisió deixen de ser narracions incomprensibles, els països llunyans i exòtics passen a tenir nom i cognom en els mapes, la història dels teus avantpassats es dibuixa a la teva memòria i fins i tot pots sentir que et toca de prop. El món comença a obrir-se, inabastable, i poc a poc t’envaeix la sensació que tot i que cada dia n’aprens més, no hi entens ni un borrall. "

Maria Torres Pérez

Aqui teniu la continuació.

Per a què serveix la filosofia?

En una estació del metro de NY, fa pocs dies.

La filosofia és un canvi en tota l'ànima

Podemos ver a partir de esto que la filosofía no consiste en una adquisición de conocimientos, como la ciencia, sino en un cambio de toda el alma. El valor es algo que tiene relación no solo con el conocimiento, sino con la sensibilidad y la acción; no hay reflexión filosófica sin una transformación esencial en la sensibilidad y en la práctica de la vida, transformación que tiene el mismo alcance ya se trate de las circunstancias más ordinarias o de las más trágicas de la vida. Al no ser el valor sino una orientación del alma, poner un valor y orientarse hacia él no son más que una y la misma cosa; si pensamos a la vez dos valores, lo cual puede producir un desgarro, nos orientamos más hacia aquel al que otorgamos el primer rango. La reflexión supone una transformación en la orientación del alma a la que llamamos desapego; su objeto es establecer un orden en la jerarquía de los valores, por tanto también una nueva orientación del alma. El desapego es una renuncia a todos los fines posibles, sin excepción, renuncia que pone un vacío en lugar del futuro como lo haría la cercanía inminente de la muerte; por eso, en los misterios antiguos, en la filosofía platónica, en los textos sánscritos, en la religión cristiana, y muy probablemente siempre y por doquier, el desapego ha sido siempre comparado con la muerte, y la iniciación a la sabiduría contemplada como una especie de paso a través de la muerte. Esta idea se halla en los textos más antiguos que poseemos del pensamiento humano, los textos de Egipto, y es una idea sin duda tan antigua como la humanidad. Así, toda búsqueda de la sabiduría está orientada hacia la muerte. Pero el desapego del que se trata no está vacío de objeto; el pensamiento desapegado tiene por objeto el establecimiento de una jerarquía verdadera entre los valores, todos los valores; tiene pues por objeto una manera de vivir, una vida mejor, no en otra parte, sino en este mundo y en seguida, pues los valores puestos en orden son valores de este mundo. En este sentido la filosofía está orientada hacia la vida, tiene puesta su mira en la vida a través de la muerte. Pero el orden de valores establecido por la reflexión no se establece de una vez por todas; el alma se conforma a él en la medida en que lo piensa, y no lo piensa más que por un esfuerzo de reflexión. Así, la sabiduría es una pulsación continua de la muerte a la vida mejor y de la vida mejor a la muerte; sin esta pulsación habría decadencia.

Simone WEIL: Algunas reflexiones sobre la noción de valor.

Keep calm

Ofertes de treball

A photo posted by Eva Serrats (@evaserrats) on Oct 18, 2015 at 7:49am PDT

IV Congrés català de filosofia 2. Crònica personal 1

Vilafranca del Penedès. Capital cultural 2015. Aparques en una zona de naus industrials, i t’adones que gairebé totes són bodegues. Capital del vi!, elixir que en  formes vàries anirà puntuant generosament tots els actes dels propers dies.

L’entrada a la seu del Congrés costa de descobrir. Només ho anuncia un petit pòster en una porta vidriada i una escala solitària. És que fas tard .... Tanmateix, a dalt ja ha començat a bullir l’olla. Secretariat jove i becaris amb ganes de fer-ho bé.  Esplèndida selecció de llibres de filosofia en català, alguns difícils de trobar, gràcies a la llibreria autòctona l’Odissea. Programa. La curiositat, les amistats, els interessos, l’atzar i els horaris et faran serpentejar tot configurant un itinerari les fites del qual has d’explicar.

Calidoscopi

Calidoscopi d’intervencions, amb llampades que resten a la memòria: les fotos contrastades de Zambrano i Ferrater Móra quan s’exiliaren i quan retornaren. La seva correspondència: “escrivim sobre el mateix que Heidegger, però a nossltres no ens llegeix ningú”. La doctoranda colombiana que, de passada, explica que va consultar Mario Bunge sobre un possible tema i aquest, sense dubtar, li va aconsellar: “Ferrater Mòra”. Una ordenada exposició del pensament de Trias, recomanable si no es coneix el filòsof de Ciudad sobre ciudad. La troupe de la UAB sobre l’estètica gustatòria: violoncels, performance, ganes d’obrir un camp de reflexió.

Els savis Cuscó, Serra, Roviró, que dónen llum a Llorens i Barba. Brillants investigadors blasmats entre els estudiosos d’arreu l’Estat de manca d’ambició perquè es dediquen al que en la historiografia “española” només és un capitulet  annex que agrupa sota el títol “Filosofia catalana” tots els autors, com si fossin d’una sola escola. “A Catalunya tenim la cultura espanyola i la civilització francesa” (Balmes). Ciència catalana de Pujols front Ciencia española de Menéndez Pelayo.

Garcia Carpintero i Birulés, tan diferents, i tan mestres, l’un i l’altra. Garcia Carpintero, tot desplegant enlluernadorament les eines del filòsof analític, depassa l’etiqueta i disserta sobre estètica amb el vell tema platònic de poesia i coneixement, encara que les seves referències son films o novel·les d’ara mateix.  Anuncia un llibre sobre això el 2016. Birulés, construint sobre Kosselleck, Wierkova i Arendt per tal de pensar el present, tot i que, com recorda citant Zambrano, “sobre el presente no hay que exagerar, entre otras cosas porque debemos vivirlo”.

IV Congrés català de filosofia, 1

BALANÇ DE CONGRÉS A CONGRÉS

El 2007, acabava la meva ponència La Secundària, un lloc de la filosofia catalana en el primer Congrés català de filosofia:

font

“La nostra proposta també té un aspecte pràctic i organitzatiu: fer d’aquest I Congrés català de filosofia el punt de partida d’una més estreta col·laboració entre secundària i universitat. Suggerim per exemple, la creació de currículums universitaris de didàctica de la filosofia en el sentit exposat, vinculades a l’ensenyament secundari. La promoció d’associacions professionals com la SCF fortes que puguin vertebrar a professió. La creació de revistes o de seccions de revistes existents dedicades a didàctica que no estiguin segrestades pels filòsofs de l’educació. Combatre també la dinàmica perversa de canvis en cascada cada vegada que canvia el govern central. Prendre la representació catalana davant associacions d’altres països, estatals o internacionals, atès que en aquest moments no podem participar d’Eurosophia o ni en consultes del MEC més que a través la SEPFI. Reconeixement per part de tota la comunitat de la tasca que compleixen grups dispersos de professors.
Al nostre entendre tot això ha d’orientar els esforços que realitzen no només centenars de professores i professors de filosofia als centres catalans de secundària, sinó tota la comunitat filosòfica catalana.”

Actes del primer congrés català de filosofia (àmbit 13)

A data del quart Congrés celebrat a Vilafranca del Penedès, podem fer balanç sobre l’assoliment d’aquelles fites:

• El màster ha impulsat una elaboració de currículums de didàctica, tot i que encara cal aprofundir-los i contrastar-los.
• En els congressos posteriors es va crear un àmbit nou sobre ensenyament i didàctica de la filosofia, que ha ocupat en el IV un terç de les sessions.
• La presència de la SCF ha augmentat entre el professorat de secundària, encara que pot fer-ho més. S’ha fet més estreta i coordinada l’acció entre Adhoc la SCF. La creació del Grup de Didàctica de la filosofia dins el si de la SCF ha permès articular molts esforços per a la millora de l’ensenyament de la filosofia.
• S’ha anunciat en el congrés l’aparició d’una revista digital Filosofia, ara.
• En l’estira-i-arronsa de l’aplicació de la Llei Wert, es detecta una voluntat per part del Departament de mantenir els currículums i la posició de les matèries al batxillerat. El decret d’implantació de l’ESO manté el vessant filosòfic de l’alternativa a la Religió i el programa de la filosofia optativa a quart d’oferta obligatòria als centres de tres o més línies. Adhoc, secundada especialment per la SCF i la facultat de filosofia de la UB, ha mantingut una pressió constant sobre el Departament facilitada també per la consecució d’una resolució unànime del Parlament el 2013 sobre l’ètica i la història de la filosofia i la filosofia comunes al batxillerat .
• La creació de la Red española de filosofia el 2012, amb una estructura descentralitzada, ha permès una major circulació d’informació i coordinació de les accions que ha facilitat la influència tant en el MEC com en el Departament.
• S’ha divulgat en jornades reivindicatives, a través del congrés i el CREAIF la tasca dels diversos grups territorials (Jornades de Filosofia de Girona, Jornada de la Catalunya Central, Trobades de Lleida., propiciant una major coordinació.
• Les Relacions amb les universitats i el GDF son fluides i d’ajut i col·laboració mutus, especialment amb la facultat de filosofia de la UB.
• A això caldrà afegir la creació i consolidació de recursos digitals com el CREAIF, o el grup digital Filolist i d’altres recursos com la Mostra de Fotofilosofia, que ha assolit nou edicions, així com la segona edició de l’Olimpiada Filosòfica de Catalunya.

font

En fi, com es pot veure, gran part de les fites estan assolides. Es tracta de mantenir-les, perquè hem après que són fràgils. Fràgils perquè les matèries de filosofia s’han convertit en arma política. Fràgils perquè som un col·lectiu relativament petit –uns 800 professors i professores entre pública i privada- sobre 35.000. Fràgils perquè el recanvi de les persones que ja ens toca marxar és molt lent. Fràgils perquè les persones actives són poques. Fràgils perquè és molt forta la idea que en l’educació hi ha continguts més necessaris que els provinents de les humanitats i, en especial, de la filosofia. Fràgils perquè la moda d’origen televisiu s’esgota quan desapareix la sèrie de referència.