Mentida, allò del 10% del cervell

 

I aqui moltes més explicacions interessants....

Shermer i de Waal

Una conversa entre dos ments preclares, Michael Shermer i Frans de Waal, sobre el darrer llibre del primatòleg. S'hi plantegen temes tan interessants com:

• Quina diferencia hi ha entre emocions i sentiments?
• El problema de les altres ments.
• Per què ha calgut un segle des del llibre de Darwin sobre l'evolució animal i humana de les emocions perquè els científics reprenguin el tema?
• Podem programar els robots perquè tinguin sentiments?
• Hi ha sis emocions bàsiques o més?
• Trump és un mascle alfa o un bully?
• Quina diferència hi ha entre sentiència i consciència?
• Drets dels animals i el futur de la ramaderia intensiva.

(font)

Lapsus

Estaba en tratamiento psiquiátrico crónico.

Molts alumnes que no trien Religió, discriminats

És un greuge per als alumnes que no volen fer religió que l'assignatura alternativa que estan obligats a triar (Cultura i valors ètics) estigui sotmesa molts cops a l'arbitri de qualsevol persona que descobreix l'educació emocional  o altres sopes d'all, o al professor que allarga les hores de la "seva" matèria, o al tutor que deixa els seus alumnes "fent estudi", mentre aprofita per fer tutories individuals o simplement per fer fotocòpies ... o al professorat de guàrdia!

Cultura i Valors Ètics té un programa, com totes les assignatures, amb un document de desplegament de les 10 competències identificades en l'àmbit.

Adhoc i la SCF van fer una al·legació per compactar les hores de CVE en dos cursos, per tal d'impartir-la dues hores a la setmana però, en dependre de la religió catòlica no ha prosperat. Junt amb Educació física (per altres motius evidents), és l'assignatura d'ESO que no es pot compactar, a diferència d'altres.

Imagineu-vos que es fa córrer que a Matemàtiques o a Anglès "es passen pel·lícules" i "no es fa res" i "es parla" o "es fa tutoria". Així jo també m'atreviria a impartir Mates o Anglès, com molts professors s'atreveixen a impartir CVE. Però què tenen a veure els continguts de CVE amb passar pel·lícules, no fer res, parlar o fer tutoria?

Passa una cosa semblant amb la Psicologia i la Sociologia de Batxillerat. L'ùnic temari d'oposicions que contempla àmpliament temes de psicologia i sociologia és el de l'especialitat de Filosofia (12 sobre 71 temes). Per què aleshores professorat d'altres especialitats, com Psicologia i pedagogia (ara Orientació educativa), o Geografia i Història, s'autoproposen per impartir aquestes assignatures, tot i que per accedir a la seva especialitat no han hagut de superar cap prova que contemplés els continguts del currículum de Psicologia Sociologia?

L'experiment de donar

- Vols diners gratis? Agafa. Després et demanaré que triis una cosa.
- Uix, qué bé, és de veritat? Sense condicions?
- Sense condicions. Pren!
- Gràcies!
- Ara et pregunto: vols quedar-te'ls o donar-los per combatre la malària? (Segons la quantitat que havien agafat, se'ls suggereix que prenguin un cafè, paguin un deute, vagin a la perruqueria ...)
De 2500 dòlars regalats, van donar 2421,50. Amb càmera i sense càmera. No fan servir càmera oculta.
Vinculat a la fundació promoguda per Peter Singer.

Idees per a un treball de recerca ...

El que la psicologia social ens ensenya per a la reflexió moral

Acostumem a creure que les actituds, és a dir, el que tendim a fer, són una conseqüència del que pensem. Tanmateix, està bastant ben estudiat en psicologia social que només és veritat que els pensaments i les emocions regeixen les actituds si:

• Les influències externes són mínimes (perquè la tendència és fer el que fan els que ens envolten; actuem diferent quan estem sols que si hi ha algú més ...)
• L’actitud és específicament rellevant per a la conducta
• Som conscients de les nostres creences i repetim les nostres accions en una situació.

Altrament, les nostres accions són dirigides per mecanismes com aquests:

• El peu a la porta
• Reducció de la dissonància cognitiva:

                  El boc expiatori
                  La responsabilizació de la víctima
                  La creença en el món just

• L’atribución a la persona en l'explicació dels actes aliens/ a la situació en els actes propis
• El biaix a favor d’un mateix
• La procastinació: “Que ho arregli un altre, jo ja estic aviciat”
• L’aversió al risc: preferim el dolent que estem vivint que el bo incert en el futur.

 Vegeu Myers: Introducción a la Psicología (pàgines 694-741) (Biblioteca)

El cervell és meravellós. Tothom n'hauria de tenir un. (De bon rotllo).

Una sèrie sèria per seguir amb el que haviem postejat fa temps.

Més ofertasses nadalenques

Un dia, el professor de religió catòlica repartia caramels del monestir de Montserrat. Vaig fer la broma que anéssim amb compte, que t'en prenies un i començaves a creure't coses, et feies crèdul. No em va semblar que a ningú li fes gràcia. Tot intentant trobar una mica de ressó, us aconsello l'ofertassa de llibres (en anglès) que fa Skeptic. N'hi ha de gratuïts i d'aplicació immediata, com Aprén a ser un mentalista en 10 lliçons fàcils, que algun dia explicaré com vaig usar a les classes de Psicologia. 

Si us interessa el tema i no llegiu anglès, consulteu l'Orelles aqui i aqui.

Hemeroteca

Tot cercant material per a les classes de Psicologia i Sociologia rellegeixo un article de Luis Rojas Marcos: Tiempo de estrés. Hi trobo una descripció que em resulta familiar:

Cada día, nada más abrir los ojos, somos vapuleados por amenazas y sucesos sobrecogedores que están totalmente fuera de nuestro control; desde el terrorismo internacional suicida a la mortífera neumonía atípica que se extiende por el mundo, pasando por la plaga recalcitrante de violencia y miseria que azota a los pueblos del sur de Asia, Oriente Próximo y Latinoamérica, o la desastrosa economía mundial caracterizada por la corrupción de directivos de empresa, las bancarrotas, las pérdidas masivas de los ahorros de toda una vida y los despidos multitudinarios.

Una descripció exacta. L'únic que em sobta és la data: dimecres 20 de maig de 2003. És de fa sis anys, i aleshores no hi havia crisi. Qui decideix que qui ha crisi?

La caixa de Skinner

Una de les icones del segle XX: aprenentatge i ambient (front innatisme i herència al XXI?)
B.F Skinner fou un propagandista de les possibilitats de l'aprenentatge en la modificació dels éssers humans i de la societat. A banda de l'obra científica sobre el condicionament operant, escrigué obres que dissenyaven una nova societat on cadascú estigués ensenyat a ser el que havia de ser. La seva combativitat el va portar a titular-la Walden 2, parodiant el llibre de capçalera dels hippies, Walden, de Thoreau. El titol de l'altra obra no científica, Més enllà de la llibertat i la dignitat, també es refereix a un llibre famós, Més enllà del bé i del mal de Nietzsche.

Els guionistes dels Simpsons li reten homenatge sorneguer en batejar amb el seu nom al director de l'escola . Per cert, skinner deu voler dir també "espellejador".