El nom de la cosa

• Supremacia blanca
• Privilegi blanc
• Fragilitat blanca
• Salvació blanca
• Apropiació cultural
• Daltonisme racial
• Antiracisme performatiu
• Passivoagressivitat

I també a https://www.desireebela.com/

Garcia Albiol, a classe!

Sento a la televisió un adult universitari, amb responsabilitats de govern en una ciutat:

"El problema local más importante que tenemos en determinadas zonas de Badalona en estos momentos es la inseguridad, y una parte importante de esta inseguridad la están creando individuos que son gitanos rumanos"

Cosa que dóna peu al titular de Europa Press:

"El alcalde de Badalona culpa a los gitanos rumanos de "una parte importante" de la inseguridad de la ciudad"

I més avall:

"Dice que es un "dato objetivo""

A classe de filosofia:

Professor/a: - GA, estaria d'acord amb què vostè està dient, en esquema, el següent?

1. Hi ha inseguretat a Badalona
2. Alguns responsables de la inseguretat són romanesos
3. Això són fets vertaders

GA: - Si. Aixó ho dic ara, i ho deia fa sis mesos i fa un any.
P: - Defineixi "inseguretat": Com es mesura? Què l'origina? Es refereix a això?
GA: (            )
P:  - Sobre els "responsables de la inseguretat" a Badalona, també li semblen vertaders aquests altres fets?:

Alguns responsables de la inseguretat duen ulleres
Alguns responsables de la inseguretat diuen paraulotes
Alguns responsables de la inseguretat tenen un cognom començat per consonant
Alguns responsables de la inseguretat tenen una ungla a cada dit del peu dret
Alguns responsables de la inseguretst han estat vacunats contra la diftèria

GA (s´ho rumia, una mica desconcertat): - Home, és clar!, però ...
P: - Però li sembla que no són informatius, oi?
GA: - En absolut!
P: - I el que n´hi hagi alguns que siguin romanesos? Per què és informatiu?
Alumne despistat: - Per què són romanesos, i hem d'anar amb compte amb ells!
P: - Aleshores també hem d'anar amb compte amb la gent que duu ulleres, o que diu paraulotes, o que el seu cognom comenci per consonant, o que tinguin ungles als dits del peu, o que estiguin vacunats contra la diftèria ...?
Alumne despistat: - Nnnnno, és clar que no. No és informatiu, hi ha molta gent que està vacunada contra la diftèria, per exemple, que no és delinquent!
P: - Aixì com hi ha gent que és romanesa i gitana que tampoc no ho és, oi?
GA: - És clar que sí, això també ho he dit sempre i arreu!
P: - Llavors, per què insisteix en repetir que hi ha delinquents romanesos, si reconeix que no és informatiu?
Alumne inquisidor: - Per què vol que associem delinqüent a romanès.
Alumne aplicat: - Ara entenc què és l'estereotp prejudiciat típic del racisme: atribuir característiques a un membre d'un col·lectiu pel fet de ser membre d'aquell collectiu. El que es vol és que es pensi que els romanesos són delinquents ...
Alumna coherent: - Cosa que augmenta la sensació d'inseguretat de les persones crèdules i acrítiques en veure una persona que suposen romanesa.
Alumna polititzada: -  I que permet al polític de torn atiar el menyspreu per al grup d'estrangers, és a dir,  la xenofòbia, i mantenir atemorits els dos col-lectius, el dels acrítics i el dels romanesos, tot donant una imatge de fermesa en problemes que requereixen altres solucions. A més, acostuma a donar peu a injustíces amb els membres del col·lectiu objecte de xenofòbia.
(GA manté la boca oberta)

Prescripció, de moment:

a. Faci els exercicis adients de l'Aristòtil Mas fins que s'adoni que "Els A són B" no és equivalent a "Els B són A".

b. Completi els seus "estudis de dret", especialment pel que es refereix a la prohibició d'incitació a la discriminació que figura dins la Declaració Universal de Drets Humans. Repassi els tractats internacionals signats pel seu país o, si més no, l'article 510 del Codi Penal vigent a l'Estat.

c. Redacti un escrit sobre el tema: "Si jo hagués nascut a Romania ..."

Un altre dia parlarem del compliment dels acords del Parlament de Catalunya.

Però si jo no sóc racista!

"És broma", "se m'ha escapat", "alguns com tu si, pèrò tu no". L'excusa quan qui no es vol ni racista, ni sexista, ni xenòfob ni homòfob, s'ha comportat com algú racista, sexista, xenòfob, homófob. La discrepància entre el que es pensa i el que es fa o diu és molt habitual. És un dels vessants de la kantiana qüestió "Bo en teoria dolent a la pràctica" que podeu trobar aqui. En altra època li déiem tenir contradiccions internes, però avui s'ha afinat una mica més. Com a ensenyants -i com a persones, que també ho sóm-, ens agradaria creure que les creences influeixen en les accions, però sembla ben establert en psicologia de les actituds que és més veritat que són les accions les que configuren les creences. Hi ha vàries línies d'investigació que afinen més en aquesta discrepància. Per uns, com Eric Schwitzgebel, es tracta d'una incoherència en el sistema de creences. Altres con Tamara Gendler ho expliquen afirmant que a banda del sistema de creences (belief), tenim un sistema de disposicions, que ella denomina alief que seria el responsable de les discrepàncies entre creences i accions.

Se m'acut que propostes com el video o l'stick adjunts són efectius perquè enfronten a qui discrimina a la hipèrbole del seu prejudici, sigui misbelief o alief. Sobreexposició al prejudici. per portar-les a la consciència. Dirigides a fer de mirall a qui mira, a qui jutja, al que se li escapa, al que fa broma. L'stik o la samarreta de les Guerrilla girls, d'una època una mica llunyana, però dissortadament no superada i el més recent rap de Frank-T.

(afegit) Gràcies a un membre de la saga A.-R. en disposem d'una possible traducció al català:

Una estranya politització

La seva cara mostrava una alegria que no s'adeia amb la situació. En lliurar a la professora de guàrdia el full de càstig per arribar tard, no ha pogut estar-se de comunicar-li la notícia: "Ha ganado Obama!". Avui, molts alumnes d'origen estranger estaven especialment contents.

(Gràcies, L.H i G.L.)