A todo trapo

Fa riure.

El Diccionari català-castellà de l'Enciclopèdia Catalana tradueix l'expressió "a tot estrop" per "a todo trapo".

L'estrop és la corda que serveix per lligar el rem a l'escàlem i poder remar. En canvi, es navega "a todo trapo" quan es fan servir totes les veles de què disposa el vaixell. 

Heu navegat a vela? Excepte en els moments de maniobra, l'únic que treballa és el timoner. La resta de la tripulació pot dedicar-se a contemplar el mar. 

Però remar, i sobre tot remar ràpid, és un exercici esgotador, tan esgotador que la condemna a galeres  durant molt de temps va ser una de les més temibles.

O sigui, que en castellà per anar ràpid hisses totes les veles i jeus, però en català cal que et trenquis l'esquena i els braços remant...

Caràcter nacional? No anem bé...

Gestionar: la invasió de la mentalitat administrativista

Gestionar els canvis, les emocions, la família, la classe. Intent de fer una tècnica de relacionar-se, de reflexionar, de la introspecció, de viure. 

Abans, amb Freud, el model de funcionament de la persona era físic. La dinàmica de fluids i l'energia psíquica, amb la seva conservació, els seus desplaçaments, projeccions, regressions, frustracions i agressions. I Girard l'havia estès, en el seu deliri, a l'explicació del fet social complet  amb  els seus desigs mimètcs, bocs expiatoris i victimes sacrificials.

Ara és l'hora, segadors, de l'economia i l'administració. En la mesura que tot esdevé mercaderia, que les operacions financeres són l'única cosa non-stop (ja no és veritat allò del tango: "el músculo duerme, la ambición descansa"), el govern de les pròpies ments i de les nostres relacions social es sotmet a l'economia i l'admirnistració d'empreses.
No només és la llar que s'ha de gestionar com una petita empresa, sino també gestionem la nostra aula, gestionem la diversitat, gestionem els conflictes familiars. Els adolescents gestionen els seus canvis corporals. Hi ha seminaris de gestió de les emocions.  Gestionem les nostres relacions de parella: la publicitat d'un banc que anomena la deferència respecte la parella  "pagar una comissió".
Gestionem la nostra vida. És la vida allò que passa mentre gestionem el temps?

Històries urbanes: Bye bye Barcelona

Havia quedat en el banc del davant de la Pedrera. Però no hi és, ha estat abduït per la terrassa d'un bar. Espai públic privatitzat. No estic parlant d'una manifestació, ni d'un pelotazo immobiliari, ni d'un desallotjament d'una casa ocupada. Es tracta simplement de la possibilitat de circular pel carrer, d'estar-se en el literal espai públic. Els ajuntaments, aliats amb la amb la llei del tabac i els operadors turístics han descobert (?) un filo recabdatori. 

A més en molts llocs el que es troba és un magatzem de piles de taules i cadires encadenades tot el dia esperant la nit, la festa o el cap de setmana. Ah, i a l'hivern la terrassa es tanca i es converteix en un lloc tancat on es permet fumar!

Bye bye Barcelona, Tarragona, Girona, Palamós ...

Prop de cinc anys

Com qui no vol la cosa, de trascantó, potinejant la configuració, l'orelles perd la plantilla de color de xiclet Bazoka que compartíem amb l'àvia bloguera, que no és qui escribia el blog que li va prendre el nom, sinó la de A mis 95 años, un model. Serveixi de resposta, després de cinc anys de blog, a les crítiques estètiques que vaig rebre en el seu moment. 

(A.S.: al final ho he fet, però -de moment- no li canviaré el nom, on conservo el color original com a bandera, però gràcies per tot)

Terminologia

Per què només apliquem l'expressió "Comunitat Internacional" a un conjunt de paisos quan s'associen per atacar-ne un altre?

Abecedari

Quan recomanes algun lloc web, sovint el somriure atent de l'interlocutor es transforma en una ganyota de decepció en saber que està en anglès. Això passa fins i tot en gent que assisteix a classes d'aquest idioma tres hores a la setmana des de fa quatre anys. Com que cadascú s'ha fet l'anglès com ha pogut, aqui teniu una manera de començar.


I per repasar, proveu això:

Pissarra electrònica

En les pissarres electròniques, la pols de guix es diposita en els sensors dels llàpissos (amb perdó de les lingüistes que m'envolten) i genera un moviment aleatori del cursor o canvis en la paleta.
Ho sento molt, però algú ho havia de dir.

Sindrome preelectoral

Em posa nerviós el debat electoral que fan a TV3. Canvio de canal quan surten espais de propaganda electoral. Estic neguitós i no vull saber per què. Llegeixo un article de VicensçNavarro. Em tranquilitzo. Algú que pensa. O que sembla que diu el que pensa.

Té lapsus un robot?

Busco en el traductor de Google "Dumbing Down America" abreujament del titol d'una obra que es carrega les "modernes pedagogies". La frase voldria dir "estupidització dels Estats Units". En Francès tradueix "Nivellement par le bas l'Amérique", acceptable. Tanmateix, en espanyol tradueix "Embrutecimiento Latina". No us sembla que donaria feina a un psicoanalista?

La reina en el palau dels corrents d'aire

He llegit en algun lloc que el títol de la tercera entrega de la sèrie Mil·lenium era absurd. Doncs a mi sempre m'ha fer pensar en el palau reial d'Estocolm en l'època en què Descartes exposava la seva filosofia a la reina Cristina, i a la tradició d'atribuir la mort del filòsof a una pneumònia contreta en les seves gèlides estances. Per què Larson podria haver associat l'antiga reina Vasa amb la seva Salander? Perquè va ser tutorada desde molt petita però va aconseguir emancipar-se amb gosadia? Perquè va abdicar voluntàriament del tro? Perquè va renunciar a casar-se? Perquè, aparentment si més no, sempre va fer el que va voler?

Cristina de Suècia (a l'esquerra) i Descartes

Wikipedia

No deixa de sorprendre'm el devessall de dades que conté. I diuen que el percentatge d'errors és similar al de la Britannica. Tu no has de fer més (ni menys) que transformar totes aquestes dades en informació. Ja fa un temps vaig descobrir la Vicipaedia Latina, que ha fet ressucitar la llengua de la Roma dels Cèsars. Ara em deixa astorat que l'entrada "Reajuste de las sibilantes del idioma español", figuri es dos idiomes: castellà i ... hongarès!
Això de les sibilants ve al cas perquè discutíem com es pronunciava la j de San Antruejo, i una soprano ens il·lustrava amb els seus coneixements de gramàtica històrica. San Antruejo vé d'introitus, i és el començament del carnaval.

Deures d'estiu III: Un cicle irregular i una bona propina

Juliol. Recapitulació, formació, preparació. I metges, exposicions, cursos i conferències: Divagacions.

Zoltan Kovekses al CCCB: Aspectes universals de la ment humana: el pensament metafòric.

Parla dret, expressiu, estructurat, sense papers. El handout conté dues pàgines i mitja de bibliografia, alguna en fase de prepublicació, que cita de passada. Seguidor de Lakoff: Per pensar i descriure la nostra experiència fem servir marcs (frame: representació mental estructurada d'una organització coherent de l'experiència humana). La metàfora és una operació cognitiva que consisteix a entendre un marc en termes d'un altre marc: El temps és l'espai; una persona enfadada és un contenidor sota pressió; l'alegria és amunt; més és amunt; conèixer és veure. Hi ha algunes metàfores universals que depenen de les operacions cognitives vinculades a l'embodiment (encarnació/incorporació): dret és bo (per als dretans), alegre és amunt. D'altres s'han universalitzat però tenen l'arrel en una cultura: El temps és diner, conèixer és veure. Altres són característiques d'una cultura: la depressió és un captor, t'atrapa (Europa segle XXI).

Miguel Morey: Vertader en tots els móns possibles.

Assegut, dubitatiu (com cercant dir l'indecible, en castellà). Alarma 1: treu un full de la butxaca i el desplega. Alguna frase brillant. Alarma 2: beu vàries vegades. Alarma 3: demana disculpes pel títol, que no s'adiu amb el que dirà ... El problema dels universals té a veure amb el problema de la veritat. Els presocràtics s'ho van plantejar d'una manera diferent que ara. Bla bla presocràtics (el seu llibre de 1976 -Colli-) molt ben explicats, però arriba un moment que t'adones que ja no tindrà temps d'entrar en matèria. El temps s'acaba, impedint-li parlar de Habermas i Godel, com ha anunciat. Perquè no sigui dit que és dins el cicle dels universals humans: l'universal és un quantificador, és una estadística que és el que necessita l'Estat per governar-nos i rialletes còmplices de tres alumnes. Una pregunta banal (els homes es coneixen més avui que fa dos mil anys?) i una boutade nietzscheana (no cal preguntar-se si són possibles el judicis sintètics a priori, sinó si són necessaris). Més rialletes i punt final. De què parlava, quina era la tesi?

Philippe Walter: La construcció del símbol
Distinció manualistica simbol/signe/senyal ... La lectura saberuda i el pwp poc a poc es van distanciant, fins que confessa que es saltarà el que duu escrit (totes les alarmes). Acaba embolicant-se, després d'haver distingit grollerament mite i logos: mite és mite i logos és racionalitat, però els filòsofs i els científics fant servir el mite; encara que "Foucault va dir que el pensament científic racional va començar als segles XVI-XVII hi havia pensament científic abans; "el símbol no es pot interpretar, perquè és difícil", és esotèric, hermètic"; "el negre aqui és dol i al japó vestit de casament"; "un gat no és un gat" -i ens ho il.lustra amb el gat de Schrek. Es una classe de primer de facultat. Però s'excita: "Els neurocientífics han pogut fotografiar zones del cervell (se senyala el crani) i hi han trobat un lenguatge (i al pwp apareixen aquests signes: T Y V L 8). L'únic clar. la definició de mite de ... Vernant. Ha fet bo a Morey.

El cicle s'Universals Humans prometia molt més del que ha donat. No sé si RSR pensa el mateix. Només l'examen i discussió de la llista d'universals humans de Brown que planteja Pinker a Tabula rasa hagués donat més de si.

Jaume Almirall a l'IEC: Hélena tràgica.

Expressivitat serena. Repàs al personatge des de la Il·liada i Safo fins Eurípides. Es recolza en 24 fragments escollits que ens ha repartit en bilingüe. Llegeix, amplia, comenta. Ofereix la dissertació amb l'escreix d'una iconografia escollida. La discussió de si l'Helena d'Eurípides és una tragèdia portada a través de l'analogia amb la polèmica de finals del XX sobre la mort de la novela. Temps ben distribuit: hora i mitja. Me n'he fet una idea. I m'ha agradat. Potser jo savia menys del tema que a les altres, però és que l'estructura era infinitament més decent de les dues darreres del cicle anterior. L'audiència d'hel·lenistes semblava satisfeta, també. Jaume, un altre profe de secundària.

Ressaca de Sant Jordi

Unes quantes preguntes:

1. Algú li va preguntar a la princesa si volia que la salvessin?
2. "Aranya" en "Sant Jordi, mata l'aranya" vol dir "drac". Per què no surt aquesta acepció del mot ni en l'amplíssim Diccionari Català Valencià Balear?
3. Heu pensat que gent com el sant jordi aquest són els responsables de l'extinció dels dracs? O és que n'heu vist algun?
4. Creieu que en Buenafuente ha plagiat l'Orelles de burro en la portada del seu darrer llibre?