La laicitat no passa de moda. I Spinoza menys!

Avui topo amb una entrevista de fa uns mesos a  Henry Peña-Ruiz sobre la seva darrera publicació, el Diccionari amant de la laicitat en el context dels atemptats a Charlie-Hebdo. Aquest professor ha estat una de les llums que han il·luminat el camí de l'orelles, que en el llunyà 2007 li dedicava un post. Per això li excusem la cursileria del títol.

En l'entrevista es veu que segueix en la seva tossuda lluita contra l'obscurantisme, honorant una tradició de laicitat que fa peu en la l'herència volteriana, però sobre tot en l'Spinoza del Tractat teològic-polític. 

Aquesta obra del filòsof d'origen peninsular és un compendi del pensament republicà i contractualista que s'estendrà amb Locke i Rousseau. No ha de fer por la paraula "teològic", del títol. Precisament dedica el gruix del llibre a segar l'herba sota els peus de qui pensen que la religió ha de tenir algun paper en l'Estat. Això amb arguments teològics, tot argumentant contra la constitució política del judaisme, aixì com contra la idea d'un Estat cristià. Sóm al segle XVII!

En els darrers capítols, del XVI al XX, hi ha una de les exposicions més clares de teoria política moderna. Només cal entendre per "supremas potestades" qui té el poder polític. Llegiu la precisa definició  de la llibertat de pensament i d'expressió, on avui s'han colat les suposades llibertats de culte i religió.

Crec que aquests capítols són d'obligada lectura a qualsevol que vulgui introduir-se en la filosofia política. Al mateix temps, trobarà el fonament teòric del perquè a Amsterdam moltes esglèsies gòtiques  es fan servir com auditoris o sales de congressos, i del perquè un dels museus, el Ons’ Lieve Heer op Solder, és una esglèsia cristiana que va ser clandestina al segle XVII, quan es va prohibir tot culte públic de qualsevol religió. També entendrà la tradició neerlandesa de tolerància, de la qual el consum de drogues és una anècdota.

Mentrestant, aquí l'Estat va demanar perdó per les desamortitzacions del XIX retornant béns a l'Esglèsia i signant el primer concordat que ens condueix al Concordat actual: exempcions d'impostos, influència en l'educació .... Qui s'atreviria avui a secularitzar una esglèsia? Com s'ho van fer per esfondrar la veïna al Palau de la Música quan el van rehabilitar?

PS: On he llegit això?: "El fanàtic és el que està disposat a que tu moris per les seves idees".

Embolic amb les Humanitats

Gràcies a la infatigable Dolors, llegeixo interessat la notícia del manifest Per unes humanitats amb futur. Però hi ha una cosa que no entenc. Cita el periodista que els signants del manifest proclamen com a referents, entre d'altres, "los grandes relatos de la Biblia". 

Jo havia après que del segle XIV al XVIII moltes persones es van escarrassar a defensar les lletres humanes, de vegades amb risc de la seva llibertat i fins i tot de la seva vida. Eren els humanistes.

Recordo també que el Tractat Teològic-Polític de Spinoza, que analitza la Bíblia com un escrit humà i proclama la llibertat d'expressió, el republicanisme i la desaparició del poder clerical, va estar inclòs dins l'Index Librorum Prohibitorum -pecat mortal i pena d'excomunió a qui el llegís, és a dir, condemna eterna de tortura- de l'Esglesia Catòlica des dels nou anys de la seva publicació el 1670 fins ara mateix, el 16 de juny de 1966.

No estic dient que no sigui interessant la lectura de la Bíblia, però no acabo d'entendre què tenen a veure la Bíblia i les Humanitats.

Començo a entendre més el caire d'aquest manifest quan veig que predominen cites al "diálogo de nuestra cultura con las otras culturas del mundo", "nuestro patrimonio cultural", "la pérdida de cohesión de nuestra civilización". Mentre no el poguem llegir complet, la cosa em sona a què no són les humanitats, sinó la recuperació de dicotomies estil fidels/infidels que feien servir fins i tot gent esclarida com Francisco de Vitoria.

De moment: No és això, companys, no és això.

Actualització 20:25

Gràcies a en Ramon Alcoberro puc llegir sencer el manifest: constato les cites anteriors, i em reafirmo en la crítica que n'he fet.  Afegeixo al florilegi: 

"Les humanitats formen part del «nucli dur» de les formes espirituals de vida, més enllà del materialisme i de l’utilitarisme".  Més embolic: la història del pensament està plena de materialistes i utilitaristes que foren uns grans humanistes.

Spinoza contra Ratzinger, per a les nostres autoritats

Tractat teològic-polític no és un títol que avui resulti molt atractiu; per què barrejar la teologia amb la política? Tanmateix, el seu autor Baruch de Espinosa (Spinoza) manté precisament que no s'han de barrejar de cap manera. Partint de l'anàlisi de la tradició bíblica, de l'estat jueu i de l'estat cristià, així com de les tensions polítiques de la seva època, fonamenta que la pràctica de la religió ha de ser personal i que no ha d'existir cap autoritat superior a l'autoritat política (ell l'anomena "la suprema potestat") fins i tot en qüestions religioses. La suprema potestat està legitimada perquè els homes lliures li han cedit la seva llibertat, excepte la d'opinió, i per tant l'autoritat religiosa no té cap legitimitat en l'Estat. En canvi en l'estat dels jueus, que es fonamentava en un pacte amb Déu que havien trencat gairebé immediatament, es justificava la presència de profetes que els recordessin aquell pacte. Liberalisme contractualista abans i més radical que Locke, Rousseau, Kant, Mill.
Es tracta d'una obra voluminosa que pot resultar farragosa en la seva detallada argumentació de base bíblica, però a la que afortunadament Spinoza va dotar d'un magnífic prefaci on exposa amb precisió les seves principals tesis en dotze pàgines de claredat diàfana.
Vegeu unes quantes cites de l'edició revisada d'Atilano Dominguez per Alianza Editorial:

"¡Dios mío!, la piedad y la religión consisten en absurdos arcanos. Y aquellos que desprecian completamente la razón y rechazan el entendimiento, como si estuviera corrompido por naturaleza, son precisamente quienes cometen la iniquidad de creerse en posesión de la luz divina." (p 67)
"La religión, tanto si es revelada por la luz natural como si lo es por la luz profética, sólo recibe fuerza preceptiva del decreto de quienes poseen el derecho del Estado y Dios no ejerce ningún reinado especial sobre los hombres, sino a través de aquellos que detentan el poder estatal." (p. 401)
"Nadie puede obedecer adecuadamente a Dios si no adapta la práctica de la piedad, a la que todo el mundo está obligado, a la utilidad pública y si no obedece, por tanto, todas las decisiones de la autoridad suprema." (p 403)
"Nadie que no cuente con la autoridad y licencia de las supremas potestades tiene derecho y potestad de administrar las cosas sagradas, elegir sus ministros, determinar y establecer los fundamentos de la Iglesia y su doctrina, juzgar sobre las costumbres y las acciones relativas a la piedad, excomulgar a alguien o aceptarlo en la Iglesia, y en fin, velar por los pobres." (p 406)

Spinoza, un holandès descendent dels jueus de la neteja ètnica ibèrica. Expulsat de la sinagoga i excomunicat per l'Esglèsia catòlica; odiat pels calvinistes. En 1679, el Tractat teològic-polític va ser inclòs per l'Esglesia catòlica a l'Index de llibres prohibits. Encara no n'ha sortit.

Després de llegir aquesta obra entenem millor per què visitant Amsterdam trobes tants edificis religiosos secularitzats. I sense entrar en una anàlisi ètica, estètica, política i fins i tot teològica, entenem pitjor la mona turística en què s'ha convertit un edifici on hi va intervenir un arquitecte visionari al servei de les forces de la reacció.

font imatge