Errors humans

Els únics arguments contra el disseny intelligent se'ls dec a Mosterín, que en algun lloc ha explicat que el calamar té dos cors i que l'estructura de l'ull i la sortida del nervi òptic està tan mal dissenyada que deixa un punt cec. Els (nord)americans, que tenen la llosa d'haver d'explicar-lo per disposició del Senat s'espavilen a trobar argument per rebatre'l.

Llibre recent, errors en el disseny dels humans que demostren que en els humans, de disseny intelligent, res: dificultat per assimilar vitamines, pelvis estreta pel tamany del crani, canells i turmells amb múltiples ossos que els fan més delicats, coxis inútil, gens trencats...

Una presentació i una mostra aqui. 

Una de positivisme

Pots nomenar tots els personatges?

Treballs de recerca

Fa uns dies es van atorgar els Ignobel Prices, uns premis que destaquen els treballs científics més inútils o ridículs. Es dónen sota l'emblema "Investigacions que fan riure però després fan pensar". El premi de Medicina va ser a la patent d'uns sostenidors que en cas d'emergència es poden transformar en mascaretes per a dues persones. El de la Pau a l'estudi sobre si en cas de ser colpejat per una ampolla de cervesa què és pitjor, que estigui buida o que estigui plena. El de Veterinària a l'estudi que examina si donen més llet les vaques que tenen nom o les que no en tenen. Tots aquests estudis i d'altres premiats han estat subvencionats i publicats en revistes científiques i han estat realitzats rigorosament durant l'any 2009. A la cerimònia van assistir-hi varis premis Nobel. Què en podríem aprendre per als nostres treballs de recerca?

La ciència espanyola no necessita tisores

La filosofia s'ha de fer a partir de la millor ciència. L'activitat filosòfica i la científica tenen una mateixa arrel, el desig de veritat, i una mateixa base metòdica, la crítica. Sense ciència no hi ha autèntica filosofia, i sense filosofia no hi ha autèntica ciència. Per això ens sumem a la protesta pel retall a la investigació científica en els pressupostos de l'Estat.

Ciència, economia, política

1. La ciència empírica utilitza els mètodes d'investigació més refinats i precisos de què disposa la humanitat. Amb aquests ha constituit el cos de coneixements més sòlids i fiables que posseïm.

2. Hi ha qui disfressa de científics els seus enunciats sobre el món: la pseudociència. El millor criteri per distingir la ciència de la pseudociència segueix essent el de Popper, la refutabilitat: un enunciat científic descriu les condicions que el farien fals.

3. De vegades es fa servir alguna epistemologia filosòfica (Feyerabend, per exemple) per tal de fer acceptable qualsevol pseudociència. És curiós que en canvi els resultats pseudocientífics s'acostumin a fonamentar en una epistemologia de pa sucat amb oli que afirma que és veritat allò que es pot "comprovar", és a dir, la predicció acomplerta (que portaria a afirmar per exemple: el sol sur per l'est perquè dóna una volta a la terra cada dia; els anys de matrimoni causen la calvície).

4. Convé no confondre la ciència amb la tècnica: hi ha tècnica que és ciència aplicada, però n'hi ha que funciona independentment de la ciència.

5. La ciència no dóna respostes als dilemes morals i polítics. Tanmateix, les decisions morals i polítiques han de partir de la millor ciència possible.

6. La investigació científica, de la més pura a la més aplicada, depén dels pressupostos que s'hi dediquen. Per això els científics tendeixen a magnificar la transcendència dels resultats a obtenir o dels efectivament obtinguts.

7. La investigació científica no té com a criteri la veritat, sinó que és la resultant del joc d'interessos varis en ordre d'importància decreixent:

• Les corporacions, empreses, indústries, grups de pressió
• Els polítics que n'obtenen rendibilitat electoral
• La institució (universitat ...) en què es realitza la investigació
• Els Consells editorials de les revistes científiques
• El personal científic implicat
• Les persones futures usuàries o beneficiàries

Algunes referències:

Ciència, tecnologia, societat
John Le Carré: El jardiner constant. novel.la i pel·lícula