dimarts, 30 de juny del 2009

Deures d'estiu I

Què és per a tu la Declaració universal dels drets de l'infant? Amb motiu del 20è aniversari d'aquesta Declaració. l'UNICEF (apostrofat, perquè és masculí) convoca un concurs internacional de videos d'un minut fets per menors de 25 anys. Segons les bases, el tema ha de ser sobre algun aspecte de la Declaració, o sobre conculcacions o assoliments dels drets que s'hi inclouen tant a nivell local, com national o mundial. Aquesta OG (organització governamental, perquè està formada per estats) fa anys que convoca el concurs amb un tema diferent cada any. Podeu veure els d'altres anys aqui. El pais que n'ha presentat més, Holanda: 194; Suècia 191; Iran 3; Espanya 29; Mèxic 2.
També fora convenient que consultéssiu la Convenció sobre els drets de l'infant de 1989, que dóna valor legal a molts dels preceptes d'aquella declaració.

diumenge, 28 de juny del 2009

Selectivitat 09

Visca el corrector de filosofia dels meus alumnes d'enguany! Als bons els ha posat notes bones i als menys bons menys bones. El promig s'acosta a 7, com ha de ser el d'uns alumnes que ja havien estat aprovats a l'Institut. S., la que carregà contra Nietzsche quan (insensatament?) el vaig fer servir per iluminar el triplet, ha tret un 9. L'altra S. ha tret el 7 que tant li vaig regatejar. La majoria es va llençar de cap al text de Plató sobre l'innatisme de les idees. Peró he comprovat amb satisfacció que uns quants van preferir el text de Hume sobre la fonamentació dels principis de la moral, com M.G. i J.E., que han tret 10 i 9. Fa quatre anys, cap dels meus alumnes s'hagués vist amb cor de triar un text sobre l'ètica de Hume, i menys d'haver-ne obtingut una bona nota. Un objectiu personal acomplert, si se'm permet la immodèstia. I un argument més per demanar prudència al coordinador a l'hora de canviar obres i autors. Es necessita temps per fer-se capaç d'ensenyar-los bé.
Val, les notes no ho són tot, però un té els seus moments de debilitat ...

dilluns, 22 de juny del 2009

Visions

T'adones que estaves admirant com de curts es porten els pantalons curts aquesta temporada quan veus una dona amb hijab que es posa al costat de la noia de la porta. Duu un vestit llarg virolat. Somrius en veure el contrast. Entra una jove xinesa acompanyada d'un nen, que ensopega en arrencar el metro i es posa a riure, tot fent riure a les tres. A la següent estació, un home amb bigotis que mostra un paper embolicat en plàstic engega el discurs: "Perdonen que les moleste ... es peor robar que pedir .... dinero para comprar este medicamento que es muy caro". No li faig cas -crec que ningú li'n fa- i torno al llibre. Fins que sento "muchas gracias": la dona xinesa li ha donat almoïna. Somrius en veure el contrast.

dimecres, 17 de juny del 2009

Formes de lluita

Avaaz està recollint diners per tal d'encarregar a una empresa d'enquestes que faci un estudi telefònic des de l'exterior per tal d'esbrinar què van votar els iranians. I que els resultats es puguin publicar abans que el Consell dels Guardians hagi acabat els recomptes que les protestes els han obligat a fer.

The Guardian
Al Jazeera

El País

dimarts, 16 de juny del 2009

Conglomerat?

Nus de la Trinitat. Embús. Et distreus mirants els altres vehicles. Jove descabellat en furgoneta de repartiment; aprofita per endreçar les comandes. Dona parlant pel mòbil. Quillo amb cotxe tunejadet i cuidat, però amb un cop. Colla de paletes apretats en una furgoneta petita. Parella d'ancians silenciosos amb la mirada fixa endavant. Home en "berlina de representació" (així ho diuen els catàlegs) aillat per l'aire condicionat ficant-se el dit al nas amb contumàcia. Dos africans que fa una estona m'han agraït alhora que els cedís el pas. Jovenalla de dues juanis que xerren i fumen. Motorista maniobrant nerviosament fins que l'atura un cul de sac i es rendeix. Furgoneta conduida per gitana de cua alta i braços molsuts i amples com una cama. Camioneta de fusteria d'alumini d'on surt música massa alta ... Formem el que en sociologia es diu un conglomerat, perquè res ens uneix.

Tanmateix, el cotxe de l'autoscola em fa veure que si que hi ha quelcom que ens uneix: el codi de circulació. Ni més, ni menys.

dilluns, 15 de juny del 2009

Anem per feina


Seguint el comentari d'en Jordi R. al post anterior, reprodueixo el video amb què Dolors A. a Filolist ens il·lumina alguns aspectes del que parlavem: la seriositat de la feina d'educar, la importància de la creativitat i la ignorància de la societat en què hauran de viure els nostres alumnes; la fal.làcia del presentar el professor universitari com a culminació implícita del procés educatiu; la ridiculesa de la soi-disant cultura de l'esforç; el paper de l'error en l'educació .... Vint minuts que passen volant: Ken Robinson disserta en una conferència al febrer de 2006.

dijous, 11 de juny del 2009

Resultats a primària

Alhamdu lilah! Ja tenim a qui culpar del fracàs escolar a l'ESO! No els preparen bé a primària. I a més, diagnòstic diàfan: aquesta manca de preparació de nens i nenes entre 4 i 11 anys és degut a qué no s'els fa repetir curs. Gràcies a Déu que la mentalitat preclara dels opinadors públics és capaç de posar el dit a la nafra. I només he vist com emetien la notícia de l'estudi a TV3 ...
Per què no intentem parlar seriosament de continguts prescindibles i imprescindibles, d'ús dels temps, de metodologies, de didàctica, d'entrada de professionals diversos, de deixar que el professionals aprenguin a fer servir les eines i no canviar-les cada tres anys, i també d'acomodació, de rutina, de manca d'ambició, d'inspecció inoperant i incapaç de liderar la millora de la qualitat de l'educació, i de famílies entre l'angoixa i la por a la pèrdua de l'estima dels fills i el menyspreu i la desqualificació al professorat?

dimarts, 9 de juny del 2009

Ciència, economia, política

1. La ciència empírica utilitza els mètodes d'investigació més refinats i precisos de què disposa la humanitat. Amb aquests ha constituit el cos de coneixements més sòlids i fiables que posseïm.

2. Hi ha qui disfressa de científics els seus enunciats sobre el món: la pseudociència. El millor criteri per distingir la ciència de la pseudociència segueix essent el de Popper, la refutabilitat: un enunciat científic descriu les condicions que el farien fals.

3. De vegades es fa servir alguna epistemologia filosòfica (Feyerabend, per exemple) per tal de fer acceptable qualsevol pseudociència. És curiós que en canvi els resultats pseudocientífics s'acostumin a fonamentar en una epistemologia de pa sucat amb oli que afirma que és veritat allò que es pot "comprovar", és a dir, la predicció acomplerta (que portaria a afirmar per exemple: el sol sur per l'est perquè dóna una volta a la terra cada dia; els anys de matrimoni causen la calvície).

4. Convé no confondre la ciència amb la tècnica: hi ha tècnica que és ciència aplicada, però n'hi ha que funciona independentment de la ciència.


5. La ciència no dóna respostes als dilemes morals i polítics. Tanmateix, les decisions morals i polítiques han de partir de la millor ciència possible.


6. La investigació científica, de la més pura a la més aplicada, depén dels pressupostos que s'hi dediquen. Per això els científics tendeixen a magnificar la transcendència dels resultats a obtenir o dels efectivament obtinguts.

7. La investigació científica no té com a criteri la veritat, sinó que és la resultant del joc d'interessos varis en ordre d'importància decreixent:

  • Les corporacions, empreses, indústries, grups de pressió
  • Els polítics que n'obtenen rendibilitat electoral
  • La institució (universitat ...) en què es realitza la investigació
  • Els Consells editorials de les revistes científiques
  • El personal científic implicat
  • Les persones futures usuàries o beneficiàries

Algunes referències:

Ciència, tecnologia, societat
John Le Carré: El jardiner constant. novel.la i pel·lícula

divendres, 5 de juny del 2009

Cristóbal Serra

Orelles de burro no podia deixar de de fer-se ressó de la Contra de La Vanguardia de dimecres 3 de juny dedicada a Cristóbal Serra. Aquest erudit mallorquí es desfà en proclames a la importància històrica dels rucs i les seves orelles, des dels que pacientment poblen la Biblia i les orelles de burro que guarnien el ceptre dels faraons, fins les orelles de burro atentament observades per un cos especial de l'exèrcit napoleònic per tal de pronosticar el temps abans de les batalles.
El asno inverosímil ... una bona lectura per a l'estiu.

dimecres, 3 de juny del 2009

Jornada mediació 09


Va ser fa tres setmanes. Alumnes mediadors de centres diversos es troben. Contingut de la trobada posat completament en mans dels propis alumnes. Centre de recursos que es comporta com a centre de suport, i no com a petita autoritat en el joc mesquí de qui és més.
Grup de professores i d'alumnes compromesos amb la mediació. La pràctica els ha fet abandonar la fantasia de voler ser el tercer, el que es posa al mig, el que representa la síntesi reconciliadora de la tesi i l'antítesi, el que fa que facin, el que pacifica amb la seva sola presència. Era una fantasia no només perquè fos irrealitzable, sinó perquè significava el voler suprimir el conflicte, significava posar-se per damunt de les persones i ocupar el lloc de jutge paternalista i sever. En canvi, han descobert el compromís amb les persones i el paper que fan l'empatia, l'asserció, la negociació, l'autonomia i la creativitat en la tasca d'afrontar els conflictes interpersonals. I per això treballen. En una petita part del que és la convivència en els centres.
Podeu trobar més informació aqui.