- Cal garantir a totes les persones arreu una activitat filosòfica lliure, en totes les formes i en tots els llocs on es pugui exercir;
- L'ensenyament de la filosofia s'ha de mantenir o ampliar on ja existeix, s'ha d'implantar on no existeix, i ha d'anomenar-se explícitament "filosofia";
- L'ensenyament filosòfic ha de ser impartit per professorat qualificat, format especialment per a aquest propòsit i no es pot subordinar a cap imperatiu econòmic, tècnic, religiós, polític o ideològic;
- Tot i ser autònom, sempre que sigui possible, l'ensenyament de la filosofia ha d'associar-se, i no simplement juxtaposar-se, a la formació acadèmica o professional en tots els àmbits;
- La difusió de llibres accessibles a un ampli públic, tant pel seu llenguatge com pel seu preu, la creació d'emissions de ràdio o de televisió, de gravacions d'àudio o de vídeo, l’ús educatiu de tots els mitjans audiovisuals i informàtics; la creació de múltiples llocs de debat públic, i totes les iniciatives que puguin arribar al major nombre en una comprensió inicial de les qüestions i mètodes filosòfics han de constituir la formació filosòfica dels adults;
- Les institucions de recerca i d'ensenyament han de promoure i donar suport al coneixement de les reflexions filosòfiques de les diferents cultures, a la comparació de les seves respectives aportacions i a l'anàlisi del que els uneix i el que les separa;
- L’activitat filosòfica, com a pràctica del pensament lliure, no pot considerar cap veritat com a definitivament adquirida i ha d'incitar a respectar les creences de tots, però en cap cas, sota pena de negar-se a ella mateixa, ha d'acceptar les doctrines que neguen la llibertat dels altres, violen la dignitat humana i engendren la barbàrie.
De l'anomenada "Declaració de París sobre la Filosofia". Signada pels participants en el col·loqui de la UNESCO de febrer de 1995. Publicada a POL-DROIT, R.; MAYOR, F. (1995) Filosofia y democracia en el Mundo. UNESCO.pàgina 20.