divendres, 31 de desembre del 2010

Rigau, no comencem bé

Vem debatre a favor i en contra de la setmana blanca. M'és igual que n'hi hagi que que no, però finalment vem adequar els calendaris a la setmana, vem començar una setmana abans el curs i se'ns va fixar més clarament el final de curs, hi hem adapat les avaluacions, els quadrimestres, les dates de lliurament de treballs.
He sentit la consellera en entrevista aquest matí. Ara resulta que es promou un cop més, un cop més, un cop més que en el si dels centres tornem a debatre si la volem o no la volem enguany ... Això és "assossegar el professorat", "proporcionar la necessària tranquil·litat per a l'exercici de la tasca docent"? No fotem!

dilluns, 27 de desembre del 2010

Ahir va morir Matthew Lipman

Al juny de 1985, al congrès Filosofia y Juventud, un ianqui explicava en el paraninf de la facultat de filosofia de la Complutense a una audiència de professorat de filosofia de secundària de tot l'Estat el projecte de l'Institute for the Advancement of Philosophy for Children (IAPC), que havia fundat feia uns 10 anys amb Ann Margaret Sharp. La seva intervenció va ser rebuda amb un cert escepticisme per gent que estava fent la transició del neotomisme al marxisme, la filosofia analítica i el postmodernisme.... i res de didàctica. Recordo que a Història de la filosofia de COU, amb quatre hores explicàvem uns 60 autors - ¿Pero cómo se puede enseñar la complejidad de filosofia a un niño? - Els nens també tenen por a morir-se- va respondre Matthew Lipman.
Tanmateix, alguns assistents van aprofitar per demanar-li de crear la secció espanyola de l'IAPC: Félix Garcia, Lali Bosch i Irene de Puig, entre d'altres. Ell va anar dient que si a tots, creient que eren mateix grup fins que es van adonar que eren dos grups diferents. Finalment es van crear dues filials a l'Estat, l'IREF y El centro de filosofia para niños. Els materials que començaren a publicar, traduccions dels llibres de Lipman del professor i l'alumne, eren molt més cuidats en català que en espanyol; com a mostra, Harry Stottlemeier's Discovery, segurament el millor, va rebre un adaptació esplèndida per part de Josep M. Terricabras com La descoberta d'Aristòtil Mas.
Sempre que he hagut de preparar nous materials he consultat els manuals de Lipman, farcits d'idees. He llegit i rellegit Filosofia a l'escola, i gaudit de Natasha. Avui, parlar de filosofia per, per a, amb nens, d'aprendre a pensar, d'ensenyar pensament crític, ha esdevingut gairebé trivial. Tot això li devem -li dec- al ianqui que proposava el filosofar com un remei per a la por a morir-se.

dimarts, 21 de desembre del 2010

dilluns, 20 de desembre del 2010

Cita

"Qui desitgi una vida tranquil·la no hauria d'haver nascut al segle XX", assegurava Troski.
I el XXI, a punt de tombar la primera dècada, tampoc no pinta molt bé ...

dijous, 16 de desembre del 2010

How's like to be a Minotaur?


El company Victor Montolí ha elaborat una guia de treball del conte "La casa de Asterión". de Jorge Luis Borges. Està basada en el comentari que en fa Rosa Navarro Duran a les pàgines 159-164 del seu La mirada al texto. Per llegir després de la visita a Per Laberints.


Afegitó del 10-1: També ha fet aquesta esplèndida galeria.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Diari d'una filòsofa anòsmica

La manifesta incapacitat humana per parlar sobre les olors es fa servir com a prova empírica en el debat sobre la hipòtesi relativista del llenguatge sostinguda per Sapir i Worf. Alguna vegada heu pensat per què les olors no tenen nom? Els colors són blau, vert, gris ... El tacte: rugós, suau, tou ... El so: agut, greu, vibrant ... I les olors? de llenya, de claveguera, de rosa. Però com es diuen l'olor de llenya, la de claveguera, la de rosa? Per què no tenen nom, quan fins i tot els gustos -salat, dolç, amarg, àcid- si que en tenen? .
Kant mantenia que gust i tacte eren sentits subjectius, a diferència del la resta, que anomenava objectius. Segons el de Koningsberg, les olors podien dividir-se en agradables o desagradables immediatament, però no permetien, com els colors, les formes o els sons, ser valorades com a belles o lletges.
L'anosmia és la incapacitat per detectar les olors. La infatigable Marta Tafalla ha escrit una novela inspirada en l'anosmia congènita que pateix. Això no li impedeix fer una descripció precisa i sensible d'aquest sentit, tot donant una lliçó als que sostenen que no som capaços de descriure verbalment les olors. Recomanable.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Dona del seu temps



Al 1975, Martha Rosler feia aquesta performance sobre el treball domèstic: buidor, rutina, gest mil vegades repetit, violència subterrànea. Avui segueix, incansable. A la Virreina. Tema: l'especulació immobiliària.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Somiem en blanc i negre o en color?

"Tenir vida interior". La primera vegada que vaig sentir l'expressió va ser de llavis d'un capellà que omplia el confesionari d'alè àcid. Als meus 11 anys intentava cercar dins meu i no trobava aquesta vida, que a més podia ser "rica" o "pobra". La meva devia ser pobríssima, i ho deu seguir essent, perquè encara avui no la trobo. Ara que hi penso, segurament el motiu és que sóc "superficial". Una altra paraula de l'època.
Tanmateix, resulta que Eric Schwitzgebel em dóna la raó. La instrospecció es molt menys fiable del que ens pot semblar. Pensa en el darrer somni que haguis tingut. Deixant de banda si era molt vívid o no, ¿era en blanc i negre o en color? De veritat? Schwitzgebel ha estudiat les respostes de persones en diferents èpoques i cultures i ha trobat unes variacions clarament influides per si s'ha vist cinema en blanc i negre o en color. Autors clàssics com Aristòtil, Epicur o Freud describien els somnis amb colors. Però als anys 50, la mitjana dels americans responia que somiaven en blanc i negre. En canvi, avui amb els mitjans àudiovisuals en color, els nostres somnis sembla que tornen a acolorir-se ... Conclusió: els informes introspectius sobre els somnis són molt poc fiables. I no només això. Segons aquest autor, la nostra ignorància sobre els somnis no és més que un exemple de la ignorància sobre la nostra vida sujectiva. Aquesta ignorància no és deguda a causes contingents, com el seu contingut emocional o algun error que racionalitzem, sinó que simplement rau en què en realitat sembla que sóm incapaços de detallar la nostra experiència interna. Fins i tot els filòsofs més aguts com Descartes o Hume van caure en descripcions fantasioses de la nostra ment. Per exemple, en el famós fragment de la cera de la segona Meditació, Descartes la descriu com acolorida, olorososa i sòlida i fa erròniament equivalents, la sensació actual amb la imatge mental. Pots trobar l'argumentació completa aqui.
Si encara no ho veus clar, comprova-ho tu mateix: llegeix una descripció literària qualsevol d'un paisatge, un vestit, una paret. Sincerament: de quin color l'has vist? És un argument en favor del materialisme eliminatiu? No ho sé, però en tot cas, estic una mica més tranquil.
Que dormis bé!

dimecres, 1 de desembre del 2010

Were have all the flowers gone?


En fi, que cada vegada entens menys perquè cal alegrar-se de la anual derrota en la batalla contra la finitud ...
PS: Més records dels Beatles >aqui.

dijous, 25 de novembre del 2010

Micromasclismes

Com cada any, Dia contra la violència envers les dones. Recomano a tots, i també a totes si no el coneixeu, l'article de Luis Bonino publicat ja fa uns anys: "Los micromachismos". Es tracta del que alguns autors i autores han anomenat "petites tiranies", "terrorisme íntim", "violència tova" o "sexisme benévol":
"Los micromachismos son actitudes de dominación “suave” o de "bajísima intensidad", formas y modos larvados y negados de abuso e imposición en la vida cotidiana. Son, específicamente, hábiles artes de dominio, comportamientos sutiles o insidiosos, reiterativos y casi invisibles que los varones ejecutan permanentemente".

De lectura i reflexió diguem-ne obligatòria. Perquè això és violència. També.

Pissarra electrònica

En les pissarres electròniques, la pols de guix es diposita en els sensors dels llàpissos (amb perdó de les lingüistes que m'envolten) i genera un moviment aleatori del cursor o canvis en la paleta.
Ho sento molt, però algú ho havia de dir.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Sindrome preelectoral

Em posa nerviós el debat electoral que fan a TV3. Canvio de canal quan surten espais de propaganda electoral. Estic neguitós i no vull saber per què. Llegeixo un article de VicensçNavarro. Em tranquilitzo. Algú que pensa. O que sembla que diu el que pensa.

dijous, 18 de novembre del 2010

Una mica de celebració

La companya Dolors A. penja al seu blog aquest video. I nosaltres el reproduïm. Gràcies!

dimarts, 16 de novembre del 2010

Manifest en favor de la Filosofia

- Cal garantir a totes les persones arreu una activitat filosòfica lliure, en totes les formes i en tots els llocs on es pugui exercir;
- L'ensenyament de la filosofia s'ha de mantenir o ampliar on ja existeix, s'ha d'implantar on no existeix, i ha d'anomenar-se explícitament "filosofia";
- L'ensenyament filosòfic ha de ser impartit per professorat qualificat, format especialment per a aquest propòsit i no es pot subordinar a cap imperatiu econòmic, tècnic, religiós, polític o ideològic;
- Tot i ser autònom, sempre que sigui possible, l'ensenyament de la filosofia ha d'associar-se, i no simplement juxtaposar-se, a la formació acadèmica o professional en tots els àmbits;
- La difusió de llibres accessibles a un ampli públic, tant pel seu llenguatge com pel seu preu, la creació d'emissions de ràdio o de televisió, de gravacions d'àudio o de vídeo, l’ús educatiu de tots els mitjans audiovisuals i informàtics; la creació de múltiples llocs de debat públic, i totes les iniciatives que puguin arribar al major nombre en una comprensió inicial de les qüestions i mètodes filosòfics han de constituir la formació filosòfica dels adults;
- Les institucions de recerca i d'ensenyament han de promoure i donar suport al coneixement de les reflexions filosòfiques de les diferents cultures, a la comparació de les seves respectives aportacions i a l'anàlisi del que els uneix i el que les separa;
- L’activitat filosòfica, com a pràctica del pensament lliure, no pot considerar cap veritat com a definitivament adquirida i ha d'incitar a respectar les creences de tots, però en cap cas, sota pena de negar-se a ella mateixa, ha d'acceptar les doctrines que neguen la llibertat dels altres, violen la dignitat humana i engendren la barbàrie.
De l'anomenada "Declaració de París sobre la Filosofia". Signada pels participants en el col·loqui de la UNESCO de febrer de 1995. Publicada a POL-DROIT, R.; MAYOR, F. (1995) Filosofia y democracia en el Mundo. UNESCO.pàgina 20.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Tribulacions sobre el dia de la Filosofia

Estem contents perquè passen de quaranta els instituts participants en la Mostra de Fotofilosofia 2010. Només a partir del que abans es deia voluntarisme d'uns quants i unes quantes col·legues, sense gairebé cap suport, hem bastit una xarxa de blogs i organitzat des de fa qutre anys l'acte més nombrós i participatiu dels que serveixen per celebrar el dia Mundial de la Filosofia no només a Barcelona, sinó a Catalunya i a l'Estat.
Cada any la UNESCO designa la ciutat on se celebrarà oficialment el Dia de la Filosofia. Aquest any ha estat Teheran, que té una vigorosa tradició universitària (per cert, tenim a Barcelona l'autora d'una tesi doctoral sobre el gran filòsof Shoravardi, seguidora de Henry Corbin). Resulta que un dels convidats a la celebració, Gotfried Offe, de qui coneixem un bon diccionari d'ètica en espanyol, va publicat una carta al Frankfurter Allgemeine renunciant a participar en la celebració del Dia de la Filosofia. En ella denunciava la creixent censura del govern d'Ahmaminejad i la proliferació del nepotisme, com mostra que s'hagi fet dimitir a Gholamreza Aavani, el prestigiós director de l'Institut de Filosofia de Teheran del que Offe era membre d'honor, i hagi estat substituit per Ali Haddad Adel, el títol més important del qual és ser parent de l'ayatolah Khamenei.
Des d'aleshores s'han succeit les crides a diferents formes de boicot de l'acte de Teheran i debats sobre si és millor participar-hi o no. Davant d'això nosaltres ens solidaritzem amb totes i tots aquells que arreu del món s'esforcen en el pensament lliure i rigorós, en la línia del Manifest de París, que diu "l'ensenyament filosòfic ha de ser impartit per professorat qualificat, format especialment per a aquest propòsit i no es pot subordinar a cap imperatiu econòmic, tècnic, religiós, polític o ideològic".
Per això donem suport a les iniciatives critiques dels filòsofs iranians i rebutgem que se'ns situi en un dels pols de les tensions geostratègiques que la gent de l'Iran té la mala sort de patir.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Preparem el Dia de la Filosofia

Com a conclusió d'un estudi sobre la situació de la filosofia en el món, el 2002 la Unesco va establir un Dia mundial de la filosofia. Es va fixar com a data el dia en què sembla que va ser executat Sòcrates, el tercer dijous de novembre. S'organitzen actes a la seu Unesco de París i arreu del món. Al febrer de 2005 es va adoptar una estratègia intersectorial que contenia en el seu apèndix II el conegut com a Manifest de Paris en favor de la Filosofia. El 2007 van publicar La Filosofia, una escola de llibertat, que era un nou estudi sobre la situació de la filosofia en el món.

A partir de 2007, un grup de professors i professores de secundària ens vàrem vincular a la celebració amb una activitat que és la Mostra de Fotofilosofia. S'aproximen al centenar els instituts de secundària que hi han participat. Enguany ultrapassem els quaranta centres incrits, cosa que significa més dos mil alumnes actius i una cinquantena de professors i professores impulsant la iniciativa. Destaquem que quatre centres de les Illes i un de València s'han sumat a la xarxa de blogs on els alumnes postegen les seves "fotofilosofies". La gestió es fa a través del CREAIF i del blog de la Mostra.

L'acte on ens trobarem per comentar les fotofilosofies, lliurar guardons a les millors i reivindicar la filosofa se celebrarà dimecres 17 de novembre a les 17 hores a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB. Carrer Montalegre, 6.
Si vols reinvindicar la filosofia, vine!

divendres, 12 de novembre del 2010

Té lapsus un robot?

Busco en el traductor de Google "Dumbing Down America" abreujament del titol d'una obra que es carrega les "modernes pedagogies". La frase voldria dir "estupidització dels Estats Units". En Francès tradueix "Nivellement par le bas l'Amérique", acceptable. Tanmateix, en espanyol tradueix "Embrutecimiento Latina". No us sembla que donaria feina a un psicoanalista?

dijous, 11 de novembre del 2010

El valor de les preguntes sobre lèxic

Examen a partir d'un fragment de la República 444 a-b sobre el govern de l'ànima i el de la ciutat. Van fent. M'alarmo quan comencen a preguntar-me què vol dir "sublevació", "pertorbació", "intromissió". Però encara m'alarmo més quan descobreixo que ningú em pregunta "intemperància".
La primera alarma és perquè em sembla que haurien de tenir clar què signifiquen. La segona, perquè confirma que no es copsa allò que no s'entén, és a dir, que com que no tenen ni idea de què significa "intemperància" literalment no han vist el mot i per tant no són capaços de detectar una dificultat en la comprensió del text, cosa que confirmo quan llegeixo els resums que han fet. Conclusió: si et pregunten és que són en la via de la comprensió.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Spinoza contra Ratzinger, per a les nostres autoritats

Tractat teològic-polític no és un títol que avui resulti molt atractiu; per què barrejar la teologia amb la política? Tanmateix, el seu autor Baruch de Espinosa (Spinoza) manté precisament que no s'han de barrejar de cap manera. Partint de l'anàlisi de la tradició bíblica, de l'estat jueu i de l'estat cristià, així com de les tensions polítiques de la seva època, fonamenta que la pràctica de la religió ha de ser personal i que no ha d'existir cap autoritat superior a l'autoritat política (ell l'anomena "la suprema potestat") fins i tot en qüestions religioses. La suprema potestat està legitimada perquè els homes lliures li han cedit la seva llibertat, excepte la d'opinió, i per tant l'autoritat religiosa no té cap legitimitat en l'Estat. En canvi en l'estat dels jueus, que es fonamentava en un pacte amb Déu que havien trencat gairebé immediatament, es justificava la presència de profetes que els recordessin aquell pacte. Liberalisme contractualista abans i més radical que Locke, Rousseau, Kant, Mill.
Es tracta d'una obra voluminosa que pot resultar farragosa en la seva detallada argumentació de base bíblica, però a la que afortunadament Spinoza va dotar d'un magnífic prefaci on exposa amb precisió les seves principals tesis en dotze pàgines de claredat diàfana.
Vegeu unes quantes cites de l'edició revisada d'Atilano Dominguez per Alianza Editorial:
"¡Dios mío!, la piedad y la religión consisten en absurdos arcanos. Y aquellos que desprecian completamente la razón y rechazan el entendimiento, como si estuviera corrompido por naturaleza, son precisamente quienes cometen la iniquidad de creerse en posesión de la luz divina." (p 67)
"La religión, tanto si es revelada por la luz natural como si lo es por la luz profética, sólo recibe fuerza preceptiva del decreto de quienes poseen el derecho del Estado y Dios no ejerce ningún reinado especial sobre los hombres, sino a través de aquellos que detentan el poder estatal." (p. 401)
"Nadie puede obedecer adecuadamente a Dios si no adapta la práctica de la piedad, a la que todo el mundo está obligado, a la utilidad pública y si no obedece, por tanto, todas las decisiones de la autoridad suprema." (p 403)
"Nadie que no cuente con la autoridad y licencia de las supremas potestades tiene derecho y potestad de administrar las cosas sagradas, elegir sus ministros, determinar y establecer los fundamentos de la Iglesia y su doctrina, juzgar sobre las costumbres y las acciones relativas a la piedad, excomulgar a alguien o aceptarlo en la Iglesia, y en fin, velar por los pobres." (p 406)
Spinoza, un holandès descendent dels jueus de la neteja ètnica ibèrica. Expulsat de la sinagoga i excomunicat per l'Esglèsia catòlica; odiat pels calvinistes. En 1679, el Tractat teològic-polític va ser inclòs per l'Esglesia catòlica a l'Index de llibres prohibits. Encara no n'ha sortit.

Després de llegir aquesta obra entenem millor per què visitant Amsterdam trobes tants edificis religiosos secularitzats. I sense entrar en una anàlisi ètica, estètica, política i fins i tot teològica, entenem pitjor la mona turística en què s'ha convertit un edifici on hi va intervenir un arquitecte visionari al servei de les forces de la reacció.

dissabte, 6 de novembre del 2010

A Ratzinger

Com a cap de l'Estat Vaticà:
En política interior: signeu i feu complir els convenis internacionals sobre drets humans dels quals no heu signat ni els més bàsics, especialment:
  • El Pacte de drets civils i polítics i el de drets conòmics, socials i culturals (1966)
  • La Convenció per a l'eliminació de totes les formes de discriminació envers les dones (1979)
  • La Convenció sobre la protecció dels drets dels treballadors migrants i els seus familiars (1990)
En política exterior:
  • Soliciteu l'ingrés del Vaticà com a membre de les Nacions Unides. Així equilibrareu els vostres drets i els vostres deures abandonant l'estatus merament consultiu de què injustament gaudiu en moltes agències del sistema de les NU on no hi teniu res a dir, com les dedicades al control de la població o a la medicina reproductiva.
  • Doneu exemple de sensibilitat democràtica i renuncieu al tracte de favor a què obligueu l'Estat Espanyol respecte la vostra confessió en virtut d'un concordat negociat i signat amb unes autoritats predemocràtiques.
Com a cap religiós:
Atès que diuen que presumiu de saber filosofia,
  • Apliqueu els ensenyaments de l'ètica, i doneu suport a l'ètica mundial que proposa Hans Kung. De passada rehabiliteu a tots els que la vostra Esglèsia ha fet patir per la llibertat de pensament i opinió: Galileu, Bruno, Spinoza i tants d'altres.
  • Apliqueu els ensenyaments de la lògica i esmeneu les contradiccions del Catecisme en l'acceptació de la pena de mort (2267): contradiu el "no mataràs" i a més la justifica en paisos que tinguin sistemes penals on els delinqüents perillosos puguin escapar, que casualment es corresponen amb sistemes judicials deficients que no garanteixen judicis justos.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Festival de curts

Per la Castanyada, un grup d'alumnes amarats de cine va muntar un minifestival de curts. No hi vaig poder assistir perquè duia el taller de danses gregues (calia fer alguna cosa per contextualitzar Sòcrates i Plató, oi?). S'havien pres la feina de fer un programa amb tots els enllaços al Youtube, i és una pena que no tinguessin cap lloc on penjar-lo. A més, volia veure la selecció i també oferir-la, amb el seu permís, als seguidors de l'orelles. Per tant, heus ací el document del programa amb tots els enllaços. N'hi ha 18. Bon profit!
Gràcies a Gina B. i Eric S.!!

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Laberints II

Tot pensant en activitats per a la visita a Per Laberints se m'acut que fer la performance Caminhando, de Lygia Clark és com recórrer un laberint.
Prova-ho: Fes una cinta de Moebius amb paper, per exemple enganxant els extrems de la faixa d'un llibre. Clava-hi la punta de les tisores i retalla per la meitat. Quan vegis que arribes on havies començat, decideix si segueixes per la dreta o per l'esquerra (aquesta decisió es revelarà transcendental). Segueix fins que el paper sigui tan prim que no puguis seguir fent-hi camí. Llençaràs el residu mentre t'adones que durant una estona has estat en un sinuós entortolligament espaitemporal.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Postals urbanes II

I
Al tren (anada)
- L'any passat vaig donar classes particulars a un nen que en sabia però que em demanava que jo li fes els deures.
- Jo no voldria ser professora d'ESO. No podría ensenyar a qui no li interessa.
- Dilluns comencem les pràctiques amb animals. Patirem.
- Diuen que t'hi acostumes. Jo sé que seguiré patint, però ho dissimularé millor. Mai voldria acabar sentint indiferència. Aquests veterinaris que fan eutanàsies i que no senten res ...

II
Al bar
La cambrera (marroquí?) saluda la família de la seva companya (filipina?) que porta els nens sortits d'escola:
- Uat japen?
La seva companya la imita en broma:
-Qué passsa?

III
Al tren (tornada)
M'assec al davant d'una dona que consulta un Mac obert a la falda. Al seu costat s'hi posa un noi que escolta un Iphone que duu a la ma. Començo a encuriosir-me per qui seurà al meu costat. Bingo! Una noia amb una Blackberry envia un missatge! Trec de la cartera, ostentosa i cerimoniosament, el meu llibre. Nivell.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Memòria

He vist Pa negre. És una producció catalana molt digna en la que destaca una excel·lent direcció d'actors, especialment la dels més joves. Els diàlegs haguéssin pogut millorar, perquè la seva artificiositat, sobre tot en el cas dels adults delata el seu origen literari. Pal per al guionista ... que és el mateix director.
En sortir dels entranyables Verdi m'ha sorprés sentir un cop més l'argument que no és moment de treure el tema de les venjances i la repressió en la immediata posguerra, que millor "deixar els morts en pau". Un argument dels vencedors, no d'aquells que van haver d'aguantar anys, tota una vida per explicar en públic que el seu pare, la seva tia, el seu germà, geia assassinat i enterrat al costat de la carretera. Per això cal un suport seriós a tot el que es faci per aprofundir-la i ampliar-la, com aquest projecte d'investigació de CSIC. I no pas per ressentiment, sinó per sanitat moral i política.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Com el Vallès no hi ha res!

Què bé que ho deia l'Ovidi! I la Silvia Pérez també, en cantar la versió de Llach de les Corrandes de l'exili, de Pere Quart.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Art per pensar, pensar amb l'art

Una i tres cadires (1965), de l'artista conceptual Joseph Kosuh.
A la paret, una definició de cadira.
Proposta de treball:
  1. Observa la reproducció de l'obra: què caracteritza cadascuna de les tres cadires?
  2. Tot pensant en els diferents plans de l'al·legoria de la caverna, quina correspondria a cadascun?
  3. Si adoptes una metafísica platònica, quina és la cadira real? I si n'adoptes una d'empirista?
  4. Discussió: Quina és la cadira que és una?
  5. Discussió: a la llum d'aquesta obra, per què Plató considera al llibre X de La República que la poesia no és educadora?
- No són tres els llits que se'ns apareixen d'un de les quals diem que existeix en la natura i que penso que ha estat fabricada per un déu?
- L'altra és la que fa el fuster.
- I la tercera, la que fa el pintor.
República, 597b

dijous, 14 d’octubre del 2010

De peus a terra

- Plató bla; les Idees bla; realitat incorpórea bla ... fins que T, amb expressió alarmada, alça la mà:
- Jordi, com pot ser que hi hagi algú que afirmi que allò que podem veure, tocar, olorar no és real?
- Molt bona pregunta però fixa't que en fer-la suposes que la realitat és allò que podem veure, olorar, tocar.
- És veritat!
- I Plató sembla ser que pensava que una de les característiques del real era la permanència i la immutabilitat. Allò que podem veure, tocar, olorar és fugaç i canviant. Estàs més tranquil?
- Ssssi ... no ... no ho sé.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Parlar d'ETA

L'Escola de Cultura de Pau de la UAB acaba de publicar un document del seu director, Vicens Fisas, on recapitula sobre la trajectòria d'ETA a les portes de la seva dissolució. El cos és la presentació i comentari dels diversos plans de pau. Pot ser molt útil si el tema sur a classe.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Intel·ligència animal

Per què ens sorprén el video? Perquè revela que l'ús que fem d'animal com a concepte límit (és el que no som els humans) no és adequat. Millor dit, és antropocèntric.

Més informació aqui

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Encara m'afecta

Ordenàvem a primer de batxillerat D els arguments entorn la qüestió Hi ha altres mons habitats a més de la Terra? Algú ha mencionat el nou planeta Gliese 581 g. No sembla un lloc molt agradable per viure, condemnats els possibles habitants a malviure en la zona del crepuscle entre una zona tòrrida i una altra congelada (no té rotació), però reforça l'argument en favor de la possibilitat efectiva de vida en altres llocs de l'Univers. Fins aqui tot molt bé. Tanmateix, quan hem entrat en l'aspecte de la possibilitat de comunicació, una bona part dels 32 alumnes no ha estat capaç d'explicar què eren els 20 anys llum que ens en separen. Bronca -inútil- sobre la manca d'aprofitament de l'ESO ...
Més aqui (sobre els aliens, no sobre l'ESO)

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Per Laberints I

Portarem els alumnes de primer de batxillerat a l'exposició Per laberints del CCCB. Està comisariada per Ramón Espelt, que ha estat professor de secundària de matemàtiques. El laberint ens interessa des de filosofia com imatge per pensar, especialment mitjançant la conceptualització i la problematització. A més, la visita pot ser aprofitada per altres assignatures:
Clàssiques: El laberint cretenc: Ariadna i Teseu, Dèdar i Ícar ...
Matemàtiques: L'esquema del laberint, topologia, fractals ...
Literatura: Borges, Dürremat ...
Dibuix: Construcció de laberints, del plànol a la realitat ...
Biologia: Hi ha estructures laberíntiques a la naturalesa? El cervell com a laberint ...
Tecnologia: Materials de laberints, circuits laberíntics, la web com a laberint ...
Història, art: els laberints unicursals gòtics, el laberint del jardí neoclàssic ...
O sigui, vejam si animem els col·legues
Laberint d'Al Asnam (Algèria) font
laberint d'Alex Champion "Arreus de cavall de l'lèpoca vikinga font

Més informació:
  • El catàleg es pot complementar amb un interessantíssim llibre del mateix Espelt.
  • The Labyrinth Society, que té un vessant una mica esotèric, però que és exhaustiu.
  • Adrian Fisher, un dissenyador contemporani de laberints. Si vols posar-ne un a casa teva, contacta amb ell.
  • La gestació i resultat de l'obra d'Eugènia Balcells Laberint, on podreu veure la col·laboració d'Espelt.
(continuarà)

dissabte, 2 d’octubre del 2010

divendres, 1 d’octubre del 2010

Retrobar-se

L'any passat van ser vuitanta homes preancians acomodats que en començar parlaven castellà entre ells per després descobrir que podien comunicar-se en català. Més de quaranta anys que no ens vèiem ... Diversos estadis de greixositats i calvície. Un acte simpàtic al capdavall; d'alguna manera en sorties reconfortat.
Avui, una altra trobada, aquest cop d'un altre grup. Hi havia noies. També serà reconfortant o les mirades i els silencis que intercanviarem faran més estralls?

dijous, 30 de setembre del 2010

Un bon contraexemple

Crec que l'única part de lògica que hauríem d'ensenyar a filosofia de primer seria la construcció de contraexemples. És segurament la millor manera de rebatre un argument deductiu invàlid o arguments presumptius defectuosos en les discusions de la vida quotidiana. Estudiants de secundària, i universitaris de filosofia fora del context d'un exàmen de lògica, per no dir els que no han estudiat filosofia, s'emboliquen en discussions sobre si existeixen els extraterrestres o no, o si existeix Déu o no, i et miren incrèduls quan els dius simplement que en els enunciats singulars, existencials, la càrrega de la prova correspon a qui l'afirma. En canvi, el contraexemple és molt més persuasiu.
Ensenyar a construir contraexemples, ni més, ni menys. Esquematitzar l'argument, substituir els termes descriptius de manera que les premisses siguin vertaderes però la conclusió falsa. En aquest cas es fa visible, a més, que es fa servir argumentació ad baculum de manera no pertinent.

dimarts, 28 de setembre del 2010

A la vaga general

José Manuel de la Pezuela "Laberint I" recollit per Muriel Duran: La poesía visual en España. Almar, Salamanca, 2000
Dos episodis de confusionisme:
1. Què vol dir contraposar el dret de vaga al dret al treball? El contrari de dret de vaga és no tenir dret de vaga. I el contrari del dret a fer vaga és la llibertat de no fer-ne. Molts que s'omplen la boca amb el suposat dret a no fer vaga el que segurament voldrien és que no existís el dret a fer vaga.
2. Al meu centre, en nom de la intimitat han despenjat la llista dels que anunciávem que fariem vaga. Volen que sigui una vaga secreta, o s'alineen entre els dels desitjos emmascarats?

dijous, 23 de setembre del 2010

Rap dels sofistes

No m'en puc estar. La filòsofa internàutica amiga publica al seu blog Creació filosòfica aquest resum dels sofistes. I jo el reprodueixo. Moltes gràcies!

dimarts, 21 de setembre del 2010

De llengües

- Com es diu?- xiuxiueja una alumna nova a la companya del costat.
- Jordi.
Aixeca la mà.
- Jordi, això ho podem escriure en castellà?
- Què fas, francès o anglès?- Li responc.
- Anglès.
- Doncs excepte a anglès, castellà i català tens dret a expressar-te en català o en castellà. A castellà, català i anglès has de fer-ho en l'idioma corresponent.
- ... ¿Esto es un sí o un no?- xiuxiueja a la del costat. I tothom, que ho em sentit, riem.
- Et responc així perquè no és que jo t'hagi de donar permís per fer-ho en una llengua o una altra, sinó que segons la Constitució i l'Estatut és un dret que tens a expressar-te en una de les llengües oficials que vulguis.

dimarts, 14 de setembre del 2010

Ciutat i filosofia

Seguim amb l'enveja. Com cada any, Liverpool celebra un Festival de filosofia del 10 al 24 d'octubre. Moltes entitats de la ciutat organitzen activitats filosòfiques acadèmiques i no acadèmiques. Quina bona idea!

dilluns, 13 de setembre del 2010

Tintin al país dels filòsofs

Altres vegades ja he expressat l'enveja que em provoca Philomagazine. Disposar d'una revista de divulgació filosòfica que ens fes més rics,cultes, desvetllats i (potser) feliços. Ara toca a l'imaginari d'unes quantes generacions amb un especial Tintin al pais dels filòsofs. Sembla que s'inspira en les sèries "producte mediàtic+ i la filosofia". Com sempre, la part gràfica és excel.lent. No em resisteixo a reproduir-ne la portada. El pais dels filòsofs com un lloc exòtic, atractiu, emocionant. Tintin disposat a l'aventura filosòfica. Intrigat? Soprès? Admirat?
Impagable.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Però si jo no sóc racista!

"És broma", "se m'ha escapat", "alguns com tu si, pèrò tu no". L'excusa quan qui no es vol ni racista, ni sexista, ni xenòfob ni homòfob, s'ha comportat com algú racista, sexista, xenòfob, homófob. La discrepància entre el que es pensa i el que es fa o diu és molt habitual. És un dels vessants de la kantiana qüestió "Bo en teoria dolent a la pràctica" que podeu trobar aqui. En altra època li déiem tenir contradiccions internes, però avui s'ha afinat una mica més. Com a ensenyants -i com a persones, que també ho sóm-, ens agradaria creure que les creences influeixen en les accions, però sembla ben establert en psicologia de les actituds que és més veritat que són les accions les que configuren les creences. Hi ha vàries línies d'investigació que afinen més en aquesta discrepància. Per uns, com Eric Schwitzgebel, es tracta d'una incoherència en el sistema de creences. Altres con Tamara Gendler ho expliquen afirmant que a banda del sistema de creences (belief), tenim un sistema de disposicions, que ella denomina alief que seria el responsable de les discrepàncies entre creences i accions.

Se m'acut que propostes com el video o l'stick adjunts són efectius perquè enfronten a qui discrimina a la hipèrbole del seu prejudici, sigui misbelief o alief. Sobreexposició al prejudici. per portar-les a la consciència. Dirigides a fer de mirall a qui mira, a qui jutja, al que se li escapa, al que fa broma. L'stik o la samarreta de les Guerrilla girls, d'una època una mica llunyana, però dissortadament no superada i el més recent rap de Frank-T.
(afegit) Gràcies a un membre de la saga A.-R. en disposem d'una possible traducció al català:



dimarts, 7 de setembre del 2010

diumenge, 5 de setembre del 2010

Diumenge: nihil creatur ex nihilo a divino numine ...

... com deia Lucreci. Hawking, per la seva banda, sembla que intenta reblar la inexistència de Déu creador afirmant que del no res també pot aparèixer quelcom, però en aquest camí li queden les lleis de la física com a preexistents. O sigui, que seguim entre l'Ésser de Parmènides i les Idees platòniques.
Mentrestant, la història bíblica de l'origen esdevé historieta. Molt adient que aquest vídeo ens la presenti en format de videojoc prehistòric (Atari?).

SUPERNATURAL CREATOR 2 from Mareike on Vimeo.

dimarts, 31 d’agost del 2010

Per anar fent boca

Els professionals de la filosofia que s'atreveixen a proclamar la capacitat formativa dels continguts i mètodes filosòfics a l'educació secundària sembla que van proliferant arreu. Vegeu per exemple aquesta campanya per a la inclusió de la filosofia a la secundària del Regne Unit. Tanmateix, aqui hem de mantenir la tensió perquè no es redueixi més la seva presència. Mentrestant, els de geografia i història estan convençuts que les ètiques i ciutadanies tenen un contingut exlusiu de les seves diciplines i els de llengua i literatura descobreixen el "discurs argumentatiu".

dilluns, 16 d’agost del 2010

Festes tradicionals

El toro fa estona que no es mou ni endavant ni endarrere. En sortir del camió, havia corregut a salts lluitant per deslliurar-se de les cordes que el capllaçaven. Vençut, s'ha quedat plantat panteixant despres d'haver desmuntat a cosses les piles de cadires d'un bar. Se senten comentaris de decepció; no és bo. Tibant les cordes, homes amb samarretes reivindicatives amenacen a un que fotografia amb una càmera que sembla professional. Finalment. arriba el camió per endur-se el bou. A la visera del davant, un gran lletrero amb dos noms: Angie i Kevin. Tradició.

dissabte, 17 de juliol del 2010

Museu dels horrors

Una veu al telèfon: - Jordi, sóc ..., t'en recordes? -i tant que et recordo!- Que estem arreglant el sòtan i llençant coses i hi ha unes caixes on posa el teu nom, si vols venir a mirarte-les. Quan vulguis eh?
-Avui mateix.
Ja feia massa temps que havia promés d'anar-hi. Al parking, cotxes coneguts i algun de desconegut, dels nous. Salutacions, records, abraçades. Baixem al sòtan i em presenta la tasca. Pols, caixes, mobles. Menjat pels àcars, entre agendes, llibres i documents de la famosa "reforma" trobo la capsa del "museu dels horrors".
Era quelcom que vem descobrir per exorcitzar l'angoixa, el desànim, o la mandra quan arribàvem a l'insti després del cap de setmana i hi trobavem pintades, portes esbotzades o vidres trencats. I quan, a penes restablert l'ordre, arribava algú corrents i ens deia que hi havia un alumne que xulejava de portar una pistola. Quan havies de treure forces per parlar per enèssima vegada amb els pares d'un altre alumne. Revistes d'un porno que es revela ingenu en l'era d'internet, cartells amenaçants, la pedra que aparegué al despatx, la navalla. Ai las!

dimarts, 22 de juny del 2010

Lectures recomanades

Una de les cinc C, a la que he sentit créixer intel·lectualment minut a minut des de fa anys, em demana que li recomani algun llibre per a l'estiu. El primer impuls és mencionar algun diàleg de Plató, L'Ètica a Nicòmac, El Príncep, el Discurs del Mètode, ... o les novel·les "filosòfiques" Un món feliç?, El senyor de les mosques, El món de Sofia o fins i tot L'Estranger, però siguem sincers, com a lectura d'estiu són una pallissa. A més, ella i molts altres ja s'han llegit tots els textos del programa de selectivitat, o sigui que prou. I com que comencem a disposar d'una literatura de divulgació filosòfica de qualitat, pensaré en els llibres que veritablement faria llegir a un amic i recomanaré ...
A qui vulgui una introducció a la filosofia breu i entenedora:
Robert Solomon: El pequeño libro de filosofia.
Als interessats en fites de la Història de la filosofia a partir d'exemples dels mateixos filòsofs:
Pietro Emmanuele: Los cien táleros de Kant.
A qui no li importi constatar que en metafísica es pot escriure de manera literàriament més brillant que Borges:
Roberto Casati. Doce accidentes metafísicos (El titol original seria El caso Wasserman y otros accidentes metafísicos)
A qui necessiti amarar-se de pràctica filosòfica, un lluminós i original llibre, construit a la manera budista. Només el trobareu a biblioteques, perquè està exhaurit i l'editorial manté la crueltat de no reeditar-lo:
Roger-Pol Droit: 101 Experiencias de filosofia cotidiana
Als/les fans de les sèries, per sorprendre's com es pot treure un tema filosòfic seriós de la seva sèrie favorita:
W. Irwin i altres: Los Simpson y la filosofia. (A mi m'ha agradat més La filosofia de House, que trobareu aqui)
... i bon estiu!!

dilluns, 14 de juny del 2010

El club de la lucha

He acabat veient El club de la lucha per la insistència d'H., un bon alumne. Era la pel·lícula que li havia agradat més. Quan la van estrenar, jo ja n'havia desconfiat i vaig decidir no anar-la a veure definitivament després d'haver hagut de bregar amb un episodi on, imitant-la, gent de quart havia aconseguit que dos alumnes de segon es barallessin. Es presenta com una pelicula de denúncia de la vacuitat que duu a una violència gratuïta. Veig que Zizek, al capítol V de Repetir Lenin, analitza la pel·lícula i sosté que és una "orgia esteticista despolititzada d'anihilació".
Hi ha dues pel·lícules que em sonen al mateix: A Clockwork Orange i Die Welle. Per quantes aules haurà passat -inútilment- aquesta darrera? Que, ateses certes condicions, sóm capaços de les majors crueltats, ja ho palesava per exemple Extraños en un tren.

diumenge, 13 de juny del 2010

Ranking d'universitats

L'objectiu de l'ensenyament de la filosofia a secundària és la formació general. Per això, com molts companys i companyes, no considero un èxit especial que un alumne m'anunciï que vol estudiar filosofia a la universitat (per cert, no hi ha res més frustrant per a un o una jove que està triant estudis posteriors que entrevistar-se amb un professional; proposar l'itinerari de l'adult com a model apareix davant el o la jove com una tasca de Sísif) Però seguim. The Guardian ha editat recentment una guia que avalua les diverses facultats de filosofia al Regne Unit: satisfacció amb el curs, amb la manera d'ensenyar, el temps que s'hi ha de dedicar (FTE 10= complet), ràtio professor/alumne, preu, ocupació al cap de sis mesos d'acabats els estudis.
Els rankings estan en discussió en el nostre país. Mentrestant, com orientar-se? Aqui sembla que ningú tolera ser avaluat. O que no hi ha cap autoritat que s'atreveixi a publicar una avaluació diferenciada. Els estudis disponibles actualment no desglossen per universitats, només són generals de Catalunya. I per descompat, no hi cerqueu comparacions entre facultats.
D'aquesta manera, el que domina és el rumor o la informació privilegiada, quan no la maledicència i la calúmnia. I per a la majoria, l'obligació de triar amb informació insuficient o esbiaixada. En favor de què? Del personal menys efectivament qualificat, més indolent i més professionalment irresponsable de cada facultat.
A comencaments dels 90 la Generalitat va publicar un llibret que valorava cada estudi universitari, i la Secretaria de les PAU enviava un ranking dels instituts segons les notes de selectivitat. Actualment sembla escandalós. Alcoberro ens recorda que Le Monde el publica annualment: clar, rigorós i útil. No només compara absolutament, sinó que compara centres en situacions semblants, es a dir, que es revela no només l'origen social de l'alumnat del centre, sinó el que el centre influeix en els resultats dels alumnes.

dissabte, 12 de juny del 2010

Un cas

Professora entregada, tenaç, defensora dels alumnes. Experta, acostumada a bregar amb els pitjors, amb experiència en un equip directiu. Canvia d'institut. Alumnes d'ESO de flexible: els exigeix, els mima, els defensa, els prepara materials adaptats, es preocupa per cadascún i cadascuna, sap de la seva família i la seva situació.
Un dia, descobreix que li han robat vàries coses del bolso: diners, mòbil, ... Ha estat algú de la classe. Ho tracta; reapareixen els diners i el mòbil, però a una altra professora li desapareix igual quantitat de diners .... A final una alumna explica: ella ho ha fet tot, però la profe és tonta perquè des del començament de curs li estan robant diners del bolso, tothom de la classe ....
Crisi. Desagraïts. Per què m'hi esforço tant? No val la pena. Depressió. Com m'he deixat enganyar! Innocent, jo pensant en la bondat humana, convençuda que si tractes bé et tractaran bé a tu! ... Moralina.
Maduració: l'ensenyament és un problema moral? Consisteix en què una gent desinteressadament fa favors una gent necessitada? Hi ha qui es mereix estudiar i qui no? Hem de treballar esperant l'agraïment del nostre alumnat?

divendres, 11 de juny del 2010

Currículum


La versió de El Roto de "la filosofia és una eina de defensa personal" de Terricabras. Kafka, Plató, Marx.

dijous, 10 de juny del 2010

PK 11,2

És una carretera envoltada de pins. Un esquirol desvetllat pel final de l'hivern que et sorprenia amb les seves corredisses ondulants jeu ara atropellat, esclafat, esbudellat, aplanat. A la mateixa corva on l'espècie paga cada any el seu tribut al progrés. L'incident no s'ha mencionat a l'Estat del trànsit.

dimecres, 26 de maig del 2010

Futbol i filosofia

Per aquestes èpoques, sembla que l'Orelles ha de tractar de futbol, encara que no hi sigui molt afeccionat (confesaràs que aquesta temporada has acabat veient un partit per primera vegada a la televisió de casa?) Ara ens fem ressó d'aquest Soccer and Philosophy, publicat per Open Court Books, que té un catàleg molt recomanable com a font d'idees per relacionar la filosofia amb la cultura popular (rieu-vos dels nostres esquifits "Cinema i filosofia").
Més pensaments sobre futbol aqui, aqui i aqui.

dilluns, 17 de maig del 2010

"Guàrdia de lectura"

Arriba a l'aula la caixa de la biblioteca. Indolents i desvagats, van acostant-s'hi per agafar un llibre o revista. Alguns hi posen la mà i prenen el primer que surt, com si triessin a l'atzar, d'altres remenen fins trobar allò que volen. Van seient. A cap d'una estona m'adono que molts no llegeixen: tenen el llibre obert a l'inrevés, juguen amb les pàgines. Vaig passant i els animo a llegir o a canviar de llibre.
Cansat de vigilar, remeno la caixa i trobo Poetria. Em sorprén el temps que feia que no llegia poesia. Retrobo, recordo, admiro la precisió, la lluminositat, la cadència ...

Aquells homes lluitaven
vull dir els avis dels avis.

Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu.

Jo sóc la vaca de la mala llet!

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.

Tinc nevera, tocadiscos i una tele de color.

No m'omplis més de flors, ja no t'estimo.

De sobte, m'adono que he passat una bona estona abstret. Abans d'aixecar els ulls, penso si seré l'únic de l'aula enganxat per la lectura. Els miro. Sortosament, n´hi ha quatre que llegeixen. Vuit fan els deures. La resta xerren baixet, tot subjectant un llibre a la mà, com si fos una espelma. Apagada.

dissabte, 15 de maig del 2010

Dutxa escocesa

Els riures comencen a glaçar-se. Molts comencen a tremolar. Creix la sensació de no tenir escapatòria. Haviem oblidat que el capitalisme era això. I que la nostra democràcia, Suprem inclòs, això.

diumenge, 2 de maig del 2010

Esgarrifança

"Beati in regno coelesti videbunt poenas damnatorum, ut beatitudo illis magis complaceat", cita Nietzsche (G.M. I, 15) a Tomàs d'Aquino. És clar! Per compensar l'esgarrifança que produeix pensar que algú concebi que la felicitat dels benaurats pugui augmentar amb la visió dels patiments dels condemnats composa un escrit terrible com la Genealogia de la Moral.
Via

dissabte, 24 d’abril del 2010

Contra el bien general

Contra el bien general és un dels darrers desastres de Goya. Amb l'abolició de la Constitució de Càdis, l'Espanya negra retorna. Un monstre legisla contra un nou ideal polític: el Bé general.
Qui són ara els nostres monstres?

Podeu trobar-ne un comentari iconogràfic dels artistes Jake i Dinos Chapman aqui.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Eina sobre drets humans

L'any 1973, la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona acordà, en motiu del 25è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, publicar en la seva revista una traducció al català d'aquest document. Avui podem trobar-ne fins i tot en els manuals escolars i de fet cada any n'apareixen de noves. Alguna cosa s'haurà avençat. Una de les que m'agrada més és la d'Editions Folio que il·lustra amb dibuixos de Folon la declaració en els sis idiomes oficials de l'ONU. A classe l'he feta servir passant el llibre i demanant que cada alumne faci un gadget amb el text d'un article en algun dels idiomes. És l'ocasió perquè molts desrovellin el poc àrab que saben, el rus que recorden, o llueixin el seu xinés. Si teniu alumnes d'altres origens, consulteu la plana de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans. Hi traduccions en més de tres-cents idiomes.
Un nou recurs en què hi ha participat gent de l'escola de cultura de pau dela UAB:
El sueño de Eleanor. És un més dels repassos a l'articulat de la Declaració de la mà d'artistes espanyols amb una participació especial de Sara Baras. 15 minuts i una guia didàctica una mica pesada de descarregar, però molt completa.
Si us agraden el dibuixos de Folon, també figuren al "passaport dels drets humans". Una bona manera de dir que els drets humans no enen fronteres.